Davant l'avalantxa de Varaderos que ens ha caigut i ens caura pel damunt us presento les meves experiències damunt de la que crec que serà l'aposta de BMW per a les noves GS.
Ja fa molt de temps van aparèixer per diferents fòrums muntatges sobre la possible i desitjada F-800-GS, aproximadament quelcom semblan a aixó:
De moment no hi ha res, en la mesura en que la 1200 GS, o la seva germana la Adv. Continuen dominant el panoràma de les maxitrails amb veleitats off-road. (Ho sento negretes, però les xifres canten)
Per la meva part –com ja he manifestat repetidamet- estic encantat amb el meu videt groc i com sigui que la meva situació econòmica no és molt abundant, em dóna la sensació de que aquesta serà la meva darrera moto, i de moment, no tinc cap intenció de canviar-la... però... mai es pot dir allò de: “d’aquesta aigua no en beuré...”
Ja fa un temps em va sortir la possibilitat de provar la F-800- S, i aquests dies, la seva germana més domèstica la F-800-ST que segons sembla, al menys en la seva part motor bicilindric el·laborat per BMW en col·laboració amb Rotax, seràn la base damunt la cual construiran la que potser serà la futura trail de BMW.
A veure:
La S:
La ST
[/img] Com podeu observar son dos màquines amb una estètica molt actual, precioses, a mí m’agrada més el toc més clàssic de la ST, però reconec que totes dues fan girarel cap quan pasent, el disseny agosserat de la S i una mica més assenyat de la ST, van acompanyades d’algunes innovacions tècniques interessants... a les que BMW, però també i a una certa distància d’altres marques punteres, ja ens tenen acostumats: ordenador de a bord, abs, etc., etc.
Una de les coses que més em cridava l’atenció era la transmissió per corretja, abans pensava que no s’atrevirien a fer una GS amb corretja, però la Ulyses de Buell ja la du, i ara després d’uns quants Qms. Al damunt d’aquestes màquines, i tenint en compte la utilització que se’n farà d’elles doncs ja no ho tinc tan clar, es tractaria de protegir-les ben bé de pedres, fang, i d’altres coses, no crec que sigui un problema tècnicament insalvable.
Respecte a les GS darreres, ha desaparegut el telelever –quina làstima!, els que ho heu provat ja m’enteneu- sustituit per unes forquilles “normals”, l’unica diferència entre la S i la ST és la graduació –es diu tarat- o duresa de les suspensions, crec que son idèntiques en recorregut, de tota manera tant en un cas com en l’altre tant les del devant com les del darrera compleixen perfectament el seu paper. Haig de dir que amb la ST, amb una mica més de confiança, l’entrada a corba amb l’asfalt en no massa bon estat i una mica humit, m’ha donat algunes petites bandejades del darrera, res de significatiu, però no he aconseguit res similar a la sensació d’anar sobre rails que tinc amb la GS, deu de ser el pes?...
Tothom m’havia advertit que aquestes joguines, en particular la S, són un “pepino”, bé la ST està molt més domesticada, amb totes dues pots anar a baixes però cal jogar amb l’embragament, més amb la S, com correspon a una Sport que comença a mostrar les seves veritables possibilitats per damunt de les 4000-5000 rpm, totes dues –en comparació a la GS- t’obliguen a una conducció molt més exigent i malgrat els més de 1200 Qms. De moment, no he aconseguit sentir-me veritablement a gust en particular en carreteres molt revirades, de muntanya, amb el terra mullat, amb sorra, pedretes i tot aixó que ens trobem per aquí.
Si la tingués més temps la ST, crec que podria fer-me amb ella amb relativa facilitat, de moment ja he aconseguit fer alguna corba a 5000 rpm i a uns 110-120 Kms/h, crec que totes dues màquines tenen “casta” i prometre, prometen força.
Acceleració en tenen i molta, a la S és més evident, te més “patada”, cap problema per avançar camions a l’Eix Transexual, en pujada, baixada o el que sigui, el canvi suau –en comparació al de la GS- s’engrana bé i la 6, es una sisena de veritat. Amb la S, és més fàcil quedar-te sense punts amb més facilitat, però a la ST no li manca res, tira... i tira molt, no la he forçat gens però no crec que tingués gaires problemes en arribar molt a prop dels 200 Kms/h, no?, els que en teniu una ja direu...
No m’agrada el soroll que despren l’escapament sembla el d’una motofeber, com tampoc m’agrada el soroll dels frens –més sorollosos en la S-, ni el soroll de la corretja. I diuent que son més silencioses que les carenes? –potser sí!- que el cardan? –no m’ho ha semblat... Els sorolls són més evidents en la S a baixes revolucions, d’acord és una sport, però en algun moment hauràs de baixar-te de la moto no? I et caldrà reduir... En aquest sentit també la ST –pel meu gust- guanya per golejada.
La frenada considerable, sobrades, el servo agradable, l’ABS, evidentment no l’he fet saltar en cap moment, però s’agraeix psicològicament, hi és allà pel que pugui ser... La iluminació nocturna bona, suficient per a viatjar de nit, hi tenen l’opció dels antiboires de fàbrica.
Un altre aspecte on la ST és més agradable és en la posició de conducció, en la S, molt més racing, aviat les “muñecas” es troben fatigades, podria arribar a ser una tortura un viatge de més de 1000 Qms. Es pot fer, es clar, jo vaig anar a Vigo amb un Vespino, però l’esquena, nuca i la panxa que es clava en el dipossit aviat et faran dessistir, en aquest sentit la ST és molt més racional, tot i que jo encara pujaria i examplaria el manillar per poder anar dret. La posició de les cames i la del pedal del fré no estan ressoltes a la meva satisfacció però es clar, la moto és petita pel meu tamany.
Jo els possaria més protecció aerodinàmica, la pantalla en la S es testimonial, més sembla una naked que una S, en la ST, malgrat tot jo considero necessària una pantalla més alta, doncs el coll se’n ressent.
L’Habitat natural de totes dues crec, són les carreteres amb més rectes que corbes, les autopistes, amb la ST es fa evident, amb la S un rulito de 100-120 Qms. Per carreteres de corbes i bon asfalt, amb els colegues es pot dur a terme amb correcció, però que quedi clar, no es una cbr 1000, ni molt menys, però tampoc és una turisme normal, sinò
un punt intermig, deuen saber ben bé a quin públic va destinada.
Resumint, són dos bones màquines, però no extraordinàries, la S no la necessito per a res, la ST podria arribar a ser una bona màquina utilitària, amb algunes modificacions ergonòmiques, doncs el consum, i el manteniment son senzills i assequibles, segur que un cop solucionats els problemes que estan tenint de disseny tècnic serà una gran màquina amb molta sortida.
Però...
Imagino que aquest mateix motor amb unes relacions de canvi que li donint més baixos, una entrega de potència més uniforme, amb unes suspensions més llargues i –si us plau!- amb telever serà una ferma candidata a reina de la seva categoria...
Jo continuaré trovant a faltar les delícies del boxer, però són els temps que corren.
V'ssssssssssss
