Senj - Zadar - Split - Opuzen >> 455 qms
A 1/4 de 7 engego la moto i vaig fent els revolts de la carretera de la costa.
Paro a esmorzar en un xiringuito que hi ha al port d'un petit poble (un frankfurt dolentíssim i un cafè expresso per 2.5 €).
Continuo cap a Zadar on sense baixar de la moto recorro les muralles i una part del centre fins a La Riva on hi ha l'orgue marí (morski orgulje) format per uns tubs sota el terra on només se'n veuen les sortides a la part del passeig i amb els moviments del mar sonen notes musicals aleatòriament, no està gaire ben indicat però quan hi arribes ho saps :-)
Allà al costat també hi ha l'escultura salutació al sol feta amb petites plaques solars que durant el dia emmagatzemen energia i durant la nit omplen la zona de llums de colors (això m'ho han explicat, no ho he vist).
Vaig curt de temps i em salto Solin (lloc arqueològic més important de Croàcia) i Trogir (petita ciutat amb els edificis gòtics-romànics millor conservats d'Europa).
Arribo a Split on hi ha el palau de Dioclecià i tot de cases i palaus romans, tot molt bonic però també molta gent.
Haig de continuar cap a Opuzen, petit poblet de 3.500 habitats a la riba del Neretva i gran productor de mandarines.
Aquí haig de trobar-me amb en Jadran i la Marija que m'han convidat a sopar i a dormir a casa seva.
En arribar, descarrego la moto, un dutxa, canvi de roba i ens assentem tots tres al carrer al davant de casa seva a prendre'ns una cervesa.
Xerrem una bona estona fins que arriben una parella de polonesos que també dormiran a la casa. Pugem a dalt d'un turó per observar la bonica vall mentre ens prenem una altre cervesa i després portem els peixos que soparem (pescats aquest matí al Neretva) a casa d'un seu amic perquè els cuini a les graelles. Mentre ens treuen una ampolla de vi blanc i ens el bevem.
Tornem amb els peixos cuits cap a casa on la Marija ja ens ha preparat la taula, sopem i després sortim una estona més al davant de casa a prendre la fresca (i una altra ampolla de vi) tots menys la Marija que està embarassada, cansada i té exàmens.
Uuff, aquests eslaus beuen com cosacs !
Un altre petit poble a peu de carretera
Zadar
Zadar, l'orgue marí
Zadar, Salutació al Sol
Opuzen, jo i la moto
Opuzen, preparant el sopar
Opuzen, en Jadran, la Marija i la Joanna
Opuzen, fent una copa al carrer havent sopat
Opuzen, el riu Neretva
Opuzen, el Mala Neretva (el Neretva Petit, una escisió del Neretva)
El delta del Neretva
------------------------------------------
5è dia: dimecres, 10 de juny
Opuzen - Dubrovnik - Kotor - Cetinge - Sveti Stefan >> 300 qms
La casa on dormo està a 5 metres del campanar i a les 5 del matí no sé que ha passat que s'han posat a tocar les campanes com unes boges, potser han tocat cinquanta vegades.
M'he llevat a les 7 a la casa tothom dormia i he sortit a passejar per la riba del Neretva.
Després m'he despedit del Jadran i els polonesos (la Marija encara dormia) i he anat a Dubrovnik. La ciutat vella és molt bonica però feia molta calor i hi havia moltíssima gent.
Entrant a Montenegro m'han demanat els papers de la moto i la carta verda.
Al primer lloc que he trobat he parat a dinar: amanida de tomàquet amb cogombre, pasticad (carn de vedella amb patates), cervesa i cafè (15 €). Mentre dinava a peu de carretera ha arribat un jubilat alemany amb bicicleta hi l'hem feta petar: feia 11 dies que havia sortit de Munich i portava fets 1.300 qms., anava cap a Albània, Grècia i Turquia i volia mirar d'aconseguit un visat per Iran i potser continuar per la ruta de la Seda cap a Samarkanda i la Xina (no hi ha res com tenir temps).
He voltat la badia de Kotor i pujat a Cetinje per la carretera vella a través de Lovcen, després he baixat per la carretera nacional de Podgorica cap a Budva i al final he fet parada a Sveti Stefan on hi ha la península que als anys 50 es va convertir en un poble-hotel de superluxe on hi eren habituals Marilyn Monroe, Willy Brandt, Bobby Fischer, Boris Spassky, Sophia Loren i Carlo Ponti, Monica Vitti, Kirk Douglas, Claudia Schiffer, etc
Jo dormo en un lloc més modest, un apartament amb esmorzar per 25 €.
La senyora de la casa m'explica que últimament a la zona hi arriben molts russos carregats de quartos, es compren un terreny i s'hi fan mansions molyluxoses. Quan li pregunto si hi ha bon rotllo amb els veïns (croats, serbis i bosnis) em diu que si però just ahir en Jadran i els seus amics croates no em parlaven gens bé dels serbis.
Cala prop de Dubrovnik
Dubrovnik
Badia de Kotor
Detall dels "guardarraíl"
Sveti Stefan
Platges aprop de Sveti Stefan
------------------------------------------
6è dia: dijous, 11 de juny
Sveti Stefan - Podgorica - Zabljak - Niksic - Trebinja - Sarajevo >> 675 qms
A Podgorica no m'hi paro, sembla que no té gaire interès.
Continuo direcció N per una carretera de muntanya ample i amb bones curves.
M'aturo en un trencant perquè penso que és la desviació per fer el canó del Tara (cal recordar que la senyalització de carreteres no és molt acurada) i al veure'm dubtant es para un montenegrí amb una GS i em diu que haig de pujar encara més amunt per fer el Tara, fins a Mojcovak.
De Mojcovak a Zabljak és per on transcorre el riu Tara que amb el pas dels anys ha anat furgant fins a crear el canó, no és tant espectacular com em pensava (en fan propaganda dient que és es segon més gran del mon, n'he vistos de millors).
Un cop a Zabljak m'endinso al parc de Durmitor per una petita carretera de muntanya amb uns paisatges espectaculars, paro en un poble que només tenia 2 cases i eren 2 bars. Menjo cevapi (salsitxa de carn a la brasa), amanida de tomàquet i ceba, struckle (una mena de mató de gust molt fort) i una pivo (tot plegat 11.50 €).
Arribo a Niksic i vull recular uns 15 qms direcció Podgorica per anar a Ostroska Gresa (un monestir ortodox molt important, com una mena de Montserrat) penjat a la muntanya. La carretera nacional està tallada per obres i s'ha de fer servir la carretera vella, molt estreta on 2 cotxes gairebé no passen i hi ha meritíssim trànsit (per fer aquest 15 qms i tornar potser he trigat 2 hores).
Continuo cap a Trebinja (ja a Bosna-Herzegovina) i tots els rètols només estan en ciríl·lic, no s'entén res, haig de parar molts cops per demanar la ruta cap a Sarajevo (Сарајево).
Entremig també hi ha desviaments i s'han d'atravessar per carreteretes de muntanya i a més a més es fa fosc (per sort puc seguir un cotxe que va molt depressa i es coneix la carretera).
Arribo a les 11 de la nit i quan em paro a demanar per Skenderija (que és la zona on vull anar) a un vianant al final em diu «be carefull» no sé perquè. Després de demanar un parell de cops més arribo a la guesthouse que m'interessava, per sort hi ha un pàrquing a tocar per poder deixar-hi la moto: allà mateix hi ha 6 o 7 trails amb matrícula búlgara i els motoristes estan a la mateixa pensió, només cal veure el pilot de botes arrenglerades que hi ha a la recepció, la mestressa et fa descalçar i en dona unes pantunfles, és curiós ;-). Dormir, esmorzar i pàrquing per 66 marcs convertibles (BAM o KM) (33 €)
Arribada del pope ortodox des de l'altre costat d'Scandarsko Jezero
Un pont penjant per vehicles
Acostant-me cap a P.N Durmitor
El canó del Tara
Zabljak
Parc Nacional de Durmitor
Ostroska Gresa
llacs de Niksic
Pas fronterer entre Montenegro i Bòsnia-Hercegovina
------------------------------------------
[/align]
