Aquí a mototurism.cat havia sentit a parlar molt dels Alps i de fet ja n'havia fet petits trossos però va ser al començar a recopilar els viatjes a »»»» Cròniques de Viatges «««« que vaig descobrir les magnífiques explicacions d'un grapat de moterus: Steelman, Siono1000, Burruktala, Brum-brum,el gran especialista Stelvio, etc.
Em va entrar ganes de seguir els seus passos i vaig preparar una ruta agafant d'aquí i d'allà.
Espero que us agradi :)
Deu-ni-dó de la grandària dels Alps, sembla que no s'acabi mai.
No deixes de pujar i baixar, ara un revolt cap a la dreta i després un cap a l'esquerra, és un no parar, de fet és el que volia quan vaig preparar aquesta ruta ;)
Les carreteres son variades i revirades, des de pistes estretes més o menys abobyegades a traçats ràpids i alhora sinuosos que et fan disfrutar moltíssim. Només trobes motos, motos i més motos. A vegades sembla que els cotxes han desaparescut del mon, genial ;)
La temperatura també és prou variable, el sol escalfa però quan està ennuvalat o plou el fred es fa sentir. Visca la variabilitat !
Allotjar-se de càmping és ideal, en trobes per tot arreu i de tots els equipaments i preus, grans i petits però en general tots molt tranquils.
És probable que coincideixis amb algun motero solitari i tingueu ganes de fer-la petar mentre us preneu una cervesa.
El problema de l'acampada és que si ensopegues pluja és una mica molest i la tenda ja no s'eixugarrà més fins que tornis a casa.
Dia 1, Vic - Guillestre (790 qms.)
Moto carregada i a punt de marxa.
Em vaig comprar una bossa Ortlieb de Touratech per posar-hi la tenda, sac, esterilla, tamburet i demés estris.
La primera part és molt ensopida, tot autopa$ta fins a Nice però mirant cap a l'esquerra albirant les muntanyes i pensant que haviat m'hi enfilaré i això anima.
Un cop a Nice, amunt va, cap a Level.
Agafo la Route des Grandes Alpes i amunt que fa pujada !
La carretera es va aprimant fent-se lloc al costat del riu Var entyre diferents gorges i "defilées".
A mesura que vaig pujant comença a ploure.
Al arribar al Col de la Bonette la boira ja és ben espessa i no deixa veure els magnífics paisatges que s'haurien de poder admirar des d'aquestes alçades.
Fins fa un temps aquest coll (a vegades anomenat també Restefond) tenia 2.802 metres i era considerada la carretera pavimentada més alta d'Europa però últimament a decrescut i ara té només 2.715 m.
Ara mateix la carretera més alta és la quer passa pel Col de l'Iseran seguida del famós Stelvio
En baixant la boira per fi es va esvaïnt i permet gaudir d'unes vistes maravelloses.
Continuant per la D902 s'arriba a Col de Vars de 2.108 m.
Baixant per la cara nord el dia s'aclareix i es deixa veure el sol.
Refuge Napoleon
La carretera continua baixant fins a Guillestre, avui ja porto prop de 800 kms i molts d'ells fets sota la pluja.
Per sort aquí no ha plogut gaire i aprofito per aturar-me en un càmping que està just al costat de la carretera que l'endemà em portarà al Col d'Izoard, plantar la tenda i fer-me el sopar amb el fogonet.
Cal dir que tot l'equipatge està completament eixut, estic molt satisfet de la bossa Ortlieb.
