Ens trobem amb en Carles i la Lidia (ruc i ruca) i en Jordi (QSC)
Sense perdre temps, enfilem per la C17 capa Tona, on ens hi esperen en Miquel (In1til), en Ramon (James Bond) i l’Albert (AlbertM), que tenim els gust de conèixer en aquell moment, i s’ha atrevit a venir amb nosaltres.....
Tot passant per Ripoll, se’ns afegeix el tercer Miquel de l’expedició, l’Stromkel, i de pet tot passant Ribes de Freser, iniciem la Collada de Tosses cap a Ventolà, a esmorzar.
El restaurant Anna, és típic i conegut pels Moteros i Motarres. Nosaltres tenim el premi d’haver-nos llevat d’hora i encara no trobem a ningú. Esmorzem tranquils.
I com esmorzem!!!!! (falta fa, que queden moltes hores per davant)
Quant marxem, hi ha motos fins a la bandera.
Seguim la Collada fins el seu punt culminant, a 1800 mts. És el primer coll del dia....
I baixem cap a Puigcerdà, on fem benzina. Em decidit allargar una mica més la ruta inicial proposada, per la suggerida per l’Stromkel..... per tant, tornarem a fer el Col de Pailheres i de passada el col de Jau....
Prenem dons només passar la frontera, aquella línia políticament reconeguda que separa Catalunya de la resta d’Europa, la N20 tot torçant a l’esquerra.
Pugem el segon coll del dia, el de Puymorens de 1920 mts
La N20 la seguim fins Ax les Thermes on ens desviem per agafar la D613 a la dreta. Aquesta però tot seguit la deixem per iniciar la D25, que és la que havien vingut a buscar, ja que ens portarà fins el tercer port del dia, el Col de Pahileres de 2001 mts.
Just arribar, ens trobem la carretera barrada per una munió de cavalls.
És igual. La parada era obligatòria per a fer fotos.
El paisatge s’ho val.
La baixada promet, avui veurem totes les vistes que ens vàrem perdre fa quinze dies al fer aquest port del revés. Ja que ens quedaven a l’esquena. Val la pena també de baixada.
Els cavalls segueixen campant per seu natural territori.
Això si que és una “gran Anaconda”
Bufa quins revolts...
Desprès de passar Mijanés, trobem la D118 que prenem en direcció Mont Luis, peró només cinc quilometres, aja que de seguit trenquem a l’esquerra per la D17 cap a Roquefort de de Sault tot passant pel quart port del dia, el del Col du Garavel de 1256 mts
Tot just al coll, decidim parar a dinar..... és el que te portar piknik. Dines allà on més ràbia et fa, tot i que ens costa trobar el lloc definitiu.
Despres de dinar prosseguim la ruta, ara ja per la D14, cap a Prades, tot passant pel que serà el cinquè coll del dia, el col de Jau de 1506 mts, i que no ens parem, perqué uns 10 gendrarmes francesos estan empapelant uns OFF ROADS.... mes val no complicar-se la vida.
La carretera és revolada i maca. Estreta, massa estreta que provoca un ensurt dels de Uiiiiiiiii!!!!!!! Sor que queda amb això........
Prosseguim i arribem a Prades, i tot passant per Marquixanes, decidim fer les postres....
Si es que.......com crius!!!!!!!!!
Total ara, que son 2/4 de 5 de la tarda, iniciem la ruta original, la d’encerclar el Canigó. Sense defallir i amb molta moral, prenem a un quilòmetre de Marquixanes el desviament a ma dreta cap a Finestret per la D25 i d’alla la D13 cap a Valmanya i que ja no deixaré en molta estona.
La carretera és revoltada i acabada d’asfaltar, és per gaudir-la i deixar-se portar.... el ritme és viu i entretingut.... passem pel sisè coll del dia, el Col Palomère, de 156 mts.
Ens trobem amb la D618 que prenem cap a Amélie-les-Bains. Aquesta carretera és perfecta, ample, però no gaire. Ven asfaltada.....serpenteja entre magnífics boscos, una petita joia, que el Ramon defineix com la millor carretera de la seva vida.
A Ameli les Bains prenem la general D115 cap a Prats de Mollo i d’aquí enfilem el setè i últim coll del dia, el Coll d’Arés de 1610 mts.
Anem secs i cal tornar a reportar les muntures. Aprofitem per fer una foto de grup, i ens acomiadem de l’Albert, tenia que ser a les 9 del vespre a casa i ja són les 8. Farà tard....
Els demés encara aprofitem per fer una última cervesa a Sant Pau de Seguries, i ens fem una foto.... estranya amb una camera de fotos..... és un trofeig simbòlic,
l’hem trobat!!!!!
Marxem amb les ultimes llums del dia, encara queda una hora llarga fins a casa..... alguns menys, però deu ni do....
En arribar, el compta quilometres marca 580 km. Son quasi les 11 de la nit
Això si que és un dia ven aprofitat..... com aquest i amb aquesta companyia, els que vulgueu i quant vulgueu.
