Intentaré fer un relat una mica diferent, deixant que l´Esther digui la seva quan cregui convenient(Esther: caram quin honor!), L'inici és senzill, suposo que com qualsevol viatge, agafes mapes, cròniques d´altre gent, informació de webs, i mica en mica et vas fent l´idea del que serà el viatge. En aquest cas la travessa dels Alps era l´excusa per anar al concert de Sir Elton John a Alemanya, pel que teníem molt clar el dia que s´havia d´arribar, per tant improvisacions ben poques.
Dia 19/7 Palau-Menton 684 km
Sortim ben aviat, per estalviar calor i cues, però un cop a França ens trobem calor i cues, que al final es van anar passant a bon ritme. Els cotxes no es queixaven i l´Esther tampoc, doncs gas i anar fent esses. Just abans de dinar molta calor, els peatges es van fer eterns (Esther: i amb molta calor!). En el de Marsella vaig haver de parar la moto, doncs la temperatura no havia arribat mai tant amunt, al final dinar a una àrea de servei amb aire condicionat i poca cosa més, això si direcció sud les cues brutals, vaig comptar uns 150 kms en varis trams. Etapa de pur tràmit fins a Niça, on ja vaig sortir de l´Autopasta.
Com es habitual en el Garmin, en els moments més necessaris, no es troba, i et fa donar alguna volteta de més però, per sort portava la ruta en paper i l´havia mirat pel google street, o sigui que directe al primer col del viatge, Col des quatre Chemins, ja us dic que pel lloc on el vaig agafar jo, més d´un hagués donat mitja volta, la carretera estava tronada i estreta que passava un cotxe justet, però després de tanta autopista, em sentia de meravella. Així anar pujant, arribem a la ruta de les Corniches i la ruta dels Grans Alps Francesos, que és la que farem els següents dies (Esther: quina il.lu!)
Baixem cap a Menton vorejant la costa i mirant Monaco des de dalt, ho sento, però tanta aglomeració no em crida l´atenció.
L´Hotel Kyriad està força bé (Esther: bueeeeeno, una mica justet). Hi ha aparcament gratis al costat de l´Hotel, i en deu minuts estàs al centre de la població. Volteta turística, sopar i a dormir que demà comença la gran aventura.
Dia 20/7 Menton -Briançon 316 km
Ens llevem al matí escoltant les rodes dels cotxes passant pels bassals, ufff, quins ànims (Esther: ufff, ufff). Però com que sembla que no ha de ploure molt, passem del tratjo d´aigua i apa cap el Turini que hi falta gent.
Abans passem pel Col de Castillon i com que, per variar hem sortit ben dora, arribem al Turini gairebé sols, tot just la gent que s´havia quedat a dormir allà dalt estaven sortint.
Esmorzem una mica, un cafetó per escalfar el cos ( jo que sóc " muy del norte" vaig d´estiu ), i quan sortim del restaurant, ens trobem una coneguda que ens ha acompanyat gairebé cada dia, la senyora pluja (Esther: ufff, ufff), o sigui que impermeables, de moment a la part de dalt, i som-hi que s´ha de pujar el Col de la Bonette (Esther: d'acord...).
Carai, com m´agraden els Alps (Esther: me too), condueixo a bon ritme però sense forçar gens, doncs no plou, però la carretera és ben humida, i així anem pujant de metres, i oita ja estem a 2.000, saps que parem que posarem una capa intermitja, carai ja som als 2.600, hehehe, (Esther: hehehe???). estem a 10º C, un altra capa ? (Esther: si, si us plau) i per fi el col de la Bonette, 2.800m , 7,5º C, està núvol, fa vent, a veure no estem a Juliol? (Esther: òndia quin fred!!!).
I som-hi la pluja ara ja comença (Esther: mmmhhh), des del col de Restefond, ens va seguint a trams fins arribar a Col de Vars. Aquí ens trobem uns bascos i un valencià, que segons ells "habla igual de raro que vosotros".
I ens els hem trobat a varis Cols, fins i tot ens ha fet algunes fotos en marxa, que l´hi haig d’agrair, doncs sols no les haguéssim fet (Esther: carinyo per què són les selfies??)..
Parem a Guillestre a dinar, no ens la podem jugar, que aquesta gent tanquen cuines molt ràpid. Un cop dinats, tornem a trobar-nos als bascos i em diu pujareu al col d´Agnello, " ahí va es un 2700 y está aquí mismo" o sigui que em va picar el cuquet, sortim de dinar passem les gorgues de Guil (Esther: que xules!), trencant cap a Queyras i apa a pujar el Col.
Quina bona idea, pujar am la jaqueta d´estiu, total estem a 9º C. Ens trobem els vascos gairebé a dalt fent fotos i ens avisen , Fot molt de fred i vent, però ja hi som no ?, impermeable i cap amunt, amb una boira que no veia ni l´abejonejo, però hem arribat, total només son 3,5 º C, i el vent ? com es nota que no han estat al Mont Ventaux.
I directes cap el últim col del dia el d´Izoard, que la cara de l´Esther comença a fer por, no volia ni fred ni pluja i apa un parell de tasses de cada (Esther: no se si m'acostumaré mai...).
Arribem a Briançon i al primer hotel que trobem ens hi quedem, està venint una tormenta de les grosses, buidem moto i cau mig diluvi, amb pedra inclosa, o sigui que la moto neta. Esther: i nosaltres veient ploure des de darrera d'una finestra :).
Acabem sopant al mateix hotel, tenen un bon restaurant, relació qualitat preu força acceptable. Esther: i no hi ha goteres!
Dia 21/ 7 Briançon-Albertville 280 km
Mirem per la finestra i fa sol !!!!!!!!!!!!!!!!!!! (Esther: iujoooooo!).
Doncs en marxa, aprofitem per fer la visita la poble enmurallat, que el dia abans amb la pluja res de res, es necessita una mica més de temps per fer una vista correcte, però avui hi ha molts cols per endavant, i la previsió de temps no es gens bona.
Fem el primer tram ràpid, doncs es carretera una mica sosa, parem a esmorzar a una Gite de carretera, …….. Collons quina clavada, per un café amb llet, un tros de pa amb matega i una pixadeta al WC
El dia sembla obert, però cap on anem està ben tapat, o sigui que millor ser previsors i ens posem la part de dalt de l'impermeable, i apa el primer col del dia, Lautaret, el segon cau amb la meravellosa temperatura de 3,5º C i boira, i pluja i fred (Esther: grrrrrrr), i així son el Galibier, el Telegraphe, fins a Mont Cenís que surt el sol una mica i ens permet fer alguna foto més galdosa (Esther: :) ). Parem a fer un cafè i a comprar dinar, avui volem fer pícnic, si el temps ens deixa !! (Esther: que sí, confia amb el temps!).
I així, gaudeixo molt de la conducció, ho sento però soc molt estrany i m´encanta conduir amb pluja, aconseguim arribar a L´Iseran
Aquí l´Esther es planta, salta de la moto i se´n va directe al Bar, no m´estranya, estem a 2,5 graus, amb fred, vent i aiguaneu, molt grossa!!! (Esther: fins aquí hem arribat, per favor, això és divertir-se? estic congelada!!). Al cap de res arriben els bascos, sembla que ens segueixen, i tots a fer un té ben calent, bé " los chicos del Norte " es foten una cervesa ben freda.
Ja estem una mica recuperats (Esther: segur? hem de tornar a la moto?), o sigui que tirem que queden molts revolts i tot i portar un bon ritme, amb pluja els temps s´allarguen. Parem a dinar de pícnic, una estona que no plou (Esther: iujoooooo!) i rematem el dia fent el col de la Madeleine. Sí sí, a mi també em va el ballar el cap, avui no tocava, després he vist que hi ha dos cols amb el mateix nom.
Com deia, Comet de Roselend, Col de Meraillet i col de Forclaz, i buscar hotel a Albertville, que estem desfets, trobem l´Albert 1er, que sense ser cap meravella, pel preu està molt bé, molt amables, ens deixen posar la moto dins del garatge particular. El poble d´albertville, està mort, només trobem dos restaurant oberts, escollim un i encertem, la pizza està comestible. Passejada i a dormir
Dia 22/7 Albertville-Pontarlier 300 km
Comencem el dia amb molta alegria, torna a ploure, o sigui que després d´un bon esmorzar, ens muntem de pluja i apa a fer les gorges de Arly, amb moltíssim transit, però anem fent fins arribar al Col d´Aravis, igual que el col de la Colombiere, no para de ploure i la carretera és molt bruta, pel que la conducció es fa pesada i ja no dic com ho està passant l´Esther (no dic res...no hay dolor, no hay dolor).
I així arribem al final de la Route dels Grans Alps, a la ciutat de Thonon, on el temps ens deixa respirar una mica i aprofitem per fer alguna foto del llac Leman.
Ja que el temps ens respecta, ens acostem fins a Ginebra, per dinar una mica i fer una mica el guiri, una idea una mica dolenta, doncs per sortir de dintre s´ha fet llarguissim, hem vist el Cern (Esther: miraaaaa, m'ha fet il.lu que ens hagi travessat un bossó de Higs avui!), travessat la frontera altre cop i som-hi.
Sortim de Ginebra direcció el Parc natural du Haut Jura, on voliem fer el col de la Faucille, que diuen que té unes grans vistes cap el Montblanc, però s´acabat la treva i la pluja i la boira a tornat i no es veia tres dalt d´un burro (Esther: grrrrrr). La resta ha estat una mica de tràmit, doncs al no parar de ploure, gairebé no hem parat fins a Pontarlier, i cap l´hotel Campanile, que està a l´exterior de la població. Estàvem tan cansats i molls, que dutxa calenta, radiador a tope i sopar al mateix hotel, a veure si demà comença millor el dia (Esther: segur que sí).
dia 23/7 Pontarlier -Lorrach, o el dia de les fronteres 170 km
Avui és només tràmit per arribar fins a Lorrach, passem per la reserva Natural de Doubs, parant a veure les coves del Tresor, aprofitant que fa sol parem a esmorzar a un poblet, després de passar la frontera per primera vegada, estem a Suïssa (Esther: a verure qui sap com es diu tallat a Suissa?).
Després d´un bon esmorzar continuem per carreteres força tranquiles, Passem el col de la Caquerelle i un altre cop estem a França.
Ja estem arribant a Lorrach, o sigui que ja tornem a passar la frontera i entrem a Alemania, el Garmin em fa una mala passada i em fica dins de l´Autopista, i al cap de dos km frontera amb Suïssa, i van quatre, i m´obliguen a comprar la Vignette. Busquem la part positiva, l´endemà la faré servir.
Tornem a sortir de Suïssa per entrar altre cop a Alemania (Esther: aix!! que m'he perdut, a on dius que estem?), ja són cinc, arribada a l´Hotel i cerveseta de relax
L´Hotel està molt bé, el millor de tots els dies, almenys pel que fa a servei i habitació, però per la resta, està tot en obres, fins i tot hi ha màquines al nostre passadís…(Esther: surrealista!!)
Migdiada i cap al motiu principal del viatge, el concert de Sir Elton, Arribem amb la moto al centre, i voltes i més voltes, no tenen llocs habilitats per a motos, i apenes en veus, i a sobre estan aparcades als llocs de les bicis, o sigui que a sobre d´una vorera la costat d´un parell més, ja serà per molt que la multin.
Concert! (Esther: ??•*¨*•.¸¸ don't go breaking my heart!¸¸.•*¨*•?? ) Va estar molt i molt bé, estàvem molt a la vora de l´escenari, però com tot té pegues també les explico. Nosaltres que som de poble, ens plantem amb la càmera, cascos, etc... a l´accés al concert, i ens diuen amablement, que res de res, que tot això es queda fora o a la consigna, que de fet és una caixa de plàstic. Després de pensar-ho una mica, hem pensat, que carai, confiem en el bon fer dels alemanys no?, després de dues hores i mitja de concert, les coses encara estaven allà.
Tot contents agafem la moto (Esther: ??•*¨*•.¸¸ nanananana¸¸.•*¨*•?? ), posem el Garmin cap a l´hotel, i el senyor a decidit fer una volta turística per la ciutat i comarca, o sigui que m´ha portat fins a la frontera cap a Suïssa, i tornar a entrar a Alemanya. No està malament set vegades amb un sol dia.
dia 24/7 Lorrach - Brigerbad 377 km
Dia molt llarg, per sort obrim la finestra i fa un sol espectacular, o sigui que avui ens hem de posar les piles (Esther: piles posades!).
Primer tram de tràmit, aprofitant la vignette tirem força d´autopista, parem a esmorzar, on ens calcen 3 euros per un tallat, i per fi comencem les pujades i les vistes, primera parada a posar capes, la temperatura comença a baixar (Esther: piles, piles, porto moltes piles posades!) i comencem el Sustempass.
Que puc dir d´aquesta zona, fas revolts i revolts i cada cop en vols més, total, que no varem dinar, i si em descuido em quedo sense benzina, però quan comences pel Sustempas, Grimselpass, Furkapass, San Gottardo per la carretera antiga i finalment el passo de la Novena, no fa falta parar a menjar, avui no fa falta escriure res, les fotos ho diuen tot (Esther: ??•*¨*•.¸¸ nanananana¸¸.•*¨*•??).
Baixem cap a Brig, amb xàfec inclós, i estan tots els hotels plens !!!!!!!!!!!!
O sigui, que tot i el cansanci, anem tirant cap avall, seguint la ruta de l´endemà, fins el poble de Brigerbad, on trobem un petit Hotel, bé de preu i amb esmorzar inclos. A més la moto dins del garatge.
Sopem al mateix poble, un lloc molt recomenable, relació qüalitat preu molt bona, Zur Traube crec?
Dia 25/7 Brigerbad-Vizille 400 km
Ostres, torna a fer sol !!!!!!!!! (Esther: ole, ole!). Això s´ha d´aprofitar o sigui que esmorzem, carreguem moto i carretera.
Primer tram fins a Martigny força avorrit, llavors ja comencen les primeres corbes, ja comencem a enfilar el Gran Sant Bernat, els primers trams han estat lents, fins que em agafat la carretera vella i la resta del transit ha marxat cap el Traforo, tot i això hem fet moltes parades per fer fotos i gaudir del paisatge, que s´ho val, i així com aquell que no vol la cosa, ens hem plantat a dalt de tot. La veritat es que si us haig de dir si m’agrada la conducció, no ho sé, però si que he gaudit del paisatge i de parar a fer fotos (Esther: jo també!).
Baixada cap a la vall d´Aosta i quan comencem la pujada parem a un poblet a comprar intendència, avui s´ha de fer picnic segur.
Comencem a veure el Montblanc i anem fent la pujada cap a el petit Sant Bernat, pugem força alegres, i anem passant motos i motos, però això no fa que veiem un trencant, que ens porta a un petit prat, on tenim unes vistes collonudes d´un llac, ja tenim el lloc pel picnic i la migdiada (Esther: siiiii!).
5 km més i arribem al coll, amb Selfie inclosa
A on anem ara? (Esther: on anem ara? on anem ara? on anem ara?)
Va seguim la ruta marcada, Col de Madeleine, el segon, amb cafetò inclós aprofitant que fa sol.
I som-hi, l´ultim del dia el col de Glandon, que s´ha fet llarg. Doncs l´últim tram de 7-8 km era tot gravillon, i ben a poc a poc.
Baixada ràpida i comencem a buscar hotel, que finalment el trobem a Vizille, davant del castell, una mica cutre, però força net, bé de preu, esmorzar inclós i moto dins del magatzem, que més puc demanar.
Anem a sopar a una petita pizzeria Le Cardinal, que està força bé , tot i que quan estavem sopant al jardí ha caigut el xàfec que tocava avui
Dia 26/7 Vizille-Ales 290 km
Avui toca fer algunes gorgues, i algun col, el que volem es fer ja camí de tornada, pel que mirem de no complicar-nos molt la vida.
Anar fent per carreteres més o menys petites arribem a les gorgues de Meaudret (Esther: ooohhhh).
Ens arribem fins al Cirque Combe Laval, passem el col de la Machine, Col de Rousset, es que no es pot explicar res d´aquests llocs, s´han de veure (Esther: més ooohhhh).
I ja enfilem direcció a Alés, directes a l´Etap, carai quina sorpresa tot plé, i el xicot de la recepció molt amable ens diu, es que està tot plés, hi ha el festival de música !!!!, carai i jo sense saber-ho. Sort que el mateix xicot ens va aconseguir una habitació a les afores del poble, en un hotel una mica cutre, on per anar a fer popo, havies de deixar la porta oberta o no t´hi cabien els genolls.
Un cop col.locats a lloc, agafem la moto i a donar un vol, sopar i a dormir dora que demà tenim un bon tros.
27/ 7 Alés-Palau 568 km
L´idea era anar a fer les gorges del Tarn, o sigui que sortim a les set de l´hotel, per arpofitar al màxim les hores fresques del matí
Passem un primer Col, Jacreste, parem a una bolangerie-super, per esmorzar i comprar dinar i enfilem les gorges, que estan espectaculars com sempre (Esther: ooohhhh), aquest cop potser les he gaudit més, doncs he tingut temps de veure el paisatge.
Així anem fent fins el trencant cap el Point Sublime, que recordava haver fet amb Mototurisme, o sigui que cap amunt, que l´espectacle s´ho val de debó (Esther: carinyo, tenies raó).
Baixem i enfilem cap a Millau, estan tant a la vora es parada obligatoria.
Carretera, autopasta i cap a casa, a ritme rapidet, que fa molta calor.
Conclusions
Complicat de fer, doncs s´ajunten molts factors, per una banda, després de 3500 km, dels quals gairebé 2000 km han estat en moll, fred o vent, l´Esther ha aguantat un munt, cosa que l´hi agraeixo (Esther: de res...). Per un altre costat tenim que anant sol, amb la parella al darrera, gaudeixes de la carretera d´una forma molt diferent, i he gaudit tant que tinc molt clar que si torno als Alps ha de ser així. No és que en grup es vagi malament, es que acabes anant a un ritme més alt, i no veus ni la meitat de coses.
Pels interessats, no he hagut d´afegir ni una gota d´oli, i benzina la justa.
Apa espero que no us hagueu avorrit massa. (Esther: jo no, muuuuua!)
