12 dies per França, Itàlia, Àustria i Suïssa -- 24/07/14 al 4/08/14
Bones!!!
Vaig un pel tard, però mes val tard que mai... Aquí us deixo una pinzellada de la meva escapada de fa dos anys pels quatre països.
Sempre que prepares alguna escapada hi ha algun culpable o algun motiu…. En aquest cas jo tenia la espina clavada.. ben clavada, de no haver pogut anar a la escapada dels Alps amb Mototurisme al juny del 2013. Un desgraciat accident de moto 12 dies abans de marxar m’ho va impedir.
Acostant-se l’època de “fer Alps”aquest any... quan comencen a obrir ports sem va passar pel cap de fer la escapada quasi calcada a la de MTC per Sant Joan (coincidint amb dates)… però… aquest any en volia més.. i a mitjans de juny em vaig donar un cop de cap… crec que bastant fort i vaig decidir que també volia anar a Suïssa, tenia molt clar el que volia fer… llavors obres el mapa i veus que ja que hi ets perquè no fer els Dolomites… i ja que estàs prop d’Àustria perquè no…..i així podia haver arribat fins a Rússia o ves a saber on…
Vaig deixar caure, aquesta idea que em bullia pel cap per si algú s’animava a acompanyar-me però tenia clar per les circumstàncies del moment que aniria jo sola, ningú m’impediria que marxes…sabia que seria “el meu viatge”.
La família era un punt a tenir en compte.. pocs dies abans de marxar els vaig dir que marxava jo sola amb la moto cap a França… Itàlia.. i… amb la cara que varen fer ja no vaig nomenar cap més país.. jo ho anirien sàpiguen sobre la marxa (l’skype un gran invent)… Encara ric ara el dia que els vaig dir que estava a Innsbruck.
També tenia que “ubicar” durant el meu viatge al Blat (4 mesos llavors), el meu pelut de quatre potes… El vaig portar de “colònies” i s’ho va passar molt bé…
Així que… tots organitzats.. i a punt per sortir
Primer dia 24/07
Casa-Manosque, 622 km.
https://goo.gl/maps/aPN69XJZ2cE2
Com sempre que he de matinar per anar en moto no dormo (sembla que sigui la primera vegada que vaig en moto…) vaig decidir enlloc de sortir el 25 pel mati fer una aproximació a La France el dijous dia 24 sortint al migdia.
Així que autopista i directe fins a Manosque, vaig sortir més tard del previst… Una parada per dinar un entrepà quasi a l’hora de berenar a l’alçada de Girona i cap a amunt… a l’alçada de Montpellier una mica de trànsit però res que no m’impedís arribar per sopar (horari francès).. havia localitzat un Courtepaille just al costat del Hotel Ibis, i no li podia fer un lleig a l’entrecot, una bona manera de celebrar la meva onomàstica i l’inici del viatge…. Vaig tenir que donar una mica de gas per no fer tard i quedar-me sense sopar
Segon dia 25/07
Manosque-Briançon, 385 km
Avui sí, ja tocava “bona carretera”: Gorges du Verdon, Col de Toutes Aures, Gorges de Daluis, Col de Valberg, Col de la Couillole, Col de la Bonette, Col de Vars i Col de l’Isoard
http://goo.gl/maps/zqkXY
Cafè i cigarret i anar fent... excusa per fer la parada durant el viatge
Lac de Sainte Croix:
Les “famoses” Gorges del Verdon a mi no em van impressionar tant… sem va fer llarg al fer tota la volta.
I d’aquí cap el Coll de Toutes Aures… al parar a dalt el port vaig tenir un petit ensurt…la moto va ser esgarrapada per un gat… Bé, realment al anar a parar no era en un bon lloc, vaig tirar una mica endavant però tampoc, la moto va vèncer cap a la dreta i per no fer-me mal la vaig deixar caure… Carretera amb poc trànsit… a mi ja em va agafar el riure… ja passaria algú per ajudar-me.. i així va ser, para enseguida una noia amb unes sandàlies i un vestidet curt, tot i els seu oferiment no la vaig veure gaire “en forma” per ajudar-me a aixecar la moto.. de seguida para un altre cotxe, jajjajjaa…. I baixen dues “quasi padrines”.. aquí directament els hi vaig dir que necessitava un home, jajajaja…. I diu en portem dos.. devien ser els nets, d’uns setze anys, baixen mig adormits.. un d’ells descalç però prou hàbils i varem aixecar la moto… I a seguir la ruta que no havia estat res, una simple rascada a la maleta dreta.
Em van agradar moltíssim les Gorges de Daluis amb la seva pedra vermella.
Segueixo cap el Col de Valberg… una colla de 4 italians els vaig tenir enganxats a roda tota la pujada, i jo que volia que passessin...deu ser l’únic tram del viatge que vaig fer un port amb alguna moto… M’esperava trobar més motos i més transit per tots els llocs on vaig anar.
Col de la Couillole
Picnic per dinar a Saint-Saveur-sur-Tinée, aquí vaig trobar la primera VFR del viatge… i varen ser unes quantes, tant la 800 com la 1200.
Abans d’enfilar la Bonette paro a Isola a fer benzina… veig que s’acosta un home amb una bici, i penso: deu anar a posar vent als pneumàtics.. nooooo, s’acosta al sortidor on estava jo i em demana benzina, que li ompli un potet de ¾ o litre que portava.. jo li dic que no, que té molt de morro.. i omplo el dipòsit… encara seguia esperant, i em torna a acostar el potet… en una acte de bona fe li omplo la meitat… i un euro que em vaig guanyar.. per un cop que faig negoci amb la benzina..
Comencen els Alps
Col de la Bonette.. aquí em vaig passar el cim.. em va faltar fer la volta cap a l’esquerra jo directe avall cap a Jausier...Aquestes són les vistes
Col de Vars.. aquí em vaig trobar una colla d’italians que em volien adoptar.
Col de l’Isoard
Cap a Briançon...Instal•lada en un hotel prop de l’estació de tren, dutxa i a fer el trasteig
Bufff...quina pujada.. i encara en quedava un bon tros per arribar el centre històric.
Més pujada...
A buscar lloc per sopar. Tot i sabent els horaris francesos, aquí veia que començaria a tenir problemes a la France per sopar passades les 20:30 complicat, pregunto en un lloc, hi ha gent sopant però ja no agafen ningú més .. l’altre buit i ja n’hi pregunto.... Jo que vaig sense horaris, sabia que sempre em quedava el picnic que portava... Em va tocar menjar un crêpe comprat en aquest xiringuito.
Tercer dia 26/07
Briançon-Milà, 280 km
https://goo.gl/maps/xAcBPX172Hv
Col de Montgenèvre, Sestriere i desprès del Pinerolo autopista fins a Milà…que amb lo que m’encanto no era plan d’arribar a Milà per sopar… Així que a les 13 h entrava a Milà.
Briançon, una mica de núvols i fresca perfecte per rodar, que el sol crema.
Paradeta a Sestriere a fer benzina i m’emporto un regalet que em va donar el noi de la benzinera.
Baixant de Sestriere:
Tot i que darrerament no sóc amant de les grans ciutats, ja que em venia de “passada” que més que acostar-me a Milà i veure el seu “glamour”.
Com a gran ciutat em “preocupava” on deixar la moto, així que directe al pàrquing que hi havia just davant hotel… Apaaaa 20 €, preu de 4 rodes, el podria reservar la meitat pel proper viatge.
Ara ben guardadeta estava...
I desprès de dinar al mateix hotel a voltejar per la cità, com no tenia ganes de pensar on anar i com anar-hi, que més fàcil que agafar el bus turístic que parava a 2 minuts de l’hotel, i on també hi havia parada de metro per tornar del centre.
Ostres!! Quina fresqueta que hi feia, i plovisquejant a estones… Visita pel centre amb el bus i em vaig quedar amb les zones que més m’interessaven per fer-les desprès a peu.
Castello Sforzesco:
Parco Sempione:
La Via Dante amb ambient d’Expo:
Galleria Vittorio Emanuele:
Això de les xarxes socials té el seu que.. va ser així, recomanació del Jordi Pons d’una pizzeria al centre de Milà, on estava jo en aquell moment però noooo.. la vaig trobar enseguida però era tancada per reformes.. Ara que desprès del supercapuccinomcdonalds poca cosa m’hi cabia.
M’assec a les escales del Duomo i observo la diversitat de gent.. hi passo una bona estona entretinguda
Una volteta més i a veure si soparé avui....nooo avui tocava picnic jajaja: passo per davant d’una pizzeria amb terrassa i el cambrer “ven” les pizzes sense jo preguntar... i a al següent restaurant la noia em “ven” les seves i em comenta que les del costat són congelades i dolentes... allò era la guerra de la pizza
Així que cap agafar el metro i a l’hotel.
Quart dia 27/07
Milà-Prato dello Stelvio, 377 km
https://goo.gl/maps/fawhw6knkfz
I seguim…. El Passo Stelvio era una fita a fer en aquest viatge, i com els “mestres” diuen que s’ha de pujar des de la zona est (venint de Merano)… per un cop els hi faig cas i munto la ruta per acabar a peus de l’Stelvio per pujar-hi l’endemà a primera hora.
De Milà cap el llac de Como, vorejant…, tot i ser dissabte no hi havia molt de transit… volia parar al costat del llac però no va ser així.. a la que vaig entrar al llac una zona no m’agradava.. i l’altre era una zona privada.. així que tant de Como per res.. Seguim i del desencant em paro en un Mc Donalds prop de Sondrio a fer un cafè i acabo menjant una hamburguesa tot i que no era ni l’hora d’esmorçar ni de dinar… uuuuppppsss!! Devia anar bé la parada, a partir d’aquí el paisatge millora (tot i que els italians van xafant ous.. els havia d’anar espitjant…) i a partir de Tirano (descartant els túnels) vaig gaudir …
Passo del Foscagno, aquí apareix la pluja, i cap a Livigno (zona franca), la pujada cap a Livigno molt xula (recomanacio de VMan, gràcies Joan) a comprar tabac i fer benzina.
I la primera entrada en terres suïsses, ja m’ho deien això d’entrar i sortir però fins que no vaig ser-hi no em va quedar clar… Així que cap al Passo Forcola i el Passo del Bernina.
Tot els paisatges que vaig veure durant aquest viatge no queden reflectits realment en les fotos que vaig fer… s’hi ha d’anar… Molts cops en parava en qualsevol lloc i em quedava gaudint de l’espectacle de la natura…Vaig agafar “mal d’ulls”
I cap a Saint Moritz a fer el “trasteig”, vaig estar per la zona del llac… Aquí vaig veure que necessitava francs suissos.. Pasqual!!!! Per fer un cafè o pagar l’aparcament (cosa que no vaig fer).
I cap a Zernez que quedava un trosset fins a Prato…A Zernez vaig trobar una terrasseta i vaig parar a fer el café i una llepolia suïsa… el mantel preciós
Direcció el Pass dal Fuorn/Ofenpass vaig trobar aquesta preciositat:
Uns metres més avall una parada “obligada” per un accident de moto, quant van donar pas vaig veure una Kawa bastant xafada… l’endemà per la zona dels Dolomites també vaig veure una moto estampada en una corva.
Instal•lada a Prato dello Stelvio... eren les 18:30h i el restaurant de l’hotel ple de gent que ja sopava… Tot i ser Itàlia es notava que la zona havia estat territori austríac, la majoria parlaven alemany.
Avui no em quedaria sense sopar.. abans de sortir a fer la volta vaig preguntar i fins les 21h podia sopar.
I ja tocava gaudir d’una bona pizza, a la terrasseta del hotel vaig estar com una reina….
Com anècdota (dir primer que em vaig endur el passaport em un raconet de la maleta per si les “flies”) l’endemà abans de sortir de Prato al fer el check out a l’hotel em demanen el passaport, jo li mostro el DNI diu no…, vaig tenir que pujar a l’habitació a buscar-lo… No sé que hagués passat sinó l’hagués portat (a veure els experts que hi diuen).
Cinquè dia 28/07
Prato dello Stelvio-Cortina d’Ampezzo, 313 km.
https://goo.gl/maps/RduU76rjSgK2
Siii… Avui tocava l’Stelvio…. I cap els Dolomites…El dia es presentava despejat.
Surto de Prato amb les piles carregades… l’Stelvio el tenia a tocar…. Amunt…
Ufff.. quines paelles, al començament ja em trobo una Honda CBF600 volcada en una paella.. aaii que patirem vaig pensar… A mi em falta carretera en segons quines paelles jajja… però va ser una pujada perfecte... crec que em devia creuar em 4 o 5 cotxes i en els trams de recta, jajaj…
Arribo a dalt.. ja hi sóc
Dia despejat i amb bona temperatura.. vaig tenir sort: la noia de la botigueta on vaig anar a comprar em va dir que el dia abans amb boira i a 5ºC (vaig preguntar perquè tenien el calefactor engegat, però aquell dia no feia falta)
I avall que fa baixada... passo Bormio i em paro a fer un cafè abans de començar a pujar el Gavia... estava eufòrica.
Passo di Gavia de lo millor.. començo a pujar i la pluja apareix, parada obligada a posar el traje d’aigua.... uuff!! Anar conduint i sentir la olor de terra mullada... quin goig... faig alguna parada abans d’arribar a dalt... impressionant
A dalt fa fresqueta no m’hi entretinc gaire... que raro ..
I la carretera de baixada... quina estretor en alguns trams... no sé on estaven els cotxes i les motos aquells dies.. jo quasi no en trobava... sort!! Perquè en aquest tram no hi cabia ningú mes
Ponte di Legno, cap el Passo del Tonale i a seguir...
I no sé com... a partir d’aquí hi ha algun tram que devia fer algun kilòmetre fora de la ruta prevista, en alguns moments no sabia on era..uuuiiii
Hora de dinar... veig un lloc per fer picnic i just al costat una paradeta de fruita... a fer gasto..ja tinc les postres.
Mendel Pass ...i pass a pass fins a Cortina d’Ampezzo
Parada per veure el Lago de Carezza:
Em trobo aquest “modelet”:
Baixo per un petit senderó uns metres per arribar fins el llac, el contrast de l’aigua i la muntanya una passada
Al tornar a la moto per marxar me n’adono que no tinc el casc, me l’havia deixat a baix damunt d’una roca... fiiuuuu.. avall altre cop i allí estava.
Passo Fedaia:
Passo Falzarego:
Cortina d’Ampezzo
Aquest dia vaig arribar una mica tard a destí, tant de Pass, quasi m’hi quedo a dormir.... així que sopar un entrepà al bar de l’hotel, el restaurant que hi havia a pocs metres era tancat per festa setmanal i ja no tenia ganes d’agafar la moto per baixar fins al centre de Cortina.
Dolomites impressionant el que vaig veure, va ser només un tast, sé que hi havia de dedicar algun dia més, però ja hi tornaré.
Sisè dia 29/07
Cortina d’Ampezzo-Innsbruck, 328 km
https://goo.gl/maps/CQvqvKU2jqm
El dia s’aixeca mullat avui toca Grossglockner!!
Error per desconeixement: pregunto al de l’hotel si hi ha una benzinera direcció Dobbiaco (per no entrar fins a Cortina)... i em comenta si tens prou esperat fins a Àustria que és més barata...fet!!
Surto plovent i cap amunt.. plou i plou... volia parar i passar una estona al llac de Dobbiaco, però res paro per la foto de rigor
Cap a Lienz (Àustria), em trobo una mica de retenció a l’entrar a la ciutat.. em paro a la primera benzinera que trobo, repostar benzina, cafe i cap el Grossglockner... Ara ja no hi plou, a Lienz fora traje d’aigua.
Ambient fresquet i sense sol... Pagar el corresponent peatge i a seguir, plovisqueja una mica... A l’arribar a dalt està bastant emboirat, les vistes són molt blanques i la glacera quasi no es veu.. El que si vaig veure són els corbs.
La baixada direcció a Innsbruck:
Uuuaaaa!
Oooohhh!! Ja vinc
Uns quants kilòmetres abans d’Inssbruck agafo l’autopista, ja tenia ganes d’arribar a la ciutat... i tota l’estona pensant: vaig sense vignette i pillaré... res de res.. em vaig trobar al mig d’Innsbruck sense pagar i jo que aquell dia estava generosa
Arribada a Innsbruck al començament de la tarda i a fer el tour... Un bon lloc per visitar, em va agradar.
Encara no sé que vol dir aquesta senyal
Sí... sopant a Innsbruck amb aquestes vistes:
Seté dia 30/07
Innsbruck-Disentis, 307 km.
https://goo.gl/maps/sgaDVAjDNS22
Avui tocava fer la frikada del viatge....
La generositat del dia abans ja la vaig deixar anar a l’esmorçar ... gens amant del cafè dels hotels, vaig demanar a banda un expresso: 4,00€
Un altre dia de pluja, per un moment vaig pensar a quedar-me... va durar poc aquest pensament... traje d’aigua i a rodar
A la sortida d’Innsbruck veig el trencall de Garmisch.. vaig estar a punt de canviar la ruta, però tal com estava la meteorologia vaig anar per on tenia previst.
Carretera al voltant d’un riu, pluja tirolesa i gens de trànsit.
Altre cop en terres suïsses i segueix plovent, ara pluja grisona.
Tot era preciós per estar trista per una mica d’aigua... l’aigua és vida diuen:
Si a ells no els atura a mi tampoc
Poble de Susch:
I cap el Fluela Pass.... quina calor hi feia
Amb la pluja i la baixa temperatura se m’havia quedat el cos ben fred.
Arribo a Davos.. aquí no m’hi volien (Hilton) ... en aquell moment era l’únic lloc una mica cobert que vaig trobar, necessitava parar ja.
Desprès de fer un cigarret sec vaig buscar una benzinera i fer un kit kat i cap al següent assalt: Maienfeld... i que hi havia allí... doncs ben bé no ho sé, o potser sí, anava a veure si trobava la Heidi.. o potser millor trobar al Pedro
Doncs si tocava la “frikada”del viatge, abans de sortir de casa sem va ocórrer buscar historia de la Heidi i vaig veure que a Maienfeld hi havia quelcom... mirant la ruta vaig veure que quasi em venia de passada.
Ja hi som, això era “Heidi Shop” tot plena d’objectes diversos. Vaig aprofitar per dinar el sandwich que havia comprat a la benzinera de Davos abans d’entrar.
Vaig preguntar per la casa de la Heidi i em van indicar molt bé... a uns 2 kilometres ara que plovent i per un caminet d’asfaltat dubtós, res.. cap a dalt. No va ser tant complicat com esperava. Allí hi havia l’hotel.
I encara quedava un altre troçet per arribar a la famosa casa de la Heidi, que havia de fer a peu... aquí va ser dificultós... Explico: plovisquejava i no vaig poder deixar el casc lligat a la moto.. així que amb el casc i per un senderó estret, fangós i relliscós (devia caminar uns déu minuts).. auu... vaig veurem per terra dos cops i el casc rodant muntanya avall...jajja.. per sort no va ser així..I em arribar vaig pensar que hi faig jo aquí... tot ple de japos i jo... Ara el lloc molt bucòlic.
Ja en vaig tenir prou per aquell dia, volteta per Chur (Coira) i cap a Disentis.. Havia reservat habitació en un Hostel.
Tot de fusta, molt acollidor.
Tornava a ploure, volia sortir però el temps no acompanyava, no és el mateix anar en moto que caminar, més que res ja n’havia tingut prou d’aigua per aquell dia.
Terrasa desaprofitada
Ja m’hi vaig quedar a sopar i a acabar el dia, tot preparant la ruta de l’endemà.
Vuité dia 31/07
Disentis – Oberworld, 280 km.
https://goo.gl/maps/rRfGxXGzWpq
Dia del 9 .. però va ser un dia de més de 10.... FULL
No sé si havia de fer nou colls o per la forma de la ruta en el mapa, ... Jo en vaig fer sis.
El dia torna a ser plujós pel mati... amunt!!
I en pocs kilòmetres jo sóc a l’Oberalppass, no gaire lluny hi ha el naixement del riu Rhin.
Amb la curiositat del far
I que hi fa aquest far: “Es Tracta d’una rèplica del far de Hoek van Holland, situat al Museu Marítim de Rotterdam. Precisament el port on desemboca el Rhin, ambdós fars, originals i rèpliques separats per 1.320 quilòmetres i un desnivell de 2.046 metres”
Cap a Andermatt
Pujant el Sustenpass parada obligada...
És el que diuen, cadascú aparca la moto com vol:
Sustenpass
A Meiringen vaig parar a comprar per fer picnic i fer benzina. Hi vaig trobar això:
Aquí vaig revisar la ruta i com vaig veure que anava sobrada de temps em vaig acostar fins a Interlaken, on vaig dinar.
Llac Brienz
I seguiria desprès amb els passos
Grimselpass
Baixant el Grimselpass i veient el que m’esperava cap el Furkapass
Furkapass
Passo San Gottardo
Passo della Novena
Allí em vaig trobar aquests aventurers, el que no me va quedar clar és lo del carretó.
Al petit parquing de l’hotel vaig coincidir amb dues Honda’s, que raro jaja..., eren d’una parella de Monthey, el Claude i la Chantal que aprofitant la festa nacional de Suïssa s’havien escapat tres dies. Varem sopar plegats, aquell dia passaven poc de les 20 h i ja estàvem a taula.
Fins aquest dia tenia les rutes preparades, i va anar tot bastant rodat... A partir del dia següent començava la baixada, tenia clar els colls que volia fer però no el camí així que vaig anar improvisant... Tant que a la nit sopant amb els suïssos varem parlar de la ruta que podia fer l’endemà i em van recomanar fer nit a Moutiers (França).. però la realitat no va ser aquesta. Si seguiu llegint veureu-ho com em vaig “liar” i en el bon sentit
Nové dia 1/08
Oberworld-Martigny- Chamonix – Martigny, 212 km.
https://goo.gl/maps/r4EFBbADx4D2
Festa nacional a Suïssa
Sembla que la pluja ja queda enrere
Doncs abans de sortir reservo habitació a Moutiers.. però per res..
Oberworld
Baixant tranquil•lament, avui em trobo bastantes motos, és nota que és dia festiu.
Hora del café, paro al Mc Donals de Brig, millor dit al Mc Cafe...això promet
I em vaig fer un “autoregal”, i també la cullera a joc .. xula, no?
Vaig veient “cosetes” pel camí, algun dia l’he de probar.
Ja comença a fer calor de veritat, abans de Sion veig un petit llac i decideixo parar... la moto marca 32 graus
És un lloc apte pel bany, per un moment vaig decidir agafar el bikini i la tovallola (s’ha d’anar preparat pel món) i fer un banyet però la mandra va fer que només em refresques a l’ombra.... podria dir que era dia de platja suïssa
Arribo a Martigny i men vaig a fer una volta... uuiiii.. aquí hi ha festa grossa: festival de música i focs artificials, m’hi quedo ... Ja l’he liat
Així que ja puc buscar lloc per dormir, i anular la reserva... m’acostava al Mc Donalds de Martigny per agafar wifi quan just davant veig l’oficina de turisme, miro l’hora 14:15h.. estarà tancat... noooo, tancaven 14:30h, entro i directament demano pels hotels d’allí, el noi super amable es va encarregar ell mateix de trucar i fer la reserva: Merci beacoup... Una feina menys.
Compro quelcom per dinar i cap a l’hotel a fer un mos. I a descansar una estona.
Hora de berenar, me’n vaig a passar la tarda a Chamonix i a “berenar” un Forclaz doble
Vista de Martigny començant a pujar el Forclaz, tot envoltat de vinyes (regió del Valais)
Carretera quasi tota per mi... gens de trànsit... o jo anava molt al reves de l’horari d’ells o s’amagaven quant em veiem a venir
A fer el trasteig per Chamonix:
Sabent com són els cubates francesos...eccss no m’arrisco a que els suïssos siguin igual i a Chamonix compro provisions per la nit
La festa ja ha començat
La nuit a Martingny, bon ambient. D’això sen diu integració
A dormir que el dia següent hi ha feina a fer.
Desé dia 2/08
Martigny – Château de Chillon –Martigny- Saint Michel de Maurienne 340 km
https://goo.gl/maps/d1q8sSTMhmo
Ooohhh..s’acostava el dia de deixar terres suïsses...
Per començar el dia pujaré fins al Castell de Chillon (recomanació del James Bond la tarda abans mentre jo estava de festa per Martigny.. Gràcies )
Abans de deixar Martigny enrere, foto a l’atzar; pel Tour d’aquest any (hi passava una etapa) vaig saber que es tractava de la Cascada de Pissevache.
I la sortida de terres suïsses pel Col du Grand Saint Bernard
Vaig pensar de parar per Aosta a menjar un plat de pasta, em venia de gust... vaig passar un lloc que tenia bona pinta, vaaa. I dius ja pararé més endavant que n’hi haurà un de millor i amb aquesta historia em vaig trobar fora d’Aosta pujant el coll i morta de gana... total que vaig arribar dalt del Petit Saint Bernard quasi desmaiada... quina gana, allí vaig dinar de picnic quasi a l’hora de berenar.
Encara em quedava un troçet fins al destí del dia i la pluja tornaria a aparèixer
Sí, a Val d’Isere comença a ploure, un plugim que no acaba de molestar.
Baixant el coll surt el sol i pocs minuts desprès em cau el xàfec del viatge...
Entre les dues fotos només hi ha 7 minuts de diferència
Ja directe cap a Saint Michel
Sopar a l’hotel, l’endemà més.
Onzé dia 3/08
Saint Michel de Maurienne – Gap, 264 km.
https://goo.gl/maps/pNFAXvCP4SE2
Alpe d’Huez –Briançon- Gap: 166 Km.
Darrer dia d’assalt a les montanyes..Ja toca preparar la tornada a casa i no puc deixar de fer el Télégraphe i el Galibier...
Del llit quasi que salto al Télègraphe, el tenia a tocar Ja podia ser més llarg
I cap el Galibier... pujada amb sol.. espectacular aquest coll
Baixada amb boira i fresca, jo que havia guardat la xaqueta d’hivern.
Al Lautaret m’hi trobo diversos grups de ciclistes amb el seu avituallament, molt ben organitzats. Jo m’hi entretinc una estona fent el cafè a la terrassa del bar.
Paisatges sempre canviants, mires a dreta neu, mires esquerra verdor.
Ara toca l’Alpe d’Huez, suposo que això de seguir el Tour afecta una mica
Trobo una terrasseta xula i m’hi quedo a dinar, tot i no ser l’hora francesa encara me’n donen... pagant, eehhh!!
I de tornada, per Lautaret i Briançon fins a Gap... Vaig disfrutar molt, poc trànsit, fins poc abans d’arribar a Gap
Lac de Serre-Ponçon
Fins l’endemà que toca la tornada a casa.
Dotze dia 4/08
Gap – casa, 732 km
https://goo.gl/maps/Xmxu2sifXB82
Això s’acaba
De Gap avall que fa baixada, sense oblidar el “glamour” de les autopistes franceses:
Arribada a casa:
4.570 quilometres, la VFR es va portar de meravella.
Fi del viatge!
Ara toca parlar de sensacions, no?
Primer el viatjar sol.
En els viatges d’una setmana o més sempre ho havia fet amb tres o quatre motos. I les escapades de tres o quatre dies amb Mototurisme amb unes 20 motos.
Aquest era el primer viatge sola (apart d’una escapada de dos dies). Anant sol veus les coses d’una altre manera, si la moto ja et dona sensació de llibertat, un viatge sol és la ostia... És una manera de trobar-se amb un mateix, fas i desfàs sense donar explicacions. Vas pels llocs i et fixes en detalls i gaudeixes de moments que potser amb més gent no tens temps de fer-ho.
Els imprevistos, les pors... això et passa cada dia i tot arreu.. Per exemple quant sem va caure la moto, vaig pensar de seguida si hi ha algun desperfecte miraré que m’ho arreglin el més aviat possible i a seguir.
Avorrir-me doncs no.. en tots els moments trobes coses per fer. Jo me’n vaig emportar l’Ipad amb uns quants llibres descarregats i allí es van quedar.
Jo recomano que almenys un cop s’ha de fer, però s’ha de ser d’una pasta especial. No tothom en sap i vol anar sol.
Al final el que conta es poder sortir en moto, sol o acompanyat, sigui un mati, un cap de setmana o en un viatge més llarg, i gaudir del que ens agrada: la moto.
PD: les rutes amb el google maps (4.440 km), per si algú l’interessa, per “errors” algunes potser fan alguna variació, com passar per autopista. Els únics trams d’autopista que vaig fer van ser el primer dia, i la tornada des de Gap. Exceptuant això sí l’arribada a Innsbruck.
Quina pallissa, eehh?