Perdoneu això de "llegendària", pot ser en hi ha hagut de més "dures", però aquesta va ser la "meva" ELEFANTENTREFFEN, la cinquantena edició i al any del meu cinquantè aniversari... l'any era... 2006.
En aquells temps jo treballava a Madrid, i tot aprofitant un grapadet de dies lliures... doncs això, que ens varem anar a la famosa ELEFANTENTREFFEN, riu-te'n de "PINGÜINOS"
;-)Dietari d'un MotoTurista
:)25 de gener:
El punt de trobada era l'accés sud a la plataforma de l'aeroport de Madrid-Barajas, sortim amb una hora de retard sobre el que era previst
, "usease" a les nou del matí.El dia es presenta "fresc" però assolellat... això duraria poc, passat Guadalajara, se'ns tira damunt un mantell de boira gebradora, la temperatura baixa encara més i totes les superfícies visibles des del frontal de la moto es cobreixen de gebre; ja a la província de Saragossa i abans d'arribar a la capital, la boira es dissipa i la temperatura fa una sobtada pujada, el gebre es converteix en aigua i aquesta s'evapora d'immediat per l'acció del vent.
Arribem a Lleida, on s'incorpora un altre company que viatjarà de "paquet" en una de les tres motos que em sortim de Madrid.
El viatge contínua pel "Eix Transversal" deixant enrere Manresa i Vic fins a arribar a Girona, on ens incorporem a l'A7, sobre aquesta autopista arribem a la Jonquera, on omplim els dipòsits "fins a la bandera" per a aprofitar al màxim el preu inferior de "els territoris ocupats".
Ja en terres Franceses el viatge discorre sense novetat fins a Aix en Provence, on el grup augmenta en dues motos més que havien sortit més també de Madrid però més d'hora per qüestions "logístiques".
Passem la nit en un hotel a prop la "autoroute", lloc on va morir el pernil
26 de gener:
Sortim de Aix en Provence a les nou del matí, una altra vegada amb una hora de retard i jo ja una mica "cabrejat"
per ser la segona ocasió en què me la fiquen doblegada, portava llest des de les vuit com acordat la nit anterior.L'etapa acabava a Verona, i dic "acabava" perquè la fortuna, aliada amb el temporal de neu del Nord d'Itàlia, ens jugaria una molt mala passada.
Després d'abandonar territori francès, i deixar Mònaco a l'esquerra, entrem a Itàlia; la temperatura cau en picat... A les proximitats de Voltri, abandonem l'A10 per a dirigir-nos, per l'A26 en direcció cap a Alessandria, a la intersecció d'aquesta autopista amb la d'enllaç a l'A7.
Encara no havíem abandonat la zona costanera quan va començar a nevar copiosament... aquest va anar el principi de la fi per a tres de les motos que formaven l'expedició.
Després d'un bon tros, apareixen les pales lleva-neus...
...però això no disminueix les dificultats, continuem rodant sobre neu, i el que és pitjor, amb plaques de gel camuflades sota aquesta. Tant és així que es produeixen diverses caigudes sense massa conseqüències, fins que arriba el primer problema seriós...
...dues de les motos queden "fora de combat", em quedo amb els companys "caiguts" mentre que les altres dues motos, no s'adonen de la situació i segueixen uns pocs quilòmetres, no van ser més de vint, perquè en la següent sortida de la "autostrada", s'acaba el trajecte, els responsables de la seguretat del trànsit decideixen tancar l'autopista, almenys durant aquesta nit.
La situació queda com segueix: Dues motos danyades i una operativa amb els seus respectius ocupants en un hotel de la ciutat de Cremona, famosa pel seu museu Stradivarius...
...i les altres dues motos a vint quilòmetres, a Pontevico.
27 de gener:
Els tràmits amb les respectives companyies d'assegurances es completen i queda organitzada la repatriació de les màquines i els seus "genets"...
...sembla que aquest serà el final de l'expedició, continua nevant copiosament i decideixo que l'endemà em dirigiré a Gènova amb la finalitat de tornar en ferri fins a Barcelona i seguir d'allí cap a Madrid, però aquesta capritxosa Deessa Fortuna, a la que abans ens referíem, encara tenia alguna sorpresa reservada.
Continua nevant en Cremona, em dirigeixo a una "internet-cafè" (els iPhone encara no s'han inventat) per a informar-me sobre els horaris del ferri...
SORPRESA!!! no surt cap ferri fins al dilluns dia 30
, el port de Gènova està colapsat per la neu als accessos.D'altra banda comencen a arribar-nos informacions que el grup d'italians que ens esperaven a Verona, han sortit cap al nord, i pel que sembla les condicions allí són molt bones (el front ja abandonava aquesta àrea), a última hora de la tarda, un dels expedicionaris que es trobaven en Pontevico ve fins a Cremona i decidim continuar el viatge, ja que es donen les següents circumstàncies: cap al Sud, la situació és crítica quant a la meteorologia i estat de carreteres, cap al nord només millora minut a minut... però no tot són bones notícies, una de les dues motos del grup de Pontevico, ha deixat una gran taca d'oli en el sòl... una altra baixa
28 de gener:
Només dues motos han "sobreviscut" al temporal de neu, una es troba a Pontevico i l'altra, la meva, a Cremona.
A primera hora del matí (les set, i aquesta vegada si, perquè estic sol) surto cap al lloc de trobada acordat, l'entrada a l'autopista a Pontevico; arribo a un quart de vuit, quinze minuts abans de l'hora acordada per si un cas, espero fins a dos quarts de vuit i una altra vegada comença a "pujar-me el cabreig"
... en aquesta ocasió el retard va ser a conseqüència de la manca d'habilitat del personal de l'hotel de Pontevico, en el maneig del lector de targetes de crèdit... :-?Seguim, passem de la tristesa i frustració del fracàs a una eufòria salvatge que ens empenyia cap a la nostre destinació, enrere anaven quedant les sortides de l'autopista de Brescia, Verona, Trento, Bozen i Bressanone fins a arribar a Brenner, primera població en territori austríac.
Adquirim la preceptiva "vignette" de les autopistes austríaques i creuem aquest país "com a ànima que porta el diàbolo", enrere queden Innsbruck i Kufstein... entrem a Alemanya gairebé sense adonar-nos.
Com que no volíem arriscar-nos a arribar massa tard, optem per viatjar sempre per autopista i aprofitar la velocitat d'aquestes a Alemanya, així que ens desviem cap al nord-oest, cap a Munic, ciutat que envoltaríem per la circumval·lació més externa per a incorporar-nos a l'A92 que en aquell temps, ens portaria al costat de la factoria on havien "nascut" les nostres màquines.
Res ens deté ja, arribem a la tarda a Loh, i ens dirigim directament a la concentració... Alegria, fotos, vídeos, i al final decepció... no queda gairebé gens de record, han arrasat amb gairebé tot, samarretes, jerseis, etc...
...en fi, el més important és que els nostres companys no han sofert cap mal i que nosaltres hem arribat en el seu nom i el nostre propi :-D
29 de gener:
Comença el retorn... perquè perdre el temps amb una cosa tan tediosa com llegir la narració del retorn?
30 de gener:
De camí cap a Madrid, desprès de una nit de descans a França...
COLLONA!!!!! QUINA FRED!!!!!!
31 de gener:
De camí cap a Madrid i arribada.
En fi, aquest és el relat, perdoneu per la pallissa i per les possibles faltes d'ortografia, sintaxi, estil etc. etc., ja se sap, quan s'escriu amb passió, passa el que passa
PST SCRIPTUM: Al any següent vaig canviar la RT per la GS adventure, el canvi va ser tant satisfactori que encara la tinc
