Setembre 2008 Alps i Provença. Provença.

[Hijpanitat]

Si voleu donar un cop d'ull a la primera part del viatge clikeu ELS APLS


Setembre 2008 Alps i Provença. Provença.

DIA 5 Ja som a la Provença. 200 Km.

Ruta Sisteron,Sault, Folcalquier

De finals de maig a començament d'agost, la Provença és farcida d'olors i colors. Nosaltres, hi hem estat els primers dies de setembre, i aleshores la sensació no és tant intensa, els camps donen color i olor però no enfarfega, al contrari, és suau i agradable, i fa que amb el poc trànsit que hi ha per la zona (a França els nens ja han començat l'escola) es faci un xic més agradable el viatjar per aquestes contrades.

Som a diumenge, i ens llevem amb calma, tot fent un bon esmorzar a la terrassa de la casa (a les 9 del matí) per després fer un merescut bany a la piscina (de fet també ens vàrem banyar abans d'esmorzar), després d'un dia dur i amb força xafogor per la tarda, ens donem un premi d'un merescut descans, ara un xic de sol (que encara no molesta), ara una mica d'aigua, després lectura, ara mirar els mapes i preparar rutes amb el GPS .... així fins les 11 aprox.

<embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.es/s/c/bin/slideshow.swf" width="800" height="533" flashvars="host=picasaweb.google.es&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.es%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsandra.bergada%2Falbumid%2F5249299163939805153%3Fkind%3Dphoto%26alt%3Drss" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed>


Sortim cap a Sisterom per dinar i visitar el casc antic de la ciutat, banyada per el riu Ubeye (el mateix que omple Serra Ponçon), la tarda amenaça pluja, i això ens fa dubtar, però acabem passejant per la vila.

<embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.es/s/c/bin/slideshow.swf" width="800" height="533" flashvars="host=picasaweb.google.es&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.es%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsandra.bergada%2Falbumid%2F5249302825599976353%3Fkind%3Dphoto%26alt%3Drss" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed>


Després ens dirigim a visitar les gorgues del riu Meouge, la carretera no és molt bona, però el llarg congost val la pena de visitar. Després passem per Montbrun les Bains (tan amb en Pacs47484950, com amb la Sandra, no tinc temps de visitar-ho, una altre cosa pendent).

És curiós que quants més llocs coneixes, més llocs obren les portes a la curiositat i al coneixement ...

<embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.es/s/c/bin/slideshow.swf" width="800" height="533" flashvars="host=picasaweb.google.es&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.es%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsandra.bergada%2Falbumid%2F5249305400736748561%3Fkind%3Dphoto%26alt%3Drss" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed>


Ja fa estona que circulem per bones carreteres i tot sovint les olors de la Provença entren per sota el casc i el perfum de l'espígol inunda les nostres papil·les olfactives (l'espígol és bianual i la meitat dels camps tenen les mates arrencades tot fent pilons que son els que perfumen l'ambient a centenars de metres).


<embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.es/s/c/bin/slideshow.swf" width="800" height="533" flashvars="host=picasaweb.google.es&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.es%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsandra.bergada%2Falbumid%2F5249309549354929361%3Fkind%3Dphoto%26alt%3Drss" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed>

L'arribada a Sault és senzillament deliciosa, un petit port de muntanya, uns plàtans a peu de carretera i una terrassa increïble per passar-hi una llarga estona. El bon jan d'en Pacs, també coneix la terrassa (i d'altres coses ...)

<embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.es/s/c/bin/slideshow.swf" width="800" height="533" flashvars="host=picasaweb.google.es&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.es%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsandra.bergada%2Falbumid%2F5249315181652735793%3Fkind%3Dphoto%26alt%3Drss" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed>


Anem cap a Forcalquier tot fent un seguit d'esses per la Provença, les carreteres son maques, entretingudes i el dia es va a dormir lentament. El capvespre també té quelcom especial a la Provença.

<embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.es/s/c/bin/slideshow.swf" width="800" height="533" flashvars="host=picasaweb.google.es&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.es%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsandra.bergada%2Falbumid%2F5249320601139573409%3Fkind%3Dphoto%26alt%3Drss" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed>



DIA 6 Mont Ventoux (1910m) 265 Km.

Nota: posem l'URL de google maps per que així pogueu examinar la ruta amb més cura

Mont Vantoux i Apt

Durant aquest dies pels Alps he fet uns quants ports, això no cal dir-ho, però crec que no l'hi hauríem de treure importància a Mont Ventoux, personalment crec és un dels que més em va impactar. La primera imatge que és té des del poble de Sault és una mica diàfana, poc clara, fins i tot enganyosa, no et deixa veure la realitat. La sorpresa arriba pujant el col des de l'est, un cop has fet uns quants quilòmetres de revolts d'una carretera que passa enmig d'un bosc amb força vegetació, quan de sobte es pot observar l'imatge de la muntanya, altiva, blanca, com si hi hagués acabat de nevar, amb pendents perfectes, rases, sense vegetació, que encara dona més la sensació de fredor, de solitud, sembla que estigui desubicada, que no li pertocaria ser allà. Ja ho sé que no és un dels ports ni dels més alts, ni dels més espectaculars, però continuo afirmant que és impressionant!

Pugem, baixem, tornem a pujar i tornem a baixar, hem fet el Mont Ventoux per tots costat, tot i que podem afirmar que la pujada des de Sault és més maca visualment, i la pujada des de Malalcène és més tècnica i divertida si es fa amb moto, és un port que val la pena fer tant d'anada com de tornada.

Hem decidit dinar a Sault a la terrassa que domina la vall, amb el Mont Vantoux al fons, ens hi estem un parell d'horetes després de dinar tot contemplant el paisatge i gaudint del lloc. No creiem que es pugui explicar amb paraules les sensacions que pot arribar a produir aquest paratge, idíl.lic (podríem arribar a dir) tan sols si s'hi romà una estona es pot arribar a comprendre.

Tornem cap casa tot fent altres carreteres i sentin les olors de la Provença.


<embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.es/s/c/bin/slideshow.swf" width="800" height="533" flashvars="host=picasaweb.google.es&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.es%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsandra.bergada%2Falbumid%2F5249324376915024769%3Fkind%3Dphoto%26alt%3Drss" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed>




DIA 7 Col des Leques (1148 m), la Castellane i Lac Sainte Croix 215 Km

Ruta del dia, mireu el mapa en relleu

Carretera perfecta fins que parem a Col de Leque a fer un dels millors cafès que hem fet a França i baixem fins al poble de La Castellane (la carretera continua igual) . La ruta fins aquest moment ha estat vorejant els rius o fent petits ports de mitja muntanya. A partir de La Castellane i circulant per la D952 fem les gorgues del riu Verdon. Una passada, mai hem vist quelcom igual, és quasi exagerat, és un dels congosts més espectacular i llarg que hem vist a les nostres vides. Al fons de la vall veiem canoes fent rafting... Com quasi sempre, carretera en bon estat i divertida (i amb poc trànsit, ja no hi ha cole), el congost mor en un llac "Lac de Sainte Croix", una superfície d'aigua d'uns 12 km i entre 1.5 i 2 km d'ample. Parem una estona, ja es tard per poder-nos banyar, les aigües son prou clares i la sorra fina com de platja, és realment un lloc per tornar-hi. Sortim del llac quasi de fosc i fem petites carreteres fins a Gregoux les Bains, a on fem un bon sopar i després cap a casa. Tot tornant les carreteres son bones i ràpides, el cel és il.luminat pels llamps (els trons, només sentim els de la moto ...). La tempesta és lluny, però no ens atrevim a aturar-nos i contemplar-la, i gràcies al nostre seny arribem a la casa secs. Durant tota la nit plou i plou. La conclusió del dia és que hem de repetir la zona.


Col de Leque

<embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.es/s/c/bin/slideshow.swf" width="800" height="533" flashvars="host=picasaweb.google.es&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.es%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsandra.bergada%2Falbumid%2F5259373641057580913%3Fkind%3Dphoto%26alt%3Drss" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed>


Lac de Sainte Croix

<embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.es/s/c/bin/slideshow.swf" width="800" height="533" flashvars="host=picasaweb.google.es&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.es%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsandra.bergada%2Falbumid%2F5259380000606133105%3Fkind%3Dphoto%26alt%3Drss" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed>



DIA 8 Grasse

Ruta del dia, mireu el mapa en relleu

Per dos dies la pluja ens ha acompanyat per la nit, inclús amb aquest tema, hem tingut sort. Els dies de vaitge son a prop del seu fi, costa pensar amb la feina i amb el dia a dia quotidià, encara ens resta un dia i pensem aprofitar-ho el màxim... i així fou.

Avui la ruta la comencem retornant al Lac de Sainte Croix, per d'altres carreteres, vorejant-lo i enfilant-nos per recorre una altra part de les gorgues de Verdon, abans però parem per dinar. Aquest cop, i per seguir la tradició, demanem magret d'ànec amb mel (aquesta mel és la típica d'aquesta contrada) i "la plat du jour" que consisteix amb peix i verdures acompanyades d'"all i oli", curiós no??

<embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.es/s/c/bin/slideshow.swf" width="800" height="533" flashvars="host=picasaweb.google.es&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.es%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsandra.bergada%2Falbumid%2F5257138464938728577%3Fkind%3Dphoto%26alt%3Drss" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed>


Un cop feta la degustació enfilem el camí cap a Grasse. Que té d'especial? Que se'n pot dir de Grasse? Com a fet anecdòtic que és la localitat que va servir d'escenari de gran part de la novel.la "El Perfum" (Patrick Süskind). Això ja us pot donar una pista... Us podem dir que és la capital de la Provença Oriental que destaca per ser el centre mundial de la indústria dedicada a la elaboració de perfums i fragàncies. És la ciutat que domina la cara interna de la Côte d’Azur. El perquè d'aquest reconeixement? Doncs s'ha d'adjudicar als immensos camps que l'envolten (la majoria cultius de roses i gessamins) a on la ciutat és el centre d'un microclima que rep al mateix temps les llunyanes brises del mar i l'aire pur i fresc de les muntanyes, cosa que ho fa especial i únic.

<embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.es/s/c/bin/slideshow.swf" width="800" height="533" flashvars="host=picasaweb.google.es&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.es%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsandra.bergada%2Falbumid%2F5257141041646701089%3Fkind%3Dphoto%26alt%3Drss" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed>

Un cop visitada la vila de Grasse emprenem la ruta de tornada cap a casa, abans però fem una parada a mig camí, a la Castellane. Aquí aprofitem per descansar, (mirar altres motos), estirar les cames i refrescar-nos, ja que el canvi de clima ens afecta una mica, tan és així que desprès de reemprendre la ruta, el que fem tot just en arribar a casa és banyar-nos una estona a la piscina.

S'acosta l'hora de sopar i per ser l' últim dia, volem descansar ja que l'endemà s'ha de fer la ruta de tornada cap a casa, (s'ha de tornar a la dura realitat...) decidim fer-lo a la mateixa casa, amb tota la família. Des d'aquí aprofitem per agrair-los la seva amabilitat i hospitalitat. El sopar va ser més que correcte i el fet de no dominar l'idioma ens va impedir comunicar-nos amb més fluïdesa. Com a comiat, la família ens van fer un detall, ens van regalar un pot de melmelada de cirera (casolana, feta amb les cireres del propi jardí). Al pot petit hi ha la bona confitura. També cal mencionar que cada dia quan ens llevavem, abans d'esmorzar, collíem nosaltres mateixos unes quantes prunes, també del mateix jardí. Les prunes madures (que eren moltes) eren degustades amb passió i a una temperatura perfecte, mai un refrigerador pot donar una temperatura igual, l'esmorzar era tot fet amb productes de la casa.


Amb aquestes fotos de la casa que veureu a continuació, us demostrarem el perquè, ens hi quedàvem si en qualsevol moment teníem dubtes de si anar a fer un tomb o de quedar-nos-hi a meditar.


Fotos de la casa de Le Mees

<embed type="application/x-shockwave-flash" src="http://picasaweb.google.es/s/c/bin/slideshow.swf" width="800" height="533" flashvars="host=picasaweb.google.es&RGB=0x000000&feed=http%3A%2F%2Fpicasaweb.google.es%2Fdata%2Ffeed%2Fapi%2Fuser%2Fsandra.bergada%2Falbumid%2F5248570420186199057%3Fkind%3Dphoto%26alt%3Drss" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer"></embed>

Publicitat i infografia Kel i Ardnas.

[Siono1000]

Sembla que no pugui ser!!!!!!!! :shock:

Una crònica complerta, enhorabona nois/ies!!!!! :D

Merci per compartir aquests dies amb nosaltres, aixis es poden anar agafant idees per altres sortides. Ara...!!!! quatre fotos més tampoc ens haguesin cansat eh??' :?

Ja sou uns profesionals de les cròniques, les meves més sinceres felicitacions. :!:
A veure si en feu alguna altre de les que teniu pendents.

Salut.

[NouSetTres]

jejejejejeje


Bones fotos Sandra... I molt bona crònica!!!

[Ramon_vfr]

Va parir quin reportatge més xulo, com us ho heu treballat :shock: :shock:

M'heu deixat acollonit :? :?

Ara només falta que feu el que hi ha pendent, i es que amb aquest nivell....

Seriosament : Gràcies per la feinada que hi heu tingut, m'ha agradat moltíssim.


Vssssss

007

[Panotxa]

Ostre, ostres, ostres...he quedat ben enganxat a la cadira llegint aquest "PEASO DE CRONICA".

Gràcies...moltes gràcies per compartir amb tots nosaltres els vostres viatges...les fotos molt xules i la redacció molt aclaridora.

Salut!

[Hijpanitat]

I tot això que la casa tenia WiFi i coses d'aquestes ?

[Llagasta]

:shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock:

Un très bon reportage et c´est sûr que vous êtes joyeux!!!!

[Kel]

Hijpanitat, dixit:

I tot això que la casa tenia WiFi i coses d'aquestes ?

La casa té wi-fi aixì com comandament a distància per entrar a la finca :lol:

També té: cireres, oliveres, castanyers, pruneres, albercoquers i d'atres arbres fruiters. Així com rosers, hortènsies i d'altres flors. Un jardí de més de 2.000 m2. I unes habitacions de 1ª categoria

Personalment és la millor casa que he estat mai a nivell de turisme rural.

aquí us deixo l'adreça:

http://oustaou.lesmees.free.fr/Gite.swf

[Alucinamaripili]

Un reportatge bestial....merci per compartir-lo. :!:

[Kel]

nota:

Aquesta crònica s'ha escrit en nom d'Hijpanitat, només per un motiu i és poder editar-la la Sandra i jo mateix en cas necessari.


Demanen disculpes al membres d'Hijpanitat per haver usurpat el nom, tot hi que la ruta també està feta per obrir nous mercats a la nostra estimada Cooperativa

[Ra-mon]

Srs/Sres. Hijpanitat,

Aquesta bonica crònica sembla que té algun petit (o gran) problema amb els documents gràfics associats.
Seria una bona idea revisar i corregir aquests lleus problemes ja que aquest escrit i fotos depenents poden servir a possibles associats (o no) per «airejar-se»

Atentament,
Un admirador.

[Santos]

Encara que de aixo faixi 2 anys, m'adereixo a la mocio d'en Ra-mon

[Ramon_vfr]

Quan hi va haver una actualització del fòrum, es va perdre la manera de veure les fotos tal hi com estan posades aquestes que anaven passant automàticament.

Això mateix passa amb moltes altres cròniques fetes d'aquesta manera en els vells temps.

Serà difícil de recuperar-les.

Vssssssss
007

[Kel]

Paciència