Com tots sabeu, la Mareta va encendre el cuc d’aquesta sortida amb la seva, al final per qüestió de dates no la varem poder acompanyar en el seu REPTE, però només una setmana mes tard ja volíem assolir el nostre. Igual que el seu però en petites variacions:
- No passar per Autopasta.
- Dormir a Cap de Creus.
L’Itaca i jo mateix, érem del parer que per nosaltres (ja amb forces km a l’esquena) el REPTE tenia que ser sense Autopasta ni d’anada, ni de tornada i a mes a mes quedar-nos a dormir de bivac a Cap de Creus. Això últim mes que res per que a casa tampoc hauríem dormit gaire.
Doncs endavant, amb quatre dies ja teníem definides les rutes, que serien aquestes:
De Cap a Cap ( Creus - Fisterra )
Fisterra - Logroño
Logroño - L'Empordà
Som dos, però en Sacot esta en meditació profunda...tres és un bon numero per aconseguir-lo, de moment ningú mes s’apunta, tot i que en Jacks migra com un condemnat a aquesta no pot apuntar-s'hi, però ens acompanyarà fins Cap de Creus i soparà amb nosaltres.
Al final per problemes de feina en Sacot deixa de meditar, també serà que no aquest cop. A canvi en Pascual, que ens espia, diu que una cosa com aquesta sense cap lògica el motiva el suficient, però que no podrà estar a la sortida a Cap de Creus, l’haurem de recollir a Argelaguer.
Tornem a ser tres, ja va bé, tots ens coneixem d’altres sortides.
La Mareta, que mai para quieta, ens despertarà a Cap de Creus i ens acompanyarà un tros de ruta fins Argelaguer. És que mai en te prou aquesta dona. :shock:
- DIUMENGE 5 de Juliol. 70 km.
Hem quedat a partir de les 7:00 pm a Torroella de Montgrí, abans de sortir de casa una trucada per ampliar l’equip d’acampada...esta plovent, una tenda de campanya per si de cas tenim una nit de llamps i trons.
En Jacks i jo recollim l’Itaca, comença l’aventura.
Arribem a Cap de Creus a les 9:30 pm, quedem impressionats de la gentada que hi ha, tot ocupat...no se a on dormirem, li prenem vistes a la vela del Bar del far, quant tanquin serà un bon lloc i si plou no caldrà muntar la tenda, ja tenim lloc per dormir amb les motos al costat. Que be.
Soparem aquí, hi ha com un mirador en que estarem de pel•lícula i quant acabem a dormir. La nit és immillorable, fa calor i tot.
Arriba un cotxe de la policia local i baixen els tres municipals com esverats, comentem que igual cada nit vigilen que la gent no acampi per el lloc. Anem a sopar. Sense deixar-nos l’Autan, gràcies Mareta.
Mentres sopem no paren d’arribar cotxes de bombers, mossos i locals, comencem a intuir que alguna cosa no habitual esta passant, diuen que una noia que es banyava a mar no ha tornat. Des de la nostra atalaia i sopant anem admirant el paisatge, la lluna, gaudint de la nit...i de “l’espectacle”. Tots els penya-segats plens de llanternes amunt i a baix. Els bombers fent la seva feina. La barca de salvament marítim fent de dia tots els racons de la costa amb els seus potents focus. Una nit entretinguda.
Ens acomiadem d’en Jacks i anar esperant que passa amb tota la moguda de recerca.
És la una de la matinada i no sembla que vagi per curt. El “nostre” lloc de dormir ocupat per una munió de policia i bombers, haurem de buscar-ne un altre a corre-cuita.
Aquí a sobre el banc hi estarem be i el toldo alguna cosa taparà. Som-hi doncs.
Amb el vent que fa, el toldo fot un soroll de tres co**ons que no ens deixa aclucar l’ull, a 2/4 de 3 veiem que tothom marxa, anem a recuperar el nostre lloc de dormir, potser encara dormirem alguna estona. Algun cop de cap i poca cosa mes.
-DILLUNS. 1.307 km (segons Google, les motos en marquen 40 km mes)
La ruta que hem seguit al final:
Cap de Creus - Fisterra ( 6/7/09 )
A 2/4 de 5 ja en tenim prou i comencem a preparar els paquets, encara hem dormit menys que a casa segur.
Arriba la Mareta i no li cal despertar-nos, fa estona que anem amunt i avall.
S’ofereix a quedar-se la parafernàlia d’acampada, a canvi només li hem de lligar a la moto, un bon tracte.
Comença l’aventura.
El sol ha sortit passat 1/4 de 7, ja comencem amb retard sobre l’horari previst. De camí a Argelaguer la Mareta s’adona que la BMW no marca be, diu que ha vist els 200 km/h al marcador...aquestes BMW’ssssssss.
En Pascual fa estona que ens espera al Bar, son 2/4 de 8 i ja portem 75 km, podem esmorzar.
Sembla ben bé que no tenim presa, estem tranquils i confiats. Potser mes tard ho pagarem. Ja veurem.
Acomiadament de la Mareta i a posar-nos les piles que fem tard.
L’Eix amb força transit.
Abans de sortir de Catalunya fem el primer repostatge, ja en tenim 298 km.
Els Monegros com sempre, uns quants camions i bona diversió.
La Nacional de Zaragoza fins a Gallur una porqueria, ja sempre és massificada, però ara l’han asfaltat i pintat de nou amb línea continua total, es veu que l’Autopasta del costat no te clientela, han de fer calerons.
A partir d’aquí tot canvia, nacionals de les d’abans sense transit, sense policia, sense radars...per disfrutar.
Passat Soria parem a repostar per segon cop i aprofitem per menjar les magdalenes que ens ha portat la Mareta.
Son quasi 2/4 de dues i portem uns 600 km, anem una mica endarrerits. Una parella de Guardiacivils de tràfic reposta amb nosaltres, diuen que per Santo Domingo de Silos no saben l’estat de la carretera, però que la de Covarrubias és bona i amb corbes. Primer canvi de ruta.
Tenien raó.
Passat Palencia toca tornar a repostar i menjar alguna cosa, ja en portem mes de 800 km. Son quasi les quatre de la tarda i encara queda força teca, segons el Tom Tom si seguim la ruta prevista arribarem passada la una de la matinada, en Pascual diu que s’ha jugat un sopar i que no pot ser de no veure la posta de sol, aixis decidim tornar a retocar la ruta, anirem per autovia d’Astorga fins quasi A Coruña, el Tom Tom segueix a la seva, que no arribem a temps de mol, que sabrà ell. Al sortir deia que tardaríem...21 hores.
Una trucada d’en Pascual confirma que l’hora de la posta és a les 10:18 pm, ens hi haurem d’afanyar.
Enfilem la part final de la ruta apujant una mica mes el ritme, estem segurs d’arribar, però amb poc temps de marge.
Tenim de sortir de l’Autovia per poder repostar, uns km de carretera xula. Queda clar que la V-Strom és la que te menor autonomia, sobre els 300km.
No he comentat que el temps va ser mes aviat fresc, per la zona Nord tenim fred ja que no anem prou equipats...i no és qüestió de parar. Els meus guants d’estiu deixen passar tot l’aire i tinc de fer els últims 300 km amb els punys calefactables oberts.
De A Coruña a Carballo tot embussat, sembla un carrer interminable, amb semàfors, pas de vianants i cotxes a manta, nosaltres anem fent la viu viu, no fos cas d’arribar fora de temps per poc.
A partir de Carballo, les cases van desapareixent i gaudim d’una carretera amb corbes força ràpida, les motos van soles adelantant quant volen, ja sabem que hem guanyat el REPTE, els últims 100 km l’hi hem retallat quasi una hora al que deia el Tom Tom.
Son 2/4 de 10 i ja som a lloc, tenim ¾ d’hora per disfrutar. Estem mol sencers, fins hi tot diria que massa, és nota que tots som gent amb el cul quadrat de km i anys.
Estic segur que per la ruta original també haguéssim arribat a temps, potser mes just, però a temps.
És una hipòtesis que igual algun dia s’haurà de demostrar. Ara toca gaudir d’aquesta.
Força tard anem a veure si el “nostre” Hotel te places i ens agrada el suficient. Doncs si.
http://www.finisterrae.com/hotel/mariquito/index.htm
Una netejada ràpida i a sopar en un xiringuito d’aquells. Sopem be.
Dormim com angelets.
[/align]
