CRONICA PELS ALPS I RODALIES

[ArdnaS]

Hola companys, aquesta crònica no la podem fer tal i com nosaltres voldríem perquè el fòrum te problemes tècnics, amb les imatges. Esperem que algun dia es pugui solucionar i puguem tornar tots plegats a fer les cròniques com les fèiem abans, és a dir sense tenir en compte la quantitat d'imatges a publicar, tot i així agraïm els esforços que els administradors estan fent perquè això pugui arribar a funcionar correctament.




RUTA PELS ALPS I RODALIES


Qui mes qui menys sap que en Miquel i la Sandra els agrada mototurismejar. Tot i que sempre ho fan de manera organitzada (es a dir, amb rutes, llocs on dormir, alguna recomanació d’un lloc on menjar...) aquest cop, no. Aquest cop han anat a l’”aventura” pels Alps i centre Europa.




DISSABTE

Decideixen sortir de Girona el dissabte als volts de 2/4 de 8 per agafar l’autopista fins a Orange. Allí parada obligatòria per reposar benzina, aigua i cigarret. Tot seguit agafaren la carretera D994 de Nyons a Les Serres. Aquí, la Sandra, demana la paraula: -Company SIONO gràcies per donar-li referències d’aquests tipus de carreteres a en Kel, però et pregaria que no ho fessis més, ja que sense voler-ho, una part de la ruta es programa en base aquesta carretera. I si no la varem fer 3 cops és perquè feia molta calor i marxàvem d’horari!!!! Bé, a Les Serres varen parar a fer un mos, “el plat du jour” no podia ser sinó ànec.



Per la tarda varen recórrer un reguitzell de carreteres on a banda i banda es podien veure desenes d’arbres fruiters. Fins que arriben al Llac de Serre Ponçon.











Arriben a l’hotel de Guillestres fets pols per la calor i decideixen cabussar-se a la piscina, doncs encara fa calor. Els va toca l’habitació número 23...

[ArdnaS]

DIUMENGE

El dia següent estava previst que seria un dia de relax, tot el dia per fer el ronso a la piscina, dinar al restaurant de l’hotel i tornar a la piscina, llegir, escoltar música, mirar la vista... relax total!! La pluja de bon mati els esguerra aquet pla, desconcertats, cavil·len que poden fer i decideixen anar fer un bon cafè a Itàlia. Agafen la ruta de Briançon pel Col de l’Izoar i a mig camí trenquen a la dreta, direcció Itàlia per fer el Col de l’Agnel



Colle dell’Agnello carretera asfaltada expressament pel Tour del 2009, té un començament amb una carretera estreta i molt suau per una zona de prats amb petits desnivells i sinuosos revolts i amb una paret que es va dibuixant al fons de la vall (un circ glacial) Aquest primer tram és un bon espai per poder rutejar, fer picnic, gaudir del paisatge...








però un cop s’arriba a peu de la paret (gairebé dolomítica) l’ascensió és pronunciada i ràpida fins assolir els 2.744 metres.

[ArdnaS]

La part italiana encara és més espectacular. El descens fins al primer poble és d’uns 750 m en uns 7 Km, tot i el fort percentatges la carretera podríem definir-la com “diferent” té les inevitables “tornatas” però en cap moment no et dona sensació de “precipici” és més, et dona una perspectiva diferent el cadascun dels seus trams. És tot menys una baixada simètrica.













Aquesta collada és la segona més alta d’Itàlia (després del Passo Stelvio) i la primera dels Alps que uneix dos estats. No cal dir que és un port que val la pena fer sinó el coneixeu.

[ArdnaS]

Què poden dir del poble de Pontechianale? “sense paraules” el poble era molt maco, però no us el recomanen per la seva bellesa, sinó... pels seus caputxinos!!!














Tornant de fer els caputxino i veient que no empitjorava el dia decideixen fer el Col d’Izoard (2.361 m) per completar el dia i fer un bon sopar a Briançon. D’aquest Col (que ja el coneixien) van tenir sort de poder-lo gaudir amb una bona llum i poc trànsit.

[ArdnaS]

DILLUNS

El dilluns es proposen fer el Col de la Croix de Fer (2.067 m), per això han de travessar el Parc National des Écrins. Després baixaran el Col du Glandon (1.924 m) un dels molts ports francesos utilitzats pel Tour, però que ells per molts que els ho diguin no us ho podran confirmar perquè no el van poder veure de tanta boira que hi havia... La ruta era prevista per fer l’Iseran o La Madelaine, però al intensa boira a mitja alçada fa canviar els plans. No aniran a Bourg St Maurice, dormiran a la Vall d’Aosta, després de fer el Col del Petit Bernard, i a peu del Gran.






Quan deixen la boira poden dinar. Fixeu-vos el sistema d’escalfament del dinar que va trobar en Kel...






Finalment, la carretera els porta cap al Col du Petit St Bernad. (2.188 m) Qui havia de dir que allà dalt trobarien l”Ospizio Mauriziano del Piccolo St Bernard”. (Comentar també que al Col du Grand S Bernad també n’hi ha un altre) Aquets albergs estaven destinats als viatgers i pelegrins que havien de pujar-hi per travessar la serralada, ja perquè estiguessin cansats o perquè s’hi haguessin perdut. Cal dir també que aquests religiosos es feien ajudar, especialment quan hi ha tempestes de neu o allaus, per un tipus de gossos ensinistrats i ben adaptats al territori; els santbernats, el nom dels qual es deu a la tasca del sant.






Bé, durant la baixada en Kel no deixa de fer el comentari sobre la “tornata” en la que va caure el company Pep Cudié fa dos anys, a l’entrada de Prè-Saint-Didier, al final del port. Una forta abraçada, Pep.



Tornata rere tornata acaben arribant a Arvier. Allà, aprofitant que fan nit, visiten el poble, el castell i un restaurant on mengen un bon plat de pasta típicament italiana.

[ArdnaS]

DIMARTS


L’endemà surten de bon mati d’Arvier per recórrer un tram de la Vall d’Aosta. Pel bell mig d’aquesta vall a banda i banda del riu hi trobaren cases típiques, castells i esglésies que mereixerien fer un punt i a part del viatge, però que no és la seva intenció ara per ara, però que si que ho deixen a “viatges pendents”








Un cop arribat a Aosta agafen la carretera SS 27 direcció al mític Passo del G.S. Bernado.



Què poden dir del Colle del Grand S. Bernardo, que deixen una càlida terra com és Itàlia per endinsar-se a una freda com es suïssa... Bé, són uns quants Km de traçat pels quals hi ha infinitat de revolts altrament dit “paelles” seguit de rectes que van pujant un desnivell fins arribar als 2.473 m, penseu que és el punt habitat més alt d’Europa. Així com el Coll dell’Angelo és un col més íntim, aquest és més turístic, no tant impactant. Allà es trobaran altre cop que salten de país, ara toca Suïssa.

[ArdnaS]

El destí és Andermatt. No sense abans fer uns quants quilòmetres d’autopista travessant una bona part de Suïssa. (d’aquesta part del viatge no hi ha fotos perquè en Sr. Miquel l’hi va prendre la càmera a la Sandra L ) Però el que si us poden comentar és que és una vall on gairebé molta de la zona de la part baixa ha estat guanyada al bosc per poder fer-hi conreus (sobretot d’albercoc) Per cert us recomanen que els tasteu, més concretament el suc d’albercoc.



Segons van pujant un petit port per acabar arribant al Furkapass (2.436 m) van veient a banda i banda de la vall salts d’aigua impressionats i tot un reguitzell de carreteres amb unes rectes infinites i unes ziga-zagues impressionants que evoquen una sensació de “diminutisme” realment impactant. Quan creus que ja no es pot pujar més amunt... apareix un altre port!!! Tot plegat és un paratge espectacular.










Acaben fent nit a Andermatt (ciutat no gaire econòmica que diguem, els francs suïssos “marxen com l’aigua”, aprofiten i acaben de passar la tarda recorrent pel poble.

[ArdnaS]

DIMECRES

De camí cap a la Selva Negra passen pel Sustenpass, la collada en aquesta direcció és francament divertida amb revolts tècnics però no massa tancats. Ja al cim es poden veure molt bé unes petites glaceres en franca recessió.










Acaben dinant al centre de Suïssa a Interlaken (al cantó de Berna) al llac Thuner See. Desprès de tanta muntanya bé de gust una mica de “pla”.




L’arribada a Alemanya la fan cap al tard, aniran a can Edgar Schubnell a Muggenbrunn. Vells coneguts d’en Kel. Dutxats i llestos per anar a sopar. El sopar el fan a l’Hotel Pensió Adler també de Muggenbrunn, que té una cuina boníssima i una qualitat-preu excel·lent; menú típic de la zona... Cérvol. Si teniu la mala sort (com nosaltres) de no saber alemany, no patiu¸us entendran si dieu “Bamby”

[ArdnaS]

DIJOUS

La primera jornada alemanya es traça una ruta amb el GPS, que després d’un bon dinar (a base de cabra, i servit per un noi que havia viscut a Tarragona...) necessiten fer una bona migdiada.




Tot seguit reprenen la ruta que es salten per poder seguir un parell de motos alemanyes, que van fent revolts a bon ritme, la carretera és perfecta, com sempre, i en Kel, no vol perdre l’estel de les dues màquines que li marquen la traçada perfecta, traçada teutona, diria després.



Un primer dia amb uns 250 km que els donen una molt bona visió a del que és la Selva Negra. Una immensa tranyina de carreteres amb bon estat i millors revolts amb milers de connexions. Què dir del paradís? Que dir d’un Land amb 3.000 Km de carreteres la majoria més que aprofitables pels mototuristes?



Malgrat la recança d’en Kel, acaba portant a la Sandra a veure, (segons ell: Lloret de mar) un dels pocs llocs “massificat” de la Selva Negra; el Llac Titisee. No cal dir que la visita és ràpida i curta.






DIVENDRES

El trineu Hasenhorn Coaster a Todtnau,

El trineu

és el mes gran d’Alemanya i possiblement d’Europa. A en Kel l’hi va costar convèncer a la Sandra perquè s’hi tires (inclús volia trucar als companys Vendetta, Angeleta i Bond (que ja ho van provar-ho l’any passat) No calgué arribar a les armes! I no una vegada, sinó dues, que van baixar-hi!!! La primera ràpid, la segona, gairebé els criden l’atenció.

[ArdnaS]

Desprès de les excitants baixades per l’atracció decideixen anar a visitat la capital; Freiburg, fent un port encantador (oi, Bond!)



Freiburg és una ciutat mitjana, agradable per passejar pel centre, sobretot pel seu casc antic (plena de comerços), o per la plaça major (i encara més si coincidiu amb el mercat dels pagesos), visitar la catedral (construïda de pedra de color vermell i coneguda per les seves torres d’agulla) o simplement saludar el seu patró; Sant Jordi.










Com no podia ser d’una altra manera, el dinar d’aquest dia va ser 100% alemany. Lloc: al mercat de la plaça de l’església



Hora: 12:30h

Menú: tota mena de botifarres alemanyes amb noms incomprensibles, sabor molts bons i a un preu de 2,5€/unitat, la qual cosa els permeté tastar-ne diferents.

[ArdnaS]

Com no podia ser d’una altra manera, el dinar d’aquest dia va ser 100% alemany. Lloc: al mercat de la plaça de l’església





Hora: 12:30h

Menú: tota mena de botifarres alemanyes amb noms incomprensibles, sabor molts bons i a un preu de 2,5€/unitat, la qual cosa els permeté tastar-ne diferents.








Després varen comprar els postres; una petita safata de mores (com podien ser roselles, maduixes...) diuen que “allá donde fueres haz lo que vieres”.

[ArdnaS]

Per si encara no en tinguessin prou, decidiren anar a fer un cafè. No varen buscar gaire, s’acostaren a una cafeteria de la mateixa plaça. La Sandra intentà demanar un cafè amb gel... imagineu-vos... el cambrer s’hi negà rotundament i gairebé enfadat ens oferí a canvi un “Eiscofe”. Més tard intentant parlar amb francès i/o anglès s’adonaren que era italià. L’experiència fou prou satisfactòria com per repetir-la immediatament.






Panxacontents decideixen entrar a l’església (lloc ombrívol i fresquet)






i després de passejar una estona varen posar els peus en remull dins dels Bächle (petits canals que creuen tots els carrers del centre de la ciutat); diuen que això porta bona sort...







Tota la gent que porta anys viatjant té les seves costums, trucs i peculiaritats, la nostra parella en té un, es fa envasar pernil “del bo”, tallat primet, al buit, el just per una menjada de dos persones. Així doncs, i per mantenir la línea, acaben fent un sopar frugal a base de pernil i cervesa.

Nota: el pernil va aguantar dignament 5 o 6 dies estiuencs.

Nota 2: ocupa un espai molt reduït per lo bo que és.

Nota 3: aquest era el segon paquet, llàstima de no portar-ne més.

Nota 4: quan es surt a fora “un menjar de la teva terra” s’agraeix.

[ArdnaS]

DISSABTE

El dia no comença gaire bé pels motoristes; amenaça pluja. Tot i així, decideixen anar cap a les Cascades del Rhein. Encara no havien fet tres revolts que els comença a ploure. Sort que al arribar a Shaffhausen, uns 100 km després, els para i poden acabar gaudint de les Rheinfall. Com que tenen tanta sort... l’accés el troben en obres... al final decideixen agafar una embarcació fluvial que els portarà de marge a marge de riu i finalment al bell mig del salt d’aigua, just ben bé on encara aguanta una gran roca.








És impressionant està dinant i mirant al mateix temps com brolla tal quantitat d’aigua... Diuen que són 600 m3 per segon el que baixa durant l’estiu...

[ArdnaS]

DIUMENGE

El diumenge es lleven amb d’intenció de no anar gaire lluny. Una passejada a peu pel bosc, una passejada per Todnau, una volteta amb moto (per desengreixar la cadena) i una visita a les cascades de Naturwasserfall.







A aquest salts d’aigua s’hi pot arribar per la L126 carretera de Todnau a Freiburg. De fet són a 2 Km “de casa” i en Kel, que ja hi ha estat 3 cops no les coneixia, no havia tingut temps. Però no perquè siguin petites, son menys maques.

[ArdnaS]

L’accés és a peu pla, a uns 600 metres. Allà la vista ja és bona i ho tenen molt ben muntat, baranes, graons, inclús “tumbones” de fusta encarades a al salt d’aigua a on s’hi pot fer una bona migdiada, tal com va fer en Kel.




La Sandra però us dirà que si feu cas de les indicacions, graons i baranes accedireu, força més amunt, a vistes més espectaculars i a un parell de salts d’aigua que des d’abaix s’ignoren


.



DILLUNS

Marxen cap a França. El dilluns al mati deixen Alemanya amb pluja intermitent. Decideixen, doncs, agafar l’autopista que deixaran ja a França a l’alçada de Macon. Segueixen per un reguitzell de petites i estretes carreteres, amb molts de revolts (no gaire complicats, però que impedeixen córrer), amb unes pujades i baixades de turons molt suaus, on a banda i banda de la carretera només es veu color verd, ben viu, només es veu tot un seguit de camps de vinyes ben arrenglerades que s’encreuen amb unes senyores cases, grans masos i petites esglésies; fet i fet son enmig de la Borgonya. Son enmig d’una de les millors zones vitivinícoles de França. Passegen enmig de vinyes tot buscant una Gite de France, que troben a Bagnols.

[ArdnaS]

La casa es diu Grillet

http://www.jpgrillet.com/

Donat el temps que els va fer, sol i calor, l’únic que hi mancava era la piscina, per tot lo altre; les vistes, les vinyes, les rodalies, l’esmorzar, la tranquil·litat,... tot indicava que era una casa per fer una llarga estada.








DIMARTS

Emprenen el camí cap al la França més interior. Toca canvi de paisatge, de les vinyes passen als prats, amb el seu bestiar...




dels prats als pins...




---- FINS AQUÍ ARRIBA L'ESPAI PER A LA PUBLICACIÓ DE LA CRÒNICA ----

[ArdnaS]

Bé companys,

Lamentem comunicar-vos que la crònica era més llarga.

Volíem basar la crònica amb moltes imatges que expliquessin el viatge i un text que les acompanyes i el resultat ha estat: Retallar, tornar a retallar, continuar retallant... imatges.

És una pena que s'estigui més estona intentant "penjar" la crònica dins del fòrum que preparant-la pròpiament.

Aquest ès un fòrum que te unes cròniques molt bones, variades, de bon llegir i molt sovint molt treballades.

Actualment les cròniques són text pla i "clikeu les fotos" a Picassa o a d'altres servidors.

Amb tot això no voldríem empipar més del compte als administradors que treballen força i d'una manera desinteressada.





NOTA FINAL: Com a membre d'Hijpanitat, SCI , em plantejo si deixar de viatjat o deixar de fer cròniques.

[Ra-mon]

"Al fin !!! "

Bueno, Ardnas i Kel, ara que al fi heu engegat la crònica a veure si no ho atureu gaire, val ? :-o

[Alucinamaripili]

Va Sandra, que estic esperant més fotoooooooooossssss.

P.D. Amb quantes motos vareu anar?????

[Kel]

Quatre fotos (és l'únic que puc posar)

Dedicades a tots vosaltres

El Col d'Agnel per la part francesa una zona ideal per fer milers de pic-nics





Una foto a l'atzar de la Vall d'Aosta (la foto és feta "en marxa" per la Sandra)





I una foto feta i pensada pels nostres companys de mototurisme a les Rhieinfall ;)




Com a membres d'Hijpanitat, no varem poder evitar passar prop de la nostra Central de Cordes sur Ciel,
aquesta és una foto del riu Lot. Zona que us recomanem visitar de manera imperiosa



En tenim més, però això no acaba de funcionar :oops: