Bé doncs una altra ruta més per explicar.
En aquesta ocasió ha estat per terres d'Albacete.
Què perquè aquesta zona? doncs molt senzill perquè volia conèixer el Naixement del Río Mundo i les Lagunas de Ruidera, a part d'aprofundir una mica més en una zona que sempre que he anat cap al sud, he passat de llarg i crec que ja era el moment de reparar aquest error, i després dels episodis de fortes pluges vaig pensar que era el moment ideal, així que dit i fet.
Vaig sortir a les 5'30 disposat a no perdre temps, ja que mai viatjo per autopistes.
Primera parada Vilafranca del Penedès per prendre un cafè amb llet i continuar fins gairebé el límit de Catalunya on vaig repostar i aprofitar per estirar una mica les cames.
La idea era anar d'una tirada fins Almansa, però en passar a l'altura de Montesa, vaig veure aquell castell i em vaig dir això has de veure-ho així que surto de l'autovia i per allà que vaig anar.
El castell està en ruïnes i tancat encara ho estan restaurant. Vaig poder colar-me a l'esplanada per fer unes fotos fins que molt amablement em van convidar a abandonar-lo.
Ara si que ja sense demora fins Almansa, on hi ha un bonic castell que domina tota la població, un ajuntament amb una portada molt treballada i un claustre interior amb pati posterior als peus del castell i al costat de l'església formant un bonic conjunt davant la Fuente de los Patos.
La següent parada per repostar va ser en Ontur, i vaig aprofitar per fer una volta pel poble i prendre alguna cosa fresca (que la calor començava a deixar-se notar).
Abans d'arribar a Hellín, osties que em passa, començo a veure doble, el primer que penso ja m'han posat algun psicotròpic a la beguda, pitjor encara estic molt malament, ja que només veig doble els senyals, tota la resta ho visualitzo normal , no pot ser, deu ser la calor que em aquesta rostint el cervell dins del casc, això és molt estrany, però la cosa segueix, vingui senyals dobles i més i més i més ...
Finalment torna tot a la normalitat i sense més incidències arribo a Liétor, on hi ha una font amb una aigua fresca que refar al mês pintat.
Un passeig pel poble, una visita a l'església per cortesia del capellà i d'allà directe a Riópar, que és on tenia l'allotjament.
L'endemà a primera hora em dirigeixo cap al Naixement del Río Mundo. No porto ni tres quilòmetres i un senyal em amenaça amb batracis gegants, ja m'imagino pujant pel llom d'un bitxo d'aquests amb la moto o pitjor encara, ser capturat per una llengua enganxosa i engolit en un cos que es desplaça a salts, i mentre em vaig descollonant arribo al pàrquing on deixo la moto solitària a la part alta del port de l'Arenal.
Una caminada de 3,5 km per arribar al naixement (francament l'esperava amb més aigua, però en fi això és el que hi ha).
Segueixo en ruta, pas per Molinicos, bonic poble i vorejant l'embassament de la Fuensanta arribo a Yeste, on destaca el Castell, en el seu interior hi ha dos museus etnogràfics, un dedicat a estris casolans i l'altre a eines de conreu, també passen un audiovisual sobre la història del castell, també té una sala dedicada a l'Orde de Santiago i d’altres sobre temes medievals.
A la plaça hi ha un convent Franciscà amb un claustre en què s'està molt fresquet i això és d'agrair, que bona estona vaig passar assegut al pati.
Torno a passar per l'embassament direcció Letur, un poble declarat Conjunt Històric Artístic, on l'aigua és la protagonista, amb uns carrers estrets que fan molt agradable el passejar per ells.
Després de menjar el següent destí és Ayna, pasant per Fenez, i Royo Odrea, amb uns paisatges molt macos.
A la sortida del poble, hi ha un monument d'una Vespa amb sidecar, que representa el que portava el protagonista de la pel lícula "Amanece que no es poco" rodada a les poblacions de Ayna, Liétor i Molinicos.
I per a Riópar a descansar que el dia ja no dóna per més.
Nou dia, nous horitzons.
Primera destinació, Alcaraz, on destaca la plaça on es fan la competència les torres de la Trinitat i del Tardón, o el que és el mateix, el món eclesiastic amb el món civil. Un carrer Major on destaquen casa senyorials amb relleus a les façanes i en la part alta, uns murs de pedra del que en el seu dia va ser un castell.
Abans d'arribar a les Lagunas de Ruidera, es troba Ossa de Montiel, on en la mateixa botiga igual et ven material esportiu que una garrafa de vi i davant la presència d'aerogeneradors i estant en terres del Quixot em sento com aquest quan abans d'entrar en lluita contra els molins de vent li va dir al seu fidel escuder Sancho;
“La ventura va guiando nuestras cosas mejor de lo que acertáramos a desear, amigo Sancho, ante nosotros se descubren treinta, o poco más, desaforados gigantes, con quien pienso hacer batalla y quitarles a todos las vidas. Y si tienes miedo, quítate de ahí, y ponte en oración que yo voy a entrar con ellos en fiera y desigual batalla”
Per fi arribo a les Lagunas de Ruidera, cal dir que s’en surten, però de gent, jodeeeerrr!!! però si sembla una processó. A part d'això em van agradar força són unes 15 llacunes que es van transvasant l'aigua durant uns 25 km entre les províncies d'Albacete i Ciudad Real.
Després de menjar, em dirigeixo cap a Villanueva de los Infantes, població amb un conjunt monumental completíssim; places, esglésies, convents, palaus, cases nobles, balcons enreixats i bonics patis.
Per la proximitat, em feia gràcia entrar a Andalusia, així que vaig anar fins Génive, i després de la gràcia feta, dirección a Riópar per visitar el Museu de les Reials Fàbriques de Sant Joan d'Alcaraz.
Aquesta fàbrica va ser la més important d'Espanya en la producció d'artesania i materials realitzats amb bronze i la segona en importància d'Europa.
Per finalitzar el dia un passeig per Riópar Viejo i a descansar. Que demà més.
Un cop esmorzat i carregat l’equipatje, poso direcció Albacete, on visito la Catedral i el Museu de la Cuchillería.
Segueixo per la Hoz del Júcar, on destaca les cases construïdes a la paret de la muntanya
Finalment arribo a Alcalá del Júcar, una dutxa i a fer turisme.
Poble enfilat en un vessant que corona el seu castell d'origen Almohade.
I com no, seguint la tradició de tot el món que passa per aquesta població visito La Cueva del Diablo, són dos coves excavades que travessen la muntanya, a l'interior es pot veure antiguitats i eines de conreu i acabar prenent alguna cosa al bar musical amb terrassa al barranc, i sortint visitar un Museu que es troba en l’àntic cinema del poble, tot això per 3€.
Cal destacar la curiosa plaça de Braus de formes irregulars.
I per acabar, veure com es fa fosc sobre el Júcar.
I l'endemà de tornada cap a casa, amb pluja des de Castelló fins passat Girona. En fi això és el que hi ha.
Si heu arribat fins aquí i encara teniu temps i ganes de veure més fotos, les podeu veure aquí.
http://picasaweb.google.com/Runerworld/ ... 2Abril2010#
Una salutació a tothom.
[/align]
