Cronica Cap Nord 2010
- Siono1000
- Presentats
- Entrades: 2516
- Membre des de: dc. març 28, 2007 2:12 am
- Ubicació: Baix Empordà
Cronica Cap Nord 2010
Nosaltres com molts de vosaltres fa temps que teníem pendent aquest VIATGE, des de l’adolescència pràcticament. Es un Viatge que requereix forces dies i un pressupost suficient. Cada any per una cosa o altre anava quedant per fer, que si no hi ha prous dies, que no hi ha prous diners, que si no hi ha suficients ganes...i anar passant anys. Però això s’ha acabat aquest any en faig 50 i ja no puc esperar mes, com diu un company: “ tenim l’edat de deixar de somiar i començar a acomplir somnis”.
Ja tenim el Cap Nord marcat a la llista com a fet.
Quant varem decidir anar-hi teníem molt clar que seria un viatge a la carretera, un d’aquells en que potser no veus tot el que s’ha de veure però si que passes per a on s’ha de passar i a mes a mes volíem tardar el màxim a arribar-hi, anar de menys a mes, per això varem decidir pujar per les Repúbliques Bàltiques i baixar per Noruega ja que totes les informacions marcaven com a mes espectacular la costa Noruega.
Tenim un màxim de 25 dies, creiem que el VIATGE que nosaltres volem fer requereix un mínim de 22, per aquest costat anem be. El pressupost...el pressupost...contem uns 200€ per dia tot plegat ja que la meva dona m’ha prohibit dormir a llocs sense WC, també en podem disposar aixis que ja hi podem anar.
La preparació es la típica:
- carregar tot el que podem i si no hi cap, fer-ne una selecció.
- La feina mes dura, posar tota la ruta al Tom Tom.
- Una mica d’embotit per fer picnics o sopars d’emergència.
- Unes pastilles de fre del darrera de recanvi i quatre eines per si de cas.
- Uns bons equips d’aigua. Comprats la setmana abans.
- Una revisió complerta a la moto.
Com molts ja sabeu la moto te un petit problema amb la gestió electrònica que fa anar boig el ralentí, no s’ha pogut solucionar i marxem aquest cop amb l’ai al cor, a veure si la moto ens fallarà en el VIATGE mes llarg i esperat de tota la vida, es una V-Strom no pot fallar-nos.
Dia 1. 27 de Maig del 2010.
La Bisbal d’Empordà – Briançon (França) 620 km
Ruta.
Com veieu la ruta cap a Cap Nord no comença de la forma tradicional, a nosaltres ens agrada creure que som especials...encara que no ho siguem. L’idea es anar fins Àustria i pujar pel dret creuant tots els països per carreteres mes o menys secundaries, que son les que ens agraden a nosaltres i creiem que no es perd tampoc tant de temps.
Primer de tot Autopasta fins Orange. A la primera parada tot va de cara, un bon dia per anar amb moto sense massa calor. Estem emocionats per fi comença el VIATGE.
A Orange una foto, una mirada al mapa i cap a fer la carretera de Nyons a Serres que sempre es de bon fer.
A Nyons una altre parada.
Aquest camioner va tenir algun problema per passar el bungalow per el túnel ja que no es només estret, sinó que també va fent alguna corba. Les rascades al sostre ens van entretinguen mentres esperem.
Una altre parada al llac de Serre Ponçon.
Com que arribem força aviat a Briançon decidim pujar fins al Col d’Izoart que no l’hem fet mai. La neu ens rep amb bona cara, que maco que es tot.
Tornem a Briançon i caiem al Hotel de la Chausse, el recomanaríem. 115€ sopar, dormir i esmorzar...125€ amb vi. Molt familiar i amb unes habitacions espectaculars i un menjador...especial.
En Kel ens el va ensenyar en una de les seves sortides per la zona.
http://www.hotel-de-la-chaussee.com/
Dia 2
Briançon – Iselberg (Austria) 669 km
Ruta.
Avui toca un mix, mig d’Autopasta i mig de carreteres entretingudes. Travessem tota Itàlia a 136 km/h de GPS, fins a 130 km/h estem a dins la llei, a la nostra moto uns 150 de marcador.
Una mica d’Alps francesos i una ràpida visita al Lago di Garda amb una molt bona carretera carregada amb força transit.
Poc abans de Lienz estrenem els equips d’aigua, ens fa il•lusió, ja la pagarem cara aquesta il•lusió...ja.
Acostar-nos el mes possible a l’entrada del Crobglockner, a Iselberg encara que es força aviat i ja no plou, parem a dormir en un d’aquests Hotels de motos que tant hi ha per els Alps. L’endemà varem veure que podríem haver seguit perfectament i fins hi tot dormir a dalt de tot del mirador, aquí l’hem cagat. Coses de no conèixer el terreny.
A l’Hotel coincidim amb tres alemanys i un grup de cinc suecs.
Preu de 67€ mitja pensió dues persones, les habitacions no valien gaire res però per aquest preu eren correctes.
http://www.iselsbergerhof.at/
DIA 3
Iselsberg – Jihlava (Xequia) 579 km
Ruta:
Només d’esmorzar ja tenim un dels plats forts del dia, el Globglockner, no l’hem fet mai i ens fa gràcia anar a Cap Nord passant per aquí. El dia es mes tapat que ahir però som optimistes i no ens posem els equips d’aigua. Els forros d’hivern si... ja no els traurem fins arribar a casa.
Anem pujant i cada cop hi ha mes neu i fred. A la guixeta de pagament la noia ens diu que anem en comte que potser hi ha gel a la carretera...renoi si que anem bé.
Arribem al mirador sobre la glacera de Josephs Franzs, a aquesta hora en som els únics usuaris, els núvols no ens la deixen veure amb els seus millors colors però segueix sent espectacular tot i que hi ha molt menys glaç que abans.
En temporada alta hi deu haver overbookin per aquí ja que d’aparcament ni ha molt i molt, aquí el de motos, els cotxes han d’aparcar en una edificació de pisos. Com he dit estem sols.
Seguim amunt cap a la boira, buenuuuuuu...no som els únics per aquí. El plugim es torna aiguaneu.
Pugem fins a dalt de tot del punt per la carretera adoquinada, estem sols com uns mussols i el plafó fotogràfic diu que hi ha una vista espectacular, serà un altre dia per que avui res de res. Ja tenim una raó per tornar-hi...coll*ns de temps.
A la baixada ens trobem tres “personatges” que estan mes pessigats que nosaltres, van amb Mobbilettes de l’any de la picor que no poden amb les pujades i han d'anar a peu...en aquest mon corre cada fenómenuuuu.
Plugim per aquí, plugim per allà.
A Liezen trobem una especia de xiringuito ple de motos, es com un punt de reunió dels motards de la zona, parem a dinar la primera salsitxa del viatge, es divertit tot i que l’idioma comença a posar barreres. Ens desitgen un bon viatge.
Seguim la ruta establerta des de casa i és la correcta ja que no parem de trobar-nos motos. La ruta triada fins Xequia és força embolicada.
Xequia ens enamora només d’entrar-hi, us ven asseguro que hi tornarem, bones carreteres en paisatges preciosos, es nota una mica el canvi de país i l’única pega en son les línees aquelles que tapen les esquerdes de l’asfalt, si es moll patinen força i avui ho és, poc però ho és.
Anem a veure aquests de l’UNESCO si tenen bon ull. La plaça de Telc.
Aquí l’han encertat.
Anem fins a Trebic a veure el barri jueu, no val la pena companys. No cal anar-hi.
Es fa tard i decideixo fer el primer canvi a la ruta esborrant algun punt de pas i que el Tonto ens porti a Parbudice de la forma mes rapida...ja la he cagat Avui ens quedarem uns 100 km per sota del previst i sense el Tonto ens haguérem quedat a uns 50 km, cony de maquinetes.
http://trivezicky.cz/en/
67€ l’habitació sense esmorzar que obren a ¼ de deu. Sopem al seu restaurant molt be i a bon preu.
DIA 4.
Jihlava – Varsovia (Polonia) 620 km
Ruta:
De bon mati ja és veu que el dia el tindrem mogudet...recony de temps. Però no en posem l’equip d’aigua
Per sort les carreteres i paisatges ens ajuden a no pensar-hi. Ens agrada Xequia, un país per veure amb mes temps i més bon temps.
Esmorzem a un lloc de carretera amb pinta d’antiga URSS a preu regalat.
Ja ens possem l'equip d'aigua.
I anar fent fins la frontera Polaca, la nostra pàtria del nord per carreteretes sense fi. Com a totes les que hem passat fins ara cap control de cap classe.
Només d’entrar les carreteres empitjoren força. Totes tenen les famoses “roderes” i pedaços a tort i a dret.
El dia es de pluja però no seguida, ens van caient ruixats forts que paren al cap de pocs minuts, veiem que deu ser el normal per aquí, ja que quant comença a ploure la gent i les motos es posen a sopluig a qualsevol lloc i senzillament esperen que escampi.
Les “roderes” amb la pluja fan que la conducció sigui complicada.
Com que no para de ploure i ja començo a cansar-me de les males carreteres, a l’alçada de Lodz decideixo canviar la ruta prevista i deixar la Mazuria ( diuen que la millor zona de Polònia) per algun altre cop, anirem per la via mes rapida (segons el Tonto) cap Trakai a Lituania...ja la he tornat a cagar i ben cagada.
Direcció Varsòvia per un projecte d’Autovia en un estat pèssim i plovent a bots i barrals, a 60 km/h tenia pànic. Carretera de dos carrils per sentit de marxa, “roderes” a tuti pleni, aigua a bassals i entre les roderes l’asfalt rebaixat i gratat amb aquelles maquines que ho deixen tot rallat. Els cotxes que ens avancen ens van dutxant com si ens tiressin gallatades amb l’aigua de les roderes. Quina mala decisió, segur que la ruta original haguera sigut millor. Però això no és tot.
Aquí ens pensàvem que ja havia passat el pitjor.
Una hora i mitja d’embotellament per entrar a Varsòvia sota una pluja batent i nosaltres amb el ralentí boig. Total que el primer Hotel que trobem ens hi quedem, just al costat de l’Aeroport. No te pàrquing tancat.
http://www.lord.hotelekorona.pl/index.html
Ho tenim tot aigualit, a l’habitació muntem un “tenderete” que sembla un mercat de roba de segona ma. No para de ploure. Sopem a un Macdonals que hi ha al costat. Dema serà un altre dia.
DIA 5.
Varsòvia – Ukmerge (Lituània) 570 km
Ruta:
Doncs sembla el mateix de dia, de bon mati ja plou.
Al menys l’esmorzar de L’hotel es un bufet espectacular, el millor que mai he vist enlloc, “de todo...oiga”.
Sortim amb els trajos d’aigua posats, passem de veure res de Varsòvia ja que sota la pluja no ens ve de gust.
Tot segueix igual que ahir, Polònia ens deixa un mal record, no se si li donarem una altre oportunitat.
Ens possem a roda d’una V-Strom lituana durant forces km fins que ens separem, serà la única moto que veurem fins a Tallin.
Just abans de creuar la frontera parem a fer un dinar de benzinera, no plou!!! I quasi surt el sol, potser podrem endreçar els equips d’aigua.
Ep...!!! no t’embalis...!!! ja la tornem a tenir aquí.
La màquina de fer fotos, tot i que la tenim massa endreçada, rep les inclemències del temps com nosaltres.
El primer que ens crida l’atenció de Lituània en son les innombrables cigonyes que es veuen per a tot arreu totes les granges tenen les seves i per a tot arreu se’n veuen nius.
Es com Eslovènia de verda i força agradable, fins hi tot la gent sembla mes “normal”, com a la nostra terra, amb això no vull dir que austríacs, xecs i polacs siguin antipàtics...només massa seriosos. Ah...!! les carreteres tornen a ser més o menys normals.
Arribem a Trakai i un suís en fa la foto. les cròniques que hem llegit diuen que es l’únic que val la pena del castell...la foto.
Voregem Vilnius sense entrar-hi i anem a veure el centre d’Europa. Mira que n’és de gran Rússia perquè el centre d’Europa estigui tant escorat a l’Est.
De camí un pas de tren sense barrera ni res i ningú es queixa, deuen ser més civilitzats que nosaltres.
Una església peculiar.
Estem sols al centre d’Europa...fem el que volem.
De camí a Siauliai parem a dormir a un Hotel de carretera, mes que Hotel un restaurant amb habitacions, som els únics, ens atenen de meravella. La moto al seu garatge privat, un sopar de primera, un esmorzar de forquilla i tot plegat per 60€ tots dos.
Dia 6.
Ukmerge – Tallin ( Estònia) 665 km
Ruta:
Avui no ens la juguem, equips d’aigua de bon mati. Tot sembla que seguirà igual.
Anem fins a Siauliai a veure la muntanya de les creus, no és res espectacular però buenuu.
Ja en tenim un altre.
Aquí si que ens trobem una frontera com les d’abans, amb funcionaris malcarats que fan parar el motor, demanen la documentació i al veure la matricula sembla que els impressiona i canvien de cara, fins hi tot se li escapa un somriure.
Riga ens rep amb el normal de les ciutats, obres, cues i una pluja que comença...no pararem a admirar-la, ens cansen les ciutats. El que veiem al travessar-la és una ciutat força abandonada, amb totes les façanes negres com a Barcelona fa 30 anys i mols adoquins, passem de llarg.
Cap el castell de Turaida, que per variar ens rep amb pluja.
La moto comença a fer pena, he tingut de comprar un pot de líquid de fre, la bomba de l’embrague en perd líquid i he de reomplir. Es un problema d’aquest model, la bomba va al costat del pinyó i la cadena i te tendència a entrar-hi alguna brutícia.
Seguim la ruta prevista.
Ep...!! que passa aquí???
La carretera es torna una pista força teua degut a les pluges, el tonto diu que queden mes de 20 km fins el proper canvi de direcció, de benzina no anem massa be, la bomba d’embrague segueix perdent líquid, almenys no plou, parem a preguntar a la casa que és veu al final i diuen que tota és aixis...mitja volta, a buscar una alterativa.
A la primera el Tonto diu que doni la volta, cosa que no deia a la pista. Parada tècnica per reomplir la bomba, mirar el mapa i decidir el que. Una cigonya ens mira però no ens dona cap solució.
Mitja volta altre cop i cap a l’Oest, sembla que el Tonto te una resposta, la seguim. Però al primer poble que es Rujiena, omplir de benzina, desmuntar tota la bomba d’embrague per fer-li una neteja al reten. Estem al cul del mon, en una petit poble perdut de Letònia, en una benzinera de mala mort, desmuntant la moto i quasi no plou...això és vida.
Ja estem llestos, seguim les indicacions del Tonto.
Ja hi tornem a ser, però ara tinc benzina, la bomba d’embrague no perd líquid, el Tonto diu 12 km fins la propera instrucció i ens sentim aventurers...endavant les atxes. Comença a ploure amb ganes,
No ens creuem amb cap esser viu, ja en veig dormint en alguna de les granges abandonades que es veuen, però...
Estem eufòrics, ens sentim vius i a ple rendiment. Hem travessat la frontera de Letònia a Estònia per una pista de terra( a la quinta hòstia de casa) en unes condicions “difícils” i sense tenir massa clar a on ens portaria tot plegat. BUUUUUUUUFFFFFFFFFFF quina passada.
Es veu que els de Letònia només asfalten fins l’últim poble del país. Els d’Estònia només fins la frontera. Hi ha uns Km que ningú s’ocupa. En condicions normals les pistes es poden fer sense cap problema, amb pluja el fang les embolica.
Una altre frontera sense cap control.
A Tallin per la via ràpida, canvi de ruta. Per el camí se’ns creua un “alce”, deunidor quines bestioles.
A Tallin tenim l’única reserva del viatge, era tant barat que vaig pensar que si la perdíem no passaria res, 29€ l’habitació doble sense esmorzar ni possibilitat de recuperar. Molt a prop del centre i del Ferry.
http://www.booking.com/hotel/ee/revalex ... 2AodyFl46w
L’agafem sense esmorzar ja que tenim pensat esmorzar al Ferry.
Sortim a sopar i veiem el sol per primer cop en molts de dies, i que maco que és.
Al costat de l’Hotel hi ha una mega edificació abandonada pròpia de l’antiga URSS.
Tallin si que val la pena, una ciutat molt turística i plena de tot. Molt maca també. La bateria de la càmera s’esgota i no podem fer totes les fotos que voldríem.
Ja tenim el Cap Nord marcat a la llista com a fet.
Quant varem decidir anar-hi teníem molt clar que seria un viatge a la carretera, un d’aquells en que potser no veus tot el que s’ha de veure però si que passes per a on s’ha de passar i a mes a mes volíem tardar el màxim a arribar-hi, anar de menys a mes, per això varem decidir pujar per les Repúbliques Bàltiques i baixar per Noruega ja que totes les informacions marcaven com a mes espectacular la costa Noruega.
Tenim un màxim de 25 dies, creiem que el VIATGE que nosaltres volem fer requereix un mínim de 22, per aquest costat anem be. El pressupost...el pressupost...contem uns 200€ per dia tot plegat ja que la meva dona m’ha prohibit dormir a llocs sense WC, també en podem disposar aixis que ja hi podem anar.
La preparació es la típica:
- carregar tot el que podem i si no hi cap, fer-ne una selecció.
- La feina mes dura, posar tota la ruta al Tom Tom.
- Una mica d’embotit per fer picnics o sopars d’emergència.
- Unes pastilles de fre del darrera de recanvi i quatre eines per si de cas.
- Uns bons equips d’aigua. Comprats la setmana abans.
- Una revisió complerta a la moto.
Com molts ja sabeu la moto te un petit problema amb la gestió electrònica que fa anar boig el ralentí, no s’ha pogut solucionar i marxem aquest cop amb l’ai al cor, a veure si la moto ens fallarà en el VIATGE mes llarg i esperat de tota la vida, es una V-Strom no pot fallar-nos.
Dia 1. 27 de Maig del 2010.
La Bisbal d’Empordà – Briançon (França) 620 km
Ruta.
Com veieu la ruta cap a Cap Nord no comença de la forma tradicional, a nosaltres ens agrada creure que som especials...encara que no ho siguem. L’idea es anar fins Àustria i pujar pel dret creuant tots els països per carreteres mes o menys secundaries, que son les que ens agraden a nosaltres i creiem que no es perd tampoc tant de temps.
Primer de tot Autopasta fins Orange. A la primera parada tot va de cara, un bon dia per anar amb moto sense massa calor. Estem emocionats per fi comença el VIATGE.
A Orange una foto, una mirada al mapa i cap a fer la carretera de Nyons a Serres que sempre es de bon fer.
A Nyons una altre parada.
Aquest camioner va tenir algun problema per passar el bungalow per el túnel ja que no es només estret, sinó que també va fent alguna corba. Les rascades al sostre ens van entretinguen mentres esperem.
Una altre parada al llac de Serre Ponçon.
Com que arribem força aviat a Briançon decidim pujar fins al Col d’Izoart que no l’hem fet mai. La neu ens rep amb bona cara, que maco que es tot.
Tornem a Briançon i caiem al Hotel de la Chausse, el recomanaríem. 115€ sopar, dormir i esmorzar...125€ amb vi. Molt familiar i amb unes habitacions espectaculars i un menjador...especial.
En Kel ens el va ensenyar en una de les seves sortides per la zona.
http://www.hotel-de-la-chaussee.com/
Dia 2
Briançon – Iselberg (Austria) 669 km
Ruta.
Avui toca un mix, mig d’Autopasta i mig de carreteres entretingudes. Travessem tota Itàlia a 136 km/h de GPS, fins a 130 km/h estem a dins la llei, a la nostra moto uns 150 de marcador.
Una mica d’Alps francesos i una ràpida visita al Lago di Garda amb una molt bona carretera carregada amb força transit.
Poc abans de Lienz estrenem els equips d’aigua, ens fa il•lusió, ja la pagarem cara aquesta il•lusió...ja.
Acostar-nos el mes possible a l’entrada del Crobglockner, a Iselberg encara que es força aviat i ja no plou, parem a dormir en un d’aquests Hotels de motos que tant hi ha per els Alps. L’endemà varem veure que podríem haver seguit perfectament i fins hi tot dormir a dalt de tot del mirador, aquí l’hem cagat. Coses de no conèixer el terreny.
A l’Hotel coincidim amb tres alemanys i un grup de cinc suecs.
Preu de 67€ mitja pensió dues persones, les habitacions no valien gaire res però per aquest preu eren correctes.
http://www.iselsbergerhof.at/
DIA 3
Iselsberg – Jihlava (Xequia) 579 km
Ruta:
Només d’esmorzar ja tenim un dels plats forts del dia, el Globglockner, no l’hem fet mai i ens fa gràcia anar a Cap Nord passant per aquí. El dia es mes tapat que ahir però som optimistes i no ens posem els equips d’aigua. Els forros d’hivern si... ja no els traurem fins arribar a casa.
Anem pujant i cada cop hi ha mes neu i fred. A la guixeta de pagament la noia ens diu que anem en comte que potser hi ha gel a la carretera...renoi si que anem bé.
Arribem al mirador sobre la glacera de Josephs Franzs, a aquesta hora en som els únics usuaris, els núvols no ens la deixen veure amb els seus millors colors però segueix sent espectacular tot i que hi ha molt menys glaç que abans.
En temporada alta hi deu haver overbookin per aquí ja que d’aparcament ni ha molt i molt, aquí el de motos, els cotxes han d’aparcar en una edificació de pisos. Com he dit estem sols.
Seguim amunt cap a la boira, buenuuuuuu...no som els únics per aquí. El plugim es torna aiguaneu.
Pugem fins a dalt de tot del punt per la carretera adoquinada, estem sols com uns mussols i el plafó fotogràfic diu que hi ha una vista espectacular, serà un altre dia per que avui res de res. Ja tenim una raó per tornar-hi...coll*ns de temps.
A la baixada ens trobem tres “personatges” que estan mes pessigats que nosaltres, van amb Mobbilettes de l’any de la picor que no poden amb les pujades i han d'anar a peu...en aquest mon corre cada fenómenuuuu.
Plugim per aquí, plugim per allà.
A Liezen trobem una especia de xiringuito ple de motos, es com un punt de reunió dels motards de la zona, parem a dinar la primera salsitxa del viatge, es divertit tot i que l’idioma comença a posar barreres. Ens desitgen un bon viatge.
Seguim la ruta establerta des de casa i és la correcta ja que no parem de trobar-nos motos. La ruta triada fins Xequia és força embolicada.
Xequia ens enamora només d’entrar-hi, us ven asseguro que hi tornarem, bones carreteres en paisatges preciosos, es nota una mica el canvi de país i l’única pega en son les línees aquelles que tapen les esquerdes de l’asfalt, si es moll patinen força i avui ho és, poc però ho és.
Anem a veure aquests de l’UNESCO si tenen bon ull. La plaça de Telc.
Aquí l’han encertat.
Anem fins a Trebic a veure el barri jueu, no val la pena companys. No cal anar-hi.
Es fa tard i decideixo fer el primer canvi a la ruta esborrant algun punt de pas i que el Tonto ens porti a Parbudice de la forma mes rapida...ja la he cagat Avui ens quedarem uns 100 km per sota del previst i sense el Tonto ens haguérem quedat a uns 50 km, cony de maquinetes.
http://trivezicky.cz/en/
67€ l’habitació sense esmorzar que obren a ¼ de deu. Sopem al seu restaurant molt be i a bon preu.
DIA 4.
Jihlava – Varsovia (Polonia) 620 km
Ruta:
De bon mati ja és veu que el dia el tindrem mogudet...recony de temps. Però no en posem l’equip d’aigua
Per sort les carreteres i paisatges ens ajuden a no pensar-hi. Ens agrada Xequia, un país per veure amb mes temps i més bon temps.
Esmorzem a un lloc de carretera amb pinta d’antiga URSS a preu regalat.
Ja ens possem l'equip d'aigua.
I anar fent fins la frontera Polaca, la nostra pàtria del nord per carreteretes sense fi. Com a totes les que hem passat fins ara cap control de cap classe.
Només d’entrar les carreteres empitjoren força. Totes tenen les famoses “roderes” i pedaços a tort i a dret.
El dia es de pluja però no seguida, ens van caient ruixats forts que paren al cap de pocs minuts, veiem que deu ser el normal per aquí, ja que quant comença a ploure la gent i les motos es posen a sopluig a qualsevol lloc i senzillament esperen que escampi.
Les “roderes” amb la pluja fan que la conducció sigui complicada.
Com que no para de ploure i ja començo a cansar-me de les males carreteres, a l’alçada de Lodz decideixo canviar la ruta prevista i deixar la Mazuria ( diuen que la millor zona de Polònia) per algun altre cop, anirem per la via mes rapida (segons el Tonto) cap Trakai a Lituania...ja la he tornat a cagar i ben cagada.
Direcció Varsòvia per un projecte d’Autovia en un estat pèssim i plovent a bots i barrals, a 60 km/h tenia pànic. Carretera de dos carrils per sentit de marxa, “roderes” a tuti pleni, aigua a bassals i entre les roderes l’asfalt rebaixat i gratat amb aquelles maquines que ho deixen tot rallat. Els cotxes que ens avancen ens van dutxant com si ens tiressin gallatades amb l’aigua de les roderes. Quina mala decisió, segur que la ruta original haguera sigut millor. Però això no és tot.
Aquí ens pensàvem que ja havia passat el pitjor.
Una hora i mitja d’embotellament per entrar a Varsòvia sota una pluja batent i nosaltres amb el ralentí boig. Total que el primer Hotel que trobem ens hi quedem, just al costat de l’Aeroport. No te pàrquing tancat.
http://www.lord.hotelekorona.pl/index.html
Ho tenim tot aigualit, a l’habitació muntem un “tenderete” que sembla un mercat de roba de segona ma. No para de ploure. Sopem a un Macdonals que hi ha al costat. Dema serà un altre dia.
DIA 5.
Varsòvia – Ukmerge (Lituània) 570 km
Ruta:
Doncs sembla el mateix de dia, de bon mati ja plou.
Al menys l’esmorzar de L’hotel es un bufet espectacular, el millor que mai he vist enlloc, “de todo...oiga”.
Sortim amb els trajos d’aigua posats, passem de veure res de Varsòvia ja que sota la pluja no ens ve de gust.
Tot segueix igual que ahir, Polònia ens deixa un mal record, no se si li donarem una altre oportunitat.
Ens possem a roda d’una V-Strom lituana durant forces km fins que ens separem, serà la única moto que veurem fins a Tallin.
Just abans de creuar la frontera parem a fer un dinar de benzinera, no plou!!! I quasi surt el sol, potser podrem endreçar els equips d’aigua.
Ep...!!! no t’embalis...!!! ja la tornem a tenir aquí.
La màquina de fer fotos, tot i que la tenim massa endreçada, rep les inclemències del temps com nosaltres.
El primer que ens crida l’atenció de Lituània en son les innombrables cigonyes que es veuen per a tot arreu totes les granges tenen les seves i per a tot arreu se’n veuen nius.
Es com Eslovènia de verda i força agradable, fins hi tot la gent sembla mes “normal”, com a la nostra terra, amb això no vull dir que austríacs, xecs i polacs siguin antipàtics...només massa seriosos. Ah...!! les carreteres tornen a ser més o menys normals.
Arribem a Trakai i un suís en fa la foto. les cròniques que hem llegit diuen que es l’únic que val la pena del castell...la foto.
Voregem Vilnius sense entrar-hi i anem a veure el centre d’Europa. Mira que n’és de gran Rússia perquè el centre d’Europa estigui tant escorat a l’Est.
De camí un pas de tren sense barrera ni res i ningú es queixa, deuen ser més civilitzats que nosaltres.
Una església peculiar.
Estem sols al centre d’Europa...fem el que volem.
De camí a Siauliai parem a dormir a un Hotel de carretera, mes que Hotel un restaurant amb habitacions, som els únics, ens atenen de meravella. La moto al seu garatge privat, un sopar de primera, un esmorzar de forquilla i tot plegat per 60€ tots dos.
Dia 6.
Ukmerge – Tallin ( Estònia) 665 km
Ruta:
Avui no ens la juguem, equips d’aigua de bon mati. Tot sembla que seguirà igual.
Anem fins a Siauliai a veure la muntanya de les creus, no és res espectacular però buenuu.
Ja en tenim un altre.
Aquí si que ens trobem una frontera com les d’abans, amb funcionaris malcarats que fan parar el motor, demanen la documentació i al veure la matricula sembla que els impressiona i canvien de cara, fins hi tot se li escapa un somriure.
Riga ens rep amb el normal de les ciutats, obres, cues i una pluja que comença...no pararem a admirar-la, ens cansen les ciutats. El que veiem al travessar-la és una ciutat força abandonada, amb totes les façanes negres com a Barcelona fa 30 anys i mols adoquins, passem de llarg.
Cap el castell de Turaida, que per variar ens rep amb pluja.
La moto comença a fer pena, he tingut de comprar un pot de líquid de fre, la bomba de l’embrague en perd líquid i he de reomplir. Es un problema d’aquest model, la bomba va al costat del pinyó i la cadena i te tendència a entrar-hi alguna brutícia.
Seguim la ruta prevista.
Ep...!! que passa aquí???
La carretera es torna una pista força teua degut a les pluges, el tonto diu que queden mes de 20 km fins el proper canvi de direcció, de benzina no anem massa be, la bomba d’embrague segueix perdent líquid, almenys no plou, parem a preguntar a la casa que és veu al final i diuen que tota és aixis...mitja volta, a buscar una alterativa.
A la primera el Tonto diu que doni la volta, cosa que no deia a la pista. Parada tècnica per reomplir la bomba, mirar el mapa i decidir el que. Una cigonya ens mira però no ens dona cap solució.
Mitja volta altre cop i cap a l’Oest, sembla que el Tonto te una resposta, la seguim. Però al primer poble que es Rujiena, omplir de benzina, desmuntar tota la bomba d’embrague per fer-li una neteja al reten. Estem al cul del mon, en una petit poble perdut de Letònia, en una benzinera de mala mort, desmuntant la moto i quasi no plou...això és vida.
Ja estem llestos, seguim les indicacions del Tonto.
Ja hi tornem a ser, però ara tinc benzina, la bomba d’embrague no perd líquid, el Tonto diu 12 km fins la propera instrucció i ens sentim aventurers...endavant les atxes. Comença a ploure amb ganes,
No ens creuem amb cap esser viu, ja en veig dormint en alguna de les granges abandonades que es veuen, però...
Estem eufòrics, ens sentim vius i a ple rendiment. Hem travessat la frontera de Letònia a Estònia per una pista de terra( a la quinta hòstia de casa) en unes condicions “difícils” i sense tenir massa clar a on ens portaria tot plegat. BUUUUUUUUFFFFFFFFFFF quina passada.
Es veu que els de Letònia només asfalten fins l’últim poble del país. Els d’Estònia només fins la frontera. Hi ha uns Km que ningú s’ocupa. En condicions normals les pistes es poden fer sense cap problema, amb pluja el fang les embolica.
Una altre frontera sense cap control.
A Tallin per la via ràpida, canvi de ruta. Per el camí se’ns creua un “alce”, deunidor quines bestioles.
A Tallin tenim l’única reserva del viatge, era tant barat que vaig pensar que si la perdíem no passaria res, 29€ l’habitació doble sense esmorzar ni possibilitat de recuperar. Molt a prop del centre i del Ferry.
http://www.booking.com/hotel/ee/revalex ... 2AodyFl46w
L’agafem sense esmorzar ja que tenim pensat esmorzar al Ferry.
Sortim a sopar i veiem el sol per primer cop en molts de dies, i que maco que és.
Al costat de l’Hotel hi ha una mega edificació abandonada pròpia de l’antiga URSS.
Tallin si que val la pena, una ciutat molt turística i plena de tot. Molt maca també. La bateria de la càmera s’esgota i no podem fer totes les fotos que voldríem.
Siono1000 l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. jul. 14, 2018 2:59 am, en total s’ha editat 13 vegades.
Salut i kilómetres
- Siono1000
- Presentats
- Entrades: 2516
- Membre des de: dc. març 28, 2007 2:12 am
- Ubicació: Baix Empordà
Re: Cap Nord 2010.
DIA 7.
Tallin – Kuopio ( Finlàndia) 480 km
Ruta:
Avui si que fa un dia acceptable, agafem el Ferry de la companyia Tallink Ferrys que per horari ens va millor que la Viking Line, no tenim cap problema fora de que tenen la taquilla al primer pis de la terminal i et fan passejar per el davant de totes les botigues a veure si et treuen algun calè mes.
A la cua coincidim amb una parella polaca, tres alemanys i una parella finesa. Un dels alemanys ens diu que durant dos dies no plourà...jo me’l crec del tot. Cap dels motars va a Cap Nord.
Adéu Tallin.
Benvinguda Finlàndia.
Hèlsinki ens rep amb les típiques obres de les ciutats, passarem de llarg com sempre, l’única foto de la ciutat.
Amb el sol com canvia la cara.
Comencen els llacs tot i que costa de veure’ls ja que al ser tant pla i tenir tants d’arbres no t’adones de la majoria.
Es sortir de la carretera principal i creuar-nos amb infinitat de motos. No sé si és el normal o avui hi ha alguna cosa especial o al sortir el sol les motos fan com els cargols amb la pluja o aquí és festa, perquè som Dimarts i de motos n'hi ha a patades, de totes formes hem escollit les carreteres correctes sembla, no fem masses fotos disfrutem del sol i de la ruta.
Quant és comença a fer tard que no fosc, parem a un Hotel de carretera a l’alçada de Kuopio. 92€ amb esmorzar. Sopar de bufet 22€ per cap.
http://www.isovalkeinen.com/english/hotelliE.php
Te el seu embarcador privat i tot.
Ja no és fa fosc mai.
Dia 8.
Kuopio – Rovaniemi 700 km
Ruta:
Abans d’esmorzar torno a desmuntar la bomba de l’embrague que torna a perdre i avui mi dedico a fons, a veure si solucionem el problema per la resta del viatge, estic tranquil i faig la feina a consciència. És va notar, ja no m’hauré de preocupar mes del tema i no serà per falta d’aigua...no!!
Direcció Nurmes i Kuhmo. El dia és força fred i tapat tot i que al mati lluïa un bon sol.
Anirem vorejant la frontera russa, llàstima de no poder-hi arribar la burrocrácia o impedeix.
No és el primer ren que hem vist però si el primer fotografiat.
A Kuhmo a una benzinera coincidim amb un parell d’alemanys de la tercera edat, no semblen alemanys per les ganes que tenen de parlar, ens diuen que ells no van a Cap Nord que és una presa de pel el que fan pagar...ells ja hi han estat, nosaltres no, ho anirem a veure. Son divertits, el gran te 73 anys i ens cauen molt be.
Seguim.
Trobem un museu militar amb monument i tot, també un caminet que porta a...no sabem a on. Mira una parada mes.
Es veu que ja saben que en SisoRT vindrà d’aquí poc i li preparen la benvinguda.
Estem molt a prop de Rússia, una pista de terra ens duria fins la frontera a on va passar tota la gresca a la guerra i l’Irene diu d’arribar-nos-hi, però aquest cop serè jo que farà figa. L’idea és a kirkenes acostar-nos-hi a veure si algun funcionari amable ens hi deixa posar la moto i sinó entrar-hi a peu, ja veurem.
I mes llacs.
A on és en Wally???
Aprofitem per fer el primer picnic del viatge que quasi tenim tota d’intendència per estrenar, embotit de Girona amb pa de Polònia a Finlàndia...també te nassos.
El cercle polar àrtic per primer cop.
A Joutsijarvi coincidim amb una parella de austríacs amb Varaderos, ells estan parats. Son les úniques motos que hem vist avui a part dels dos alemanys.
Anem a Rovianiemi que la meva dona vol que Santa Claus enviï algunes felicitacions per Nadal. Comença a ploure i no ens posem els equips d’aigua ja tenim el Gore tex però arribem a lloc molls com ànecs, passem de veure el Papa Noel i a Rovianiemi busquem el primer Hyter del viatge, deunidor. 65€ el mes complert.
http://www.saarituvat.fi/
Anar al súper i a esperar que escampi.
DIA 9
El dia és plujós i fred 8º ens quedarem aquí. Rentarem la moto, un petit vol, una sauna...meditació profunda vaja!.
DIA 10.
Rovianiemi – Lakselv ( Noruega) 826 km
Ruta:
Yuuuuuuuuuuhuuuuuuuuuuuu fa sol!!!! Sembla que ha funcionat aixó de deixar que escampi.
Primer de tot cap a veure el papa Noel però el mandrós no comença fins les 9 am, son ¾ de 8 i l’haurem d’esperar una estona que aprofitarem per fer les fotos de rigor.
Aprofitant l’espera em decideixo a canviar las pastilles del fre.
Com brilla la moto!!!
Faig el ball del pagès per primer cop, el mon es de color de rosa.
Anem-hi, l’alegria dura poc ens parem al costat de tres harleys amb matricula espanyola, son tres parelles de Tenerife, parlem una estona i ells segueixen, nosaltres ens acabem de posar els trajos d’aigua i tot l’equipament d’hivern inclosos sotaguants l’Irene. No ens en sobrarà res de res, punys a tope.
La nena fa els 100.000. Segueix sense anar rodona però va tirant.
Coincidim altre cop en una benzinera amb els Canaris de fa un rato i els alemanys de fa uns dies, aquests alemanys no semblen alemanys ni per casualitat, abraçades i petons, per mala sort ja no ens varem veure mes i ens haguera agradat coincidir altre cop una setmana mes tard. Llàstima ens van agradar força. La conexió entre humans es força estranya i sense cap llògica a seguir, sencillament alguns cops passa i no saps el perquè.
Al cap d’una estona tornem a coincidir amb els canaris i dinem junts, parlem una estona. Un d’ells en dona el seu blog. http://www.superawuelos.blogspot.com
També hi ha una parella de jubilats de Girona que es la quarta vegada que son a Noruega, viatgen en un cotxe de lloguer, ja en trobat els primers de Girona. Tots diuen que kirkenes no val la pena no se que fer, tenia la idea d’arribar-nos-hi, potser ho deixarem i farem la ruta típica per karasjok ja veurem, quant siguem al trencant ho decidiré.
Aquí també vaig intentar comunicar-me amb un altre alemany que va en furgoneta.
Al trencant la decisió esta presa, la ruta del nord-nord, la prevista però sense arribar a Kirkenes, si la voleu fer vigileu la benzina, ni una benzinera fins la frontera, aquesta part del Nord esta molt poc sortida, pareu a cada benzinera que trobeu ja que hi poden haver distàncies de 150 km sense benzina.
Es podria dir que tècnicament tot el dia no ha plogut o que si ha plogut, un plugim que no arriba a mullar la carretera.
De tant en tant sento com una alarma de rellotge m’estaré tornant boig?
Ja som a Noruega amb una benzinera, el Tonto diu que a Neiden ni ha una altre, seguim.
Doncs a Neiden no ni ha cap, mitja volta i a tornar a Finlàndia, aquest viatge no vindrà pas de 25 km mes. No totes les benzineres que diu el Tonto existeixen a la realitat.
Mira un llac mig glaçat.
Arribem fins a Bugoynes, vaig veure uns Hyters arran del Àrtic amb una Sauna...potser mi banyaré i tot.
Els Hyters a la dreta de la foto, no hi ha ningú en lloc però en un armariet hi ha les claus, la meva dona diu que sense WC a dins ni parlar-ne, buenuu seguirem.
Anem cap amunt.
Renoi com puja aixó, ja he descobert que era l’alarma que sentia, el termòmetre te un avis de gel i cada cop que baixa o puja de 3º es posa a sonar bbbrrrrrrrrr quin fred. L’asunto es complica, la temperatura cau en picat, comença a nevar i nosaltres per una carretera sense transit de cap mena, fins hi tot fem un tram d’uns 5 km sense asfaltar, estem una mica acollonits. Quant torna l’asfalt parem a fer una foto, com esta el temps!!!
I ara comença a nevar mes fort i tornem a pujar.
Ara si que no disfrutem, neu a la carretera, visibilitat nul•la, perduts a la quinta forca, la temperatura a baixat a 0’3º, cap rastre de civilització enlloc i quarts de deu de la nit, buenuu que aquí no es fa fosc mai. L'Irene va dir-me que aquest tall de ruta és l'únic moment de la nostra vida motard en que va patir per la seva vida, era el seu primer cop sobre neu amb la moto.
Prueba superada.
Nosaltres que fèiem fotos a una bassa glaçada...això si que es un llac glaçat.
De Tana a Lakselv, uns 200 km, cap benzinera i pràcticament res de res i ningú, 4 cotxes a la carretera solsament.
Al primer lloc que trobem per dormir, des de Tana que no en veiem cap, preguntem...170€ diu el beneit!!! Fins i tot la meva dona diu que no.
Aquí varem pecar de passerells ja que amb l’experiència acumulada que tenim ara ja no ens passaria, era el primer dia a Noruega i no sabíem que els noruecs no en volen ni sentir a parlar de l’euro, demaneu el preu sempre en corones i veureu quina diferència, a la pagina web i diu que 995 kr que al canvi normal son uns 130€. Aixo ho varem aprendre mes endavant.
El segon 80€ amb esmorzar, aquí si, Lazzzy Place a Lakselv, diu que te un preu especial per motos, no sé...no sé. Però segur que en corones ens haguera costat només 60€.
Quin dia, amb el descans d’ahir en teníem ganes però en sembla que ens hem passat una mica. I no es macuuu això??.
Demà ens espera el gran dia, l’arribada a Cap Nord.
DIA 11.
Lakselv – Skaidi 350 km
Ruta:
No ens aixequem massa aviat, just per poder esmorzar. El temps sembla igual que el d’ahir, tindrem una arribada a Cap Nord mogudeta. Fot un fred que pela i plovisqueja.
Ens anem acostant al objectiu i res no ens pot aturar, ni la moto que no acaba d’anar be, ni la càmera de fotos que funciona quant vol, ni el temps...
Comencem a trobar-nos motos altre cop i si us he de dir la veritat m’estic emocionant de valent, no sé que em passa als ulls en cauen llàgrimes...potser m'ha entrat alguna cosa.
No fem masses fotos, el temps segueix igual que sempre.
Paguem els peatges de rigor i ja hi som. Ens diuen que ahir a la tarda varen tancar l’accés per neu i no ens estranya gens.
Una forta abraçada, un gran petó i ens ho agafarem amb calma, ens quedarem tot el temps que calgui.
La primera imatge de la bola.
El ball del pagès.
Si, amb l’emoció també varem cometre l’error de no fer les fotos amb flaix com tants altres.
Deu ser la repera això del sol de mitja nit.
Hem menjat, begut, plorat, rigut, comprat, passejat, fotografiat i descansat tot el que necessitem, ja podem marxar. Ah...!!!! ni una gota...!!! fred el que vulguis, però ni una gota.
Anem-nos-en ja que ara es tot de baixada.
Paguem altre cop el peatge del túnel i TAXIN...!!!! s’encén la reserva. Amb tota l’historia de Cap Nord no he pensat ni un cop amb la benzina tot i que sé que no hi ha cap benzinera fins a Russenes, uns 100 km i mai n'he fet tants amb reserva, segur que no arribem. Poso en marxa la conducció passiva, sisena a 3000 voltes. No ens preocupem abans d’hora que no val la pena que amb les motos que veiem, forces, alguna ànima samaritana ens ajudarà.
El que tenia de passar ja ha arribat, la moto diu que sense suc “nanais de la xina” i només ens falten 7 km.
Parem a una parella de noruecs a veure si ens volen ajudar, el problema és que l’únic envàs que tenim es d’aigua de ½ litre, val mes això que res. Ens fan el favor d'anar a la benzinera i tornar sense ni pensar-ho, ni tant sols ens volen cobrar la benzina, que macuuu és el mon de les motos.
Tot arreglat...de moment.
La moto es torna a parar a uns 300 m abans de la benzinera, sort que fa baixada. 1/2 litre 7 km.
Torna a ploure, quant en tenim prou busquem lloc per dormir a Skaidi.
Skaidi Hotel.
http://www.booking.com/hotel/no/skaidi. ... l_currency
Us explicaré com va anar aquí. Parem a menjar alguna cosa i veig un anunci a la carretera que posa habitació a 395 kr uns 50€ mira ja ens va bé, suposo que deu ser individual. Entrem i ens diuen que en son 170€ la doble, que aquelles habitacions son individuals per pescadors, maseguem-plorem una mica i ens la deixa per 130€, es tard i plou ens la quedem. Paguem amb € i a la factura ens posen 950 kr que en son 120€, Ara per curiositat he mirat al Booking a quin preu van i resulta que la nostra esta a 1400 kr els 170€ que demanaven, però es l’habitació triple la que ens varen donar, en tenen de dobles a 87€. Quins màquines que estan fets allà dalt. A l’hotel com a molt érem 10 persones.
A partir d’aquí ja no varem dir res mes dels €, sempre en corones que sinó te la foten.
No porteu diners, targeta de crèdit i avall, si necessiteu suelto a un caixer.
DIA 12
Skaidi – Tennevoll 526 km
Ruta:
Tot segueix igual, sembla que la pluja ens esta perseguint per tot Europa sense descans, l’equip d’aigua sembla la nostra segona pell i fins hi tot la part superior la fem servir quant anem de passeig.
Els cubrebotes ja s’estan desmuntant i no crec que durin molt mes, la veritat en començo a estar fart.
Deu ser maco tot això amb un bon dia, ara ja ho és però amb sol ho deu ser molt mes.
Cada port de muntanya neu, núvols i quatre volves.
Ja fa dies que els hi tinc ganes i ha arribat el moment. ADEUUUU !!!!
Els llacs glaçats encara ens impressionen.
Parem a un Càmping i agafem un Hyter a 70€.
http://www.lapphaugen.no/
Descarregar i mira quin sol. Tensarem la cadena.
Baixem fins el llac, com canvia el paisatge amb el sol...i la cara.
Perquè demà sigui un dia de sol com ara. El brindis en va costar 8€, com son el noruecs.
Tallin – Kuopio ( Finlàndia) 480 km
Ruta:
Avui si que fa un dia acceptable, agafem el Ferry de la companyia Tallink Ferrys que per horari ens va millor que la Viking Line, no tenim cap problema fora de que tenen la taquilla al primer pis de la terminal i et fan passejar per el davant de totes les botigues a veure si et treuen algun calè mes.
A la cua coincidim amb una parella polaca, tres alemanys i una parella finesa. Un dels alemanys ens diu que durant dos dies no plourà...jo me’l crec del tot. Cap dels motars va a Cap Nord.
Adéu Tallin.
Benvinguda Finlàndia.
Hèlsinki ens rep amb les típiques obres de les ciutats, passarem de llarg com sempre, l’única foto de la ciutat.
Amb el sol com canvia la cara.
Comencen els llacs tot i que costa de veure’ls ja que al ser tant pla i tenir tants d’arbres no t’adones de la majoria.
Es sortir de la carretera principal i creuar-nos amb infinitat de motos. No sé si és el normal o avui hi ha alguna cosa especial o al sortir el sol les motos fan com els cargols amb la pluja o aquí és festa, perquè som Dimarts i de motos n'hi ha a patades, de totes formes hem escollit les carreteres correctes sembla, no fem masses fotos disfrutem del sol i de la ruta.
Quant és comença a fer tard que no fosc, parem a un Hotel de carretera a l’alçada de Kuopio. 92€ amb esmorzar. Sopar de bufet 22€ per cap.
http://www.isovalkeinen.com/english/hotelliE.php
Te el seu embarcador privat i tot.
Ja no és fa fosc mai.
Dia 8.
Kuopio – Rovaniemi 700 km
Ruta:
Abans d’esmorzar torno a desmuntar la bomba de l’embrague que torna a perdre i avui mi dedico a fons, a veure si solucionem el problema per la resta del viatge, estic tranquil i faig la feina a consciència. És va notar, ja no m’hauré de preocupar mes del tema i no serà per falta d’aigua...no!!
Direcció Nurmes i Kuhmo. El dia és força fred i tapat tot i que al mati lluïa un bon sol.
Anirem vorejant la frontera russa, llàstima de no poder-hi arribar la burrocrácia o impedeix.
No és el primer ren que hem vist però si el primer fotografiat.
A Kuhmo a una benzinera coincidim amb un parell d’alemanys de la tercera edat, no semblen alemanys per les ganes que tenen de parlar, ens diuen que ells no van a Cap Nord que és una presa de pel el que fan pagar...ells ja hi han estat, nosaltres no, ho anirem a veure. Son divertits, el gran te 73 anys i ens cauen molt be.
Seguim.
Trobem un museu militar amb monument i tot, també un caminet que porta a...no sabem a on. Mira una parada mes.
Es veu que ja saben que en SisoRT vindrà d’aquí poc i li preparen la benvinguda.
Estem molt a prop de Rússia, una pista de terra ens duria fins la frontera a on va passar tota la gresca a la guerra i l’Irene diu d’arribar-nos-hi, però aquest cop serè jo que farà figa. L’idea és a kirkenes acostar-nos-hi a veure si algun funcionari amable ens hi deixa posar la moto i sinó entrar-hi a peu, ja veurem.
I mes llacs.
A on és en Wally???
Aprofitem per fer el primer picnic del viatge que quasi tenim tota d’intendència per estrenar, embotit de Girona amb pa de Polònia a Finlàndia...també te nassos.
El cercle polar àrtic per primer cop.
A Joutsijarvi coincidim amb una parella de austríacs amb Varaderos, ells estan parats. Son les úniques motos que hem vist avui a part dels dos alemanys.
Anem a Rovianiemi que la meva dona vol que Santa Claus enviï algunes felicitacions per Nadal. Comença a ploure i no ens posem els equips d’aigua ja tenim el Gore tex però arribem a lloc molls com ànecs, passem de veure el Papa Noel i a Rovianiemi busquem el primer Hyter del viatge, deunidor. 65€ el mes complert.
http://www.saarituvat.fi/
Anar al súper i a esperar que escampi.
DIA 9
El dia és plujós i fred 8º ens quedarem aquí. Rentarem la moto, un petit vol, una sauna...meditació profunda vaja!.
DIA 10.
Rovianiemi – Lakselv ( Noruega) 826 km
Ruta:
Yuuuuuuuuuuhuuuuuuuuuuuu fa sol!!!! Sembla que ha funcionat aixó de deixar que escampi.
Primer de tot cap a veure el papa Noel però el mandrós no comença fins les 9 am, son ¾ de 8 i l’haurem d’esperar una estona que aprofitarem per fer les fotos de rigor.
Aprofitant l’espera em decideixo a canviar las pastilles del fre.
Com brilla la moto!!!
Faig el ball del pagès per primer cop, el mon es de color de rosa.
Anem-hi, l’alegria dura poc ens parem al costat de tres harleys amb matricula espanyola, son tres parelles de Tenerife, parlem una estona i ells segueixen, nosaltres ens acabem de posar els trajos d’aigua i tot l’equipament d’hivern inclosos sotaguants l’Irene. No ens en sobrarà res de res, punys a tope.
La nena fa els 100.000. Segueix sense anar rodona però va tirant.
Coincidim altre cop en una benzinera amb els Canaris de fa un rato i els alemanys de fa uns dies, aquests alemanys no semblen alemanys ni per casualitat, abraçades i petons, per mala sort ja no ens varem veure mes i ens haguera agradat coincidir altre cop una setmana mes tard. Llàstima ens van agradar força. La conexió entre humans es força estranya i sense cap llògica a seguir, sencillament alguns cops passa i no saps el perquè.
Al cap d’una estona tornem a coincidir amb els canaris i dinem junts, parlem una estona. Un d’ells en dona el seu blog. http://www.superawuelos.blogspot.com
També hi ha una parella de jubilats de Girona que es la quarta vegada que son a Noruega, viatgen en un cotxe de lloguer, ja en trobat els primers de Girona. Tots diuen que kirkenes no val la pena no se que fer, tenia la idea d’arribar-nos-hi, potser ho deixarem i farem la ruta típica per karasjok ja veurem, quant siguem al trencant ho decidiré.
Aquí també vaig intentar comunicar-me amb un altre alemany que va en furgoneta.
Al trencant la decisió esta presa, la ruta del nord-nord, la prevista però sense arribar a Kirkenes, si la voleu fer vigileu la benzina, ni una benzinera fins la frontera, aquesta part del Nord esta molt poc sortida, pareu a cada benzinera que trobeu ja que hi poden haver distàncies de 150 km sense benzina.
Es podria dir que tècnicament tot el dia no ha plogut o que si ha plogut, un plugim que no arriba a mullar la carretera.
De tant en tant sento com una alarma de rellotge m’estaré tornant boig?
Ja som a Noruega amb una benzinera, el Tonto diu que a Neiden ni ha una altre, seguim.
Doncs a Neiden no ni ha cap, mitja volta i a tornar a Finlàndia, aquest viatge no vindrà pas de 25 km mes. No totes les benzineres que diu el Tonto existeixen a la realitat.
Mira un llac mig glaçat.
Arribem fins a Bugoynes, vaig veure uns Hyters arran del Àrtic amb una Sauna...potser mi banyaré i tot.
Els Hyters a la dreta de la foto, no hi ha ningú en lloc però en un armariet hi ha les claus, la meva dona diu que sense WC a dins ni parlar-ne, buenuu seguirem.
Anem cap amunt.
Renoi com puja aixó, ja he descobert que era l’alarma que sentia, el termòmetre te un avis de gel i cada cop que baixa o puja de 3º es posa a sonar bbbrrrrrrrrr quin fred. L’asunto es complica, la temperatura cau en picat, comença a nevar i nosaltres per una carretera sense transit de cap mena, fins hi tot fem un tram d’uns 5 km sense asfaltar, estem una mica acollonits. Quant torna l’asfalt parem a fer una foto, com esta el temps!!!
I ara comença a nevar mes fort i tornem a pujar.
Ara si que no disfrutem, neu a la carretera, visibilitat nul•la, perduts a la quinta forca, la temperatura a baixat a 0’3º, cap rastre de civilització enlloc i quarts de deu de la nit, buenuu que aquí no es fa fosc mai. L'Irene va dir-me que aquest tall de ruta és l'únic moment de la nostra vida motard en que va patir per la seva vida, era el seu primer cop sobre neu amb la moto.
Prueba superada.
Nosaltres que fèiem fotos a una bassa glaçada...això si que es un llac glaçat.
De Tana a Lakselv, uns 200 km, cap benzinera i pràcticament res de res i ningú, 4 cotxes a la carretera solsament.
Al primer lloc que trobem per dormir, des de Tana que no en veiem cap, preguntem...170€ diu el beneit!!! Fins i tot la meva dona diu que no.
Aquí varem pecar de passerells ja que amb l’experiència acumulada que tenim ara ja no ens passaria, era el primer dia a Noruega i no sabíem que els noruecs no en volen ni sentir a parlar de l’euro, demaneu el preu sempre en corones i veureu quina diferència, a la pagina web i diu que 995 kr que al canvi normal son uns 130€. Aixo ho varem aprendre mes endavant.
El segon 80€ amb esmorzar, aquí si, Lazzzy Place a Lakselv, diu que te un preu especial per motos, no sé...no sé. Però segur que en corones ens haguera costat només 60€.
Quin dia, amb el descans d’ahir en teníem ganes però en sembla que ens hem passat una mica. I no es macuuu això??.
Demà ens espera el gran dia, l’arribada a Cap Nord.
DIA 11.
Lakselv – Skaidi 350 km
Ruta:
No ens aixequem massa aviat, just per poder esmorzar. El temps sembla igual que el d’ahir, tindrem una arribada a Cap Nord mogudeta. Fot un fred que pela i plovisqueja.
Ens anem acostant al objectiu i res no ens pot aturar, ni la moto que no acaba d’anar be, ni la càmera de fotos que funciona quant vol, ni el temps...
Comencem a trobar-nos motos altre cop i si us he de dir la veritat m’estic emocionant de valent, no sé que em passa als ulls en cauen llàgrimes...potser m'ha entrat alguna cosa.
No fem masses fotos, el temps segueix igual que sempre.
Paguem els peatges de rigor i ja hi som. Ens diuen que ahir a la tarda varen tancar l’accés per neu i no ens estranya gens.
Una forta abraçada, un gran petó i ens ho agafarem amb calma, ens quedarem tot el temps que calgui.
La primera imatge de la bola.
El ball del pagès.
Si, amb l’emoció també varem cometre l’error de no fer les fotos amb flaix com tants altres.
Deu ser la repera això del sol de mitja nit.
Hem menjat, begut, plorat, rigut, comprat, passejat, fotografiat i descansat tot el que necessitem, ja podem marxar. Ah...!!!! ni una gota...!!! fred el que vulguis, però ni una gota.
Anem-nos-en ja que ara es tot de baixada.
Paguem altre cop el peatge del túnel i TAXIN...!!!! s’encén la reserva. Amb tota l’historia de Cap Nord no he pensat ni un cop amb la benzina tot i que sé que no hi ha cap benzinera fins a Russenes, uns 100 km i mai n'he fet tants amb reserva, segur que no arribem. Poso en marxa la conducció passiva, sisena a 3000 voltes. No ens preocupem abans d’hora que no val la pena que amb les motos que veiem, forces, alguna ànima samaritana ens ajudarà.
El que tenia de passar ja ha arribat, la moto diu que sense suc “nanais de la xina” i només ens falten 7 km.
Parem a una parella de noruecs a veure si ens volen ajudar, el problema és que l’únic envàs que tenim es d’aigua de ½ litre, val mes això que res. Ens fan el favor d'anar a la benzinera i tornar sense ni pensar-ho, ni tant sols ens volen cobrar la benzina, que macuuu és el mon de les motos.
Tot arreglat...de moment.
La moto es torna a parar a uns 300 m abans de la benzinera, sort que fa baixada. 1/2 litre 7 km.
Torna a ploure, quant en tenim prou busquem lloc per dormir a Skaidi.
Skaidi Hotel.
http://www.booking.com/hotel/no/skaidi. ... l_currency
Us explicaré com va anar aquí. Parem a menjar alguna cosa i veig un anunci a la carretera que posa habitació a 395 kr uns 50€ mira ja ens va bé, suposo que deu ser individual. Entrem i ens diuen que en son 170€ la doble, que aquelles habitacions son individuals per pescadors, maseguem-plorem una mica i ens la deixa per 130€, es tard i plou ens la quedem. Paguem amb € i a la factura ens posen 950 kr que en son 120€, Ara per curiositat he mirat al Booking a quin preu van i resulta que la nostra esta a 1400 kr els 170€ que demanaven, però es l’habitació triple la que ens varen donar, en tenen de dobles a 87€. Quins màquines que estan fets allà dalt. A l’hotel com a molt érem 10 persones.
A partir d’aquí ja no varem dir res mes dels €, sempre en corones que sinó te la foten.
No porteu diners, targeta de crèdit i avall, si necessiteu suelto a un caixer.
DIA 12
Skaidi – Tennevoll 526 km
Ruta:
Tot segueix igual, sembla que la pluja ens esta perseguint per tot Europa sense descans, l’equip d’aigua sembla la nostra segona pell i fins hi tot la part superior la fem servir quant anem de passeig.
Els cubrebotes ja s’estan desmuntant i no crec que durin molt mes, la veritat en començo a estar fart.
Deu ser maco tot això amb un bon dia, ara ja ho és però amb sol ho deu ser molt mes.
Cada port de muntanya neu, núvols i quatre volves.
Ja fa dies que els hi tinc ganes i ha arribat el moment. ADEUUUU !!!!
Els llacs glaçats encara ens impressionen.
Parem a un Càmping i agafem un Hyter a 70€.
http://www.lapphaugen.no/
Descarregar i mira quin sol. Tensarem la cadena.
Baixem fins el llac, com canvia el paisatge amb el sol...i la cara.
Perquè demà sigui un dia de sol com ara. El brindis en va costar 8€, com son el noruecs.
Siono1000 l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. jul. 14, 2018 10:56 pm, en total s’ha editat 4 vegades.
Salut i kilómetres
- Siono1000
- Presentats
- Entrades: 2516
- Membre des de: dc. març 28, 2007 2:12 am
- Ubicació: Baix Empordà
Re: Cap Nord 2010.
DIA 13
Tennevoll - Leknes 350 km
Ruta:
Sembla que les prèdiques han fet efecte i ni un núvol, ja ens tocava. Potser podrem veure les Loffoten amb tot el seu esplendor. No ho diguem gaire fort que sinó ens sentiran.
Que n’és de macuu amb sol. La càmera segueix fent el tonto però encara li podem treure alguna foto que valgui la pena.
Entrem a les Vesteralen per el pont de Sortland i veiem l’altre costat.
Parem a Stokmarknes per veure el museu de l’Hurtigruten i ens demanen 10€ per cap, ja s’ho faran.
El primer Ferry des de Tallin, la veritat es que en farem un piló aquest viatge, en total 17.
I quin sol que fa...!!!
Tot i que el ferrys son força grans hi ha algun embarcador que sembla de joguina.
Només de desembarcar triem una minicarretereta.
Ja no ens en podem estar mes, pararem aquí mateix a fer un picnic i a parar el sol tota l’estona que necessitem, ja ens toca de sobres. Com que no tenim res reservat ja pararem quant en tinguem prou a on sigui.
Hi ha un tram de 4 km sense asfaltar i estem aprenent que potser en els llocs que a l’hivern se formen petites glaceres no les asfalten i cada estiu refan la carretera.
Parem a un mirador, aparco al centre per que queda estèticament millor i amb tanta bellesa no fos el cas que la trenquéssim.
Hem vist molts llocs d’aquest estil per fer un picnic o una parada, però la pluja no ens ha deixat disfrutar-los fins ara.
Henningsvaer
Un altre Hyter de càmping i l’agafem un de 6 places 100€. El que te WC a dins.
http://www.brustranda.no/
La moto torna a fer pena i potser que la rentem que ens ha canviat la sort.
DIA 14.
Leknes – Glomfjorg 320 km
Ruta:
Sembla el programa aquell de la radio “El mati i la mare que el va parir”.
No ens pensem posar l’equip d’aigua avui que encara ens toca sol.
Resseguim el que queda de Loffoten fins el poble de A.
Veiem que ahir podíem haver seguit una mica mes fins a Sakrisoy que val molt la pena per tipisme, tot ple de bacallà assecant-se, si algun altre cop tornem de ben segur que una nit la passarem aquí. No tenim fotos la càmera ens fa la punyeta.
A la cua del Ferry coincidim amb les Varaderos austríaques que varem veure fa dies, a ells també els va agafar la nevada de Tana a Lakselv i ens fotem un tip de riure.
També coincidim amb tres de Madrid que van en cotxe de lloguer, un d’ells es un motorista força viatjat ( Cap Nord – Patagònia – Ruta 66) Ens explica que va venir fa tres anys amb la moto per aquesta època i es va trobar la majoria de ports tancats, també que a la Patagonia es va trencar una cama. Tenim temps mentres esperem el Ferry de les dues.
Anem a veure la corrent de Straumen que diuen que és la mes forta del mon a l’hora punta. Nosaltres l’enganxem i els remolins grans durant ben poca estona.
Comencem la carretera turística Rv 17.
Ens quedem a un càmping per allà a 80€, la majoria son molt petits i aquest en concret es una granja que en te uns quants, d’altres estan al mig del no res sense cap mena de recepció i amb els preus i les claus posades, diuen que al mati ja et passaran a cobrar. I posa LOGING FREI.
Ja portem dos dies que quasi no ha plogut, a veure si la sort ens acompanya una mica mes.
DIA 15.
Glomfjorg – Grong 450 km
Ruta:
El dia acompanya i abans de sortir fem el ball del pagès.
Farem la ruta turística Rv 17 de cap a peus, amb tots els seus ferrys que a l’Irene li agraden.
Ja veiem la glacera Svartisen.
Comencem la jornada de ferrys.
I carretera.
I ferry.
Ja creuem el cercle Polar Àrtic per últim cop.
I paisatge.
Picnic esperant un ferry, potser al final ens acabarem les provisions i tot.
I carreteres.
I ferrys.
I disfrutar.
I una mica de meditació i demanar mes sol.
I ferrys.
Fins a les tantes que cal aprofitar aquest dia que ens ha fet. En queda pendent en aquest viatge rutejar sense descans fins que el cos en digui prou un dia de sol. Aquí no hi ha nit i a la que es fa tard desapareix tot el transit i pots agafar una bona “borratxera” de moto i km. Queda pendent.
L’Hotel tampoc te recepció, hi ha un llistat de preus, una porta oberta i les claus al pany de les habitacions buides. Ens costa una mica entendre com funciona.
L'anecdota: arribem, hi ha un timbre a una porta, truquem i surt un tiu amb pijama. Un Bungalow i diu que no, doncs una habitació, diu que si, tanca la porta i ens deixa allà mateix al carrer. Esperem una estona i no torna a sortir. Veiem que hi ha una altre porta amb un escrit en Norueg...semblen preus, obrim i ja estem a un passadís ple d'habitacions que a algunes hi ha la clau a la porta. N'obrim una i cap a dins...demà ja veurem que passa.
http://www.heia-gjestegard.no
Tennevoll - Leknes 350 km
Ruta:
Sembla que les prèdiques han fet efecte i ni un núvol, ja ens tocava. Potser podrem veure les Loffoten amb tot el seu esplendor. No ho diguem gaire fort que sinó ens sentiran.
Que n’és de macuu amb sol. La càmera segueix fent el tonto però encara li podem treure alguna foto que valgui la pena.
Entrem a les Vesteralen per el pont de Sortland i veiem l’altre costat.
Parem a Stokmarknes per veure el museu de l’Hurtigruten i ens demanen 10€ per cap, ja s’ho faran.
El primer Ferry des de Tallin, la veritat es que en farem un piló aquest viatge, en total 17.
I quin sol que fa...!!!
Tot i que el ferrys son força grans hi ha algun embarcador que sembla de joguina.
Només de desembarcar triem una minicarretereta.
Ja no ens en podem estar mes, pararem aquí mateix a fer un picnic i a parar el sol tota l’estona que necessitem, ja ens toca de sobres. Com que no tenim res reservat ja pararem quant en tinguem prou a on sigui.
Hi ha un tram de 4 km sense asfaltar i estem aprenent que potser en els llocs que a l’hivern se formen petites glaceres no les asfalten i cada estiu refan la carretera.
Parem a un mirador, aparco al centre per que queda estèticament millor i amb tanta bellesa no fos el cas que la trenquéssim.
Hem vist molts llocs d’aquest estil per fer un picnic o una parada, però la pluja no ens ha deixat disfrutar-los fins ara.
Henningsvaer
Un altre Hyter de càmping i l’agafem un de 6 places 100€. El que te WC a dins.
http://www.brustranda.no/
La moto torna a fer pena i potser que la rentem que ens ha canviat la sort.
DIA 14.
Leknes – Glomfjorg 320 km
Ruta:
Sembla el programa aquell de la radio “El mati i la mare que el va parir”.
No ens pensem posar l’equip d’aigua avui que encara ens toca sol.
Resseguim el que queda de Loffoten fins el poble de A.
Veiem que ahir podíem haver seguit una mica mes fins a Sakrisoy que val molt la pena per tipisme, tot ple de bacallà assecant-se, si algun altre cop tornem de ben segur que una nit la passarem aquí. No tenim fotos la càmera ens fa la punyeta.
A la cua del Ferry coincidim amb les Varaderos austríaques que varem veure fa dies, a ells també els va agafar la nevada de Tana a Lakselv i ens fotem un tip de riure.
També coincidim amb tres de Madrid que van en cotxe de lloguer, un d’ells es un motorista força viatjat ( Cap Nord – Patagònia – Ruta 66) Ens explica que va venir fa tres anys amb la moto per aquesta època i es va trobar la majoria de ports tancats, també que a la Patagonia es va trencar una cama. Tenim temps mentres esperem el Ferry de les dues.
Anem a veure la corrent de Straumen que diuen que és la mes forta del mon a l’hora punta. Nosaltres l’enganxem i els remolins grans durant ben poca estona.
Comencem la carretera turística Rv 17.
Ens quedem a un càmping per allà a 80€, la majoria son molt petits i aquest en concret es una granja que en te uns quants, d’altres estan al mig del no res sense cap mena de recepció i amb els preus i les claus posades, diuen que al mati ja et passaran a cobrar. I posa LOGING FREI.
Ja portem dos dies que quasi no ha plogut, a veure si la sort ens acompanya una mica mes.
DIA 15.
Glomfjorg – Grong 450 km
Ruta:
El dia acompanya i abans de sortir fem el ball del pagès.
Farem la ruta turística Rv 17 de cap a peus, amb tots els seus ferrys que a l’Irene li agraden.
Ja veiem la glacera Svartisen.
Comencem la jornada de ferrys.
I carretera.
I ferry.
Ja creuem el cercle Polar Àrtic per últim cop.
I paisatge.
Picnic esperant un ferry, potser al final ens acabarem les provisions i tot.
I carreteres.
I ferrys.
I disfrutar.
I una mica de meditació i demanar mes sol.
I ferrys.
Fins a les tantes que cal aprofitar aquest dia que ens ha fet. En queda pendent en aquest viatge rutejar sense descans fins que el cos en digui prou un dia de sol. Aquí no hi ha nit i a la que es fa tard desapareix tot el transit i pots agafar una bona “borratxera” de moto i km. Queda pendent.
L’Hotel tampoc te recepció, hi ha un llistat de preus, una porta oberta i les claus al pany de les habitacions buides. Ens costa una mica entendre com funciona.
L'anecdota: arribem, hi ha un timbre a una porta, truquem i surt un tiu amb pijama. Un Bungalow i diu que no, doncs una habitació, diu que si, tanca la porta i ens deixa allà mateix al carrer. Esperem una estona i no torna a sortir. Veiem que hi ha una altre porta amb un escrit en Norueg...semblen preus, obrim i ja estem a un passadís ple d'habitacions que a algunes hi ha la clau a la porta. N'obrim una i cap a dins...demà ja veurem que passa.
http://www.heia-gjestegard.no
Siono1000 l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. jul. 14, 2018 11:21 pm, en total s’ha editat 4 vegades.
Salut i kilómetres
- Siono1000
- Presentats
- Entrades: 2516
- Membre des de: dc. març 28, 2007 2:12 am
- Ubicació: Baix Empordà
Re: Cap Nord 2010.
DIA 16.
Grong – Afarnes 470 km
Ruta:
El dia torna a embolicar-se i avui tocava la ruta de l’Atlàntic...ho deixarem, ens aproparem el mes possible a Geiranger, a veure fins on arribem.
Reprenem la E-6 amb molt transit, radars i lletja fins Trondheim a veure la Catedral.
Coincidim amb un nombrós grup de gent de Girona que estant fent un creuer.
Un enquadrament perfecte.
Museu militar força complert amb recreacions de guerra i tots els detalls, ens va agradar.
E-39 i la Rv65 fins Sunndalsora. Ja ens ha agafat un bon xàfec i haurem de desembolicar l’equip d’aigua altre cop, fem bé.
Agafem la Rv660 i comencem a trobar-nos molts de càmpings tots plens, anem parant a mirar si tenen lloc amb WC a dins, un, dos, tres...al quart ja l’hem trobat. Es un lloc amb 4 Hyters de 6 persones dedicat a la pesca, a 80€ el hyter amb sauna privada, no esta malament. Plou a estones.
DIA 17.
No sembla pas que ens salvarem.
Avui torna a tocar descans per mirar si escampa que tenim la ruta dels Trolls, el Dasniva, Geiranger, la Rv 258, la Rv 55, Rv 243, Bergen, Rv 7...i volem mirar d’aconseguir un dia per disfrutar-ho.
Deixarem que escampi i descansarem, tot el dia plovent sense parar. No sortim del Hyter.
DIA 18.
Afarnes – Lom 420 km
Ruta:
Buuuuuuffffffffff
Enfilem la carretera dels Trolls.
Hi ha aigua per a tot arreu.
I cascades.
I neu.
I cascades.
Les primeres imatges de Geiranger.
El temps desllueix força la seva vista.
Baixem la carretera de “les àligues” i abans de res passem de llarg Geiranger per tornar a pujar fins el mirador del Dasniva. Però just abans del trencant donem la volta, la boira ens impedirà veure res i la neu ens recomana no pujar-hi.
Mentres fem les fotos una VFR polonesa es para al nostre costat, son una parella molt jove i amb la seva càmera els hi fem el que potser serà el record mes divertit que tindran del seu viatge, una foto primer pla del noi amb la visera aixecada i les ulleres plenes de neu.
Cap avall altre cop sota la pluja. Encara que plogui farem el Geiranger amb vaixell.
Després de tot el que hem vist no ens impressiona massa.
I mes aigua.
Cap a la carretera turística Rv258.
Just passar l’estació d’esquí...amb esquiadors, parem a fer el que serà la última foto del dia ja que la bateria ha dit prou.
A partir d’aquí comença una pista de terra d’uns 15 km que amb les condicions actuals fa patir una mica, de totes formes quant et penses que t’has equivocat de lloc et comences a creuar amb varis grups de motos i veus que no, que estàs al lloc correcte. A Grotli torna l’asfalt i la carretera es torna una baixada a ritme per disfrutar fins a Lom.
Parem a admirar l’església de Lom i coincidim amb un motard de Barcelona, va sol i si que va a Cap Nord, ell es queda a dormir aquí però nosaltres seguim ara per la carretera turística 55...ens deixa bocabadats. Tot i que es núvol veiem un paisatge magnífic, amb una magnífica carretera, magníficament seca, total que mentres estem parats admirant un magnífic paisatge a 50 km de Lom comentem que es una llàstima no fer cap foto...i si tornem a Lom a dormir ???? i si carreguem la bateria ???? i si tornem a gaudir d’aquesta carretera ????
Quant et fas tantes preguntes es que ja saps la resposta...mitja volta i a dormir a Lom. Afegirem 100 km més al VIATGE.
Busquem un lloc per dormir, ni ha molts, una volta i a sopar una pizza.
http://www.fossberg.no
L'anècdota: Tenia gana, molta gana, aixi que varem demanar dues pizzes de les grans pensant que ja m'acabaria el que l'Irene deixés. Al demanar-les el noi ens en volia fer quedar només una i jo que no!!! que tinc gana i en volem dues...total que ens les va portar juntament amb una bossa per el que sobrés i un "descojone" a la cara que no vegis. Eren rodes de carro de potser 45-50 cm de diámetre. Tot i la gana només varem ser capaços de menjar-ne una i una mica de la segona...ja tenim dinar per demà.
Grong – Afarnes 470 km
Ruta:
El dia torna a embolicar-se i avui tocava la ruta de l’Atlàntic...ho deixarem, ens aproparem el mes possible a Geiranger, a veure fins on arribem.
Reprenem la E-6 amb molt transit, radars i lletja fins Trondheim a veure la Catedral.
Coincidim amb un nombrós grup de gent de Girona que estant fent un creuer.
Un enquadrament perfecte.
Museu militar força complert amb recreacions de guerra i tots els detalls, ens va agradar.
E-39 i la Rv65 fins Sunndalsora. Ja ens ha agafat un bon xàfec i haurem de desembolicar l’equip d’aigua altre cop, fem bé.
Agafem la Rv660 i comencem a trobar-nos molts de càmpings tots plens, anem parant a mirar si tenen lloc amb WC a dins, un, dos, tres...al quart ja l’hem trobat. Es un lloc amb 4 Hyters de 6 persones dedicat a la pesca, a 80€ el hyter amb sauna privada, no esta malament. Plou a estones.
DIA 17.
No sembla pas que ens salvarem.
Avui torna a tocar descans per mirar si escampa que tenim la ruta dels Trolls, el Dasniva, Geiranger, la Rv 258, la Rv 55, Rv 243, Bergen, Rv 7...i volem mirar d’aconseguir un dia per disfrutar-ho.
Deixarem que escampi i descansarem, tot el dia plovent sense parar. No sortim del Hyter.
DIA 18.
Afarnes – Lom 420 km
Ruta:
Buuuuuuffffffffff
Enfilem la carretera dels Trolls.
Hi ha aigua per a tot arreu.
I cascades.
I neu.
I cascades.
Les primeres imatges de Geiranger.
El temps desllueix força la seva vista.
Baixem la carretera de “les àligues” i abans de res passem de llarg Geiranger per tornar a pujar fins el mirador del Dasniva. Però just abans del trencant donem la volta, la boira ens impedirà veure res i la neu ens recomana no pujar-hi.
Mentres fem les fotos una VFR polonesa es para al nostre costat, son una parella molt jove i amb la seva càmera els hi fem el que potser serà el record mes divertit que tindran del seu viatge, una foto primer pla del noi amb la visera aixecada i les ulleres plenes de neu.
Cap avall altre cop sota la pluja. Encara que plogui farem el Geiranger amb vaixell.
Després de tot el que hem vist no ens impressiona massa.
I mes aigua.
Cap a la carretera turística Rv258.
Just passar l’estació d’esquí...amb esquiadors, parem a fer el que serà la última foto del dia ja que la bateria ha dit prou.
A partir d’aquí comença una pista de terra d’uns 15 km que amb les condicions actuals fa patir una mica, de totes formes quant et penses que t’has equivocat de lloc et comences a creuar amb varis grups de motos i veus que no, que estàs al lloc correcte. A Grotli torna l’asfalt i la carretera es torna una baixada a ritme per disfrutar fins a Lom.
Parem a admirar l’església de Lom i coincidim amb un motard de Barcelona, va sol i si que va a Cap Nord, ell es queda a dormir aquí però nosaltres seguim ara per la carretera turística 55...ens deixa bocabadats. Tot i que es núvol veiem un paisatge magnífic, amb una magnífica carretera, magníficament seca, total que mentres estem parats admirant un magnífic paisatge a 50 km de Lom comentem que es una llàstima no fer cap foto...i si tornem a Lom a dormir ???? i si carreguem la bateria ???? i si tornem a gaudir d’aquesta carretera ????
Quant et fas tantes preguntes es que ja saps la resposta...mitja volta i a dormir a Lom. Afegirem 100 km més al VIATGE.
Busquem un lloc per dormir, ni ha molts, una volta i a sopar una pizza.
http://www.fossberg.no
L'anècdota: Tenia gana, molta gana, aixi que varem demanar dues pizzes de les grans pensant que ja m'acabaria el que l'Irene deixés. Al demanar-les el noi ens en volia fer quedar només una i jo que no!!! que tinc gana i en volem dues...total que ens les va portar juntament amb una bossa per el que sobrés i un "descojone" a la cara que no vegis. Eren rodes de carro de potser 45-50 cm de diámetre. Tot i la gana només varem ser capaços de menjar-ne una i una mica de la segona...ja tenim dinar per demà.
Siono1000 l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. jul. 14, 2018 11:35 pm, en total s’ha editat 3 vegades.
Salut i kilómetres
- Siono1000
- Presentats
- Entrades: 2516
- Membre des de: dc. març 28, 2007 2:12 am
- Ubicació: Baix Empordà
Re: Cap Nord 2010.
DIA 19.
Lom – Norheimsund
Ruta:
Avui ens aixequem amb ganes però el dia esta pitjor que ahir, a veure si l’haurem cagada. Ens posem l’equip d’aigua que ja ho tenim per ma i repetim la carretera.
Les vistes son mes dolentes i tapades però es pot intuir el que ens va fer recular.
Un fiord de color verd, que macu.
Anem a veure una de les sortides de la glacera del Jostedal, la de Vesterladen.
De lluny ja veiem que serà espectacular i el dia ha millorat molt.
Dinem de picnic les restes de la pizza d'ahir mestres admirem la glacera de lluny ja que no tenim ganes de caminar fins al seus peus, unes dues hores anar i tornar.
Per fer-vos una idea de com es de gran en aquesta última foto, si l’amplieu a lo bestia, a la part esquerra a baix de tot hi ha una filera d’unes vint persones que estant pujant-la, us costarà molt de veure ja que semblen formiguetes...
I anem seguint.
Ara toca la carretera turística Rv 243 que com totes comença amb força aigua.
Després neu i vistes.
La baixada ens sorprèn amb aquest mirador tant especial.
UFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFF
L’intenció es acostar-nos el mes possible a Bergen per fer-li una visita demà al mati però els plans canviaran força. Els últims 50 km abans transcorren per una sessió continua de ponts i túnels, no hi ha absolutament cap lloc per dormir, abans d’entrar a la ciutat anem a buscar un càmping per les seves rodalies ja que sabem els preus desorbitats que demanen, no hi haurà manera de trobar ni un sol lloc per dormir, tots els càmpings plens a vesar, res de res. Ens resignem a que ens fotin la “clatellada” del viatge i entrem a Bergen i aparquem just al costat del barri de Brygen, ja veiem un Hotel. Tot ple. Un altre...tot ple i aixis fins a 5. Hem demanat per dormir a uns 6 càmpings abans d'entrar, a 5 Hotels ara i a cap lloc tenen res de res de cap tipus. L’Irene diu que Bergen la comença a ratllar o sigui que amb el que m'agraden a mi les ciutats no ho ha de repetir ni un sol cop, carretera i manta, aquí hi ha la proba de que hi hem estat.
Aquí ja es comença a fer fosc i ens mentalitzem que el tema de dormir serà difícil. Fins a Norheimsund res de res, son ¼ de 12 de la nit i al passar per davant d’un càmping tancat una persona ens saluda, EP QUE VOL AQUEST ??, donem la volta i per fi...un lloc per dormir. Hem enganxat el responsable quant ja marxava, el tiu fa l’Agost ja que era allà per qué uns altres “desgraciats” com nosaltres acaben d’arribar. Ha anat d’un pel que no dormim a sota d’un pont.
DIA 20.
Norheimsund – Noresund 305 km
Ruta:
Ens aixequem tardíssim, fet i fotut sortim a les 12 del migdia, anar a dormir tard sempre es paga al mati, que hi farem.
Avui fa molt bon dia i ens toca una altre de les coses especials que volíem aquest viatge, pujar caminant al Prekestolen, som-hi doncs.
Primer de tot la carretera turística Rv7 que ja ens anima.
Ara el penúltim ferry del VIATGE, PERÒ QUE PASSA...!!! LA MOTO NO ARRENCA...!!! al display hi surt F1 que vol dir problema amb l’injecció. En sembla que aquí s’acaba el VIATGE.
Agafem-nos-ho amb tranquil•litat, primer de tot menjar i pensar. Després provar totes les connexions, fusibles i toquetejar-ho tot. Tampoc arrenca. Llibret de tots els serveis oficials Suzuki, a Voss ni ha un, 40 km. Truco al RACC ?, no el truco...masego una mica l’arranque amb mala llet i es torna a engegar la moto. Que fem ????
Intentarem parar el menys possible la moto i només en llocs poblats o benzineres. Oblidem el Prekestolen i cap a casa que el TONTO diu 2.800 km per la via mes rapida, som-hi doncs.
A partir d’ara cada cop que parem la moto patirem una estona a veure si s’engega, mes emoció.
Direcció Oslo encara fem l’últim port de muntanya i algunes carreteres sense ni una anima que ens faran patir. Amb aquest dia tant esplèndid i nosaltres patint com condemnats.
Trobem l’últim hyter del viatge i potser un dels millors i a mes bon preu. L’aprofitem molt bé que aixo ja s'acaba.
http://www.bjertnes.com/
DIA 21
Noresund – Rodby ( Dinamarca) 870 km
Esmorzant.
El Pneumàtic està força quadrat però en sembla que si per Alemanya puc dominar la ma dreta arribarà sense masses problemes. Les carreteres molles han jugat a favor del pneumàtic sembla, ja que mai he fet mes de 12.000 km en els 4 o 5 que he gastat d’aquest model i aquest potser en farà mes tot i anar carregat com una mula. Mig VIATGE patint per a on hauria de canviar-lo i al final no caldrà.
Ja no sortirem de l’Autopasta fins a casa.
El pont de Malmo.
Fem una visita a la “sirenita” que ens ha fet el salt, és a l’Expo de la Xina. Hi tenen un “retratuuu”.
Dormim a l’Hotel que hi ha al embarcador de Roby. Un Hotel sense recepció que funciona totalment per una espècie de caixer automàtic...ens costa una estona fer que ens doni la clau magnètica.
DIA 22
Rodby – Belford ( França) 1005 km
Quin patir cada cop que engeguem la moto, no ho provo mai fins que estem enllestits i equipats. Encara en vol la nena, ranqueja però ens portarà de tornada a casa segur-segur.
L'anècdota: Per no castigar el pneumàtic hem fet tots el km per Autopasta a una mitja de 120 de marcador just per avançar els camions només, sisena a molt poques voltes. La meva moto en els 100.000 km que hi porto la màxima autonomia que li he tret ha estat de 320 km. Doncs resulta que a 350 km he pensat que el comptador de nivell havia fet figa ja que encara no estava ni en la primera reserva, paro a una benzinera i 14 litres només han entrat. Al segon repostatge una autonomia de 450 km, un 50% més del normal. IMPRESSIONANT.
DIA 23
Belfort – La bisbal ( Catalunya) 900 km
Doncs si, l’últim dia també ens hem de posar la nostra segona pell que ja no ens afecta gens. Podríem seguir i seguir sota la pluja eternament.
A mida que el VIATGE anava consumin els seus últims dies a dins el meu cap cada cop tenia mes clar que el tornarem a repetir SI o SI.
Sense cap dubte el millor del VIATGE, per nosaltres, en va ser recórrer infinitat de carreteres i milers de km per zones molt poc poblades sense pràcticament transit de cap mena, estar en solitud conduint per llocs desconeguts MOLA.
De Trondheim cap avall tot el que hem vist ens ha agradat molt i es una zona motard semblant als Alps.
Ja està, ara mateix tornaria a fer-lo amb molt poques variacions i fins hi tot acceptaria el mateix temps...si no hi ha cap mes remei.
Salut.
Lom – Norheimsund
Ruta:
Avui ens aixequem amb ganes però el dia esta pitjor que ahir, a veure si l’haurem cagada. Ens posem l’equip d’aigua que ja ho tenim per ma i repetim la carretera.
Les vistes son mes dolentes i tapades però es pot intuir el que ens va fer recular.
Un fiord de color verd, que macu.
Anem a veure una de les sortides de la glacera del Jostedal, la de Vesterladen.
De lluny ja veiem que serà espectacular i el dia ha millorat molt.
Dinem de picnic les restes de la pizza d'ahir mestres admirem la glacera de lluny ja que no tenim ganes de caminar fins al seus peus, unes dues hores anar i tornar.
Per fer-vos una idea de com es de gran en aquesta última foto, si l’amplieu a lo bestia, a la part esquerra a baix de tot hi ha una filera d’unes vint persones que estant pujant-la, us costarà molt de veure ja que semblen formiguetes...
I anem seguint.
Ara toca la carretera turística Rv 243 que com totes comença amb força aigua.
Després neu i vistes.
La baixada ens sorprèn amb aquest mirador tant especial.
UFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFF
L’intenció es acostar-nos el mes possible a Bergen per fer-li una visita demà al mati però els plans canviaran força. Els últims 50 km abans transcorren per una sessió continua de ponts i túnels, no hi ha absolutament cap lloc per dormir, abans d’entrar a la ciutat anem a buscar un càmping per les seves rodalies ja que sabem els preus desorbitats que demanen, no hi haurà manera de trobar ni un sol lloc per dormir, tots els càmpings plens a vesar, res de res. Ens resignem a que ens fotin la “clatellada” del viatge i entrem a Bergen i aparquem just al costat del barri de Brygen, ja veiem un Hotel. Tot ple. Un altre...tot ple i aixis fins a 5. Hem demanat per dormir a uns 6 càmpings abans d'entrar, a 5 Hotels ara i a cap lloc tenen res de res de cap tipus. L’Irene diu que Bergen la comença a ratllar o sigui que amb el que m'agraden a mi les ciutats no ho ha de repetir ni un sol cop, carretera i manta, aquí hi ha la proba de que hi hem estat.
Aquí ja es comença a fer fosc i ens mentalitzem que el tema de dormir serà difícil. Fins a Norheimsund res de res, son ¼ de 12 de la nit i al passar per davant d’un càmping tancat una persona ens saluda, EP QUE VOL AQUEST ??, donem la volta i per fi...un lloc per dormir. Hem enganxat el responsable quant ja marxava, el tiu fa l’Agost ja que era allà per qué uns altres “desgraciats” com nosaltres acaben d’arribar. Ha anat d’un pel que no dormim a sota d’un pont.
DIA 20.
Norheimsund – Noresund 305 km
Ruta:
Ens aixequem tardíssim, fet i fotut sortim a les 12 del migdia, anar a dormir tard sempre es paga al mati, que hi farem.
Avui fa molt bon dia i ens toca una altre de les coses especials que volíem aquest viatge, pujar caminant al Prekestolen, som-hi doncs.
Primer de tot la carretera turística Rv7 que ja ens anima.
Ara el penúltim ferry del VIATGE, PERÒ QUE PASSA...!!! LA MOTO NO ARRENCA...!!! al display hi surt F1 que vol dir problema amb l’injecció. En sembla que aquí s’acaba el VIATGE.
Agafem-nos-ho amb tranquil•litat, primer de tot menjar i pensar. Després provar totes les connexions, fusibles i toquetejar-ho tot. Tampoc arrenca. Llibret de tots els serveis oficials Suzuki, a Voss ni ha un, 40 km. Truco al RACC ?, no el truco...masego una mica l’arranque amb mala llet i es torna a engegar la moto. Que fem ????
Intentarem parar el menys possible la moto i només en llocs poblats o benzineres. Oblidem el Prekestolen i cap a casa que el TONTO diu 2.800 km per la via mes rapida, som-hi doncs.
A partir d’ara cada cop que parem la moto patirem una estona a veure si s’engega, mes emoció.
Direcció Oslo encara fem l’últim port de muntanya i algunes carreteres sense ni una anima que ens faran patir. Amb aquest dia tant esplèndid i nosaltres patint com condemnats.
Trobem l’últim hyter del viatge i potser un dels millors i a mes bon preu. L’aprofitem molt bé que aixo ja s'acaba.
http://www.bjertnes.com/
DIA 21
Noresund – Rodby ( Dinamarca) 870 km
Esmorzant.
El Pneumàtic està força quadrat però en sembla que si per Alemanya puc dominar la ma dreta arribarà sense masses problemes. Les carreteres molles han jugat a favor del pneumàtic sembla, ja que mai he fet mes de 12.000 km en els 4 o 5 que he gastat d’aquest model i aquest potser en farà mes tot i anar carregat com una mula. Mig VIATGE patint per a on hauria de canviar-lo i al final no caldrà.
Ja no sortirem de l’Autopasta fins a casa.
El pont de Malmo.
Fem una visita a la “sirenita” que ens ha fet el salt, és a l’Expo de la Xina. Hi tenen un “retratuuu”.
Dormim a l’Hotel que hi ha al embarcador de Roby. Un Hotel sense recepció que funciona totalment per una espècie de caixer automàtic...ens costa una estona fer que ens doni la clau magnètica.
DIA 22
Rodby – Belford ( França) 1005 km
Quin patir cada cop que engeguem la moto, no ho provo mai fins que estem enllestits i equipats. Encara en vol la nena, ranqueja però ens portarà de tornada a casa segur-segur.
L'anècdota: Per no castigar el pneumàtic hem fet tots el km per Autopasta a una mitja de 120 de marcador just per avançar els camions només, sisena a molt poques voltes. La meva moto en els 100.000 km que hi porto la màxima autonomia que li he tret ha estat de 320 km. Doncs resulta que a 350 km he pensat que el comptador de nivell havia fet figa ja que encara no estava ni en la primera reserva, paro a una benzinera i 14 litres només han entrat. Al segon repostatge una autonomia de 450 km, un 50% més del normal. IMPRESSIONANT.
DIA 23
Belfort – La bisbal ( Catalunya) 900 km
Doncs si, l’últim dia també ens hem de posar la nostra segona pell que ja no ens afecta gens. Podríem seguir i seguir sota la pluja eternament.
A mida que el VIATGE anava consumin els seus últims dies a dins el meu cap cada cop tenia mes clar que el tornarem a repetir SI o SI.
Sense cap dubte el millor del VIATGE, per nosaltres, en va ser recórrer infinitat de carreteres i milers de km per zones molt poc poblades sense pràcticament transit de cap mena, estar en solitud conduint per llocs desconeguts MOLA.
De Trondheim cap avall tot el que hem vist ens ha agradat molt i es una zona motard semblant als Alps.
Ja està, ara mateix tornaria a fer-lo amb molt poques variacions i fins hi tot acceptaria el mateix temps...si no hi ha cap mes remei.
Salut.
Siono1000 l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. gen. 24, 2016 10:43 pm, en total s’ha editat 2 vegades.
Salut i kilómetres
- Ra-mon
- Presentats
- Entrades: 5102
- Membre des de: dj. feb. 12, 2009 9:34 pm
- Ubicació: Vic - Osona
Re: Cap Nord 2010.
Carai, carai, carai, ... quina passada de crònica !
Casi i Irene sou fenomenals.
Ara no tinc prou temps per llegir-la tota i mirar-me les fotos amb atenció però alt per alt ja dic que és com per fer-ne un llibre, felicitats !
Celebro que us hagi anat tot tant bé apart de petits problemes que sempre hi ha d'haver en tot viatge i que al final és recorden com a anècdotes i prou.
A veure si la continueu amb la descripció que ja tinc ganes d'asseurem una bona estona i llegir-la tota de cop :D
Salut !
:cerv :cerv :cerv
Casi i Irene sou fenomenals.
Ara no tinc prou temps per llegir-la tota i mirar-me les fotos amb atenció però alt per alt ja dic que és com per fer-ne un llibre, felicitats !
Celebro que us hagi anat tot tant bé apart de petits problemes que sempre hi ha d'haver en tot viatge i que al final és recorden com a anècdotes i prou.
A veure si la continueu amb la descripció que ja tinc ganes d'asseurem una bona estona i llegir-la tota de cop :D
Salut !
:cerv :cerv :cerv
- Coes
- Presentats
- Entrades: 1158
- Membre des de: dj. ago. 28, 2008 6:06 pm
- Ubicació: Arenys de Mar
- Contacta:
Re: Cap Nord 2010.
moltes felicitats, per mi seria mes dur fer la cronica que el viatge. :(
algunas fotos no el carrega del tot, llastima. em passa algunas vegadas, deu ser problema del navegador
algunas fotos no el carrega del tot, llastima. em passa algunas vegadas, deu ser problema del navegador
- Steelman
- Presentats
- Entrades: 14809
- Membre des de: ds. gen. 06, 2007 10:50 am
- Ubicació: Reus - CATALUNYA
- Contacta:
Re: Cap Nord 2010.
GUAU, vaja cronica Siono!!!
He llegit moltes de capnord, pero en poques (o cap) hi havia passat tant de fred llegint-les!!
Espero el final!!
AH i quina manera mes maca de fer els 100.000 kms, enmig de EL VIATGE
He llegit moltes de capnord, pero en poques (o cap) hi havia passat tant de fred llegint-les!!
Espero el final!!
AH i quina manera mes maca de fer els 100.000 kms, enmig de EL VIATGE
Ex ...moltes coses
- Randy-650
- Presentats
- Entrades: 14288
- Membre des de: dg. gen. 07, 2007 10:20 pm
- Ubicació: ®Randy i Montse¶¶¶¶¶Suzuki Bandit 650 SA¶¶¶¶Castellar del Vallès-B¢n
Re: Cap Nord 2010.
Com he disfrutat amb la primera part de la crònica, Déu n'hi dó! :Saltant
M'ha agradat molt el fet que ja vagis pensar en portar pastilles de fre de recanvi, doncs al vostre últim viatge veu patir molt per això.
I tot i el mal temps que veu tenir per aquells indrets, m'ha vingut a la memòria allò que diuen: "A mal temps, bona cara".
Felicitats TRIPLES, per la fita aconseguida i per poder celebrar-ho amb EL VIATGE, i pels 100.000 km de la teva millor moto del món. :cerv
M'ha agradat molt el fet que ja vagis pensar en portar pastilles de fre de recanvi, doncs al vostre últim viatge veu patir molt per això.
I tot i el mal temps que veu tenir per aquells indrets, m'ha vingut a la memòria allò que diuen: "A mal temps, bona cara".
Felicitats TRIPLES, per la fita aconseguida i per poder celebrar-ho amb EL VIATGE, i pels 100.000 km de la teva millor moto del món. :cerv
- PEPI600
- Presentats
- Entrades: 2318
- Membre des de: dt. oct. 16, 2007 5:02 pm
- Ubicació: Palau-Solità i Plegamans
Re: Cap Nord 2010.
Uffff, quina primera part, ens has fet esperar però ha valgut la pena, ja estàs tardant a penjar la segona part, moltes gracies per fer-nos particeps del teu somni.
- Alucinamaripili
- Presentats
- Entrades: 7579
- Membre des de: dg. set. 30, 2007 11:37 pm
- Ubicació: Barcelona-Catalunya
Re: Cap Nord 2010.
Quina passada de viatge, ara mateix agafaria els trastos i tiraria amunt.
La crònica és molt guapa, esperem la segona part.
La crònica és molt guapa, esperem la segona part.
- Jacks
- Presentats
- Entrades: 562
- Membre des de: dc. maig 21, 2008 12:35 am
- Ubicació: La Bisbal d' Emporda
Re: Cap Nord 2010.
Caram qui na cronique ja feia dies que la es perabe
mol guapu pels puestus que heu pesat
:mrgreen: :mrgreen: :mrgreen:
mol guapu pels puestus que heu pesat
:mrgreen: :mrgreen: :mrgreen:
- SisoRT
- Presentats
- Entrades: 747
- Membre des de: dg. maig 17, 2009 8:33 pm
Re: Cap Nord 2010.
Mentre es va coguent la meva crònica, d'entrada de trajecte força més convencional, t'avanço felicitacions pel primer cop d'ull que hi he donat a la teva, camió d'en Sisu inclòs.
M'ho miraré amb més detall. Gràcies i enhorabona, :D
M'ho miraré amb més detall. Gràcies i enhorabona, :D
- Storm
- Presentats
- Entrades: 2594
- Membre des de: dj. oct. 04, 2007 3:48 pm
- Ubicació: Sant Llorenç d'Hortons
Re: Cap Nord 2010.
[quote user="Alucinamaripili" post="126787"]Quina passada de viatge, ara mateix agafaria els trastos i tiraria amunt.
La crònica és molt guapa, esperem la segona part.[/quote]
Quan fem els 50 hi hem de fer cap. Ja no falta gaire eh?
Cassi i Irene: Impressionant!!!
La crònica és molt guapa, esperem la segona part.[/quote]
Quan fem els 50 hi hem de fer cap. Ja no falta gaire eh?
Cassi i Irene: Impressionant!!!
- Panotxa
- Presentats
- Entrades: 1308
- Membre des de: dg. juny 01, 2008 8:29 pm
- Ubicació: Banyoles
Re: Cap Nord 2010.
Siono, gracies per fer-nos somiar davant de la pantalla. :eyes
Impressionant crònica, però els que et coneixem i llegint les teves cròniques ja ens tens mal acostumats, volem més i més. :razz:
L'altre dia amb en Pasqual apostàvem de si veuríem el teu cul o no, evidentment jo m´hi vaig jugar tot a que si que el veuríem. :razz:
Resto impacient al desenllaç del mega-viatge.
Salut! ;)
Impressionant crònica, però els que et coneixem i llegint les teves cròniques ja ens tens mal acostumats, volem més i més. :razz:
L'altre dia amb en Pasqual apostàvem de si veuríem el teu cul o no, evidentment jo m´hi vaig jugar tot a que si que el veuríem. :razz:
Resto impacient al desenllaç del mega-viatge.
Salut! ;)
- JuanAMB
- Presentats
- Entrades: 90
- Membre des de: dl. nov. 09, 2009 10:43 pm
Re: Cap Nord 2010.
:crys :crys :crys Gracies gracies gracies.
- Vendetta
- Presentats
- Entrades: 2527
- Membre des de: dv. gen. 12, 2007 1:27 pm
Re: Cap Nord 2010.
Carai tu, tanta evoluciò de la informàtica i no es pot fer un "copi paste" d'un viatge.
En fi, què hi farem a esperar, per fer-lo propiament.
A veure si acaben de baixar les fotos i veig la crònica sencera..
En fi, què hi farem a esperar, per fer-lo propiament.
A veure si acaben de baixar les fotos i veig la crònica sencera..
- Itaca
- Presentats
- Entrades: 683
- Membre des de: dt. gen. 01, 2008 8:34 pm
- Ubicació: l'empordanet
Re: Cap Nord 2010.
[quote user="Alucinamaripili" post="126787"]Quina passada de viatge, ara mateix agafaria els trastos i tiraria amunt.
La crònica és molt guapa, esperem la segona part.[/quote]
Osti nano, fins ara no he pogut acabar de llegir la primera part de la crònica IM-PRE-SIO-NANT, llegir cròniques com aquesta fan que les ganes de viatjar no s'acabin mai. ;)
Una altra cosa és poder-ho fer. :tremolant
FELICITATS!!!
Quins paisatges més guapos te Noruega :xmas :xmas
La crònica és molt guapa, esperem la segona part.[/quote]
Osti nano, fins ara no he pogut acabar de llegir la primera part de la crònica IM-PRE-SIO-NANT, llegir cròniques com aquesta fan que les ganes de viatjar no s'acabin mai. ;)
Una altra cosa és poder-ho fer. :tremolant
FELICITATS!!!
Quins paisatges més guapos te Noruega :xmas :xmas
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.....http://youtu.be/6Gnde5_8VrI
soci AMM nº 6862
BMW F 650 ST - BMW GS1200ADV
soci AMM nº 6862
BMW F 650 ST - BMW GS1200ADV
- Albert_KTM
- Presentats
- Entrades: 646
- Membre des de: dj. març 04, 2010 6:26 pm
- Ubicació: Torelló City (Osona)
Re: Cap Nord 2010.
Ostres quina crònica més bona.
Gràcies per compartir-la.
Salut
Gràcies per compartir-la.
Salut
- Pasqual
- Presentats
- Entrades: 2080
- Membre des de: dj. jul. 09, 2009 11:20 pm
- Ubicació: Garrotxa
Re: Cap Nord 2010.
Desprès d'aquesta crònica el CFS* augmentarà.
Sort que la càmara no et funcionava sempre. No imagino quines fotos haguèssis fet. Si les d'ara son impressionants..... Em sap greu que hagis començat la crònica perquè ja no podré reclamartela més, però la veritat és que és una meravella. He pasat fred, m'he mullat i he patit per la gasolina durant 100 km. Em fas viure el viatge com si hi fos.
Gràcies
Esperem la continuació
*CFS: Club de Fans d'en Siono
Sort que la càmara no et funcionava sempre. No imagino quines fotos haguèssis fet. Si les d'ara son impressionants..... Em sap greu que hagis començat la crònica perquè ja no podré reclamartela més, però la veritat és que és una meravella. He pasat fred, m'he mullat i he patit per la gasolina durant 100 km. Em fas viure el viatge com si hi fos.
Gràcies
Esperem la continuació
*CFS: Club de Fans d'en Siono