Una Mica D'explicacio.........
Publicat: dv. març 30, 2012 11:24 am
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya. La seva capital és Manresa, té 35 municipis, i inclou una part de la comarca natural del Moianès i una part de la del Lluçanès, així com un municipi de la de l'Alta Segarra, o Segarra calafina. No s'ha de confondre amb el municipi de Bages de Rosselló.
Manresa és la ciutat capital de la comarca del Bages, al pla de Bages, a prop al nord-oest de l'angle on conflueixen els rius Llobregat i Cardener. Nus molt important de comunicacions, accentuat amb l'eix del Llobregat i l'eix transversal, entre la muntanya i el mar
entre les planes interiors de l'Urgell i la Segarra i les comarques orientals del país. Ha jugat sempre al llarg de la història un paper destacat en l'organització de la Catalunya central.
Actualment l'alcade és Valentí Junyent, de CiU. Manresa és just al cor de Catalunya, ja que si es mira en un mapa, es troba que és situada al bell mig, a prop del centre de Catalunya (el centre geogràfic és el Santuari de Pinós, a prop i al nord-oest de Manresa).
mes informacio: http://ca.wikipedia.org/wiki/Manresa
La Sèquia és un canal medieval que va ser construït el segle XIV per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa.
Té un recorregut de 26 quilòmetres i va ser projectat per l’enginyer Guillem Catà. Considerat com una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval, el canal tan sols té un desnivell de 10 metres al llarg del seu recorregut, un fet insòlit si es té en compte els mitjans rudimentaris de l’època en què va ser construït.
Per a fer-ho possible es van haver de construir mines i una trentena d’aqüeductes que salven els desnivells del terreny per on passa el canal. Alguns d’aquests aqüeductes, com el de Conangle, el Vilar o el de Santa Maria, són considerats avui veritables monuments i, més, si es té en compte, l’òptim estat de conservació que mantenen a l’actualitat.
Però el més rellevant de la Sèquia és que, sis segles després de la seva construcció, continua en ple funcionament i subministra l’aigua necessària per abastar la ciutat de Manresa i diversos pobles de la comarca del Bages.
Al llarg dels 26km de la Sèquia es poden visitar molts espais d'interès natural, històric o arquitectònic com:
La Resclosa dels Manresans. Punt d'inici de la Sèquia, on capta les aigües del riu Llobregat. Es conserva la resclosa originària de forma semiel·liptica i feta amb troncs de fusta, però modernament coberta amb formigó. En una caseta adjacent es regula l'entrada d'aigua al canal, que en aquest primer tram és subterrani.
El Castell de Balsareny. Situat damunt d'un turó al mateix punt d'inici de la Sèquia, és un castell característic de l'època del gòtic, que ha estat residència de diverses famílies nobiliàires.
L'aqüeducte de Conangle. Al llarg del seu recorregut la Sèquia passa per 31 aqüeductes. Alguns de grans dimensions com el de Conangle que fou construit l'any 1340 i fa 103 metres de llar, 13 d'alçada i consta de 7 arcs.
El Centre d'Acollida Turísita (CAT) de Sallent. S'hi troba una exposició que explica el paper de la vall de Llobregat com un dels eixos pioners de la industrialització catalana. L’espai temàtic explica la revolució industrial i l’aparició del moviment obrer.
El Cogulló. És el poblat ibèric més important del Bages. Situat dalt d’un turó al costat mateix de la Sèquia (i controlant el pas del Llobregat). Era un oppidum (poblat encastellat) defensat per muralles, que fou abandonat en època romana. (Per accedir al recinte cal concertar la visita telefonant al 93 837 09 66)
La zona humida de la Corbatera. Espai situat en un meandre del riu Llobregat, amb les característiques típiques d’una zona humida, on s’hi poden observar les aus pròpies d’aquest ambient.
El Mas de les Coves. Mas de tradició medieval que conserva l’estructura típica d’una casa pairal, amb una torre de defensa que fortificava el recinte. La Sèquia passa per una mina de 321 metres sota el mas.
El bosc de la Sala. És un dels paratges més frondosos per on discorre la Sèquia, format per una illa de vegetació espontània (una roureda amb presència també de pi i alzina). S’ha aprofitat un antic estanyol per adequar-hi una aula en plena natura.
Les cases del sequiaire. Cases on vivia un sequiaire (encarregat del manteniment de la Sèquia). N'hi ha una a Sallent, una a Santpedor i una al Parc de l'Agulla.
Santa Maria i Santa Anna de Claret. Santa Maria és una capella del segle XII molt ben conservada, d’una sola nau amb absis. Al segle XIV s’hi afegí una torre-campanar. Santa Anna és una construcció barroca, construïda entre 1762 i 1769, amb afegits del segle XX. Conserva una imatge del segle XIII, copatrona de la vila de Santpedor.
Els aiguamolls de la Bòbila. Estanys originats artificialment a partir de l’extracció d’argiles d’una antiga bòbila. Un indret molt agradable, que està adequat per passejar i observar, des d’una caseta de fusta, les espècies típiques d’un ecosistema humit, incloent-hi, en èpoques concretes, aus migratòries com ara flamencs. (Per visites guiades posar-se en contacte amb el Parc de la Sèquia).
Ermita i Mas de Sant Iscle. Mas d’origen medieval que és un dels nuclis de poblament més antics del Pla de Bages. S’hi pot visitar l’església pre-romànica i romànica. Actualment acull un celler productor de vins i caves sota la denominació d’origen “Pla de Bages”. (Telèfon: 93 874 38 06)
Sant Benet de Bages. Monestir d’origen romànic, situat en un paratge exuberant al costat del Llobregat. Conjunt heterogeni de diferents èpoques i estils que, al principi del segle XX, va adaptar-se al gust romàntic. Avui constitueix un dels indrets històrics més remarcables de la comarca i es troba en procés de transformació per esdevenir un gran centre cultural, d’oci i d’activitats.
farem parada passat Prats de lluçanes a La Guàrdia
El poble de la Guàrdia és en un cim de la serra de Biure (630 m), i el 2005 tenia 65 h. La població, com la de tot el terme, és disseminada, i celebra la festa major el primer diumenge d'octubre. La parròquia se centrava en l'antic santuari de la Mare de Déu de la Guàrdia i fou establerta l'any 1698 (en depenien Biure i Valloriola). L'església actual del santuari, on s'accedeix per un trencall de la carretera de Puig-reig a Prats de Lluçanès, fou erigida al segle XVIII damunt les restes d'esglésies anteriors. En iniciar-se la guerra civil de 1936-39 va ser malmesa, però la imatge que s'hi venerava, de la Mare de Déu de la Guàrdia, va ser salvada i col·locada al santuari l'any 1941. És una talla de fusta policromada, que data del final del segle XIII o del principi del XIV.
I farem una segona parada a
El castell de Cardona
és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages). Està considerat com una de les fortaleses medievals més important de Catalunya.[1] Està situat dalt d'un turó que domina la vall salina i la del Cardener.[2]
Va ser construït a l'any 886 per Guifré el Pilós. Inclou l'anomenada Sala Daurada i la Sala dels Entresòls, on l'any 1534 es va resoldre el plet entre el capellà de Sant Miquel i l'abat de Sant Vicenç. Durant el segle XV, els Ducs de Cardona van ser la nissaga més important de la Corona d'Aragó tot just darrera de la Casa Reial. Per això se'ls anomenava reis sense corona, car disposaven d'extensos dominis territorials al Principat, Aragó i València, i vincles dinàstics amb els casals reials de Castella, Portugal, Sicília i Nàpols.
Després de la caiguda de Barcelona el 1714 va ser un dels darrers reductes a lliurar-se a les tropes borbòniques de Felip V,[3] després d'una intensa batalla que va malmetre en bona part les muralles del castell, quan Manuel Desvalls i de Vergós va pactar la rendició i la retirada a Itàlia.
Actualment el castell acull el parador de turisme Ducs de Cardona, i el seu director és Jaume Sebastian. El 27 d'octubre de 2010 va esdevenir el primer parador-museu de Catalunya.[4] Depèn del Museu d'Història de Catalunya.[5]
La seva joia és la torre de la Minyona (del segle XI), de 15 metres d'alçada i més de 10 metres de diàmetre i l'església romànica de Sant Vicenç
[/quote]
