Visitem.....Cervera ????
Publicat: dt. maig 08, 2012 9:17 pm
Per no canviar de tarannar.... aquesta vegada anirem a visitar..... Cervera.
L´AnnA ens ha comentat que té una història preciosa i que val la pena la seva visita.
Estem pendents del hotel.... que ha d´esser céntric .
Apuntats ( de moment) :
moto 1.- Antonio i Esther
moto 2.- Eva i Floreta
moto 3.- David i Rosa.
moto 4.- Isra e Inma.
moto 5.- Albert G
a sopar + Anna i Joan Xt + Sra. Joan Xt i filla
IMPORTANT:
Menu del sopar:
entrants .- amanida
1.- Pastes amb bacon ( que sinó la Mar no sabrà que menjar).
2.- Fondue de formatge (boníssim ... per xupar-se els dits).
3.- Fajitas.
Postres : coca
After hours.... :mrgreen: :mrgreen: :mrgreen:
Per fer els mojitos TOT està controlat....( lima, rohn, gel i sucre negre )
Hem pensat que el millor serà comprar les begudes a Cervera en un plis.
Pagarem el sopar ( que ja tenim els ingredients controlats >) entre tots i ja està.
Si algú compra algo.. repartirem el cost entre tots i ja està.
Hora de sortida desde Torroella 15:00
Hora sortida rotonda aeroport : 15:30
Hora arribada a La Figarosa: 17:15
info de Cervera ( tret de wikipedia):
Orígens
L'any 1026, tres famílies pageses, van construir un primer establiment a la Segarra, en aquells moments deshabitada. Més tard els comtes de Barcelona els van confirmar la possessió d'aquelles terres que havien ocupat, molt probablement per reafirmar el seu poder ja que la Segarra era en aquells moments una zona fronterera entre el domini cristià i el musulmà, creant una primera fortalesa (castrum Cervarie).
Estabilitzada la frontera occidental a Lleida l'any 1149, Cervera va créixer ràpidament en forma de vila closa (amb les cases adossades a la muralla, és a dir la paret de les cases era alhora el mur defensiu). Els habitants s'havien alliberat dels abusos dels senyors feudals, i a partir de privilegis reials el municipi s'organitzà successivament en forma de Confraria (1182), de Consolat (1202), i des del 1267 fins en l'actualitat, de Paeria. No fou, però, fins al segle XVIII, concretament l'any 1702 que no se li concedís el títol de ciutat per part del rei Felip V cosa que provocà la creació d'un nucli de persones agraïdes al monarca, que de forma tímida durant la guerra i més entusiasta després de la victòria borbònica, mostraren la seva simpatia per la política del rei borbó.
La Universitat
Universitat de Cervera,façana dels patis de l' entrada
Carles II, últim rei espanyol de la casa d'Àustria, mor l'any 1700, i en el seu testament deixa com a hereu de tots els dominis espanyols a Felip d'Anjou. El nou rei, amb el nom de Felip V , és acceptat tant al regne de Castella com a la Corona d'Aragó .
Amb el Decret de Nova Planta es van tancar totes les universitats concentrant-les a la universitat de Cervera.
Anglaterra, al capdavant de les nacions contràries al predomini dels Borbons, proposava com a successor del tron espanyol Carles d'Àustria i l'any 1702 comença una guerra europea (la guerra de successió). Una intervenció diplomàtica adequada va donar com a resultat que l'any 1705 el regne de la Corona d'Aragó canviés de bàndol. A Cervera hi havia partidaris de totes dues faccions.
Finalitzada la guerra, Cervera, que havia quedat devastada, va decidir recolzar els que governaven (els Borbons) i va enviar dos ambaixadors a la Cort amb la missió de convèncer als ministres de Felip V de la seva fidelitat absoluta, amb la finalitat d'obtenir una recompensa lògica i en una de les 30 peticions demanaven una universitat com la de Lleida. Felip V, doncs, va ordenar construir una gran universitat central a Cervera i abolir-ne la resta (el decret de Nova Planta). La creació de la Universitat de Cervera significà un augment econòmic important per la ciutat, en part (entre d'altres coses) perquè els estudiants s'hi allotjaven.
Decadència i prosperitat
L'any 1842 els estudis universitaris van ser traslladats a Barcelona, cosa que va representar una pèrdua econòmica important. L'arribada del ferrocarril a la ciutat l'any 1860 i la millora d'alguns serveis públics (com l'abastament d'aigua), juntament amb l'establiment de diverses indústries i d'un important comerç de vi, ocasionaren una certa revifalla econòmica. L'aparició de la fil·loxera, va provocar la ruïna de moltes vinyes de la Segarra, cosa que provocà una forta crisi en el comerç vinater cerverí, el qual es recupera una mica amb la creació del Sindicat Agrícola (1919).
Carrers
Carrer Major
El Carrer Major, és un dels carrers més importants de la ciutat de Cervera. Al llarg d'aquest carrer podem observar vàries façanes caracteritzades per obertures d'arc rebaixat, amb la clau central i petites finestres sota teulada. És una clara influència de l'arquitectura de la Universitat i de l'època d'esplendor que va viure la ciutat amb el seu establiment.
En el n. 15 hi trobem l'antic Hospital de Sant Joan de Jerusalem (s. XII). Era una casa delmera de l'ordre dels Hospitalers. Damunt una de les seves portes destaca la creu de Malta. La façana va ser remodelada al s. XVIII per Jaume Padró. Actualment, als baixos, hi ha instal·lat el Museu del Blat i la Pagesia.
Carrer Major (2007).
En el n. 64 s'hi troba el conjunt arquitectònic de la Companyia de Jesús. Actualment, acull la residència geriàtrica Mare Janer, l'auditori municipal i la capella de la Mare de Déu de l'Incendi. En aquest espai es reuniren les Corts Catalanes que, presidides per Pere el Cerimoniós, han estat considerades una fita en la creació de la Generalitat de Catalunya. El 1452 s'hi van firmar les capitulacions matrimonials dels Reis Catòlics i en època de la Universitat va ser el Col·legi de Sant Carles que tingué com a hoste Jaume Balmes.
Casa Museu Duran i Sanpere.
El n. 79 era la casa delmera de la Generalitat. En la llinda d'un dels balcons hi ha l'escut amb la creu.
Al n. 92 hi ha la Casa Joan (s. XVI). Pot apreciar-se la data de 1556 sobre una de les finestres. Les obertures de les golfes són típiques de les cases senyorials catalanes del XVI.
Al n. 103 s'hi troba el convent de Sant Agustí (s. XIV-XV), actualment regentat per monges del Sagrat Cor de Maria. Conserva la primitiva fesomia medieval tot i la restauració posterior.
Al n. 115 s'aixeca la Casa Duran i Sanpere, una casa pairal d'Agustí Duran i Sanpere, amb façana decorada amb esgrafiats. Conserva en el primer pis el mateix mobiliari i roba de principis del s. XX. Hi ha allotjat el Centre Municipal de Cultura, l'Oficina Comarcal de Turisme i és la seu principal del Museu Comarcal de Cervera.
Llocs d'interès
Sant Pere el Gros, és una petita ermita romànica del segle XI, l'única resta del conjunt monàstic que hi havia hagut vinculat al monestir de Ripoll. És un bon exemple de rotonda romànica a Catalunya.
Església de Santa Maria, d'estil gòtic català, té tres naus, una torre octogonal, i una notable porta romànica.
Església de Sant Miquel de Tudela, església romànica a les afores de Cervera.
Església de Sant Antoni, dels segles XIII al XVIII, hi una talla del Sant Crist del segle XIV.
Universitat, bastida entre el 1718 i el 1740, és d'estil neoclàssic amb ornaments barrocs a la façana exterior. Aquí hi va estudiar Narcís Monturiol, Joan Prim, Jaume Balmes i Milà i Fontanals.
Muralles, construïdes durant el segle XIV
Carreró de les bruixes, es pot observar l'estructura medieval de la vila.
Paeria de Cervera, edifici barroc amb les mènsules que sostenen els balcons. Les mènsules representen els cinc sentits i les raons per les quals es pot anar a la presó.
Plaça del Fossar, des d'on es pot apreciar tota la comarca de la Segarra.
Església de Sant Joan, del segle XII, formava part de l'antic Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Auditori municipal, on l'any 1359 se celebraren les Corts Catalanes i el 1469 va tenir lloc el parlament pel qual Ferran el Catòlic acceptava les condicions de casament amb Isabel de Castella.
Convent de Sant Agustí, dels segles XIV i XV, conserva la seva fisonomia medieval.
Hospital de Berenguer de Castelltort, fundat a finals del segle XIV per un mercader cerverí.
Farinera del Sindicat Agrícola, edifici modernista construït per Cèsar Martinell.
Museu Comarcal de Cervera.[2]
Carrer Major
• Comarca Segarra
Gentilici Cerverí, cerverina
Superfície 55,2 km²
Altitud 548 msnm
Població (2011[1])
• Densitat 9.390 hab.
170,11 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 356250 4614750(i) 41° 39′ 56″ N, 1° 16′ 17″ E (mapa)
Organització
Entitats de població
• Alcalde:
Ramon Royes Guàrdia (CiU)
Codi postal 25200
Codi territorial 250729
Web
www.cerverapaeria.cat
L´AnnA ens ha comentat que té una història preciosa i que val la pena la seva visita.
Estem pendents del hotel.... que ha d´esser céntric .
Apuntats ( de moment) :
moto 1.- Antonio i Esther
moto 2.- Eva i Floreta
moto 3.- David i Rosa.
moto 4.- Isra e Inma.
moto 5.- Albert G
a sopar + Anna i Joan Xt + Sra. Joan Xt i filla
IMPORTANT:
Menu del sopar:
entrants .- amanida
1.- Pastes amb bacon ( que sinó la Mar no sabrà que menjar).
2.- Fondue de formatge (boníssim ... per xupar-se els dits).
3.- Fajitas.
Postres : coca
After hours.... :mrgreen: :mrgreen: :mrgreen:
Per fer els mojitos TOT està controlat....( lima, rohn, gel i sucre negre )
Hem pensat que el millor serà comprar les begudes a Cervera en un plis.
Pagarem el sopar ( que ja tenim els ingredients controlats >) entre tots i ja està.
Si algú compra algo.. repartirem el cost entre tots i ja està.
Hora de sortida desde Torroella 15:00
Hora sortida rotonda aeroport : 15:30
Hora arribada a La Figarosa: 17:15
info de Cervera ( tret de wikipedia):
Orígens
L'any 1026, tres famílies pageses, van construir un primer establiment a la Segarra, en aquells moments deshabitada. Més tard els comtes de Barcelona els van confirmar la possessió d'aquelles terres que havien ocupat, molt probablement per reafirmar el seu poder ja que la Segarra era en aquells moments una zona fronterera entre el domini cristià i el musulmà, creant una primera fortalesa (castrum Cervarie).
Estabilitzada la frontera occidental a Lleida l'any 1149, Cervera va créixer ràpidament en forma de vila closa (amb les cases adossades a la muralla, és a dir la paret de les cases era alhora el mur defensiu). Els habitants s'havien alliberat dels abusos dels senyors feudals, i a partir de privilegis reials el municipi s'organitzà successivament en forma de Confraria (1182), de Consolat (1202), i des del 1267 fins en l'actualitat, de Paeria. No fou, però, fins al segle XVIII, concretament l'any 1702 que no se li concedís el títol de ciutat per part del rei Felip V cosa que provocà la creació d'un nucli de persones agraïdes al monarca, que de forma tímida durant la guerra i més entusiasta després de la victòria borbònica, mostraren la seva simpatia per la política del rei borbó.
La Universitat
Universitat de Cervera,façana dels patis de l' entrada
Carles II, últim rei espanyol de la casa d'Àustria, mor l'any 1700, i en el seu testament deixa com a hereu de tots els dominis espanyols a Felip d'Anjou. El nou rei, amb el nom de Felip V , és acceptat tant al regne de Castella com a la Corona d'Aragó .
Amb el Decret de Nova Planta es van tancar totes les universitats concentrant-les a la universitat de Cervera.
Anglaterra, al capdavant de les nacions contràries al predomini dels Borbons, proposava com a successor del tron espanyol Carles d'Àustria i l'any 1702 comença una guerra europea (la guerra de successió). Una intervenció diplomàtica adequada va donar com a resultat que l'any 1705 el regne de la Corona d'Aragó canviés de bàndol. A Cervera hi havia partidaris de totes dues faccions.
Finalitzada la guerra, Cervera, que havia quedat devastada, va decidir recolzar els que governaven (els Borbons) i va enviar dos ambaixadors a la Cort amb la missió de convèncer als ministres de Felip V de la seva fidelitat absoluta, amb la finalitat d'obtenir una recompensa lògica i en una de les 30 peticions demanaven una universitat com la de Lleida. Felip V, doncs, va ordenar construir una gran universitat central a Cervera i abolir-ne la resta (el decret de Nova Planta). La creació de la Universitat de Cervera significà un augment econòmic important per la ciutat, en part (entre d'altres coses) perquè els estudiants s'hi allotjaven.
Decadència i prosperitat
L'any 1842 els estudis universitaris van ser traslladats a Barcelona, cosa que va representar una pèrdua econòmica important. L'arribada del ferrocarril a la ciutat l'any 1860 i la millora d'alguns serveis públics (com l'abastament d'aigua), juntament amb l'establiment de diverses indústries i d'un important comerç de vi, ocasionaren una certa revifalla econòmica. L'aparició de la fil·loxera, va provocar la ruïna de moltes vinyes de la Segarra, cosa que provocà una forta crisi en el comerç vinater cerverí, el qual es recupera una mica amb la creació del Sindicat Agrícola (1919).
Carrers
Carrer Major
El Carrer Major, és un dels carrers més importants de la ciutat de Cervera. Al llarg d'aquest carrer podem observar vàries façanes caracteritzades per obertures d'arc rebaixat, amb la clau central i petites finestres sota teulada. És una clara influència de l'arquitectura de la Universitat i de l'època d'esplendor que va viure la ciutat amb el seu establiment.
En el n. 15 hi trobem l'antic Hospital de Sant Joan de Jerusalem (s. XII). Era una casa delmera de l'ordre dels Hospitalers. Damunt una de les seves portes destaca la creu de Malta. La façana va ser remodelada al s. XVIII per Jaume Padró. Actualment, als baixos, hi ha instal·lat el Museu del Blat i la Pagesia.
Carrer Major (2007).
En el n. 64 s'hi troba el conjunt arquitectònic de la Companyia de Jesús. Actualment, acull la residència geriàtrica Mare Janer, l'auditori municipal i la capella de la Mare de Déu de l'Incendi. En aquest espai es reuniren les Corts Catalanes que, presidides per Pere el Cerimoniós, han estat considerades una fita en la creació de la Generalitat de Catalunya. El 1452 s'hi van firmar les capitulacions matrimonials dels Reis Catòlics i en època de la Universitat va ser el Col·legi de Sant Carles que tingué com a hoste Jaume Balmes.
Casa Museu Duran i Sanpere.
El n. 79 era la casa delmera de la Generalitat. En la llinda d'un dels balcons hi ha l'escut amb la creu.
Al n. 92 hi ha la Casa Joan (s. XVI). Pot apreciar-se la data de 1556 sobre una de les finestres. Les obertures de les golfes són típiques de les cases senyorials catalanes del XVI.
Al n. 103 s'hi troba el convent de Sant Agustí (s. XIV-XV), actualment regentat per monges del Sagrat Cor de Maria. Conserva la primitiva fesomia medieval tot i la restauració posterior.
Al n. 115 s'aixeca la Casa Duran i Sanpere, una casa pairal d'Agustí Duran i Sanpere, amb façana decorada amb esgrafiats. Conserva en el primer pis el mateix mobiliari i roba de principis del s. XX. Hi ha allotjat el Centre Municipal de Cultura, l'Oficina Comarcal de Turisme i és la seu principal del Museu Comarcal de Cervera.
Llocs d'interès
Sant Pere el Gros, és una petita ermita romànica del segle XI, l'única resta del conjunt monàstic que hi havia hagut vinculat al monestir de Ripoll. És un bon exemple de rotonda romànica a Catalunya.
Església de Santa Maria, d'estil gòtic català, té tres naus, una torre octogonal, i una notable porta romànica.
Església de Sant Miquel de Tudela, església romànica a les afores de Cervera.
Església de Sant Antoni, dels segles XIII al XVIII, hi una talla del Sant Crist del segle XIV.
Universitat, bastida entre el 1718 i el 1740, és d'estil neoclàssic amb ornaments barrocs a la façana exterior. Aquí hi va estudiar Narcís Monturiol, Joan Prim, Jaume Balmes i Milà i Fontanals.
Muralles, construïdes durant el segle XIV
Carreró de les bruixes, es pot observar l'estructura medieval de la vila.
Paeria de Cervera, edifici barroc amb les mènsules que sostenen els balcons. Les mènsules representen els cinc sentits i les raons per les quals es pot anar a la presó.
Plaça del Fossar, des d'on es pot apreciar tota la comarca de la Segarra.
Església de Sant Joan, del segle XII, formava part de l'antic Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Auditori municipal, on l'any 1359 se celebraren les Corts Catalanes i el 1469 va tenir lloc el parlament pel qual Ferran el Catòlic acceptava les condicions de casament amb Isabel de Castella.
Convent de Sant Agustí, dels segles XIV i XV, conserva la seva fisonomia medieval.
Hospital de Berenguer de Castelltort, fundat a finals del segle XIV per un mercader cerverí.
Farinera del Sindicat Agrícola, edifici modernista construït per Cèsar Martinell.
Museu Comarcal de Cervera.[2]
Carrer Major
• Comarca Segarra
Gentilici Cerverí, cerverina
Superfície 55,2 km²
Altitud 548 msnm
Població (2011[1])
• Densitat 9.390 hab.
170,11 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 356250 4614750(i) 41° 39′ 56″ N, 1° 16′ 17″ E (mapa)
Organització
Entitats de població
• Alcalde:
Ramon Royes Guàrdia (CiU)
Codi postal 25200
Codi territorial 250729
Web
www.cerverapaeria.cat