A L'entorn De La Sortida Del 16 De Juny

Sortides mensuals de l'any 2013

Moderadors: Minina, 650X, Kinder

Respon
Avatar de l’usuari
Pasqual
Presentats
Entrades: 2072
Membre des de: dj. jul. 09, 2009 11:20 pm
Ubicació: Garrotxa

A L'entorn De La Sortida Del 16 De Juny

Entrada Autor: Pasqual » dg. maig 26, 2013 11:08 am

Seguint els consells d'en Kpeps, obro un nou fil amb la informació que havia penjat en el de la sortida per tal de no confondre-ho amb una reserva de menú.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


(...)Cualquiera que sea abierta o secretamente defensor del Frente Popular, debe ser fusilado (...). Hay que sembrar el terror, dejar sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros3(...)
General Emilio Mola Vidal (1887-1937)
Frases atribuïdes al General Mola entre els mesos de
maig i juliol de 1936 (Instrucción reservada núm. 1)



(...)¿Qué haré? Pues imponer un durísimo castigo para callar a esos idiotas congéneres de Azaña. Por ello faculto a todos los ciudadanos a que, cuando se tropiecen a uno de esos sujetos, lo callen de un tiro. O me lo traigan a mí, que yo se lo pegaré (...)
(...) Nuestros valientes Legionarios y Regulares han demostrado a los rojos cobardes lo que significa ser un hombre de verdad. Y, a la vez, a sus mujeres. Esto está totalmente justificado porque estas comunistas y anarquistas predican el amor libre. Ahora por lo menos sabrán lo que son hombres de verdad y no milicianos maricones. No se librarán por mucho que griten y pataleen. (...)
General Gonzalo Queipo de Llano Sierra (1875-1951)
23 i 25 de juliol de 1936. Locucions des de Unión Radio Sevilla



Alguns apunts al voltant de la ruta proposada


Acabada la Batalla de l’Ebre (juliol-novembre 1938) amb la derrota de l’exèrcit de la República i la posterior invasió de Catalunya (desembre 1938- febrer 1939) per part de les tropes franquistes els governs de la República i de la Generalitat s’anaren traslladant cap a la frontera francesa. La població civil (dones, infants, vells i malalts), que omplia les carreteres cap a la frontera, va ser bombardejada impunement pels avions rebels que sortien de Mallorca. També es van bombardejar ciutats i poblacions com Barcelona, Granollers, Girona, Figueres, Roses, l’Escala, entre d’altres. A Figueres, l’1 de febrer de 1939, es va fer la darrera sessió del Parlament (Corts Espanyoles) i l’Alt Empordà es va convertir, per uns dies, en la capital de l’Estat i de Catalunya amb la presència dels governants establerts en diferents poblacions.

Amb la victòria final dels rebels s’iniciava una llarga dictadura al mateix temps milers de republicans iniciaven l’exili. La situació geogràfica de Catalunya va afavorir que milers de persones es refugiessin durant la guerra en sòl català i que, amb la “Campaña de Cataluña”, centenars de milers de persones entressin a França passant els Pirineus per carreteres i colls de muntanya, bàsicament La Jonquera i Portbou, però també Puigcerdà, Camprodon i els passos de Beget, Albanyà, Maçanet de Cabrenys, Agullana, La Vajol, Cantallops, Espolla i Rabós.

Entre el dia 28 de gener del 1939 –data en què l’Estat francès obrí la frontera– i fins al 10 de febrer, quan les tropes de l’exèrcit nacional controlaren tots els passos fronterers dels Pirineus, es calcula que gairebé 500.000 persones travessaren la frontera franco-espanyola. En els moments immediats a l’obertura de la frontera, els serveis mínims organitzats per les autoritats franceses satisfeien les demandes, però ràpidament es mostraren insuficients. La precària situació dels refugiats s’agreujà significativament a partir del 5 de febrer, quan s’autoritzà l’entrada a l’Estat francès dels soldats republicans, que contra tot pronòstic van ser desarmats a la frontera per les autoritats franceses i conduïts a camps de concentració improvisats, inicialment vastes extensions de terreny envoltades de filferro espinós al costat del mar, a Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès.

Tot i la imprecisió en la quantificació de l’èxode del 1939, el nombre de refugiats va ser de 440.00 persones:

- Militars 220.000
- Dones, nens i ancians 170.000
- Homes vàlids i civils 40.000
- Ferits 10.000

A aquesta xifra se sol arrodonir fins a la quantitat aproximada de 500.000 persones que haurien arribat a l’Estat francès entre finals de gener i principis de febrer del 1939.

Agustí Bartra ens deixà aquesta descripció del camp d’Argelers:

«Ciutat de derrota. Haver estat vençut no era prou. No hi ha fusta. Però cal fer quelcom contra els dies ventosos i les nits fredes. Amb quatre o cinc mantes és possible de bastir una xabola, si els canyissars no han estat arrasats. Què hi fa que les xaboles hagin d’ésser tan baixes de sostre que només sigui possible de romandre-hi estès o assegut! Fa fred, fa vent. Que no plogui!... Els sostres de manta deixen passar aviat l’aigua, i mentre la pluja duri hom tremolarà i petarà de dents. El llit de cada home és l’empremta que el seu cos ajagut deixa a la sorra... Al nord, filferrades; al sud, filferrades; a l’est, filferrades. Ah, però a l’est hi ha el mar! (...) Fam i misèria. El pa el tasten abans les rates. Avui, llenties. Hom va brut. Demà, llenties. Pols de sorra i de suor. Demà passat, llenties. Polls, sarna, disenteria. Sempre llenties. França és dolça en algun lloc.»

Imatge





La Ruta:

En principi, la idea era visitar 4 dels punts de sortida de l’exili del 39. Com el recorregut era molt llarg, l’he escurçat i he suprimit el pas de Costoja i la visita a Sant Llorenç de Cerdans. Tot així, com el dinar es farà a Maçanet de Cabrenys, qui en tingui ganes ho pot fer-ho en acabar. La carretera i el lloc s’ho val.

El primer coll a visitar serà el de Belitres. Punt fronterer entre Portbou i Cervera de la Marenda. El problema logístic d’aparcament i d’horari, potser ens impedirà fer l’aturada prevista.



Imatge

“Pel Coll de Belitres va passar el gros dels milers de refugiats que van marxar a França des de Figueres i Llançà passant per Portbou. Els controls fronterers de les autoritats franceses van permetre l’entrada de refugiats civils (dones, infants i gent gran) a partir del 28 de gener de 1939. Els militars republicans només van poder entrar a França a partir del dia 5 de febrer amb la condició de deixar l’armament als punts fronterers.Molts d’aquests exiliats van ser concentrats als camps de concentració habilitats a les platges del Roselló (Argelers sur Mer, Saint Cyprien i dies més tard, Le Barcarés)”



El segon coll serà el de Banyuls, fita fronterera 591, on durant anys, només hi havia el monument que els francesos van aixecar per commemorar la crida que el general de Gaulle va fer per alliberar França durant la II Guerra Mundial

Imatge


Imatge


“Després d'un quart d'hora de caminar vam assolir el coll de Banyuls. Érem a França i els gendarmes ens esperaven. Preferíem aquests i no pas els que ens encalçaven.
De fet els gendarmes havien estat avisats per uns altres fugitius quan, ja de pas a la frontera, havien sentit disparar contra nosaltres. El pas quedava guardat; això afavoria els nostres projectes, perquè dubtàvem si els feixistes havien renunciat o no a percaçar-nos.
Pel coll molts van dir, sense pronunciar-la, la paraula adeu" a Espanya, a la nostra Catalunya, que ens havia vist néixer, sense saber quan hi tornaríem...
A aquella collada de Banyuls hi he tornat amb molta emoció, ja que el 12 de febrer de 1939 vaig esdevenir un exiliat per culpa de generals fellons, assassins del poble espanyol.”
Marcial Mayans, Testimoniatges i memòries (1936-1945). Una nit tan llarga, Cossetània edicicions, Valls, 2009, p. 35.



Desprès de la visita la Museu de l’Exili a la Jonquera, seguirem cap el Perthus per encaminar-nos al coll de la Manrella. Atenció! Aquí hi ha 800 metres de carretera sense asfaltar, però accessible per tots els vehicles si no ha plogut. En aquest coll existeix el famós monument a Companys i punt de partida per anar al coll Lli, per on van marxar el President Companys, Azaña, Negrín, Aguirre......

Imatge

Manuel Azaña, acompanyat del president del Consell de Ministres republicà, Juan Negrín, va sortir en direcció a la frontera a les cinc de la mainada. A les vuit –que era l’hora convinguda per Lluís Companys i Manuel Azaña–, van sortir els dirigents catalans i bascos (aquests encapçalats pel lehendakari José Antonio Aguirre); amb sorpresa, van descobrir que Azaña feia tres hores que havia marxat, deixant en no-res l’entesa amb el president català. Era la millor imatge de la profunda divisió que s’havia establert entre les diferents institucions i representacions polítiques de la II República.
Francesc Vilanova, Als dos costats de la frontera. Relacions polítiques entre exili i interior a la postguerra, 1939-1948, Barcelona, PAM, 2001, p. 21


De camí al restaurant a Maçanet, deixarem a la dreta el mas de Can Barris darrera seu del Govern Republicà Espanyol i a l’esquerra la mina Canta (o mina d’en Negrín) “És una antiga mina de talc que va passar a la història quan Joan Negrín (president del govern entre 1937 i 1939), a l'esclat de la guerra civil hi envià una remesa de quadres del museu del Prado i un tresor de cinc-cents milions de dòlars que més tard seria embarcat rumb a Mèxic amb el vaixell Vita.” Molt coneguda darreraent arrel del llibre El seté camió de Assumpta Montellà i del documental que amb el mateix nom va emitir TV3 (es pot veure aquí: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27873)

Imatge
Can Barris

Imatge
Mina Canta

Imatge

La informació i les fotos son d'internet. He utilitzat el treball d'en Salomó Marquès Ruta de l'exili republicà
Pasqual l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. maig 26, 2013 11:10 am, en total s’ha editat 2 vegades.

Avatar de l’usuari
Kpeps
Presentats
Entrades: 8016
Membre des de: dc. oct. 14, 2009 5:41 pm
Ubicació: Manresa

Re: A L'entorn De La Sortida Del 16 De Juny

Entrada Autor: Kpeps » dg. maig 26, 2013 11:22 am

recoi Pascual,quina velocitat,moltes gracies :birracat :birracat
m'agraden molt les explicacions de las sortides i mes aquesta que com t'he comentat es una sortida tan emotiva,per el meu gust be es val una sobretaula com Deu mana i a fi de contes amb l'eix transversal nou,es poden fer una mica de km'ss despres de dinar :okcat
per lo que si algu vol i com propossa l'organitzador...

En principi, la idea era visitar 4 dels punts de sortida de l’exili del 39. Com el recorregut era molt llarg, l’he escurçat i he suprimit el pas de Costoja i la visita a Sant Llorenç de Cerdans. Tot així, com el dinar es farà a Maçanet de Cabrenys, qui en tingui ganes ho pot fer-ho en acabar. La carretera i el lloc s’ho val.

en acavat de dinar i sense presses,jo mi atansare,com be sabeu amb les meves dots de ''navegacio'' puc apareixer a Paris,per lo que si algu amb traça vol fer de Road Leader ja ho sap :castells :castells
Kpeps l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. maig 26, 2013 11:22 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Imatge

Avatar de l’usuari
Steelman
Presentats
Entrades: 14830
Membre des de: ds. gen. 06, 2007 10:50 am
Ubicació: Reus - CATALUNYA
Contacta:

Re: A L'entorn De La Sortida Del 16 De Juny

Entrada Autor: Steelman » dg. maig 26, 2013 12:41 pm

Moltes gràcies Pasqual per l´ampliació prèvia a la sortida.
Com també va fer al seu dia en KPEPS a la sortida del Bages.

Aquests fils ampliant amb informació turistíco-cultural , per part de l´organitzador de la sortida, del que anirem a veure, i per on passarem estan molt bé.

Aixó es MOTO TURISME!
Ex ...moltes coses

Avatar de l’usuari
Eva
Presentats
Entrades: 10514
Membre des de: dg. març 22, 2009 8:49 pm
Ubicació: Torroella de Montgrí

Re: A L'entorn De La Sortida Del 16 De Juny

Entrada Autor: Eva » ds. juny 01, 2013 4:12 pm

Moltes gràcies per la info :okcat

Avatar de l’usuari
Rad
Presentats
Entrades: 444
Membre des de: dl. abr. 15, 2013 10:59 pm
Ubicació: Penedès-Garraf
Contacta:

Re: A L'entorn De La Sortida Del 16 De Juny

Entrada Autor: Rad » dg. juny 02, 2013 1:42 am

Bona feina :okcat !

Respon