En primer lloc em vaig arribar a Oix a fer unes fotos del seu pont romà, el qual queda amagat per la bardissa i no es veu des de la carretera que va a Beget.
És una pena que un pont tant bonic estigui tant amagat, el curiós és que el pont creua el Llierca (quasi bé sec i la poca aigua que hi havia era estancada) però no hi ha cap camí, a una banda hi ha un sembrat i a l’altra una finca amb una tanca.
Des de dalt del pont mirant cap al NE
Vistes Direcció Oest amb el Castell d’Oix al fons (suposo que el Baró deuria baixar d’allà per anar al veïnat de Sta. Bàrbara de Pruneres que es troba a l’altre marge del riu)
Cap a l’est el pont no porta enlloc, tan sols un corriol que passa paral•lel al riu i que passa pels ulls laterals del pont i que porta al trencantt de la carretera.
dalt del pont
Després agafo un altre trencant de la carretera passat Oix que em portarà a St. Miquel d’Hortmoier, lloc que recomano que visiteu els amants de les caminades, des d’Oix hi haurà uns 5km fins allà i el passeig val la pena. A més hi ha altres coses a visitar, com Talaixà, Sta. Bàrbara de Pruneres i altres meravelles de la comarca.
La pista és bona al principi i m’animo a investigar. El Llierca baixa sec. A veure si plou una mica d’una vegada.
El Ferran al fons
La llera del Llierca com podeu comprovar sense gota d’aigua
Parada per inspeccionar la pista, ja que hi havia un revolt molt complicat i volia veure com seguia el camí, anant sol no és qüestió de complicar-se gaire la vida.
Per sort, el camí millora i les pedres donen pas a la terra i a la vegetació frondosa
Paradeta per contemplar les vistes i estudiar una mica el terreny.
Allà comença un tram amb molts còdols de mida considerable i començo a tenir dubtes de si avançar més o no; el sol ja és bastant baix i fa estona que no em trobo ningú pel camí.
No vaig poder arribar a St. Miquel d’Hortmoier però després de caminar uns metres si que vaig arribar al prat on hi ha “els roures del rei” uns arbres monumentals amb 500 anys d’antiguitat.
Podeu llegir-ne la història en aquest interessant blog dedicat als arbres monumentals que he trobat buscant documentació sobre el tema.
http://arbresambhistoria.blogspot.com.e ... -vall.html
Doncs això, que la Garrotxa ens amaga molts tresors i m’encanta tenir ocasió de sortir a descobrir-los.
Una forta abraçada a tots els empordanesos i molts ànims a aquells que s’hagin vist afectats materialment per la tragèdia. Per desgràcia el bosc cremat no el restituirà cap decret, tansols el pas del temps. Ànims!!
Malgrat tot, no vull ni pensar les conseqüències si el foc passa cap a l’oest del pantà de Boadella, fins a Camprodon cremaria tot perquè no hi ha ni un accés per terra per a camions fins a la carretera de Molló. Gràcies a Déu que el vent ha afluixat i sembla que tenen el front més o menys controlat. Se’m fa un nus a la gola només de pensar-ho.
Salut.
