Miro tracks al Wiki, segueixo pistes amb el Google, m'informo amb la Wiki...tot per fer-me una idea del lloc on aniré i la història viscuda. Una història de resistencia al Al-Andalus (no la posaré aquí).
El diumenge 3 de març he fet la primera part. El Montsec de Rubies, el mes oriental. Just per un matí complert. 100% GS, mes carreterones que pistes, pero trail al meu estil.
La segona part ja la tinc quasibé traçada. Serà un dia complert. Crec que el millor será dormir a Ager i tenir tot el dissabte complert per fer-lo...aviam si cau aviat. Mes ermites perdudes, mes vistes i mes pistes...
Així doncs, diana a les 06:00, vestir-se, café, benzina...i pasades les 06:45 surto de les 4 Carreteres a Tona en direcció Artesa de Segre (vía Ponts).
La ruta complerta: Enllaç
Encara es fosc. Vull aprofitar el dia. Fred contingut i gens de glaçada. L'Eix Transversal perfecte per avançar a ritme ràpid de GS.
M'ajupo sota la cúpula i recolço el casc a la bossa sobrediposit. Així no sento l'aire al casc...nomes el boxer girant fi, rodo, ràpid...incansable.
Sobre les 08:00 i poc arribo a Artesa i enfilo camp el Castell de Montsonís (punt B). El Montsec està ple de castells, castellets, fortificacions i ermites. Muralla natural que va aturar l'invasió del Al-Andalus, terra seca, aspre i axuta.
Enllaç El Castell de Montsonís és un castell situat al nucli de Montsonís, al municipi de la Foradada, comarca de la Noguera. El Castell de Montsonís, al costat de la resta de les fortaleses construïdes a la zona, va defensar la frontera entra la ‘Catalunya Vella’ i la ‘Nova’ durant 125 anys, fins a la conquesta definitiva de Lleida l’any 1149.
La vista del poble i del Castell, venint d'Artesa.
No hi corre ningú al poblet. Està empedrat i les cases en plan rústic li donen un cert aire antic.
El Castell i les vistes impresionants del Montsec, Boumort i Pirineus. Costa poc imaginar-se al voltant de l'any 1.100, al cim de la torre vigilant
les posibles invasions dels moros, o pensant com reconquerir els territoris de Lleida.
Tocar seguir. Reculo cap a Artesa a carregar benzina, i enfilo cap a Vilanova de Meià (punt C). Agafo al LP-9132. son uns 12 /15 Km deliciosos.
Bona carretera, que s'enfila poc a poc i sembla enclastar-se al Montsec; just a l'arribar a Vilanova.
Arribo a Vilanova de Meià. Poblet perdut al peu del Pas Nou del Montsec. Per entra al nucli antic cal pasar per una portalada, senyal del seu
passat fortificat. El nucli original estaba mes elevat, just a l'ermita i castell on vaig a esmorzar. Es la Mare de Deu del Puig de Meià.
Sembla ser que en temps de la reconquesta hi havia el castellet de Meia, i com a tal, amb el seu nucli de població.
Estaban elevats, protegits, atrinxerats, ...
Desde Vilanova surt una carreterona fantàstica (L-913). Torturada, 1000 vegades apadeçada...ideal per la GS. De seguit enfilo la pista cap a l'ermita.
Es una pista asequible d'un 4km d'anada, tipus GS maxi, per anar en 2ona i dret a uns 40 Km/H. Del meu nivell, vaja.
S'enfila poc a poc...el paisatge no te desperdici.
L'arribada a l'Ermita.
Sobre Vilanova de Meià, dalt el puig de Meià (909 m), hi ha les restes de l antic poble de Meià i el castell de Meià, origen de la vila actual. Del castell, resten diversos panys de murs d'aparell romànic, en un dels quals s'obre un portal de mig punt, i part d'una magnífica torre mestra de planta circular. El castell fou centre de la Conca de Meià, funció que després exercí el priorat de Santa Maria de Meià. No gaire lluny hi ha els vestigis del poble antic. L'antiga capella del castell, abans dedicada a sant Cristòfol, és avui santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià. L'edifici és d'una nau, amb volta de canó, arcades laterals i arcs torals amb impostes ornamentades. Uns sarcòfags que hi han aparegut són, segons Josep Sarrate, de tradició visigòtica. L'església fou consagrada el 1037 a la Mare de Déu, per Eribau, bisbe d'Urgell.
Les vistes maravelloses:
Ara arribar el moment del dia, màgic..casi litúrgic. L'ermorçar amb vistes, gaudint del silenci i les vistes.
Enjoy the silence, un èxit dels Depeche Mode. Obro la cervessa i l'entrepà, em poso els cascos i...enjoy the silence. Nomes em falta la capa i la tumbona del videoclip de la canço....per tot el reste de coses, Mastercard.
Del castell ja nomes queden 4 pedres i un cartell que li fa testimoni.
Toca continuar de nou. Reculo per la pista fins la carreterona que surt de Vilanova. Ara toca pujar a uns dels cims del Montsec de Rubies.
La carreterona pasa per un congost que sembla imposible. Les vistes cada cop millors. El dia explendid. No cal corre, nomes degustar el paisatge.
Ara toca enfilar una pista mes llarga (uns 7/8 km anada), cap al cim del Tossal de Mirapallars (Enllaç). Es un pista un xic pedragossa, pero amb calma i ganes...la GS puja. Ara estem al cantó del Montsec que dona al Pirineu i esclar, les vistes van a mes.
Sobre el 1.400 mts (crec)...apareix la neu. Pensaba que ja no en trobaria, pero apareixen les primeres clapes.
Despres es fa mes contínua i cubreixen tot el camí, sense escapatoria. Anant sol, la prudencia em fa parar, escoltar el moment i recular.
Es una llastima. Si mireu el recorregut seguint la pista amb el Google Satelit, veureu que estaba casi arribant on hi ha una cabana de pastors.
Despres a ma esquerra puja una pista al cim del Montsec de Rubies: Tossal de Mirapallars i Tossal de Torretes. Les vistes deuen ser úniques.
Queda pendent per l'estiu.
Doncs torno a recular, torno a agafar la carreterona i al cap de res torno a pistejar. Ara em toca baixa fins el pantà de Cellers. Es una pista llarga (mes de 11 Km), perfecte, de 2on i dret. A disfrutar.
Les vistes a l'altre Montsec...
La pista:
A mitja pista (punt F), hi ha el trencant cap a una altre ermita perduda: Sant Salvador del Bosc. De fet, hi volia anar desde el cim del Montsec,
pero la neu no m'ha deixat. Ara, desde la pista de "sota" has de pujar a peu una bona estona. He vist fotos i es una ermita impossible.
En aquest tram trobo alguna zona amb fang, i els "mixtes" fan de les seves...
Continuo fins a baix, on comença la carretera asfaltada que puja a Llimiana (LV-9121).
La carretera que puja a Llimiana es recargolada, en pujada, sense rectes ...ideal per apretar la GS i "curveijar" amb ganes; despres d'una bona estona de pistes. Pujo en un 3 i no res. Que be que va...
Al cim del poble...Les vistes d'alló mes (Enllaç).
Mes Pirineus, fins i tot crec que veu l'Aneto o les montanyes d'aquella part.
L'ermita del poble. Es preciosa, almenys la part del darrera; per davant perd una mica. El poble, d'aquells antics.
Ara toca anar al Castell de Sant Gervàs. Segueixo per la carreterona que sortia de Vilanova de Meia. Torna a ser perfecte per desafogar la GS.
Paso per poblets aillats: Sant Critòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i Sant Miquel de la Vall. Petits i solitaris.
Desde Sant Miquel de la Vall surt una pista de terra, que s'enfila cap al castell (punt H). Son uns 4 km mes de pistes correctes.
Acompanyant al castell, l'ermita de Sant Gervàs del segle XII. Petita i recollida, de pedra ben tallada. Un petit encant solitari.
Uns metres mes enllà, el Castell:
Actualment és una de les construccions fortificades més importants conservades a la comarca del Pallars Jussà. Encara que aquest castell medieval està bastant degradat, és molt interessant visitar les restes que encara queden en peu. El castell tenia una planta de forma triangular amb una torre semicircular a cada vèrtex i amb una quarta torre central més alta (16m) a la banda nord. Tot el perímetre d’uns 62m de llarg per uns 20m d’ample màxim, estaven tancats per una muralla. Aquest castell anomenat també com Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall incloïa també dins del seu recinte, el poble amb el mateix nom que el castell. Aquest poble, se situava al sud del castell, tancat també per un mur perimetral. Es calcula que unes vint famílies vivien en aquest poble des del segle XI fins al XIII. Es creu que almenys va ser habitat fins al segle XVI. A l’edat mitjana, aquest castell tingué molta importància a causa d’estar situat en un lloc privilegiat i estratègic per al control d’entrada i sortida de la comarca. Era un complement a la protecció natural que oferien les muntanyes del Montsec als atacs dels musulmans assentats a la Plana de Lleida. I és que des de dalt del castell tenim unes vistes esplèndides de la vessant nord del Montsec, amb el Montsec de Rúbies i el Montsec d’Ares, separats pel congost de Terradets.
Les vistes per vigilar els invasors...
A l'altre banda, el Montsec; on intentaba pujar pero la neu m'ha frenat. Si us hi fixeu, a mitja foto es veu una pedra i una construcció.
Es l'ermita de Sant Salvador del Bosc...
Paro uns minuts. Silenci per disfrutar del lloc imaginat la vida en aquelles èpoques, aquí a dalt, vigilant i patint per una invasió. Quina vida, quines condicions mes dures...
En fi, toca continuar. Agafo la GS i anem cap al poble abandonat de Comiols, a veure al seva ermita. Torno per la carretereta fins a trobar el trencant d'una nova pista que em portará a la L-912 (Punt I); i d'aquí al cim del port de Comiols.
Pista tranquila, rapideta, que conecta la vall de Llimiana amb la que d'Isona.
Carmelets gelats:
Inicialment, aquest racons gelats em fan minorar la marxa; pero aquest tram de carretera conté uns trams de corves enllaçades magnifics. A mida que guanyes alçada, tornes a guanyar amb vistes sobre Isona i el final del Boumort.
Arribo al port de Comiols i començo a baixar cap al poble abandonat del mateix nom. Son 3 corves i 2 rectes de baixada rapideta. Es un port que m'encanta. La pista porta primer a un hort solar, i despres continua.
Suposo que son uns 3 km en prou bon estat. Ara ja li tinc "el truquillo" i avanço dret a ritme de 2ona. De cop... al cim d'un petit tossal apareix el poble abandonat i el castell.
I l'ermita de Comiols. Perfectament conservada, altiva, imponent, amb unes vistes inabarcables.
Aparco la GS i recorro a peu el poble.
Curios, enfilat al tossal. Estret de 5 o 6 metres d'ample. Un altre indret curios on anar a construir un espai vital. Suposo que la protecció natural d'estar enfilats els hi donava el plus de seguretat en temps incerts. Fixeu-vos el les construccions.
El "passadis" entre les cases i el tossal (per l'esquerra de la foto):
Ara el "carrer" entre les cases:
Mes info: Enllaç
La última, marxant de Comiols:
S'acaba el matí. Un matí GS complert per mi. Perfecte. Son les 13:00 i estic 3 tocant el port de Comiols. Haig de dinar a casa.
La GS m'ajuda i com si res, com si no hagues fet ni una pista (pista, no "enduro"), la GS "tiva" i puc gaudir per l'asfalt.
Els 20 i pico Km de Comiols a Ponts...sense despercidi. La resta fins a Calaf, Eix i dinar a casa abans de que comencí el TN migdia.
Alguna foto mes: Enllaç
