Tot i que la travessa que exposo a continuació esta pensada per Setembre/Octubre, amb més fresqueta que en Juny, em queda per comprovar un 5% de la ruta, i ho faré aquest proper dissabte dia 8 de Juny. Qui vulgui acompanyar-me, és benvingut.
Si no ha plogut els dies anteriors, aprofitant que la majoria dels habituals anem amb GPS, per tal de no empassar massa pols, farem grups de màxim tres motos amb punts de trobada sovintejats.
Ja tinc la ressenya feta:
En aquesta ocasió la ruta serà més llarga (132Kms), per tant qui vulgui haurà de portar pic-nic amb beguda, tot i que al bell mig del Montseny, prop del Tagamanent pararem al bar/restaurant Bellver, on podrem fruir de la seva cuina i/o una cerveseta ben freda. Estan previstos punts de repostatge.
L’inici i final de la circular serà a Lliçà D’Amunt, al mateix lloc que l´última vegada, a una benzinera davant la qual hi ha el pàrquing d’un Esclat per poder aparcar cotxes i remolcs.
http://maps.google.es/maps?q=41.626306, ... iwloc=near
Timing:
-Hora de sortida (ja esmorzats, hi ha bar on fan entrepans allà mateix): 8:30h
-Hora de dinar (al bar/restaurant Bellver, i qui no vulgui que porti teca): 13:00h
-Hora d’arribada aproximada al final de la ruta: 15:00h
-Distància total:132Kms
-Desnivell acumulat d’ascens: 5.485m
Com dèiem, serà una circular
El recorregut començarà pels senders del Veïnat de Bigues i Vall Roja fins a Montmany, per arribar posteriorment als Cingles del Bertí (hi passarem a diferència de l’última vegada, per sota) (947m).
A Montmany haurem d’anar amb compte amb “El Moro”, personatge que hereva el nom del castell que guarda ja fa molts anys de forma il•legal. És un pertorbat que viu aïllat en una de tètrica barraca a la zona, i que no permet que ningú s’apropi al “Castell dels Moros”, també anomenat Castell de Montmany, del que només queda una Torre mig derruïda; ningú sap el per què no permet que ningú s’acosti. Una vegada caminant per allà em va barrar el pas, i porta per comunicar-se, una pissarra amb un guix penjant del coll, ja que és mut, i el mínim que es pot dir és que és un asocial. Sabrem que ens apropem on viu per que té tots els arbres de prop de casa seva empaperats amb les seves causes legals pendents.
Llavors, farem una espectacular pujada de 250 metres de desnivell en només dues corbes als Cingles del Bertí fins al Pla de la Garga, passant pel “Grau de Can tresquarts” i el “Grau dels Matxos”, d´on gaudirem unes espectaculars vistes del Vallès (aquí s’entén el per què se’n diu Vallès del Vallès), i encararem direcció nord cap a Centelles a repostar benzina (als 50 kms de ruta), per començar a pujar direcció “El Bruc”, passant per l’ermita de Sant Martí, i la carena de Brucdemí.
Baixarem pels Cingles del Saní, per acostar-nos a Aiguafreda i travessant el riu, encarar Montseny amunt passant per la Cantera d’en Jaume Vila (si algú vol fer trial en comptes de trail, allà és el lloc).
Continuarem per l’espectacular i llarga pujada de La carena del Bellit
I sempre tenint darrera nostre a l’horitzó els Cingles del Bertí
Haurem de passar per algun camí que, tot i estar ben florit, és legal de passar. Aquesta foto és de dissabte passat, quan vaig comprovar un 50% de la ruta. Quan la natura mostra la seva força, en 4 dies queden així els camins, tot i poder-hi passat dos dies abans amb un cotxe tranquil•lament. El poder de la primavera i bones pluges...
I ja arribem al justament anomenat Plà de la Calma (1288m);
I dinarem al costat, prop el Tagamanent, (a dalt a l’esquerra en la primera foto), on es puja en 10 minuts a pèu (si voleu i anem a temps, el fem)
Després de dinar i en 5 minuts ens plantarem al Puig Drau (1344m), on les vistes si el dia és clar son brutals. Parada forçosa.
Ja només quedarà baixar cap a la Garriga, passant per La Barraca d’En Ramón(refugi de pastors), La Creu de Can Plans i Vallcàrquera, i qui ho necessiti podrà tornar a repostar (110kms de ruta).
Arribarem al punt d’inici pels Avellaners de Can Panxa-rossa i la Vall D’Oliva, travessant per tercera i última vegada un riu que esperem no sigui gaire cabdalós.
Torno a dir que tot i saber que sou gent respectuosa i prudent, hi ha tres trams curts ens que fem un centenar de metres per urbanitzacions, pel que preguem anar amb compte amb velocitats i sorolls en via urbana. A més, al ser zones on sempre hi ha poblacions a prop, haurem de vigilar amb excursionistes i ciclistes, tot i que el dissabte n’hi ha menys que diumenge.
Pel que fa al tipus de recorregut, no hi ha cap trialera, però sí alguns senders estrets que no revesteixen complicació per a trails. Poden venir maxi-trails en aquesta ocasió, però es imprescindible portar neumàtics de tacs, ja que si ha plogut, sense tacs tindríem problemes, i a més hi ha algunes pujades pedregoses. El nivell és fàcil, recordem que és una sortida trail, no enduro.
Salut !!!
