Doncs dit i fet, el 15 de juliol 5 motoristes enfilem l'autopista direcció a Tende, primer punt de parada. On s'havia marcat el primer punt base de ruta. Això permetria recorrer les pistes més properes al mar, de fet hi ha una trentena de quilometres en línia recta al Mediterrani i ja circules a més de 2000m d'alçada.
La majoria de pistes triades es poden fer fàcilment amb trails grans, però vam decidir anar-hi amb les trails lleugeres, ja que la diversió està assegurada en major mesura. I certament aixi ha sigut.
Una de les webs per informar-te de les rutes a realitzar: http://alpenrouten.de/, n'hi ha moltes més...
El primer dia d'arribada ens fan esperar al lloc de dormir i decidim guardar les forçes i les ganes per l'endemà a primera hora.
Decidim la volta complerta a la zona, més de 160 km de trail. jejejejeje
Pujem directament per les 48 curves de l'antic coll de Tende, on la part final és sense asfaltar i permet ja començar a pistejar.
El col di Tende és una zona estratègica entre França (Niça) i Itàlia (Cúneo), hi hi un túnel ferroviari 1898 i per vehicles, 1882. Està plé de fortaleses militar per defensar la zona.
Mítiques Gs recorren aquesta zona provinent dels diferents llocs d'Europa.
Tot seguit continuem la volta per la Via del Sale, direcció al col di Boaire, símplement expectacular.
Fa por pensar com es pot passar-hi un dia ventós!
A aquestes alçades és fàcil trobar congestes de neu que encara no s'han fos.
Ens dirigim cap al Monti Liguri
Anem completant la volta camí de Casterino, ja direcció de nou al Col de Tende
Vista de la pujada al coll de Tende pels múltiples tornantis inicials
Ens feia gràcia tornar pel tunel inferior creat a l'any 1882, més si cau un bon ruixat. El túnel és clarament insuficient per els dimensions dels vehicles actuals i cal una regulació semafòrica.
Finalitzem així la primera jornada trail amb un bon regust de boca.
Llavors decidim pujar les motos a la furgoneta per anar ràpidament cap a la segona zona alpina. El poble de Tende és costarut i amb carrers estrets i els vehicles no hi passen folgadament
Un amic...
Arribem a Pragelato, just al costat de Sestriere, Piemote, Itàlia. Ens interessa recorrer pistes per la Vall di Susa. N'hi ha un munt i la mar d'Interessants. Entre elles el recorregut mític de la Stella Alpina a Bardonechia. Els pics en aquesta zona ja són més alts i arriben amb facilitat a 3000-3500 metres
Ens ubiquem en uns bungalows força correctes
La previsió del temps empitjora i es preveuen uns dies de plujes i tampestes...
Per tant sense perdre el temps enfilem cap a Coll Basset (Ruta de l' Assietta que farem l'endemà)
Les vistes a les dues valls són del més interessants.
Ens trobem a un aleman que parlava molt bé el francés amb una bmw boxer de l'any 1953. Un tiu divertit!
Ahir...Avui
Una vegada arribats a Bardonechia i menjat una mica decidim pujar cap al Col de Somellier, ruta que arriba fins a uns 3000 metres d'alçada i que s'hi celebra la concentració de motos Stella Alpina, just feia uns dies. Com que aquest any hi ha força neu als Alps, no s'arriba a dalt de tot.
Certament aquesta vall té un encís que agrada. El temps sembla que es comença a embolicar i un petit incident amb la Husqvarna retrasa una mica l'ascensió fins a la part superior i això permet als núvols agafar prou força per començar una pedregada de nassos! :callo
Aquí és on s'agraeix portar una trail lleugera per circular amb celeritat i seguretat alhora!
Evidentment no hi ha gaire més fotos a causa de la pluja, pedra, boira i fred!!!
Tornem per asfalt fins al càmping. Dutxa i ha descansar!
