Que és ser català.....

[Burruktala]

Desprès de diferents discussions en altres fils, i reflexionant el tema de la catalanitat, no tinc més que remetrem al mestre...

Dedicat a tots.....























:oops: :oops: :oops: :oops: :oops: :oops: Digueu el que vulgueu, jo m'emociono i se'm neguen els ull quant sento això.

I sense manies, per molt que alguns vulguin fer-me creure el contrari,
JO SOC CATALÀ.

[QSC]

Miquel , no cal que t'escarrassis ... els sentiments no es poden explicar, son això.. sentiments i com a tals sols es senten !!!!

Per cert ..... JO TAMBÉ SOC CATALÀ !!!

V'sssssssss

[Miquelpericas]

... se m'ha posat la pell de gallina. Aquest discurs transmet el bo i millor d'aquesta terra.

[Ramon_vfr]

Jo ja fa temps que tinc el discurs posat al meu web.


http://club.telepolis.com/jamesbond07/index.htm


V'sssssss
007

[JoanF]

Que voleu que jo us digui.
Si vaig neixer a Lleida, no pur esser altra cosa que CATALÀ per molts que altres s'he escarrasin en volguer-me fer veure el contrari.

[valantains]

Miquel,

Senzillament... GRÀCIES

per recordar-nos-ho

:bow :bow :bow

[SetCincTres]

Digueu el que vulgueu, jo m'emociono i se'm neguen els ull quant sento això.

I sense manies, per molt que alguns vulguin fer-me creure el contrari,
JO SOC CATALÀ.

D'acord amb tu.

[johnnyenglish]

Hola a tots,

Crec que no cal cap motiu per recordar al gran Pau casals, a estat un plaer. Gracies

Jo soc català i estic orgullòs de ser-ho. Tan senzill com això.

Només vull afegir una cosa. Per motius de feina he viatjat molt, i a l´unic lloc que m´han faltat per ser català a estat a "espanya".

Salut i gass

[Cecitiger]

Estic molt emocionada de sentir aquest discurs que va fer en Pau Casals, sentint de fons el Cant dels ocells, quan l'escolto no hi puc fer'hi res, em cauen les llàgrimes de l'emoció.
Sóc totalment feliç de viure a la meva estimada terra, i estic molt orgullosa de ser catalana.
Per a mi Espanya és nomès un país veí.

[Ramon_vfr]

Totalment d'acord amb tots.

Però ja que la setmana passada va esser una "mala setmana", que us sembla si ara ho deixem una mica de banda i ens dediquem a parlar de motos i fer brometes com havia estat fins ara ?

V'sssssssss
007

[Burruktala]

Totalment d'acord amb tots.

Però ja que la setmana passada va esser una "mala setmana", que us sembla si ara ho deixem una mica de banda i ens dediquem a parlar de motos i fer brometes com havia estat fins ara ?

V'sssssssss
007

:shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock: :shock:

Em punxen i no em treuen sang.....

[Xavitiger]

Jo ja fa temps que tinc el discurs posat al meu web.

Certament Ramon!!!
Ja ho vaig veure el dia que la vaig visitar...De la mateixa manera que a la teva Pan, i portes una enganxina amb l'estelada, i una altre amb el famós, controvertit i incomprés CAT.
Tot un exemple de proclamació catalanista desde la teva MOTO, cosa que em sembla d'allò més bé.
Jo mateix, sovint quan vaig en moto, porto un "buff" amb l'estelada, i la veritat és que m'agrada molt portar-lo!!!
Jo també sóc CATALÀ, mai n'he tingut cap dubte, i mai en tindré, i a més m'enorgulleix moltíssim ser-ho!!!
Per acabar, crec que a la "cerveseta" es pot parlar de tot, sempre que no es falti el respecte a res ni a ningú, i de moment em sembla que la cosa ha anat per aquesta línia.

[Josey Wales]

Gràcies Miquel i Carme!!
Per fer-nos recordar aquest emotiu moment de la nostra història. El video en color, i enfocant d'aprop no l'havia vist mai :(
Suposo que deu ser colorejat... pk Jo sempre n'havia vist trossos en blanc i negre.

És reconfortant escoltar això en moments tristos per a nosaltres. :) :) :)

Salut!!

[Terraxaman]

Hola nois/es...
Doncs mira... depend... no sé si sempre em sento orgullós de ser català... a cops... les emotives paraules del Mestre Pau Casals ens toquen la fibra, son boniques... molt... però...
Fa uns anys vaig estar a Grècia, un indret anomenat Lamia, que fou la darrera fortalessa dels almogàvers en aquelles terres... vaig informar-me del que els nostres "compatriotes" havien fet per allà... encara ara... molts segles després, mires de no dir que ets català, et fa vergonya la brutalitat amb la que els "catalans" van comportar-se allá... i a Sicilia... coneixeu les Vísperes sicilianes i les conseqüencies per a la població civil d'aquella isla... encara ara català és un insult que podríem traduir per (fill de...)...
Els catalans em estat una nació disortada, es cert, la nostre evolució natural cap a la modernitat es veié truncada per l'ocupació violenta per una nació estrangera que se'ns imposá després d'una violenta guerra internacional... però quantes Catalunyes hi ha?... la de Jaume I?, la de Francesc Macià?, la de Dencàs?, la de Jordi Pujol?, la dels milers d'obrers empresonats, matxacats, explotats?... la de'n Burrukatalà?, la meva?...
El patriotisme i el nacionalisme, son sentiments molt... molt perillosos... en nom de la Pàtria, de la Nació s'han comés tants crims... brutalitats...
M'estimo aquesta terra, aquesta parla, molts dels trets diferenciadors de la nostre gent, de la nostre manera de veure la realitat, però que voleu que us digui... la Senyera per la que en la joventut vaig arriscar la presó, la feina i alguna cosa més, els cant dels Segadors que em comportà l'expulsió del moviment escolta, i més d'un cop de porra pels passadissos de la universitat, ara... han aconseguit desvirtuar-los...Catalunya s'ha convertit en una comunitat autonoma descafeinada, els nostres polítics només pensen en termes de beneficis i diners, de presupostos, de com enganyar-nos i mantenirnos ben atabalats amb el consumir i arribar a finals de més...
No sé nois/es... aquesta Catalunya d'ara... que voleu que us digui... ja no encarna els somnis d'igualtat, de justícia, de fraternitat, de Llibertat, de Progrès social que potser encara podiem representar en l'època del Mestre Casals, com en la de tots aquells que van ser expulsats de casa per la bèstia parda... avui... avui hem renonciat a gairebé tot... a canvi d'un estatut escardusser, d'una autonomia de pacotilla... d'un sistema socio económic ferotge i salvatge....
V'ssssssssss

[Jumperracing]

Terraxaman, evidentment respecto la teva opinió però no puc estar d’acord amb que la Catalunya que ens deixen els polítics sigui la que ens agrada o no. Penso que Catalunya, tot i els canvis que pateix com qualsevol altra indret europeu, molts la sentim igual, però no ens la deixen ser com voldríem. L’actuació dels polítics, uns i altres i altres, no satisfà als que voldríem una Catalunya lliure, en pau amb els seus veïns, autofinançada, reconeguda i admirada però aquest no és motiu de no estimar-la o voler-la tal com és. Malauradament, les lluites entre els polítics per el poder tenen més ressò que els sentiments particulars però no per això, al menys és el meu cas, deixo de tenir un fortíssim sentiment català.
Evidentment segles enrere les coses es feien diferent i cap poble ni nació esta lliure de culpa en aquest sentit quan per desitjos imperialistes o d’altra mena es volien expandir. Per sort, ara, en temps moderns ja hem après que no s’ha d’envair a ningú, ni cal matar-lo per anar al seu país (ara hi anem amb Ryanair).
Jo avui, no he renunciat a res en vers a les aspiracions de Catalunya, però malauradament no hi ha cap polític que intenti seguir construint el meu país com a mi m’agradaria. Malgrat això, l’estimo amb bogeria, no així als polítics.

[Atramuntanat]

Fa uns anys vaig estar a Grècia, un indret anomenat Lamia, que fou la darrera fortalessa dels almogàvers en aquelles terres... vaig informar-me del que els nostres "compatriotes" havien fet per allà... encara ara... molts segles després, mires de no dir que ets català, et fa vergonya la brutalitat amb la que els "catalans" van comportar-se allá... i a Sicilia... coneixeu les Vísperes sicilianes i les conseqüencies per a la població civil d'aquella isla... encara ara català és un insult que podríem traduir per (fill de...)...
V'ssssssssss

aixo jo tambe ho havia sentit, a vegades penso que el ser català implica sentirse membre de la unica cultura que ha fet auto-critica del seu passat.

som una alteracio politica, un accident historic que no ha desaparescut del tot, una anomalia en la globalitzacio constant del mon, una mostra de que es pot ser sense estar-hi, un suspens en la cartilla de notes de l'estat espanyol

[Terraxaman]

Hola nois/es:

Penso que Catalunya, tot i els canvis que pateix com qualsevol altra indret europeu, molts la sentim igual, però no ens la deixen ser com voldríem. L’actuació dels polítics, uns i altres i altres, no satisfà als que voldríem una Catalunya lliure, en pau amb els seus veïns, autofinançada, reconeguda i admirada però aquest no és motiu de no estimar-la o voler-la tal com és.
Jo avui, no he renunciat a res en vers a les aspiracions de Catalunya, però malauradament no hi ha cap polític que intenti seguir construint el meu país com a mi m’agradaria. Malgrat això, l’estimo amb bogeria, no així als polítics.

A veure, en primer lloc, aclarir per si algú te dubtes que jo em sento català primer i ciutadà del món, tot seguit... Faig meves gairebé totes les teves paraules... especialment la idea d'una Catalunya Lliure... diguem-ho clar INDEPENDENT!, en la mesura en que avui en dia una nació-estat pot ser-ho en tot aquest tingladillo del capital que anomenen Unió Europea...
Però els meus dubtes de fons subsisteixen...
Saps que passa que hauriem de començar per definir que és Catalunya ...
He cercat en la tradició, en la història, en la sociologia, en els texos polítics i jurídics, i cap definició de nació em satisfà, com la majoria de vosaltres penso que avui la nació es només un sentiment, mentre que hi hagi una sola persona que és senti catalana, Catalunya seguirà visquent, encara que com molt bé diu atramuntanat "com una anomalia"...
Però tornem-hi quan diem que estimem Catalunya que volem dir... el seu passat, la seva història, home no es que sigui molt edificant, especialment des del 1333 fins avui... amb excepcions, val!, d'acord!...
Les seves institucions?, home, des de la Nova Planta fins ara... que vols que et digui...
Els seus símbols?... doncs que?... que volem dir quan afirmem amb el cor amatent i inflamat que estimem Catalunya?... potser el Barça?... la seva gent?...
Ja t'ho deia abans, tinc dubtes... aquesta no és la Catalunya que jo voldria, i penso que si les coses segueixen per aquest camí, cal preguntar-se: sobreviurem?...

V'sssssssssssss

[Jumperracing]

És evident que et sens català, caram no en dubto pas d'això.
I pel que fa a que entenem per estimar Catalunya... no és fàcil delimitar exactament quines coses del nostre país ens agraden i per tant les estimem, però si que per mi és fàcil recordar com el meu pare estimava el seu país i jo, que voleu que us digui, alló que estimava el meu pare, jo també m'ho estimo.

[DAVID973]

Els Almogavers, la millor i mes temible infanteria de l'edat mitja, kins temps akells, jo penso ke sort vam tindre de guerrers com akells, o si no no se pas ke seriem ara

[QSC]

Els Almogavers, la millor i mes temible infanteria de l'edat mitja, kins temps akells, jo penso ke sort vam tindre de guerrers com akells, o si no no se pas ke seriem ara

I potser n'hauríem de tindre algun avui dia ... per deixar-lo anar per La Cibeles de tan en quan . Potser ens tindrien mes en consideració i una mica mes de respecte.

V'sssssssss