25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs. Queden 67 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
Països Catalans
1349, Llucmajor, Mallorca: de l'indret conegut des d'aleshores com es Camp de sa Batalla, s'hi esdevé la batalla de Llucmajor, en la qual les tropes de Pere III el Cerimoniós derroten les de Jaume III de Mallorca, per la qual cosa el primer incorporarà de la Corona d'Aragó el regne de Mallorca.
1521, Mallorca: la Germania proclama Joanot Colom instador del poble, és de dir, cap dels agermanats, com de successor de Joan Crespí, que havia sigut assassinat per son germà Francesc Colom.
1979, Catalunya: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut de Sau.
1998, Girona: Els Minyons de Terrassa fan el primer 4 de 9 sense folre del segle XX, 117 anys després que s'assolís per primera i única vegada de la història.
2005, Barcelona: hi detenen l'exsenador Lluís Maria Xirinacs acusat d'apologia del terrorisme per haver-se declarat "amic d'ETA"; l'alliberaran del cap de dos dies (27 d'octubre) de causa de la seva avançada edat.
Resta del món
1415, Agincourt, Pas de Calais, França: Enric V d'Anglaterra hi derrota els francesos a la batalla d'Agincourt (Guerra dels Cent Anys).
1825: l'Uruguai obté la independència del Brasil.
1836, París, França: instal·len de la place de la Concorde l'obelisc portat del temple de Karnak de Tebes, obsequi del virrei d'Egipte, Muhàmmad Alí Paixà, de canvi d'un rellotge d'alabastre.
1837, Buenos Aires, Argentina: hi executen públicament José Vicente Teinafé, ex-governador del Córdoba, son germà Guillermo i el capità Santos Pérez, en ser considerats culpables de l'assassinat del general Juan Facundo Quiroga, esdevingut el 16 de febrer de 1835.
1863, San Salvador, El Salvador: l'exèrcit guatemalenc, després d'un setge de 25 dies, conquereix i saqueja la ciutat.
1868, Baire, Cuba: les tropes espanyoles hi derroten els insurrectes cubans, combat de Baire, guerra de Cuba).
1905, imperi Rus: els ferroviaris declaren la vaga general (Revolució Russa).
1917, Irlanda: elegeixen Eamon de Valera president del Sinn Féin.
1927, Oceà Atlàntic, prop de Rio de Janeiro, Brasil: s'hi enfonsa el transatlàntic italià "Principessa Mafalda" provocant la mort de 314 persones.
1936, Roma, Itàlia) i Berlín, Alemanya: Hitler i Mussolini proclamen l'eix Roma-Berlín.
1949, Londres, Anglaterra: el De Havilland Comet, el primer avió de reacció destinat del transport de passatgers, fa un vol de prova Londres-Trípoli-Londres en 6 hores i 36 minuts, el doble de ràpid que els avions convencionals.
1951 - la Gran Bretanya: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya el Partit Conservador, encapçalat per Winston Churchill.
1956, Oslo, Noruega: el Comitè Norueg del Nobel atorga el Premi Nobel de Literatura de Juan Ramón Jiménez.
1958, Vaticà: Comença el Conclau per elegir nou Papa, degut de la mort de l'anterior Papa Pius XII, S'acabarà el 28 d'octubre amb l'elecció del nou Papa Joan XXIII
1977
Madrid, Espanya: el govern i els partits parlamentaris (amb l'aquiescència dels sindicats, CCOO i UGT) hi signen els Pactes de la Moncloa per reduir la conflictivitat laboral, millorar l'economia i consolidar la democràcia
Maynard, Massachusetts, EUA: la Digital Equipment Corporation presenta la computadora VAX.
1979 - el País Basc: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
1983, Illa de Granada: els Estats Units envaeixen l'illa.
1984, Itaipú (frontera entre el Brasil i el Paraguai: el dictador del Brasil, João Baptista Figueiredo, i el del Paraguai, Alfredo Stroessner inauguren la central hidroelèctrica més potent del món.
1985 - l'Argentina: el president Raúl Alfonsín decreta l'estat de setge durant 60 dies per de superar els intents colpistes.
1993
el Canadà: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya per majoria absoluta el Partit Liberal, encapçalat per Jean Chrétien, que desplaçarà del poder el Partit Conservador
Washington, EUA: Jerry Hall i Robert Stilmann, investigadors de la George Washington University, fan públic que han aconseguit de clonar embrions humans.
1994:
Ciutat del Vaticà, Roma: la Santa Seu denuncia l'establiment de relacions oficials amb l'OAP, sense caràcter plenament diplomàtic
Tegucigalpa, Hondures: els presidents centreamericans i el primer ministre de Belize, hi aproven una Declaració sobre pau i desenvolupament de la regió.
1997 - el Congo-Brazzaville: per ordre del Tribunal Suprem restablert, investeixen Denis Sassou-Nguesso president del país.
2001, Seattle, estat de Washington, EUA: Microsoft comença a comercialitzar el sistema operatiu Windows XP.
2003, Heathrow, Londres, Anglaterra: procedents de Nova York hi arriben els tres darrers avions Concorde en servei de British Airways; el 30 de maig del mateix any havien deixat de volar els d'Air France.
2005, Iraq: sense actes violents i amb molta participació, s'hi celebra el referèndum en què resultarà aprovada la nova constitució del país, malgrat el vot negatiu de la majoria dels sunnites.
Naixements
Països Catalans
1858, Barcelona: Antoni de Paula Capmany i Borri, empresari, catalanista i mecenes.
1893, Colònia Güell, Santa Coloma de Cervelló: Joaquim Folguera i Poal, poeta i crític literari català (m. 1919).
1961, València: Chimo Bayo, discjòquei i productor musical valencià.
Resta del món
1806, Bayreuth, Regne de Baviera: Johann Kaspar Schmidt conegut com a Max Stirner, filòsof alemany (m. 1856).
1811, Bourg-la-Reine: Évariste Galois, matemàtic francès (m. 1832).
1825, Viena, Imperi Austríac: Johann Strauss II, compositor austríac (m. 1899).
1838, París, França: Alexandre César Léopold Bizet conegut com a Georges Bizet, compositor francès (m. 1875).
1881, Màlaga, Espanya: Pablo Ruiz Picasso, conegut com a Pablo Picasso, pintor espanyol (m. 1973).
1886, Gijón: Eleuterio Quintanilla Prieto, pedagog i anarcosindicalista, militant de la CNT, i membre del grup Orto de la FAI.
1900, Abeokuta, Nigèria: Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana.
1926, Sant Petersburg, URRS: Galina Vixnévskaia, soprano russa (m. 2012).
1982, Egipte: Bassem Sabry, periodista, bloguer i defensor dels drets humans egipci.
Necrològiques
Països Catalans
1349, Llucmajor, Mallorca: Jaume III de Mallorca, de la batalla de Llucmajor (n. 1315).
1832, Madrid, Espanya: Asensi Julià i Alvarrachi, pintor i gravador valencià (n. 1756 o 1760).
Resta del món
1647, Florència, Gran Ducat de la Toscana: Evangelista Torricelli, físic i matemàtic.
1909, Berlín: Ferdinand von Strantz, cantant prussià.
1920, Brixton, Lambeth, Londres, Anglaterra: Terence MacSwiney, patriota irlandès, després de 73 dies de vaga de fam en protesta pel seu empresonament per les autoritats britàniques (n. 1879).
2008, Fort Myers, EUA: Gerard Damiano, director de cinema estatunidenc.
2014, Suffolk, Anglaterra: Jack Bruce, compositor, cantant i multiinstrumentista escocès.
Festes i commemoracions
Dia Mundial de la Societat de la Informació
Mare de Déu de la Bonanova
Santoral católic
Sants
Crisant i Dària, esposos màrtirs;
Crispí i Crispinià, patrons dels sabaters;
Hilari de Javoux, bisbe
Front de Perigús, màrtir
Gaudenci de Brèscia, bisbe
Fructe, Valentí i Engràcia de Segòvia,eremita i màrtirs
Nestori (només de l'Església Assíria)
Hipòlit de Rocabertí, sant popular no canonitzat oficialment.
Beat Carles Gnocchi, prevere.