EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 14 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1808, Barcelona: Guerra del francès: S'acaba el Bloqueig de Barcelona intent de reconquesta de la ciutat de les tropes espanyoles. Acaba amb victòria francesa.
1877, Figueres (Alt Empordà): S'inaugura l'arribada del Ferrocarril a Figueres.
1910, Barcelona: S'ignagura al Petit Moulin Rouge, actualment conegut com El Molino.
1925, Barcelona: el capità general de Catalunya Joaquim Milans del Bosch i Carrió ordena el tancament del camp de les Corts del Barça: Gamper presenta la dimissió irrevocable com a president del club.
2011: Pere Navarro és escollit Primer Secretari del PSC, successor de José Montilla.

Resta del món

919, Imperi Bizantí: Romà I Lecapè és coronat emperador de l'Imperi Bizantí. Competeix la regència a l'imperi Bizantí, amb Constantí VII
1504, Granada (Andalusia), Espanya: hi arriba el cadàver d'Isabel I de Castella per ser-hi enterrat, procedent de Medina del Campo, on la reina havia mort tres setmanes abans.
1801, Estats Units: Tractat de Fort Adams entre els Estats Units i els choctaws.
1903, platja de Kitty Hawk, Carolina del Nord, EUA: Orwille i Wilbur Wright aconsegueixen de fer volar 59 segons el Flyer (pilotant Orwille), el primer avió (propulsar per una catapulta), de la història.
1989, Estats Units: The Tracey Ullman Show -un espai televisiu de la Fox Network- comença a emetre Els Simpsons com a sèrie.
1992: Es firma el tractat d'Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, entre Canadà, els Estats Units i Mèxic, que entrarà en vigència l'1 de gener de 1994.
2002, Pretòria, Sud-àfrica: el govern de la República Democràtica del Congo i els opositors que el combatien firmen un acord de pau que posa fi a quatre anys de guerra civil, amb prop de 2 milions de persones mortes.
2004, Bhutan: el país esdevé el primer del món sense tabac: se'n prohibeix la venda i el consum en públic.
2006, Yokohama, Japó: Final del Campionat del Món de Clubs de futbol. L'Internacional de Porto Alegre guanya al FC Barcelona per 1 gol a 0.
2014, Cuba i Estats Units restableixen relacions diplomàtiques.

Naixements

Països Catalans

1868 - Barcelona: Josep Comas i Solà, astrònom català (m. 1937).
1878 - Premià de Dalt, el Maresme: Salvador Castells i Mas, polític català represaliat pel Franquisme.
1947 - Barcelona: Jordi Llovet, professor universitari retirat, traductor i crític literari català.
1954 - Benicarló (el Baix Maestrat): Àngel Alonso Herrera, conegut com a Pitxi Alonso, futbolista valencià; actualment entrenador i comentarista de TV.

Resta del món

1706 - París (França): Émilie du Châtelet, matemàtica, física i escriptora francesa.
1734 - Lisboa: Maria I de Portugal, reina de Portugal (1777-1816); i reina de Brasil (1815-1816).
1749 - Aversa, Nàpols: Domenico Cimarosa, compositor italià.
1778 - Penzance, (Cornualla): Humphry Davy, químic anglès.
1810 - San Fernando (Cadis), (Cadis): Francisco Serrano Domínguez, militar i polític espanyol. Fou President del consell de Ministres diversos cops durant la Primera República Espanyola I també fou el cinquè i últim president del govern espanyol de la Primera República Espanyola.
1908 - Grand Valley, (Colorado, EUA): Willard Frank Libby, químic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1960.
1930 - Tilsit, Alemanya: Armin Mueller-Stahl, actor alemany.
1936 - Buenos Aires (Argentina): Jorge Mario Bergoglio, papa Francesc.
1937 - Nova Orleans, Luisiana: John Kennedy Toole, novel·lista nord-americà (m. 1969).

Necrològiques

Països Catalans

1901, Sant Andreu de Palomar, Barcelona: Josep Manyanet i Vives, conegut com el “pare Manyanet”, religiós català, fundador dels instituts de Fills de la Sagrada Família (n. 1833).
2009 - Barcelona (Barcelonès): Albert Ràfols-Casamada, poeta i pintor català.

Resta del món

1187, Pisa (Itàlia): Gregori VIII, Papa de l'Església Catòlica.
1213, Roma (Itàlia): Sant Joan de Mata, frare provençal, fundador de l'Orde Trinitari.
1830, Santa Marta (Colòmbia): Simón Bolívar, líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, Perú, Equador i Bolívia.
1896, Antíbol, Provença (França): Pau Arena, escriptor occità en llengua francesa, Se'l considera representant del regionalisme occità en francès, degut a la temàtica occitana dels seus llibres.
1847, Parma, Ducat de Parma: Maria Lluïsa d'Àustria, esposa de Napoleó Bonaparte. Emperadriu consort de França. També fou arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia.
1907, Largs, Ayrshire, Escòcia: Lord Kelvin, físic, matemàtic i enginyer britànic. Conegut per l'Escala Kelvin de temperatures.
1964, Mount Vernon, (Estat de Nova York, EUA): Victor Franz Hess, físic austríac. Premi Nobel de Física pel descobriment de la radiació còsmica l'any 1936.
1982, Moscou, República Socialista Federada Soviètica de Rússia: Leonid Borisóvitx Kogan, violinista soviètic.
1992, Viena, (Àustria): Günther Anders, filòsof i assagistes, un dels més destacats en llengua alemanya del segle XX.
2011, Pyongyang, Corea del Nord: Kim Jong-il, líder de facto de la República Popular Democràtica de Corea.

Festes i commemoracions

Festa romana de Saturnàlia, festa romana dedicada al deu Saturn.

Santoral católic

sants Modest de Jerusalem, bisbe; Judicael de Domnònia, rei; Bega d'Andenne, vídua; Esturmi de Fulda, abat; Joan de Mata, fundador de l'Orde de la Trinitat; Josep Manyanet i Vives, fundador dels Fills de la Sagrada Família i les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret; sants Daniel i Ananies, Azaries i Misael (a orient).

[STV]

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 13 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1535: Barba-roja, encapçala el saqueig de Maó, a l'illa de Menorca.
1913, Madrid: S'aprova un decret del Govern espanyol que permet que qualsevol regió espanyola mancomuni les seves diputacions, servint de base legal per a la creació de la Mancomunitat de Catalunya.
1979, Madrid: El rei Joan Carles I sancionà com a llei orgànica de l'Estat l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre).
1979, Catalunya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia, conegut com l'Estatut de Sau.
1989: té lloc l'Assemblea Constituent de Catalunya Lliure, impulsada pel PSAN.

Resta del món

218 aC, República romana: les tropes combinades dels cònsols Publi Corneli Escipió i Tiberi Semproni Llong I es troben amb les d'Anníbal al marge esquerre del riu Trebia al sud de Placentia, i són derrotades a la batalla de Trèbia.
1118, Saragossa: el rei Alfons I el Bataller pren la ciutat de mans dels taifes.
1352, Roma: Innocenci VI és escollit Papa.
1499, Granada: Més de tres mil musulmans es converteixen al cristianisme per evitar ser expulsats de la península Ibèrica
1812, Cadis: Se celebra el primer Sorteig Extraordinari de Nadal.
1859, Torí: Sant Joan Bosco funda la Societat Salesiana, una congregació clerical coneguda pel nom salesians.
1865, Estats Units: L'esclavatge és abolit als Estats Units, amb la 13a esmena de la Constitució dels Estats Units.
1945, Uruguai esdevé membre de l'ONU.
1956, Japó esdevé membre de l'ONU.
1978, Dominica esdevé membre de l'ONU.
1980, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: Passats 53 dies, i amb un dels membres entrant i sortint del coma, Brendan Hughes, líder de la vaga de fam, en posa fi abans que mori cap dels set participants.
2005, Bolívia: Evo Morales guanya les eleccions presidencials de Bolívia amb un 51%.
2011, Estadi Internacional de Yokohama, Yokohama, Japó: El F. C. Barcelona guanya el seu segon Campionat del Món de Clubs de futbol guanyant 4 a 0 contra el Santos Futebol Clube.

Naixements

Països Catalans

1840 - Arecibo, Puerto Rico: Josep Coll i Britapaja, compositor, especialment de sarsueles.
1956 - Mataró, Maresme: Jordi Bosch i Palacios, actor català.
1971 - Barcelona: Arantxa Sánchez Vicario, tennista professional catalana.
2004 - Barcelona: Josep Romeu i Figueras, poeta i crític literari català (n. 1917).

Resta del món

1734 -Lausèrta, Regne de França: Jean-Baptiste Rey, compositor i director d'orquestra francès.
1828 - Jönköping, Suècia: Viktor Rydberg, escriptor suec i un membre de l'Acadèmia Sueca, 1877-1895).
1856 - Cheetham Hill, Manchester Anglaterra: Joseph John Thomson, físic britànic, Premi Nobel de Física.
1878 - Gori, Geòrgia, Imperi Rus: Ióssif Stalin, primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953.
1879 - Münchenbuchsee, Suïssa - Paul Klee, pintor suís.
1881 - Madrid: Emilio Carrere Moreno escriptor espanyol.
1890 - Nova York, Estats Units: Edwin Howard Armstrong, enginyer elèctric i inventor nord-americà. Inventor del Receptor superheterodí.
1897 - Cuthbert, Georgia: Fletcher Henderson, pianista de jazz estatunidenc (m. 1952).
1902 - Tarassona, Província de Saragossa: Paco Martínez Soria, estrella del cinema espanyol.
1911 - Middletown (Connecticut), Estats Units: Jules Dassin, director de cinema i guionista.
1913 - Lübeck (Alemanya): Willy Brandt, polític alemany (m. 1992).
1920 - Filadèlfia, Estats Units: Robert Leckie, escriptor estatunidenc.
1943 - Dartford, Kent, Anglaterra: Keith Richards, guitarrista de The Rolling Stones, cantant i compositor anglès de rock.
1946 - Cincinnati, Ohio, EUA: Steven Spielberg, director, guionista i productor de cinema estatunidenc.
1963 - Shawnee (Oklahoma), EUA: Brad Pitt, actor estatunidenc.
1969 - Madrid: José Santiago Cañizares Ruiz, futbolista espanyol. Va jugar de porter al Celta de Vigo, Reial Madrid i al València CF.
1980 - Staten Island, Nova York, EUA: Christina Aguilera, cantant i actriu nord-americana.

Necrològiques

Països Catalans

2000, Zarautz, País Basc: Luis Claramunt, pintor, dibuixant i gravador català.

Resta del Món

1638, París, Regne de França: François Leclerc du Tremblay, noble francès, després caputxí amb el nom de Josep de París i cofundador de l'orde religiós de les Filles del Calvari.
1737, Cremona, Itàlia: Antonio Stradivari, lutier italià. Conegut pels seus instruments Stradivarius.
1803, Weimar: Johann Gottfried Herder, filòsof, teòleg i crític literari alemany que el seu treball va contribuir a l'aparició del Romanticisme alemany.
1829, París, França: Jean-Baptiste Lamarck, naturalista francès. Autor de la teoria evolutiva del Lamarckisme.
1848, Praga, Bohèmia: Bernard Bolzano, matemàtic, lògic, filòsof i teòleg bohemi (n. 1781).
1892, Londres, Anglaterra: Richard Owen, biòleg, paleontòleg i estudiós de l'anatomia comparada anglès.
1995, Hünfeld, Hessen, Alemanya: Konrad Zuse, pioner de la computació.
1999, París, França: Robert Bresson, cineasta francès.
2008, Santa Rosa, EUA: Mark Felt ('Garganta Profunda'), policia estatunidenc, agent del FBI.
2008, Sulaimaniyah, Iraq: Nahla Hussain al-Shaly, activista feminista kurda.

Festes i commemoracions

Dia Internacional del Migrant

Santoral católic

sant Malaquies (profeta);
Gacià de Tours, bisbe;
Winebald de Heidenheim, abat; servent de Déu
Francesc Xavier Butinyà i Hospital, jesuïta i fundador de les Serventes de Sant Josep.

[STV]

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 12 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1359, Cervera, la Segarra: Se celebren les Corts del Principat, que donaran origen a la Diputació General de Catalunya o Generalitat.

Resta del món

324, Roma: Licini abdica com a emperador romà.
1154, Abadia de Westminster, Anglaterra: Enric II és coronat rei d'Anglaterra.
2001, Marroc: L'aleshores cap de l'oposició, José Luís Rodríguez Zapatero visita el Marroc provocant les ires del govern espanyol.
2013, Guaiana Francesa: S'enlaira el satèl·lit Gaia de l'ESA.

Naixements

Països Catalans

1834 - Alcoi, l'Alcoià: Antoni Gisbert i Pérez, pintor valencià (m. 1901).
1850 - Alaquàs, l'Horta Oest: Faustí Barberà i Martí, metge, erudit i polític valencià (m. 1924).
1868 - Barcelona: Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador científic català, impulsor de l'astronomia moderna a Catalunya (m. 1937).

Resta del món

1683 - Versalles, França: Felip V, primer rei espanyol de la casa dels Borbons (m.1746).
1915 - París, França: Édith Piaf, cantant francesa (m. 1963).
1924 - Welwyn Garden City, Hertfordshire, Regne Unit: Edmund Purdom, actor de cinema anglès (m. 2009).
1926 - Bagdad: Abd al-Wahhab al-Bayati, poeta iraquià.
1956 - Santiago de Xile: Dinora Valdivia, ballarina i coreògrafa xilena i catalana.
1979 - Lleida: Ferran Aixalà, Clown, actor, humorista, guionista i cantant.

Necrològiques

Països Catalans

1940, Barcelona: Joan Viladomat i Massanas, músic i compositor català (n. 1885).
1990, Barcelona: Xavier Benguerel i Llobet, escriptor català.
1991, Sabadell: Joan Morral i Pelegrí, regidor de l'Ajuntament de Sabadell i militant republicà federal.
2003, Badalona, el Barcelonès: Juan José Moreno Cuenca, conegut com el Vaquilla, actor i conegut delinqüent contra la propietat privada.

Resta del món

211, Roma: Publi Septimi Geta, emperador romà (n. 189).
1442 - Győr (Regne d'Hongria): Elisabet de Luxemburg, consort d'Hongria i Bohèmia, i duquessa consort d'Àustria.
1948 - Haworth, Yorkshire, Anglaterra: Emily Brontë, escriptora britànica.

Santoral católic

sants Eva, mare dels homes; Anastasi I de Roma, papa; Gregori d'Auxerre, bisbe;[2] beat Urbà V, papa.

[STV]

20 de desembre

El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 11 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1974 - Andorra la Vella (Andorra): hi inauguren la Biblioteca Nacional d'Andorra.
2003 - Barcelona: Pasqual Maragall pren possessió com a 127è president de la Generalitat de Catalunya.

Resta del món

1046 - Roma: Finalitza al pontificat de Papa Gregori VI, va començar el 5 de maig de 1045. Enric III, valent-se dels privilegis que li atribuïen el Privilegium Othonis, el va obligar a abdicar i va ser desterrat a Colònia.
1803 - Nova Orleans (EUA): al palau del Cabildo se celebra la cerimònia de cessió de la Louisiana als Estats Units per part de França, segons l'acord de venda signat el 30 d'abril del mateix any entre Napoleó i el President dels Estats Units Thomas Jefferson.
1860 - Columbia (EUA): l'Assemblea de l'estat declara dissolta la unió amb els Estats Units, fet que desencadena la Guerra de Secessió.
1940 - Washington DC (EUA): Roosevelt pren possessió per tercera vegada del càrrec de President.
1973 - Madrid (Espanya): l'organització armada ETA assassina amb una bomba el president del govern espanyol Luis Carrero Blanco.
1987 - Larry Wall distribueix la primera versió del llenguatge de programació Perl.
2011 - Madrid: Mariano Rajoy Brey pren possessió com a president del Govern d'Espanya.

Naixements

Països Catalans

1904, Castelló de la Plana (la Plana Alta): Bernat Artola i Tomàs, poeta valencià (m. 1958).
1953, València (l'Horta): José Luis Roberto Navarro, polític ultradretà i empresari.
1954, El Genovés (la Costera): Paco Cabanes Pastor "el Genovés", pilotari valencià reconegut com un dels millors de la història.

Resta del món

1927, GeoJe (GyeongSang, Corea del Sud): Kim Young-sam, polític coreà, president de Corea del Sud.
1955, Hehlrath, Rin del Nord-Westfàlia, República Federal Alemanya: Martin Schulz, polític i llibreter alemany.
1963, Madrid (Espanya): Helena de Borbó i Grècia, aristòcrata espanyola, Infanta d'Espanya.
1969, Neuss (RF Alemanya): Mònica Oltra i Jarque política i advocada valenciana.

Necrològiques

Països Catalans

1911 - Barcelona: Joan Maragall, poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX (n. 1860).
1926 - Barcelona: Narcisa Freixas i Cruells, compositora catalana i pedagoga musical.
2009 - Alzira (la Ribera Alta): Enric Solbes, pintor i il·lustrador valencià (n. 1960).

Resta del món

1973 - Madrid, Espanya: Luis Carrero Blanco, president del govern espanyol, assassinat amb una bomba pel grup terrorista ETA (n. 1904).
1996 - Seattle (EUA): Carl Sagan, popular astrònom estatunidenc i divulgador científic.
1998 - Cambridge, Anglaterra: Alan Lloyd Hodgkin, biofísic anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1963 (n. 1914).
2008 - Lyme (EUA): Robert Mulligan, director de cinema i televisió estatunidenc.

Santoral católic

sants Zeferí I, papa; sant Arquelau; Eugeni i Macari de Mauritània; Ursicí del Jura, eremita; Domènec de Silos, abat; beat Vincenzo Romano, prevere; beat Gonçal de Silos, monjo; Pere de Cadireta, màrtir; Pietro Massaleno, monjo; servent de Déu Joaquim Rosselló i Ferrà (Mallorca, 1833-1909), fundador dels Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.

[STV]

21 de desembre

El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 10 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1808, Molins de Rei: Després de trencar el bloqueig de Barcelona, el general Saint-Cyr derrotà les tropes del bàndol patriòtic reagrupades en la línia del Llobregat.
1809: Final del setge de Girona, la ciutat capitula després de sis mesos de pels francesos, tot i l'auxili de les tropes al comandament de Joan Clarós.
1889: Buffalo Bill arriba a Barcelona amb el circ en el qual demostra les seves habilitats durant la seva gira per Europa.
1908: Es funda a Barcelona la "Lliga vegetariana".
2005: Entra en funcionament el primer domini .cat.

Resta del món

1471: Els portuguesos João de Santarém i Pêro Escobar descobreixen l'Illa de São Tomé.
1511: El dominic espanyol Pedro de Córdoba, realitza la primera denúncia contra el maltractament als indis en el Nou Món.
1532: La representació numèrica de les 23 hores i cinquanta un minuts del dia d'avui configura un curiós palíndrom de dotze xifres: (23:51.21.12.1532), que no es produiria fins 470 anys després 20:02.20.02.2002
1605: Surt d'El Callao l'expedició de Pedro Fernández de Quirós, en aquest viatge es descobriria la major part de les illes Noves Hèbrides.
1879: El New York Herald anuncia que Edison ha inventat l'enllumenat públic per electricitat.
1880, Illa de Man, Regne Unit: S'hi reconeix el sufragi femení.
1900, Leipzig: Lenin publica el primer número del diari marxista Iskra ("Espurna")
1911: Es concedeix a l'escriptor espanyol José de Echegaray el Toisó d'Or.
1912: Dinamarca, Noruega i Suècia declaren la seva neutralitat en cas de guerra.
1923: El Nepal: aquest país, fins aleshores un protectorat britànic, esdevé independent.
1942: El govern bolivià desarticula el PIR (Partit d'Esquerra Revolucionària).
1946: Terratrèmol al sud del Japó: moren 1.362 persones i 36.000 cases són destruïdes.
1948, Irlanda se separa de la Commonwealth.
1958, Charles de Gaulle és escollit en referèndum president de la V República de França.
1959, Madrid: El president dels Estats Units Eisenhower visita a Francisco Franco a Madrid; més d'un milió de persones surten al carrer per a rebre'l.
1962
Argentina: creació de l'Academia Porteña del Lunfardo.
El Parc Nacional Rondane s'estableix com el primer parc nacional de Noruega.
1966: Es llença la sonda espacial soviètica Luna 13. que aconsegueix aterrar a la lluna i recollir mostres de la superfície lunar.
1968: Marxa cap a la Lluna la nau espacial estatunidenca Apollo 8
1980, Galícia: S'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia de Galícia.
1987: Naufraga el transbordador filipí Doña Paz: 4.000 morts.
1988: Atemptat de Lockerbie
1989, Nicolae Ceausescu convoca una assemblea del PCR a Bucarest (Romania) per a condemnar les protestes iniciades cinc dies abans a Timisoara. L'assemblea es gira en contra seu i s'inicia la Revolució romanesa de 1989.
1991 – Primeres eleccions legislatives a Taiwan en 40 anys, amb una àmplia victòria del governamental Kuomitang (Partit Nacionalista), que reformarà la Constitució.
1992, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Hongria creen una zona de lliure comerç.
1994, Mèxic: El volcà Popocatépetl de Mèxic, va registrar una explosió que va produir gas i cendres a més de 25 km de distància.

Naixements

Països Catalans

1651 - València: Tomàs Vicent Tosca i Mascó, erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de creador del moviment Novatores.
1850 - Barcelona: Lluís Domènech i Montaner, arquitecte, polític i historiador català.
1874 - Barcelona Josep Maria Sert i Badia, pintor i decorador català (m. 1945).
1960 - Barcelona: Loquillo, músic.
1979 - Olot: Elisabet Canalias Vila, matemàtica catalana especialista en el càlcul de trajectòries interplanetàries.
1981 - Palma: Marta Fernández Farrés, jugadora de bàsquet.

Resta del món

1915 - Nova York, Estats Units: Joe Mantell, actor estatunidenc
1935 - Oak Park, Illinois, Estats Units : John G. Avildsen, director de cinema estatunidenc.
1937 - EUA: Jane Fonda, actriu.
1940 - EUA: Frank Zappa, guitarrista i compositor.
1947 - Algesires, Cadis, Andalusia: Paco de Lucía, guitarrista andalús.
1948 - EUA: Samuel L. Jackson, actor.
1954 - EUA: Chris Evert, tenista.
1959 - EUA: Florence Griffith-Joyner, atleta.
1966 - Anglaterra: Kiefer Sutherland, actor.

Necrològiques

Països Catalans

1923 - Castellar del Vallès: Lluís Rodés i Pou, escolapi català.
1925 - Sabadell: Manuel Ribot i Serra, bibliotecari, arxiver, historiador, dramaturg i poeta català.
1995 - València: Vicent Badia i Marín, advocat, articulista, cronista i escriptor valencià (n. 1919).
1997 - Santanyí, Mallorca: Blai Bonet i Rigo, poeta i escriptor mallorquí (n. 1926).

Resta del món

72 - Chennai, Índia: Sant Tomàs apòstol
1375 - Certaldo, República de Florència: Giovanni Boccaccio, escriptor en italià.
1824 - Londres: James Parkinson, científic.
1940 - Rockville (Maryland), Estats Units: Francis Scott Fitzgerald, escriptor.
1945 - Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya: George Smith Patton, militar estatunidenc.
1950 - Getaria: Joseph Apeztegi, jugador de pilota basca.

Santoral católic

sants Miquees, profeta; Pere Canisi, prevere; venerable Gaietana Alberta Giménez, fundadora de les Religioses de la Puresa de Maria; venerable Maria Llorença Llong, fundadora de les Clarisses Caputxines.

[STV]

22 de desembre

El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs. Queden 9 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1979 - Madrid: El Butlletí Oficial de l'Estat publica la Llei Orgànica 4/1979, del 18 de desembre, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
2003 - Barcelona: l'Ajuntament recupera la bandera de Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el 1996.

Resta del món

69 - Roma (Itàlia): amb la mort d'Aule Vitel·li, Vespasià esdevé emperador romà després que -el mateix any- Tiberi Alexandre, prefecte d'Egipte, l'en proclamés a Alexandria.
1248 - Frankfurt (Alemanya): l'arxiduc Carles és coronat emperador d'Alemanya amb el nom de Carles VI.
1465 - Sint-Truiden (Principat de Lieja): se signa la Pau de Sint-Truiden que significa l'annexió de fet del principat de Lieja al ducat de Borgonya.
1849 - l'escriptor rus Fiodor Dostoievski és indultat moments abans de ser executat.
1885 - Ito Hirobumi, un samurai, es converteix en el primer ministre del Japó.
1894 - a França comença el cas Dreyfus, quan Alfred Dreyfus és empresonat per traïció.
1928 - les grans potències reconeixen l'autonomia duanera de Xina.
1933 - es permet per primera vegada el vot a les dones a Espanya.
1936 - desembarca a Cadis, el primer contingent de 3.000 "Camises Negres" italians per unir-se als rebels en la Guerra Civil Espanyola.
1938 - Berlín (Alemanya): Otto Hahn, director de química de l'Institut Kaiser Wilhelm de Berlín, i el seu equip aconsegueixen la primera fissió nuclear de la història.
1972 - Andes: Es localitzen amb vida setze dels quaranta-cinc passatgers que viatjaven en un avió uruguaià que s'havia estavellat als Andes dos mesos abans.
2004 - Vélizy-Villacoublay (Yvelines, l'illa de França, França): Jacques Chirac hi rep George Malbrunot i Christian Chesnot, els dos periodistes francesos segrestats 4 mesos a l'Iraq per l'exèrcit islàmic.
2014 - En la República Popular de Xina científics anuncien la troballa de material orgànic en un meteorit procedent de Mart.

Naixements

Països Catalans

1810 - Sabadell: Feliu Llonch i Mates, industrial tèxtil català.
1933 - Roda de Ter: Emili Teixidor i Viladecàs, pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana
1951 - Rupit i Pruit, Osona: Àngel Colom i Colom, polític independentista català, dit "el Sis Ales" pel seu nom i cognoms.

Resta del món

1856 - Potsdam (Nova York), EUA: Frank Billings Kellogg, polític nord-americà i premi Nobel de la Pau el 1929.
1858 - Lucca, Gran Ducat de Toscana: Giacomo Puccini, compositor d'òpera italià.
1861 - Wernigerode: Hermann Gehrmann, músic i estudiós musical.
1867 - Opava (República Txeca): Joseph Maria Olbrich, arquitecte txec (m. 1908).
1873 - Vohenstrauß, Baviera, Imperi Alemany: Karl Weinmann, musicògraf alemany
1949 - Douglas (illa de Man), Regne Unit: Maurice Gibb i Robin Gibb, cantants, compositors i productors anglesos, membres dels Bee Gees.
1950 - Colotlán, Mèxic: José Victoriano Huerta Márquez, president interí de Mèxic.
1959 - Augsburg, Alemanya: Bernd Schuster, futbolista i entrenador alemany.
1962 - Ipswich, Suffolk, Regne Unit: Ralph Fiennes, actor britànic.
1984 - Halmstad, Suècia: Jonas Altberg, músic i DJ suec.
1985 - Collado Villalba, Espanya, Edurne, cantant espanyola.

Necrològiques

Països Catalans

1916 - Barcelona: Manuel Giró i Ribé, compositor i organista català (n. 1848).
2006 - Barcelona (el Barcelonès): Cesc, dibuixant i pintor català.

Resta del món

69 - Roma (Itàlia): Aule Vitel·li, emperador romà, mort assassinat arran de l'entrada a Roma del general Primus.
1879 - Madrid (Espanya): Gustavo Adolfo Bécquer, poeta espanyol.
1989 - París (França): Samuel Beckett, escriptor irlandès i premi Nobel de Literatura el 1969 (n. 1906)
1999 - París: Robert Bresson, cineasta francès.
2002 - Georgetown: Desmond Hoyte, president de Guyana (n. 1929)
2014 - Crawford, Colorado, Estats Units: Joe Cocker, músic de rock i blues anglès (n. 1944)

Santoral católic

sants Honorat de Tolosa, bisbe; Queremó de Nilòpolis, màrtir; Francesca Xaviera Cabrini, verge i fundadora.

[STV]

23 de desembre

El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 8 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1602 - Reial Monestir de Poblet: Elecció de Simó Trilla com el que seria l'últim abat perpetu d'aquest Monestir.
1975 - Barcelona:Creació del Consell de Forces Polítiques de Catalunya.

Resta del món

1910: Ramón Barros Luco és proclamat President de Xile.

Naixements

Països Catalans

1740, Almussafes, la Ribera Baixa: Antoni Ludenya, jesuïta i matemàtic valencià.
1807, Sallent, Bages): Antoni Maria Claret i Clarà, religiós català, fundador dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, claretians) i de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes.
1886, Tornabous, Urgell: Salvador Seguí Rubinat, anarquista lleidatà.
1898, el Cabanyal, València: Rafael Rivelles Guillem, actor valencià.

Resta del món

1634, Viena, Arxiducat d'Àustria: Marianna d'Àustria, arxiduquessa d'Àustria i reina consort de Castella i Aragó (1649- 1665) i regent de Castella i Aragó (1665-1675).
1790, Fijac, França: Jean-François Champollion, pare de l'egiptologia.
1804, Boulogne-sur-Mer, França: Charles-Augustin Sainte-Beuve, crític literari francès (m. 1869).
1881, Moguer, província de Huelva, Andalusia, Espanya: Juan Ramón Jiménez, poeta en espanyol.
1968, Guayama, Puerto Rico: Manuel Rivera-Ortiz, fotògraf nord-americà.
1977, Valdagno: Cristina Castagna, alpinista italiana coneguda per ser la primera dona del seu país en coronar el Makalu.

Necrològiques

Països Catalans

1896, Sabadell, Vallès Occidental: Isabel Vilà i Pujol, mestra, considerada la primera sindicalista catalana (53 anys).
1983, la Galera, Montsià: Isidre Nadal Baqués, Llum de la Selva, seguidor de la no-violència, naturista, ecologista, vegetarià i crudívor català (106 anys).
1995, Barcelona: Artur Bladé i Desumvila, periodista i escriptor català (n. 1907).

Resta del món

1524, Cochin, Índia portuguesa: Vasco da Gama, navegant i aventurer portuguès, primer europeu que va arribar a l'Índia navegant a través del cap de Bona Esperança (n. 1469).
1930, Interlaken, Suïssa: Marie Fullinger, soprano austríaca.
1979, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Ernest B. Schoedsack, director, productor i director de fotografia estatunidenc (86 anys)
2013, Shutesbury, Massachusetts, Estats Units: Yusef Lateef, músic nord-americà (96 anys).

Santoral católic

sant Dagobert II, rei franc; Thorlac de Skalholt, bisbe d'Islàndia; Joan de Kenty, prevere; Vintila d'Ourense, eremita; beat Nicolau Factor, frare; beat Joan Cirita, abat; venerable Lluïsa de França (Teresa de Sant Agustí), carmelita.

[STV]

24 de desembre

El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs. Queden 7 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1640 - Barcelona: revolta contra la monarquia durant la Guerra dels Segadors.
1752 - Barcelona: s'hi fa el primer assaig d'enllumenat públic.

Resta del món

1500 - Cefalònia (Imperi Otomà): Victòria sobre els turcs de Gonzalo de Córdova, l'anomenat el Gran Capità.
1865 - Pulaski (EUA): el general Nathan Bedfortd Forrest, amb altres veterans confederats, funda el Ku Klux Klan.

Naixements

Països Catalans

1825 - Molins de Rei: Gabriel Batllevell i Tort, mestre d'obres català, pare de l'arquitecte modernista Juli Batllevell.
1829 - Oriola (el Baix Segura): José Rogel Soriano, compositor valencià de sarsuela (m. 1901).
1836 - Oriola (el Baix Segura): Joaquim Agrasot Juan, pintor valencià (m. 1919).
1887 - València: Lucrezia Bori, cèlebre cantant valenciana d'òpera - soprano lírica (m. 1960).
1888 - Valls (Alt Camp): Cèsar Martinell i Brunet, arquitecte català, a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme (m. 1973).

Resta del món

1389 - Château de l'Hermine (Vannes): Joan V de Bretanya, duc de Bretanya entre 1439 i 1442.
1796 - Morges, Cantó de Vaud, Suïssa: Cecilia Böhl de Faber y Larrea, Fernán Caballero, novel·lista d'origen suís establerta a Espanya.
1922 - Brogden, Carolina del Nord: Ava Gardner, actriu nord-americana (m. 1990).
1924- Shanghai, Xina: Qiao Shi, polític xinès, President de l'Assamblea Nacional de la Xina (m. 2015)

Necrològiques

Països Catalans

1608 - Barcelona: Àngela Margarida Prat, Àngela Serafina, religiosa catalana (m. 1543).
1816 - Las Lagunas, Mèxic: Manuel Tolsà, arquitecte i escultor neoclàssic valencià.
1822 - Prats de Lluçanès: Francesc Mirambell i Giol, religiós, lexicògraf, historiador i acadèmic.

Resta del món

1872 - Glasgow, Escòcia: William John Macquorn Rankine, enginyer i físic escocès (n. 1820).
1935 - Viena, Àustria: Alban Berg, compositor austríac (n. 1885).
1992 - Brussel·les, Bèlgica: Peyo, dibuixant de còmics entre d'altres els barrufets.
2008:
Londres - Anglaterra: Harold Pinter, dramaturg anglès, Premi Nobel de Literatura el 2005.
departament de Tolima: Colòmbia: Englio Gaona Ospina, guerriller colombià, militant de les FARC.
Martha's Vineyard, EUA: Samuel Huntington, politòleg estatunidenc.

Festes i commemoracions

És la Nit de Nadal: és el dia tradicional de fer cagar el tió, al vespre. Se celebra la Missa del Gall.
Celebració de la Fia-Faia a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, en commemoració del solstici d'hivern.

Santoral católic

sants Adam i Eva, primers pares; Delfí de Bordeus, bisbe; Adela de Pfalzel, abadessa; Irmina d'Oeren, abadessa; beata Paola Elisabeta Cerioli, fundadora; venerable Àngela Margarida Prat, vídua i religiosa.

[STV]

25 de desembre

El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs. Queden 6 dies per a finalitzar l'any.



Esdeveniments

Països Catalans

1921 - Barcelona: Inauguració de l'Estadi Català a la Foixarda.
1928 - Barcelona: Primera edició de la Copa Nadal Femenina de natació.
1932 - Barcelona: Incendi dels Magatzems el Siglo.

Resta del món

800 - Carlemany és coronat a Roma emperador de l'Imperi Romà d'Occident pel Papa Lleó III.
1046 - Roma: Comença el pontificat de Climent II, amb el suport d'Enric III.
1223 - Rieti (Itàlia):Sant Francesc d'Assís organitzà el primer pessebre vivent de la història.
1962 - Cau una gran nevada a Catalunya.
1989 - Nicolae Ceauşescu, president de Romania és afusellat conjuntament amb la seva dona, Elena, a Targoviste.
1991 - Mikhaïl Gorbatxov dimiteix com a president de la Unió Soviètica.

Naixements

Països Catalans

1875 - València: Manuel Benedito Vives, pintor valencià, perpetuador de l'escola valenciana del segle XIX (m. 1963).
1912 - Barcelona: Jaume Gubianas i Jovés, pintor.
1956 - Barcelona: Xavier Borràs i Calvo, escriptor i periodista català.

Resta del món

40 aC: Cleòpatra Selene i Alexandre Heli, fills de Cleòpatra i de Juli Cèsar.
c. 4 aC, Betlem (Judea): Jesucrist.
1863 - Chevry-Cossigny (França): Charles Pathé, productor i director de cinema francès.
1883 - París, França: Maurice Utrillo, pintor francès.
1899 - Nova York (els EUA): Humphrey Bogart, actor nord-americà (m. 1957).
1911 - París: Louise Bourgeois, artista francesa instal·lada a Nova York.
1927, Ram Narayan, músic indi.
1936 - Londres, Regne Unit): Alexandra del Regne Unit, aristòcrata anglesa.

Necrològiques

Països Catalans

1583, València: Nicolau Factor, frare franciscà, pintor del Renaixement i beat valencià (63 anys).
1849, Barcelona: Andreu Avel·lí Pi i Arimon, historiador i epigrafista especialitzat en història de Barcelona.
1933, Barcelona: Francesc Macià i Llussà, polític i militar català, President de la Generalitat de Catalunya.
1948, Prada de Conflent: Pompeu Fabra, filòleg i enginyer català.
1983, Palma: Joan Miró i Ferrà, pintor
1998, València: Vicent Ventura i Beltran, periodista i polític valencià, fundador del Partit Socialista Valencià. (n. 1924).

Resta del món

1893, Houilles: Victor Schoelcher, polític francès conegut per haver tractat d'abolir definitivament l'esclavatge a França.
1901, Munic: Josef Rheinberger, compositor i pedagog alemany.
1922, Etterbeek, Bèlgica: Alphonse Goovaerts, compositor i musicòleg belga.
1938:
Batalla de l'Ebre: Alfonso María de Borbón y Pintó, militar espanyol.
Praga, Txèquia: Karel Čapek, escriptor txec, creador del terme “robot” (48 anys).
1963, París, França: Tristan Tzara, assagista i poeta. Fundador del moviment dadaista (n. 1896).
1977, Corsier-sur-Vevey, Lausana, Suïssa: Charles Spencer Chaplin, conegut com a Charles Chaplin (i popularment també com Charlot, el seu principal personatge), actor de cinema d'origen anglès.
2006, Atlanta, Geòrgia (EUA): James Brown, cantant de soul.

Festes i commemoracions

Nadal: per a la Cristiandat occidental, commemoració del naixement de Jesús, una de les festes cristianes més importants.

Santoral católic

sant Pere Nolasc, frare i fundador de l'Orde de la Mercè; beats Folquet de Marsella; Jacopone de Todi; Pere el Venerable de Cluny, abat; serventa de Déu Josefina Vilaseca i Alsina (1940-1952).

[STV]

26 de desembre

El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs. Queden 5 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1995 - Barcelona: Partit d'homenatge a Epi, retirat al mes de juny, retirant-se la seva samarreta i rebent l'Orde Olímpica.

Resta del món

1135 - Anglaterra: Coronació del Rei Esteve d'Anglaterra
1661 - La Haia: signatura del Tractat de partició del ducat de Limburg i els Països enllà del Mosa entre Espanya i la república de les Set Províncies Unides
1793 - França: Batalla de Geisberg a Wissembourg.
1805 - Àustria i França signen el Tractat de Pressburg, que posa fí a la guerra de la Tercera Coalició.
1860 - Anglaterra: Es celebrà el primer partit de futbol entre clubs de la història. Fou entre el Hallam Football Club i el Sheffield Football Club a la ciutat de Sheffield.
1898 - Marie i Pierre Curie anuncien l'aïllament del radi.
1919 - RSFS de Rússia: S'inicia una campanya d'alfabetització total.
1948 - Hungria: El Cardenal József Mindszenty fou arrestat i acusat de traïció i conspiració.
1976 - Nepal: Es fundà el Partit Comunista del Nepal.
1978 - París: Arrenca la primera edició del ral·li París-Dakar
2003 - Bam (Kerman, l'Iran): un fort terratrèmol de 6.3 graus a l'escala de Richter provoca la destrucció de la ciutat i la mort de més de 20 mil persones.
1991 - URSS: Reunió formal del Soviet Suprem que acorda dissoldre formalment la Unió Soviètica.
1997 - Illa de Montserrat: Explota el volcà de Soufrière Hills que provoca un petit tsunami.
1999 - Europa Central: La tempesta Lothar atravessa l'Europa Central, provocant la mort de 137 persones i causant danys en valor de 1.3 bilions de dòlars.
2003 - Iran: Terratrèmol de 6.6 de magnitud a la ciutat de Bam. Hi ha desenes de milers de morts i destrueix la Ciutadella de Bam.
2004 - oceà Índic: un sisme marí de magnitud 9.2 a l'escala de Richter amb l'epicentre situat prop de l'illa de Sumatra provoca un gran tsunami que arrasa bona part de les costes d'aquest oceà i hi causa la mort o desaparició de ben bé 300.000 persones (tsunami de l'Oceà Índic).
2006 - Nigèria: Explota un conducte de petroli a Lagos. Mort d'almenys 260 persones.

Naixements

Països Catalans

1760, Sogorb, Alt Palància: José Juan Camarón y Meliá, pintor i gravador valencià (m. 1819).
1848, Barcelona: Ignasi Ferrer i Carrió, gramàtic i escriptor català (m. 1903).
1849, Alcoi: Josep Espí i Ulrich, compositor i músic valencià (m. 1905).
1930, Lleida: Josep Pernau i Riu, periodista català (m. 2011).
1955, Sabadell, Vallès Occidental: Sergi Mateu i Vives, actor català de teatre, cinema i televisió.
1981, Banyoles, Pla de l'Estany: Albert Corominas Bertran, piragüista català.

Resta del món

1194, Jesi, Regne d'Itàlia: Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic. (m. 1250).
1831: Charles Meerens, intèrpret i musicòleg belga
1893, Xiangtan, Hunan, la Xina: Mao Zedong (毛澤東: nom també adaptat a les llengües occidentals com Mao Tse-Tung), polític xinès, president del país (m. 1976).
1955, Montevideo, Uruguai: Esteban Klisich, compositor i pedagog uruguaià.
1963, Gentofte, Dinamarca: Lars Ulrich, músic de rock danès, membre fundador i bateria de Metallica, grup de heavy metal estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

2012, Calonge, (Baix Empordà): Dolors Hubach i Vilarrodà, mestra català.

Resta del món

268, Roma, Itàlia: El Papa Dionís I.
418: Roma (Itàlia): El Papa de Roma Zòsim I.
1458, Nantes (França): El Duc Artur III de Bretanya.
1476, Milà (Itàlia): El Duc de Milà Galeàs Maria Sforza (n. 1444).
1530, Agra (Índia): Baber, Emperador de l'Imperi Mogol. (n. 1483).
1820, Trieste (Itàlia): Joseph Fouché, polític francès i mestre d'espies (n. 1759).
1943, Madrid (Espanya): Vicente Cantos Figuerola, advocat i polític valencià, ministre de Justícia (1934-1935) durant la Segona República Espanyola (n. 1868).
1972, Kansas City (Missouri) (Estats Units d'Amèrica): El 33è President dels Estats Units Harry S. Truman. (n. 1884).
1988, Madrid (Espanya), el compositor basc Pablo Sorozábal Mariezkurrena (n. 1897).
1999, Nova Delhi (Índia), Shankar Dayal Sharma, 9è President de l'Índia. (n. 1918).
2001, Hertfordshire (Anglaterra, Regne Unit): Nigel Hawthorne, actor anglès (n. 1929).
2006, Rancho Mirage (Califòrnia, EUA): Gerald Ford, 38è president dels Estats Units d'Amèrica (n. 1913).

Festes i commemoracions

Boxing day, festa celebrada a diversos països de la Commonwealth.
Dia de la Independència i la Unitat a Eslovènia.

Santoral católic

Dia de sant Esteve, en commemoració de sant Esteve màrtir, protomàrtir del cristianisme; papa Dionís I; Zòsim I, papa; Marí de Roma, màrtir;[1] Vicenta María López y Vicuña, verge i fundadora de les Religioses de Maria Immaculada.
Sant Esteve, a Catalunya la seva festa constitueix la continuació del dia de Nadal essent festiu laboral. També és dia festiu a Alsàcia, Àustria, Croàcia, la República Txeca, Alemanya, Hong Kong, Itàlia, Irlanda, Luxemburg, Polònia i Eslovàquia.

[Mamut]

...Dia de sant Esteve, en commemoració de sant Esteve màrtir, protomàrtir del cristianisme.

"Yo me lo guiso, yo me lo como..."

ESTEVE !!!

[Xavier]

I tant! Felicitats STV!!!

[STV]

Moltes gracies. Salut

[STV]

27 de desembre

El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 4 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1794 - Figueres (l'Alt Empordà): les tropes franceses ocupen la ciutat.
1933 - Barcelona: Enterrament multitudinari del President de la Generalitat Francesc Macià.
1985 - Barcelona sol·licita oficialment l'organizació dels Jocs Olímpics.

Resta del món

1831 - Charles Darwin parteix d'Anglaterra en el bergantí Beagle en el viatge que li permet desenvolupar la seva famosa teoria.
1836 - El govern d'Espanya reconeix la independència de Mèxic.
1870 - Guerra Francoprussiana: S'inicia el bombardeig de París.
1870 - Madrid: Atemptat mortal contra el general Joan Prim, President del govern espanyol.
1904 - Londres (Anglaterra): es fa la primera representació de "Peter Pan", de James Matthew Barrie, al Duke of York's Theatre.
1917 - Moscou: Els soviètics nacionalitzen els 18 bancs de Rússia.
1945 - Es crea el Fons Monetari Internacional.
1949 - La Haia (Països Baixos): mitjançant la signatura del Tractat de La Haia els Països Baixos reconeixen la independència d'Indonèsia.
1966 - Madrid: Joan Antoni Samaranch es nomena president de la Delegación Nacional de Deportes.
1978 - El rei Joan Carles I sanciona la Constitució espanyola davant les Corts.
1979 - Tropes soviètiques envaeixen l'Afganistan.

Naixements

Països Catalans

1350 - Perpinyà, (el Rosselló): Joan I, "el Caçador", rei de la Corona d'Aragó (m. 1396).
1806 - Ramon Cabrera i Grinyó, militar carlí.
1859 - Vicent March, pintor valencià.
1922 - Ramon Trias Fargas, economista i polític català.
1943 - Joan Manuel Serrat, cantautor català.
1995 - Carlos Cuevas, actor.

Resta del món

1532 - Sevilla: Joan de Ribera, religiós valencià que arribà a ser arquebisbe i virrei de València i posteriorment sant (m. 1611).
1571 - Johannes Kepler, astrònom alemany.
1822
Dole (França): Louis Pasteur, químic francès.
Ciutat de Guatemala, Guatemala: Juan José Gerardi Conedera, bisbe guatemalenc, assassinat el 1988.
1901 - Marlene Dietrich, actriu alemanya.
1948 - Gerard Depardieu, actor francès.

Necrològiques

Països Catalans

1923 - Barcelona: Lluís Domènech i Montaner, arquitecte, polític i historiador català (n. 1850).
2015 - Montserrat Gudiol i Corominas, pintora catalana (n. 1933).

Resta del món

1875 - Pàdua: Francesco Miniscalchi-Erizzo, polític italià.
1923 - Alexandre Gustave Eiffel, enginyer civil. (n. 1832).
1942 - William G. Morgan, inventor del voleibol.
1950 - Max Beckman, pintor alemany.

Santoral católic

sants Joan Evangelista, Fabiola de Roma, vídua; Teodor Grapte i Teòfanes Grapte, Nicareta de Nicomèdia.

[STV]

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 2 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

2013, Palma: L'Obra Cultural Balear atorga a la Viquipèdia en català el premi Francesc de Borja Moll.

Resta del món

418 - Bonifaci I és triat papa.
1170 - Thomas Becket, arquebisbe de Canterbury, és assassinat per quatre cavallers i per encomana de Enric II d'Anglaterra.
1825 - Bolívia s'independitza d'Espanya.
1911 - Mongòlia s'independitza de la Dinastia Qing.
1989 - l'Assemblea Federal de Txecoslovàquia tria unànimement al dramaturg Václav Havel nou president del país.

Naixements

Països Catalans

1875 - València: Francesc Almarche i Vázquez, historiador valencià (m. 1927).
1876 - el Vendrell, Baix Penedès: Pau Casals i Defilló, violoncel·lista català (m. 1973).
1914 - Girona: Domènec Balmanya, futbolista català (m. 2002).
1955 - Granollers: Claudi Arimany i Barceló, flautista de fama internacional, considerat hereu directe quant a estil interpretatiu i concepte musical de Jean-Pierre Rampal, de qui va ser alumne i company en múltiples concerts.

Resta del món

1766 - Glasgow, Regne de la Gran Bretanya: Charles Macintosh, inventor de la tela impermeable.
1788 - Ormaiztegi, País Basc: Tomás de Zumalacárregui, militar carlista basc.
1829 - Milà: David Kaltbrunner, geògraf.
1938 - Yonkers, Estat de Nova York, Estats Units d'Amèrica : Jon Voight, actor estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1859 - Barcelona: Pròsper de Bofarull i Mascaró, arxiver i historiador català (n. 1777).
1942 - Sant Quirze Safaja (Moianès): Màrius Torres, poeta català (n. 1910).
1943 - Barcelona: Carme Karr, escriptora en català, compositora i feminista barcelonina.
2009 - Barcelona: Joan Oncina, tenor català (n. 1921).

Resta del món

1170 - Canterbury, Regne d'Anglaterra: Thomas Becket, Arquebisbe de Canterbury, canceller d'Anglaterra, i primat de l'Església d'Anglaterra, patró de l'Orde de Cavallers de Sant Tomàs.
1602 - Florència: Jacopo Corsi, escriptor, poeta, músic i mecenes
1926 - Sanatori de Valmont, Suïssa: Rainer Maria Rilke, escriptor i poeta austríac.
1952 - Nova York, EUA: Fletcher Henderson, pianista de jazz estatunidenc (n. 1897).
1987 - Hoboken, Nova Jersey: Patrick Bissell, ballarí estatunidenc.
1998 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, Don Taylor, actor i director de cinema estatunidenc.
2008 - Canes, França: Ted Lapidus, modista francès.

Festes i commemoracions

Festa Local de Saga (Baixa Cerdanya), al municipi de Ger.

Santoral católic

David, rei d'Israel; sants Tròfim d'Arle, bisbe; Tomàs Becket, bisbe i màrtir; venerable Lotari I, emperador.

[STV]

30 de desembre

El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs. Queda 1 dia per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1242 - Alzira (la Ribera Alta): Jaume I conquereix la vila.
1930 - Núria (Queralbs, el Ripollès): hi arriba el primer tren cremallera.

Resta del món

1922 - es constitueix la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
1953 - els Estats Units: s'hi posen a la venda els primers televisors en color.
1965 - les Filipines: Ferdinand Marcos n'esdevé el president.
1993 - Israel i el Vaticà: els dos estats estableixen relacions diplomàtiques.
1997 - Algèria: els insurgents causen 4 centenars de morts en 4 pobles diferents.
2000 - Manila (les Filipines): hi esclaten una sèrie de bombes que hi causen 22 morts i un centenar de ferits.
2006 - Madrid (Espanya): ETA fa explotar una furgoneta carregada d'explosius a l'aeroport de Madrid. Oventic, (Chiapas, Mèxic): comença la trobada entre els Zapatistas i els Pobles del Món, que durà fins al 2 de gener de 2007.
2006 - Madrid (Espanya):José Luís Rodríguez Zapatero suspèn qualsevol iniciativa de diàleg entre el govern espanyol i ETA.

Naixements

Resta del món

1865, Bombai, Raj Britànic: Rudyard Kipling, escriptor indi d'origen britànic, premi Nobel de Literatura de 1907.
1883, Edegem, Bèlgica: Marie Gevers, novel·lista belga.
1895, Madrid: José Bergamín Gutiérrez, escriptor espanyol (m. 1983).
1914, Leningrad, URSS: Ígor Mikhàïlovitx Diàkonov, historiador, lingüista i traductor rus.
1942: Janko Prunk, historiador eslovè.
1947, Toledo, Ohio: Steve Mix, jugador de bàsquet nord-americà que va jugar 13 temporades a la NBA.
1943, Estocolm, Suècia: Gösta Winbergh (m. 2002).
1959, La Vall d'Uixó: Josep Lluís Abad i Bueno, poeta.

Necrològiques

Països Catalans

1870 - Madrid Joan Prim i Prats, militar i polític progressista català (n. 1814).
1950 - Madrid: Carles Padrós i Rubió, polític i empresari català, un dels fundadors del Real Madrid Club de Futbol.
1998 - Barcelona: Joan Brossa, poeta en català.

Resta del món

1828: Waldemar Thrane, compositor, violinista i director d'orquestra noruec.
1896 - Manila, Filipines, Espanya: José Rizal, afusellat per les autoritats espanyoles.
1970 - Rochester (Nova York), Estats Units: José Justiniani Echániz, pianista cubà instal·lat als Estats Units (n. 1905).
2006:
Iraq: Saddam Hussein, executat a la forca.
Madrid - Espanya: Carlos Alonso Palate i Diego Armando Estacio, ciutadans equatorians residents a Madrid, víctimes d'un atemptat d'ETA.

Festes

les Filipines - Dia de Rizal.
La Festa del Pi celebrada a Centelles (Osona) Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional


Santoral católic

sants Judit, heroïna d'Israel; Roger, bisbe; Fèlix I, papa; venerable Dídac d'Osma, bisbe.

[STV]

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs. No queda cap més dia per finalitzar l'any, ja que n'és el darrer. Per això, als països catalans, se'l coneix com el dia de cap d'any (quan es celebra la Nit de cap d'any), el dia de l'Home dels Nassos, i a vegades, el dia de Sant Silvestre.


Esdeveniments

Països Catalans

1148 - Tortosa (el Baix Ebre): Ramon Berenguer IV culmina la conquesta de la ciutat al califa almoràvit al-Muzaffar.
1229 - Palma: Jaume I entra vencedor a la ciutat després de conquerir Mallorca al soldà almohade Abu-l-Ala Idris al Mamun.
1962 - Palma (Mallorca): acte fundacional de l'Obra Cultural Balear.
1979 - Barcelona: El Diari Oficial de la Generalitat publica la Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Resta del món

1949 - cerro de la Atalaya, Medina-Sidonia: El guerriller antifranquista Bernabé López Calle és mort en una emboscada.
1999 - Panamà: el canal passa a mans panamenyes, d'acord amb els Tractats que Jimmy Carter i Omar Torrijos havien signat i que el Senat estatunidenc havia ratificat el 18 d'abril de 1978.
2004 - Kíev (Ucraïna): dimiteix el primer ministre pro rus d'Ucraïna, Viktor Ianukóvitx, després que la repetició de les eleccions el dia 26 hagi donat la victòria a Víktor Iutxenko.
2009 - Espanya: la llei 11/2007 obliga a totes les administracions públiques a donar l'opció telemàtica de tots els seus serveis.

Naixements

Països Catalans

1378 - la Torreta de Canals, la Costera: Alfons de Borja, Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom de Calixt III de 1455 a 1458. Primer Papa catalanoparlant de la història (m. 1458).
1431 - Xàtiva, la Costera: Roderic de Borja, Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom d'Alexandre VI de 1492 a 1503. Segon Papa catalanoparlant de la història, després del seu oncle Calixt III (m. 1503).
1491 - Saint-Malo: Jacques Cartier, navegant i explorador bretó, el primer gran explorador francès de Nord-amèrica (m. 1557).
1830 - València, l'Horta: Manuel Danvila y Collado, advocat, historiador i polític valencià, ministre de Governació d'Espanya el 1892 durant la regència de Maria Cristina (m. 1906).
1835 - Arenys de Mar (Maresme): Fidel Fita i Colomer, arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català
1866 - Castelló de la Plana, Plana Alta: Salvador Guinot Vilar, escriptor i alcalde de Castelló (m. 1944).
1883 - Neix a Palamós (Girona) el periodista i propagandista anarcosindicalista Eusebi Carbó.
1908 - Miravet, Província de Tarragona: Roc Llop i Convalia, sindicalista, i escriptor
1983: 1a #frikimates

Resta del món

1714: Arima Yoriyuki, matemàtic japonès (m. 1783).
1869 - Le Cateau-Cambrésis, França: Henri Matisse, pintor, escultor i dissenyador francès (m. 1954).
1881 - Smilde, Països Baixos: Jacob Israël de Haan, escriptor, poeta, jurista i publicista gai.
1908 - Buczacz, Imperi Austrohongarès, a l'actual Ucraïna: Simon Wiesenthal, conegut caçador de nazis.
1918 - Gondar, Etiòpia: Yosef Ben-Jochannan, historiador afrocentrista.
1936 - Kolin, Txecoslovàquia: Eva Randová mezzosoprano txeca.
1941 - Glasgow, Escòcia: Alexander Chapman Ferguson, jugador i entrenador de futbol escocès.
1948 - Boston, Estats Units : Donna Summer, la «Reina de la música disco», cantant i compositora musical afroamericana coneguda pels seus èxits en la dècada dels 70 i en els primers 80

Necrològiques

Països Catalans

2012 - Barcelona: Moisès Broggi i Vallès, metge i pacifista català (n. 1908).
1987 - Castelló de la Plana (la Plana Alta): Miquel Peris Segarra, poeta valencià (n. 1917).

Resta del món

1610 - Leiden (Països Baixos); Ludolph van Ceulen, matemàtic holandès (n. 1540).
1853 - Hamburg (Alemanya): Alexis de Chateauneuf, arquitecte i urbanista.

Festes i commemoracions

Festa Local de Ger a la comarca de la Cerdanya.
Darrer dia de l'any: segons Joan Amades és el dia més pervers després del de Sant Joan, en què el Dimoni es manifesta en totes les formes.
Dia de l'Home dels Nassos
Nit de cap d'any
Festa de l'Estendard, en commemoració de l'entrada de les tropes de Jaume el Conqueridor a Palma el 1229, és la festa cívica més antiga d'Europa. malgrat que no té caràcter oficial: la diada oficial és el 12 de setembre.

Santoral católic

sants Silvestre I, papa; Coloma de Sens màrtir; Joan Francesc Regis, prevere; Caterina Labouré, verge; Teofilacte d'Ohrid (només a l'Església ortodoxa).

[STV]

BON ANY

1 de gener

L'1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià. Queden 364 dies per a finalitzar l'any i 365 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1504, Gaeta: finalitza la guerra entre la Corona d'Aragó contra el Regne de França per la conquesta del Regne de Nàpols.
1960, Catalunya: es publica La pell de brau de Salvador Espriu.
1919, Lleida: S'inaugura el Camp d'Esports.
2000, Barcelona: Lluís Maria Xirinacs inicia una plantada a la plaça de Sant Jaume per reclamar la independència dels Països Catalans; s'hi estarà prop de mig any.

Resta del món

46 aC: Es comença a utilitzar el calendari julià.
1502, Brasil: Américo Vespucio descobreix la badia que després s'anomenarà de Rio de Janeiro.
1651: Carles II d'Anglaterra és coronat rei d'Escòcia.
1707: Joan V de Portugal és coronat rei.
1738, Antàrtida: l'explorador Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier descobreix l'illa de Bouvet.
1788, Londres, Anglaterra: s'hi publica el primer número del diari The Times.
1801:
Es produeix la unió entre el Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda, donant pas al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.
Palerm: Giuseppe Piazzi descobreix el primer asteroide, (1) Ceres.
1806, França: Napoleó deroga el calendari republicà i instaura el calendari gregorià.
1818: Es publica la novel·la Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley.
1820, Las Cabezas de San Juan, Andalusia: el general Rafael de Riego se subleva contra l'absolutisme monàrquic de Ferran VII d'Espanya i proclama la Constitució Espanyola de 1812.
1865, Xile: s'hi estableix el sistema mètric decimal.
1867, Suècia: Alfred Nobel obté per primera vegada dinamita de manera industrial.
1871, Argentina: hi entra en vigor el Codi Civil, redactat per Dalmacio Vélez Sársfields.
1880, Panamà: hi comencen les feines per a la construcció del Canal de Panamà.
1881, Kansas es converteix en el primer estat dels EUA a prohibir les begudes alcohòliques.
1901, Espanya: s'aplica oficialment l'horari mitjançant la mesura del meridià de Greenwich.
1912, Xina: el govern revolucionari proclama la república i designa com a president provisional el líder nacionalista Sun Yat-sen.
1913, Espanya: dimiteix el polític Antoni Maura, líder del Partit Conservador.
1916, Mèxic: el polític Venustiano Carranza arriba amb la seva gent a Querétaro, ciutat que proclama capital de la república (Revolució Mexicana).
1918, Hollywood, Califòrnia, Estats Units: l'actor de cinema anglès Charles Chaplin hi inaugura els seus propis estudis cinematogràfics.
1919, Alemanya: Fundació del Partit Comunista Alemany
1943, Guadalcanal: hi acaba la batalla que duu el nom de l'illa, amb la victòria dels estatunidencs sobre els japonesos, II Guerra Mundial).
1948, Europa: entra en vigor, entre diversos països, l'Acord General sobre Tarifes Duaneres i Comerç (GATT).
1952, Líbia: s'independitza de França i del Regne Unit.
1956, Sudan: s'independitza d'Egipte i del Regne Unit.
1959, Cuba: hi triomfa la revolució castrista i Fulgencio Batista en fuig.
1962, República Dominicana: després de la mort del dictador Trujillo, hi assumeix el poder el Consejo de Estado, presidit per Joaquín Balaguer.
1971, Xile: el govern d'Allende nacionalitza la banca privada.
1976, Veneçuela: el govern de Carlos Andrés Pérez nacionalitza l'explotació de petroli.
1986, Espanya: Entra en vigor el tractat de l'Adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea.
1989: Entra en vigor el Protocol de Montreal, ratificat per 29 països i la CEE, per protegir la capa d'ozó.
1992, Argentina: El peso substitueix l'austral com a moneda del país.
1993: Txecoslovàquia deixa d'existir després de 74 anys d'història en dividir-se en dos nous estats: Txèquia i Eslovàquia.
1994:
Entra en funcionament l'Espai Econòmic Europeu (EEE) i el tractat de lliure comerç (TLC) entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic.
Chiapas, Mèxic: Coincidint amb l'entrada en vigor del TLC, l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional s'alça en armes contra el govern mexicà. Els zapatistes ocupen San Cristobal de las Casas, Altamirano, Las Margaritas... Les seves peticions bàsiques són: treball, terra, sostre, alimentació, salut, educació, independència, llibertat, democràcia, justícia i pau.
1999, Unió Europea: Entra en vigor l'euro (€) per a transaccions financeres en onze dels quinze països de la Unió Europea, malgrat que es continuen fent servir les antigues monedes fins al primer de gener del 2002.
2002, Unió Europea: Es posen en circulació les monedes i bitllets d'euro (€), en onze dels quinze països de la Unió Europea.
2003, Brasil: Lula Inácio da Silva esdevé president del país.

Naixements

Països Catalans

1526, València: Lluís Bertran, sant de l'orde dels dominics.
1586, Barcelona: Pau Claris i Casademunt, polític, eclesiàstic i president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
1810, Gandia: Manuel Climent i Cavedo, organista i compositor valencià (m. 1870).
1877 - València: Manuel González Martí, dibuixant, historiador i erudit valencià, fundador del Museu de Ceràmica de València. (m. 1972).
1891, Santa Coloma de Queralt: Lluís Solà Padró, primer alcalde republicà de Santa Coloma de Queralt, condemnat a mort per un consell de guerra sumaríssim i afusellat.
1892, Igualada: Antoni Muset i Ferrer, escriptor i poeta català.
1899, Sabadell (Vallès Occidental): Antoni Estruch i Serrabogunyà, futbolista català dels anys 1920 (m. 1950).
1900, Girona: Xavier Cugat i Mingall, músic i dibuixant català.
1918, Maçanet de la Selva, la Selva: Manuel Anglada i Ferran, estudiós de la cultura catalana d'Andorra i del Pirineu (m. 1998).
1924 - Barcelona: Josep Comes i Busquets, pintor català.
1941, Sa Pobla, Illes Balears: Simón Andreu Trobat, actor mallorquí.
1949, Algemesí, Ribera Alta: Enric Lluch i Girbés, escriptor valencià.
1954, Vinalesa, Horta Nord: Vicent Pardo Peris, escriptor valencià.
1970, Canes, França: Alícia Ramírez Gomis, actriu i presentadora de televisió valenciana.
1979 - Barcelona: Gisela, cantant.
1983 - Barcelona: Daniel Jarque, futbolista català.

Resta del món

1557, Cluj-Napoca, Transsilvània: Esteve Bocskai, noble hongarès de Transsilvània.
1801, Erfurt: Heinrich Wilhelm Stolze, organista i compositor alemany del Romanticisme.
1823: Sándor Petöfi, poeta hongarès.
1854, Glasgow, Escòcia: James George Frazer, antropòleg escocès.
1863, París, França: Pierre de Coubertain, reinstaurador dels Jocs Olímpics de l'era moderna.
1879, Londres, Anglaterra: Edward Morgan Forster, escriptor anglès.
1881, Smilde, Països Baixos: Carry van Bruggen, escriptora.
1895, Washington DC, Estats Units d'Amèrica: John Edgar Hoover fundador del Federal Bureau of Investigation (FBI).
1897, Braila, Romania: Ana Aslan, científica i metge romanesa.
1917, Viena: Erwin Axer, director de teatre escriptor i professor universitari polonès.
1919, Nova York, Estats Units: Jerome David Salinger, escriptor estatunidenc, autor, entre d'altres, d'El vigilant en el camp de sègol (m. 2010)
1927, Madrid: Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora valenciana.
1928, Glasgow, Escòcia: Iain Crichton Smith, escriptor escocès.
1937, Istanbul, Turquia: Petros Màrkaris, escriptor i guionista grec.
1941, Stroud, Anglaterra: Martin Evans, genetista i bioquímic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.
1943, Chicago, Estats Units d'Amèrica: Richard Sennett, sociòleg i historiador estatunidenc.
1946, Costa d'Ivori: Alassane Ouattara, primer ministre de Costa d'Ivori.
1958: Bodil Ceballos, política i advocada sueca.
1968, Osijek, Croàcia: Davor Šuker, futbolista croat.
1972, Pointe-à-Pitre, Guadeloupe: Lilian Thuram, futbolista francès.
1981, Debrecen, Hongria: Zsolt Baumgartner, pilot de Fórmula 1.
1982, Unquillo, Argentina: David Nalbandian, tennista argentí.

Necrològiques

Països Catalans

1864 - Sueca, Ribera Baixa: Josep Bernat i Baldoví, escriptor i poeta valencià (n. 1809).
1939 - Borriana, Plana Baixa: Joaquín Peris Fuentes, intel·lectual i historiador valencià, fou alcalde de Borriana (1899-1901), mandat en el qual se li atorga el títol de ciutat al municipi (n. 1854).
2000 - Montblanc: Maties Palau Ferré, pintor i escultor català (n. 1921).
2005 - València: Vicente Aguilera Cerni, crític d'art i assagista valencià (n. 1920).

Resta del món

1782 - Londres, Regne Unit: Johann Christian Bach, compositor alemany fill onzè i darrer de Johann Sebastian Bach.
1881 - París, França: Louis Auguste Blanqui, activista polític revolucionari francès.
1894 - Bonn, Imperi Alemany: Heinrich Rudolf Hertz, físic alemany.
1928 - París (França): Loïe Fuller, ballarina nord-americana (n. 1862).
1962 - París, França: Diego Martínez Barrio, polític espanyol i President del Govern d'Espanya l'any 1933.
1986 - Cittiglio, Itàlia: Alfredo Binda, ciclista italià.
1992 - Nova York: Grace Hopper, militar nord-americana, pionera en el món de la informàtica (n. 1906).
1995 - Aube, França: Marcel Bidot, ciclista francès.
1998 - Albània: Haxhi Lleshi, militar i polític albanès i President d'Albània de 1953 a 1982.

Festes i commemoracions

Cap d'any: festa de benvinguda de l'any nou.

Santoral católic

sants Telèmac de Roma, màrtir
Fulgenci de Ruspe, bisbe
Eufrosina d'Alexandria, verge
Clar de Viena, bisbe
Guillem de Dijon, abat
Basili d'Ais, bisbe
Odiló de Cluny, abat
Zedislava Berka, monja.
El Dolç Nom de Jesús: És l'onomàstica dels Jesús, Manuels i Manueles i Salvadors, perquè l'àngel de l'Anunciació va proclamar que se l'anomenaria Emmanuel.

[STV]

2 de gener

El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià. Queden 363 dies per a finalitzar l'any i 364 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1902 - Barcelona: es publica el primer número del setmanari "Cu-Cut", que passarà a la Història pels fets del Cu-Cut.

Resta del món

1873 - Finalitza a Còrdova el Congrés de la Federació Regional Espanyola de la Internacional.
1492 - Granada (Andalusia): l'ocupació de la ciutat per les tropes castellanes posa fi a la conquesta del regne de Granada.
1799 - Londres (Gran Bretanya ): La Gran Bretanya s'afegeix a l'aliança entre Rússia i Turquia.

Naixements

Resta del món

1642: Mehmet IV, sultà otomà.
1740, Torà, Bisbat de Solsona: Joan Nuix, jesuïta.
1815, Montevideo: Isidoro de María, periodista uruguaià.
1822, Prússia, Imperi Alemany: Rudolf Clausius, físic.
1837, Nijni Nóvgorod, Imperi Rus: Mili Balàkirev, músic.
1871, Ciutat de Luxemburg: Nikolaus Welter, escriptor, home d'estat i crític literari luxemburguès.
1905, Londres: Michael Tippett, compositor britànic.
1920: Isaac Asimov, científic i escriptor nord-americà.
1928:
Tòquio: Daisaku Ikeda, poeta i escriptor japonès.
1961: Encino, Califòrnia, Estats Units: Todd Haynes, director de cinema i guionista estatunidenc.
1962 Sahagún, província de Lleó: Carmelo Gómez, actor espanyol.
1968, Bronx, Nova York, Estats Units : Cuba Gooding Jr. , actor estatunidenc.
1969, Walnut Creek, Califòrnia: Christy Turlington, model nord-americana.
1976:
Danilo Di Luca, ciclista italià
Sevilla, Espanya: Paz Vega, actriu.
1983, Los Angeles, Califòrnia: Kate Bosworth, actriu nord-americana.

Necrològiques

Països Catalans

1916, Sabadell, Vallès: Fèlix Sardà i Salvany, eclesiàstic apologista i escriptor català.
1964, Barcelona: Pius Font i Quer, botànic, farmacèutic i químic català (n. 1888).
1984, Barcelona: Sebastià Juan Arbó, escriptor català (n. 1902).
1997, Pineda de Mar, Maresme: Joan Coromines, lingüista català.

Resta del món

1169: Bertrand de Blanchefort, gran mestre de l'orde del Temple.
1557: Pontormo, pintor italià.
1614: Luisa Carvajal y Mendoza, poetessa
1726: Domenico Zipoli, compositor italià
1792: Pedro López de Lerena, polític espanyol
1819: Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)
1861: Frederic Guillem IV de Prússia
1865: Leandro Gómez, militar uruguaià.
1868: Marcos Paz, president d'Argentina
1890: Julián Gayarre, tenor.
1904: James Longstreet general de la confederació americana (1861-1865).
1917: Edward Burnett Tylor antropòleg Britànic.
1939: Roman Dmowski, polític polonès.
1948: Vicente Huidobro, poeta xilè
1955: José Antonio Remón Cantera, militar i president de Panamà
1960: Fausto Coppi, ciclista italià.
1963:
Jack Carson, actor canadenc.
Dick Powell, actor estatunidenc.
1965: Jenaro de Urrutia Olaran, pintor basc
1974: Tex Ritter, actor i músic nord-americà.
1990: Alan Hale Jr., actor nord-americà
1995:
Mohammed Siyad Barre, president somali
Nancy Kelly, actriu nord-americana.
1999:
Margot Cottens, actriu uruguaiana.
Rolf Liebermann, compositor i director d'orquestra suís.
Sebastian Haffner, escriptor i periodista alemany.
2000:
Nat Adderley, músic de jazz nord-americà. [cal citació]
Lanzarote: Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, comtessa de Barcelona i mare de Joan Carles I.
Anna Maria Martínez Sagi, poetessa, sindicalista, periodista, feminista i atleta catalana.
Patrick O'Brian, historiador britànic.
2002: Armi Aavikko, cantant finesa.
2003: Monique Wittig, escriptora feminista francesa
2007: Elizabeth Fox-Genovese, historiadora nord-americana
2008:
Julio Martínez Prádanos, periodista xilè.
George MacDonald Fraser, novel·lista britànic
Robert C. Schnitzer, actor i productor de cinema nord-americà
2009: Inger Christensen, escriptora danesa.
2011:
Pete Postlethwaite, actor anglès de teatre, cinema i televisió.
Dick Winters, Campbelltown (Pennsilvània, EUA) militar estatunidenc, oficial de l'exèrcit dels Estats Units, i veterà de guerra condecorat. La sèrie Band of Brothers es versà sobre les seves experiències durant la 2a Guerra Mundial.
2015:
Nova York: Anas al-Liby, ciutadà libi acusat pels Estats Units per la seva participació en els atemptats contra les ambaixades dels Estats Units del 1998.
Košice: Arpád Račko, escultor eslovac.
San Mateo, Aragua, Veneçuela: Pedro Cassiram, periodista veneçolà

Santoral católic

sants Abel, patriarca; Defensor de Viena, màrtir de la Legió Tebana a Viena del Delfinat; Basili el Gran i sant Gregori Nazianzè, bisbes i doctors de l'Església; Teodor de Marsella, bisbe; sant Joan Bono de Milà, bisbe de Milà; Blidulf de Bobbio, abat; Vicentià de Tula o Vicentó, eremita; Adalard de Corbie, abat; sant Macari d'Alexandria el Jove, eremita; Isidor d'Antioquia, bisbe i màrtir.

[STV]

3 de gener

El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià. Queden 362 dies per a finalitzar l'any i 363 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

1904 - Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari En Patufet.
1962 - Castelló de la Plana: es constitueix el primer patronat de la Fundació Huguet.

Resta del món

1496 - Leonardo da Vinci prova una màquina voladora.
1521 - El Papa Lleó X excomunica Martí Luter.
1569 - Arriba a Padul (Granada) Iñigo López Mendoza, governador de Granada, amb un exèrcit de 2.000 infants i 400 cavalls per emprendre campanya contra els moriscs rebels.
1642 - S'aprova la Gran Amonestació, acta d'acusació del Parlament contra Carles I, rei d'Anglaterra.
1739 - Comença la Convenció del Pardo per resoldre les disputes angloespanyoles.
1749 – Surt al carrer el diari danès Berlingske Tidende, degà de la premsa diària universal.
1777 - Batalla de Princeton. El general americà George Washington derrota el britànic Charles Cornwallis.
1795 - Rússia i Àustria signen un acord pel repartiment de Polònia.
1815 - Àustria, Gran Bretanya i França formen una aliança defensiva secreta contra Prússia i Rússia.
1823 – S'instal·la a Cartago la Segona Junta Superior Governativa de Costa Rica.
1831 – S'inaugura l'Escola de Tauromàquia de Sevilla.
1833
Gran Bretanya guanya el control de les illes Malvines.
Un decret del govern de la província de Buenos Aires declara ciutat el poble de Belgrano, un dels actuals barris populosos de la Capital Federal.
El Beagle, amb Charles Darwin a bord arriba a la Terra de Foc.
1847
El regne de Suècia i Noruega reconeix la independència de l'Argentina.
El poble de ‘Yerba Buena', Califòrnia, canvia el seu nom per l'actual de ‘San Francisco'.
1851 – S'estableix el monopoli de licors per part de l'Estat de Costa Rica.
1861 - Guerra Civil dels Estats Units: Delaware vota en contra de separar-se dels Estats Units.
1868 - Japó: Amb la restauració Meiji el poder imperial és formalment restaurat i el Shogunat abolit.
1869 – Apareix a Londres el primer semàfor il·luminat a gas i accionat manualment per un policia.
1874 - Madrid (Espanya): Cop d'Estat del Capità General de Madrid, Manuel Pavía, qui entra a cavall en l'hemicicle de les Corts seguit de la Guàrdia Civil, acabant amb la Primera República Espanyola.
2004 - La mar Roja: hi cau un Boeing 737: hi moren 148 persones, la majoria turistes francesos.
2005 - EUA: S'emet el primer capítol de la sèrie Medium per la NBC.

Naixements

Països Catalans

1826 - Altafulla, Tarragonès: Joaquim Gatell i Folch, geògraf i explorador català (m. 1879).
1895 - Mataró, Maresme: Josep Pascual i Vila, químic català (m. 1979).
1912 - Benilloba (Alacant): Federico Antonio Borrell Garcia, Taíno, militant anarcosindicalista. La seva mort serà registrada per Robert Capa el 25 de setembre de 1936 en la mundialment coneguda fotografia “mort d'un milicià”.
1958 - Barcelona: Carles Francino i Murgades, periodista català.

Resta del món

106 aC - Ciceró, estadista de l'Antiga Roma.
313 - Nintoku, 16è emperador del Japó.
1642 - Diego Morcillo Rubio de Auñón, virrei del Perú.
1719 - Francisco José Freire, historiador portuguès.
1722 - Fredric Hasselquist, naturalista suec.
1733 - Richard Arkwright, inventor britànic.
1806 - Henriette Sontag, soprano alemanya.
1810 - Antoine d'Abbadie, geògraf francès.
1840 - Sacerdot Damià de Molokai, missioner belga.
1861 - William Renshaw, tennista britànic.
1865 - Henry Lytton, cantant d'òpera britànic.
1876 - Wilhelm Pieck, president de la República Democràtica Alemanya.
1883 - Clement Attlee, polític britànic.
1887 - August Macke, pintor alemany.
1892 - J. R. R. Tolkien, lingüista britànic, autor d'El senyor dels anells.
1894 - ZaSu Pitts, actriu nord-americana.
1897 - Marion Davies, actriu nord-americana.
1897 - Carlos Kelle, polític feixista xilè.
1901 - Ngô Dinh Diêm, president de Vietnam del sud.
1905 - Ray Milland, actor nord-americà.
1905 - Anna May Wong, actriu xinesa.
1906 - Óscar Domínguez, pintor surrealista espanyol.
1909 - Victor Borge, còmic danès.
1910 - John Sturges, cineasta nord-americà.
1920 - Renato Carosone, cantant italià.
1921 - John Russell, actor nord-americà.
1924 - André Franquin, dibuixant danès d' historietes.
1926 - George Martin, music britànic col·laborador dels Beatles.
1928 - José Lladró, ceramista espanyol.
1929 - Sergio Leone, director de cinema italià.
1932 - Dabney Coleman, actor nord-americà.
1945 - Stephen Stills, cantant nord-americà.
1956 - Peekskill, Estat de Nova York : Mel Gibson, actor, director, productor i guionista australo-americà.
1969 - Hurth-Hermulheim (Alemanya): Michael Schumacher, expilot i heptacampió de Fórmula 1.

Necrològiques

Països Catalans

2003 - Arenys de Mar, Maresme: Josep Maria Gironella i Pous, escriptor català en llengua castellana (n. 1917).

Resta del món

1868 - Logronyo, la Rioja, Espanya: Alfonsa Cavin Millot, religiosa, fundadora de les Missioneres de la Immaculada Concepció.
1952 - Viña del Mar, Xile: Luigi Stefano Giarda, violoncel·lista, director d'orquestra i compositor.
1992 - Santa Bàrbara (Califòrnia), Estats Units: Judith Anderson, actriu de teatre i cinema australiana.

Santoral católic

sants Anter I papa, Genoveva de París, verge; Apringi de Beja, bisbe; Florenci de Viena, bisbe; Daniel de Pàdua, diaca màrtir; serventa de Déu Catalina Balmaseda Sanmartín carmelita descalça; sant Daniel de Barcelona, màrtir llegendari.