EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 360 dies per finalitzar l'any i 361 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

* 2004 - Inici de les emissions de Ràdio Vilamajor a Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental).


Món

* 1728 - fundació de la Universitat de l'Havana (Cuba).
* 1892 - creació a Nova York, del Partido Revolucionario Cubano, on són com a principal caps José Martí i Tomás Estrada Palma.
* 1906 - Un terratrèmol destrueix la ciutat de Nicaragua.
* 1917 - Islàndia obté de Dinamarca una limitada autonomia administrativa.
* 1933 - S'inicien les obres per a la construcció del Golden Gate a San Francisco
* 1959 - Alaska es converteix en el 49 estat dels Estats Units.
* 1984 - Richard Stallman comença a desenvolupar el GNU.
* 1985 - Neixen en un hospital de París els dos primers trimigènits europeus concebuts per fecundació "in vitro".

Naixements

Països Catalans

* 1713 - Jordi Joan i Santacília, científic valencià
* 1865 - Ramon Casas, pintor català
* 1881 - Pau Gargalló, escultor català
* 1942 - Terenci Moix, escriptor català


Món

* 1717 - William Wildman Shute Barrington, britànic (1793)
* 1779 - Zebulon Pike, explorador dels Estats Units (1813)
* 1846 - Rudolf Christoph Eucken, escriptor alemany (1926)
* 1855 - King Camp Gillette, inventor dels Estats Units (1932)
* 1865 - Julio Garavito Armero, astrònom colombià (1920)
* 1876 - Konrad Adenauer, polític alemany, canceller de la República Federal Alemanya (1967)
* 1880 - Nikolay Medtner, compositor rus (1951)
* 1893 - Paramahansa Yogananda, guru indí (1952)
* 1900 - Yves Tanguy, pintor francès (1955)
* 1902 - Stella Gibbons, novel·lista anglès (1989)
* 1904 - Jeane Dixon, astròleg dels Estats Units (1997)
* 1909 - Stephen Kleene, matemàtic d'Estats Units (1994)
* 1910 - Jack Lovelock, atleta de Nova Zelanda (1949)
* 1910 - Hugh Brannum, actor (1987)
* 1913 - Jean-Pierre Aumont, actor francès (2001)
* 1914 - George Reeves, actor americà (1959)
* 1915 - Arthur H. Robinson, cartògraf canadenc (2004)
* 1920 - Arturo Benedetti Michelangeli, pianista italià (1995)
* 1921 - Friedrich Dürrenmatt, escriptor suís (1990)
* 1928 - Ali Bhutto, President del Pakistan (1979)
* 1931 - Alfred Brendel, pianista australià
* 1932 - Umberto Eco, escriptor italià
* 1932 - Raisa Gorbachev, dona de Mikhaïl Gorbatxov (1999)
* 1938 - Joan Carles I, rei de Espanya.
* 1942 - Maurizio Pollini, pianista italià
* 1946 - Diane Keaton, actriu dels Estats Units

Necrològiques

Països Catalans

* 1387 - Barcelona: Pere III el Cerimoniós, comte de Barcelona i rei d'Aragó.
* 1960 - Sant Celoni (Vallès Oriental): Francesc Sabaté Llopart, conegut com Quico Sabaté, militant anarquista i maqui, assassinat per la Guàrdia Civil d'Espanya.
* 2001 - Barcelona: Anna Maria de Saavedra i Macià, poetessa.

Món

* 1877 - Mor el sociòleg Giuseppe Fanelli que va promoure la constitució del nucli organitzador de la Secció Espanyola de la Asociació Internacional dels Treballadors.
* 1922 - Ernest Shackleton, explorador britànic de l'Antàrtida.
* 1981 - Lanza del Vasto, pacifista italià.

Festes i commemoracions

* Vigília del dia dels Reis d'Orient: en aquest dia es fa en molts llocs la cavalcada d'arribada dels Reis, que porten regals a la mainada.
* Nit de Naps a Arenys de Munt i Arenys de Mar (el Maresme).

* Onomàstica: Sant Telèsfor, sant Simeó Estilita, santa Emiliana, sant Joan-Nepomucè Newman, sant Carles de Sant Andreu.

[STV]

El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 359 dies per finalitzar l'any i 360 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

* 1640 - Salses (el Rosselló): les tropes catalanes en reconquereixen el castell als francesos, que l'havien ocupat 20 de juny de l'any anterior (Guerra dels Trenta Anys).

Món

* 1980 - Palerm: és assassinat per la màfia el president de Sicília Piersanti Mattarella.
* 2005 - Djakarta (Indonèsia): amb la presència de diversos líders mundials, hi comença la cimera de l'ASEAN per debatre com afrontar els danys causats pel tsunami que el dia 26 ha arrasat part del sud-est asiàtic.

Naixements

Països Catalans

* 1791 - Ontinyent, País Valencià: Josep Melcior Gomis, compositor valencià del romanticisme.

Món

* 1955 - Consett, comtat de Durham, Anglaterra: Rowan Atkinson, actor anglès.

Necrològiques

Món

* 1852 - París, (França): Louis Braille, mestre, creador de l'escriptura per a cecs que duu el seu nom (n. 1809)

Festes i commemoracions

* Dia dels Reis o festa de l'Epifania.
* Onomàstica: Adoració, sant Melani, sant Nilamó, santa Macra.
* Al vespre s'atorguen a Barcelona els premis Josep Pla i Nadal.
* Sorteig del nen de la Loteria espanyola.

[Kpeps]

un gran invent en d'en Braille

[STV]

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 358 dies per finalitzar l'any i 359 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Món

* 1325 - Portugal: Alfons IV accedeix al tron.
* 1558 - Calais (Pas-de-Calais, França): les tropes franceses ocupen aquesta ciutat, la darrera possessió continental anglesa, amb la qual cosa acaba definitivament la Guerra dels Cent Anys.

Naixements

Món

* 1502 - Bolonya (l'Emília, l'Emília-Romanya, Itàlia): Ugo Buoncompagni, que regnà com a papa amb el nom de Gregori XIII (m. 1585).
* 1964 - Long Beach (Califòrnia, EUA): Nicholas Kim Coppola, conegut com Nicolas Cage, actor de cinema estatunidenc.

Necrològiques

Món

* 1989 - Tòquio (el Japó): Hiro Hito, emperador del Japó.

Festes i commemoracions

* Dia de Nadal de l'Església Ortodoxa
* Onomàstica: Sants Ramon de Penyafort, Carles de Sezze; Crispí de Pavia bisbe, Tell de Soulignac, beat Mateu Guimerà d'Agrigent.

[STV]

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 357 dies per finalitzar l'any i 358 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Món

1918 - Washington DC (EUA): el president Wilson fa públic el missatge en el punt catorzè del qual hi ha el germen de la Societat de Nacions.
1959 - França: elegeixen Charles de Gaulle president de la cinquena República.
1959 - l'Havana (Cuba): triomfa la Revolució Cubana amb l'entrada a la ciutat de les tropes de Fidel Castro.
1994 - Tyuratam (cosmòdrom de Baikonur, el Kazakhstan): en surt l'astronau russa Soiuz amb destí a l'estació espacial Mir.

Naixements

Països Catalans

1856 - València (Horta de València, País Valencià): Ángel García Cardona, metge (m. 1923)
1957 - València (Horta de València, País Valencià): Juan Ignacio Duato Barcia, conegut com Nacho Duato, ballarí espanyol.
1993 - Barcelona (Barcelona, Catalunya): Guillem Pico, conegut com foca roneanta o wili, boxejador espanyol.

Món

1935 - Tupelo (Mississipí, EUA): Elvis Aaron Presley, conegut com Elvis Presley, cantant de rock estatunidenc.
1942 - Oxford (Anglaterra): Stephen Hawking, físic i cosmòleg anglès.
1947 - Brixton (Anglaterra): David Robert Hayward-Jones, conegut com David Bowie, cantant de rock anglès.

Necrològiques

Països Catalans

1634 - Barcelona (el Barcelonès): Joan Sala i Ferrer "Serrallonga", bandoler català. (n. 1594)

Món

1324 - Venècia (Venetto, Itàlia: Marco Polo, explorador italià (n. 1254)
1642 - Arcetri (la Toscana, Itàlia): Galileo Galilei, físic italià. (n. 1564)
1713 - Roma (Itàlia): Arcangelo Corelli, compositor barroc italià. (n. 1653)
1879 - Logroño (la Rioja, Espanya): Baldomero Espartero, militar espanyol. (n. 1793)
1896 - París (França): Paul Verlaine, escriptor francès.
1941 - Nyeri (Kenya): Robert Baden-Powell, militar anglès, fundador de l'escoltisme. (n.1857)
1996 - París (França): François Mitterrand, polític francès. (n. 1916)

Festes i commemoracions

Festa de Nadal a Moldàvia.
Dia de la Commonwealth a les illes Marianes del Nord.
Jackson Day als Estats Units.
Dia Nacional Takai a Niue.

Onomàstica: sants Apol·linar de Hieràpolis, Severí de Noricum, Gúdula de Brussel·les, sant Pere Tomàs, sant Lorenzo Giustiniani.

[Kpeps]

sort,que avui en dia,no et posen el nom,amb l'onomastica del dia, perque surt cada nom que es per desheretar els pares :lol: :lol: :lol:

[STV]

El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 356 dies per a finalitzar l'any i 357 en els anys de traspàs.
<< Gener 2010 >>


Esdeveniments

Mon

* 1693 - Un terratrèmol destrueix seixanta pobles i llogarrons de Sicília i causa la mort a més de 50.000 persones.
* 1708 - Alcoi és ocupat per les tropes borbòniques.
* 1817 - Primer contigent de l'Ejército Libertador de Chile deixa Mendoza rumb a Coquimbo, comandat pel coronel Cabot.
* 1837 - Puixkin, poeta rus, és ferit greument en un duel.
* 1863 - S'ignaugura el metro de Londres, el primer ferrocarril subterrani del món, de set quilòmetres de longitud.
* 1879, Xile - Es dicta la llei d'educació secundària, que disposa que hi ha d'haver almenys un liceu a cada província.
* 1923 - Juan de la Cierva fa el primer vol en autogir per Madrid.
* 1939 - Líbia és incorporada al territori d'Itàlia.
* 1988 - Científics de l'Institut Whitehead, de Boston, aconsegueixen aïllar el gen responsable del sexe humà (TDF), localitzat en el cromosoma Y, només present en els homes.
* 1991 - Primer or de la història de la natació espanyola en guanyar López Zubero la final dels 200 esquena en el Campionat del Món.
* 2005 - A les 10:30 del matí neix Canal Cole Televisió, fundada per Xavier Martínez.

Naixements

Països Catalans

* 1586 - Neix a Barcelona, Pau Claris, futur President de la Generalitat.
* 1821 - Francisco Bilbao, escriptor i folòsof xilè.
* 1902 - Barbastre (l'Aragó) - Josepmaria Escrivà de Balaguer, sant espanyol, fundador de l'Opus Dei.

Mon

* 1913 - Richard Nixon, president dels Estats Units.
* 1920 - Madrid: José Luis de Vilallonga, escriptor, periodista, actor i aristòcrata.
* 1941 - Joan Baez, cantant estatunidenca.
* 1959 - Rigoberta Menchú, Premi Nobel de la Pau el 1992.
* 1974 - Jesulín de Ubrique, torero espanyol.
* 1975 - Angela Bettis actriu estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

* 1932 - Antoni Maria Alcover i Sureda (n. 1862), eclesiàstic, lingüista, escriptor i folklorista.

Món

* 1853 - Juan Nicasio Gallego, prevere i poeta espanyol.
* 1878 - Víctor Manuel II, rei i fundador del Regne d'Itàlia.
* 1983 - Joaquín Garrigues y Díaz-Cañabate, jurista espanyol.
* 2007 - Iwao Takamoto, creador de la sèrie de dibuixos animats Scooby Doo

Festes

* Balloon Ascension Day - Estats Units
* Día de los Mártires (Dol Nacional) - Palau, Panamà

* Onomàstica: sants Julià i Basilissa, Cels, Marcionil·la, Antoni, Anastasi i companys, màrtirs d'Antinòpolis.

[STV]

El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià. Queden 355 dies per finalitzar l'any i 356 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

* 1724, Felip V va abdicar en favor del seu fill primogènit Lluís I d'Espanya.
* 1877 - S'estableix a l'estat espanyol el servei militar obligatori (quatre anys de servei actiu i quatre a la reserva).
* 1920 - Entra en vigor el Tractat de Versalles.
* 1978 - El català esdevé el 17è idioma oficial de la UNESCO
* 1995 - El rei d'Espanya, Joan Carles I, i l'expresident dels Estats Units, Jimmy Carter obtenen el Premi de la Pau de la UNESCO.

Naixements

Països Catalans

* 1859 - Alella (Maresme), Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i lliure pensador català.
* 1940 - Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell): Joan Solà i Cortassa, lingüista català.
* 1975 - La Seu d'Urgell (Alt Urgell): Mònica López Moyano, meteoròloga de TV3.

Món

* 1573 - Gunzenhausen (Baviera, avui Alemanya): Simon Marius, astrònom alemany, descobrí les llunes de júpiter independentment de Galileu.
* 1872 - Prokovskoje (Rússia): Grigori Rasputín, espiritualista i polític rus.
* 1880 - Madrid (Espanya): Manuel Azaña Díaz, polític, escriptor i president de la Segona República espanyola (m. 1940).
* 1893 - Santiago de Xile (Xile): Vicente Huidobro, poeta xilè (m. 1948).
* 1938 - Wisconsin (Estats Units d'Amèrica): Donald Knuth Teòric de ciències de la computació.
* 1956 - Úbeda (Espanya): Antonio Muñoz Molina, escriptor espanyol.

Necrològiques

Mon

* 1951 - Sinclair Lewis, escriptor estatunidenc.
* 1957 - Gabriela Mistral, poetessa xilena, Premi Nobel de Literatura.
* 1961 - Dashiell Hammett, escriptor nord-americà.
* 1993 - Antonio Manuel Campoy, crític espanyol d'art.
* 2007 - Carlo Ponti, actor i direcor italià, marit de Sofia Loren.

Festes i commemoracions

* Onomàstica: Sants Agató I papa; Gregori X papa; Pere Ursèol; Gonçal d'Amarante; Francesca de Sales Aviat; Joan Camil el Bo, bisbe de Milà; beata María Dolores Rodríguez Sopeña.

[STV]

L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 354 dies per finalitzar l'any i 355 en els anys de traspàs.




Esdeveniments

Països Catalans

1284 - Barcelona: Concessió del privilegi Recognoverunt Proceres per part del rei Pere II.
1874 - Sarrià (Barcelona): voluntaris republicans s'enfronten amb l'exèrcit espanyol.

Món

1982 - Cantàbria: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia de Cantàbria

Naixements

Món

1760 - Litchfield, Connecticut (Estats Units): Oliver Wolcott, polític, governador de Connecticut i Secretari del Tresor estatunidenc.

Necrològiques

Món

Yvonne de Carlo, actriu canadenca
2008 - Sir Edmund Hillary, muntanyenc, un dels dos primers homes a pujar, l'any 1958 a l'Everest.

Festes i commemoracions

Onomàstica: sants Higini I, papa i màrtir; Salvi d'Amiens, bisbe; Alexandre de Fermo bisbe, Teodosi Cenobiarca, monjo; Palemó, abat; Honorata de Pavia, verge; David I d'Escòcia, rei.

[Kpeps]

1284 - Barcelona: Concessió del privilegi Recognoverunt Proceres per part del rei Pere II.

aquest fil es molt interesant,la d'informacio que no coneixem de les nostres ciutats. :???: :???:

El Consell de Cent
a la baixa edat mitjana (1249-1462)
A mitjan segle XIII, Barcelona vivia un període de ràpid desenvolupament: la població augmentava, es construïen nous barris, el comerç creixia. Calia afrontar un seguit de qüestions motivades pel desenvolupament urbanístic -com la construcció de la nova muralla- i l'augment de les activitats portuàries. Les relacions entre la ciutat i la monarquia eren fluïdes, i Barcelona havia ajudat activament Jaume I tant en la conquesta de Mallorca (1229-1232) com en la del País Valencià (1233-1245). D'altra banda, a Barcelona hi havia un grup de persones desitjoses de participar en el govern local: eren els prohoms (probi homines), personalitats destacades de la comunitat ja fos per la seva riquesa o pels seus coneixements professionals.

Tot plegat va reeixir el 1249 amb la concessió, per part de Jaume I, d'un règim municipal orgànic per a la ciutat de Barcelona. Malgrat que la conjuntura era favorable, l'empresa no va ser fàcil: van caldre 25 anys (1249-1274) i diversos privilegis reials per estructurar satisfactòriament el municipi barceloní. I la consolidació definitiva no va arribar fins al 1284, amb el Recognoverunt proceres de Pere II de Catalunya-Aragó.

El document fundacional del municipi barceloní era simple: de fet tan sols era una carta, datada el 7 d'abril de 1249, adreçada pel monarca a quatre ciutadans de Barcelona nomenant-los paers (paciarii), autoritzant-los a escollir consellers o assessors i ordenant-los que procuressin la utilitat de la ciutat. El document ens dóna el nom dels quatre primers magistrats municipals de Barcelona: Guillem de Lacera, Jaume Gerard, Berenguer Durfort i Arnau de Sanahuja. Com és lògic, tots eren persones de la total confiança del monarca: Lacera, Gerard i Durfort ja havien servit o servien Jaume I en càrrecs oficials, i l'armador de naus Sanahuja era membre d'una de les famílies més influents de la ciutat.

El 16 de maig següent, en el Palau Reial, i en presència de Marimon de Plegamans, veguer de Barcelona; Arnau d'Orlet, sotsveguer; Vidal Salomó, batlle de Barcelona; Berenguer Bonet, sotsbatlle, i de multitud de prohoms i ciutadans, els quatre primers paers van jurar el càrrec i van elegir vuit consellers (Pons d'Alesch, Bernat Aymerich, Guillem Monader, Bernat Marquès, Ramon Romeu, Guillem Burguès, Pere Perpètua i Ramon Pintor).

El primer privilegi era tan senzill i poc concret que ben aviat va caldre atorgar-ne un de nou, aquest ja molt més detallat, datat el 27 de juliol de 1249. Sens dubte, per redactar aquest segon privilegi, Jaume I es va inspirar en el que ell mateix havia concedit a la ciutat de València el 1245, en reorganitzar-la després de la conquesta. Els primers anys de funcionament del municipi valencià devien haver estat prou satisfactoris per aconsellar l'aplicació d'un règim similar a Barcelona.

Segons aquest segon privilegi del 1249, el municipi de Barcelona estaria dirigit per quatre paers, assessorats per uns consellers que ells mateixos designarien. Els paers jurarien el càrrec davant el veguer, el batlle i els prohoms, aconsellarien els dos primers i ajudarien el veguer en l'administració de justícia. En cas de necessitat, els paers, juntament amb el veguer i el batlle, podrien convocar l'assemblea general de veïns. Els càrrecs municipals serien anuals, i el dia de l'Ascensió del Senyor (quaranta dies després de Pasqua) els paers sortints i els consellers designarien els paers entrants.

Aquesta primera estructuració del municipi va patir aviat canvis de certa importància. No devia ser aliè a aquesta reforma un avalot que es va produir el 1257 i que s'ha interpretat com una mostra del descontentament de la població pel govern dels prohoms afegit a una lluita entre els poderosos per aconseguir el govern local. Un nou privilegi del 1258 feia desaparèixer els paers, convertia els vuit consellers en magistrats executius i transformava l'assemblea general -que devia ser difícil de convocar- en un consell de 200 prohoms, elegits pels consellers.

Quant a la relació entre els consellers i els oficials reials, desapareixia tota referència al batlle i s'establia un cert equilibri entre les autoritats municipals i el veguer. Els consellers havien d'assessorar el veguer quan aquest ho cregués convenient, però alhora el veguer havia de tractar amb els consellers els afers que es referissin a la ciutat o a la seva cúria (tribunal de justícia). Si es considerava necessari, es podia convocar el Consell de 200 prohoms; aquesta convocatòria només la podia fer el veguer a requeriment dels consellers, mai per iniciativa pròpia.

Aquest va ser el privilegi més important de l'època fundacional del municipi. En els dos següents només es van canviar alguns detalls. El de 1260 va disminuir el nombre de consellers de vuit a sis. I el de 1265 va continuar amb la tendència a la simplificació: els consellers eren només quatre, i el Consell de 200 prohoms va ser reduït justament a la meitat; sorgia així el Consell de Cent jurats, nom pel qual seria conegut en el futur el conjunt d'òrgans que conformaven el municipi barceloní.

Amb el privilegi de 1274 es va cloure la intervenció de Jaume I en la configuració del municipi de Barcelona. Es va tornar a variar el nombre de consellers, que van passar a ser cinc, els quals serien escollits anualment el dia de sant Andreu (30 de novembre). Més importants van ser els canvis que van afectar les relacions entre els consellers i els oficials reials. El privilegi va suposar un enfortiment de l'autonomia municipal enfront d'aquests: els membres del Consell de Cent juraven el càrrec tan sols davant els consellers, i eren aquests els únics que tenien la potestat de convocar l'assemblea, sense cap intervenció del veguer. En un altre aspecte, mentre que els consellers es podien reunir per deliberar sense que calgués la presència del veguer, aquest havia de jurar, i el batlle havia de prometre, estar a consell dels consellers i, si no ho feien, podien ser denunciats al monarca; de fet, havien d'executar obligatòriament els acords dels consellers, evidentment sempre que no s'infringís la fidelitat al rei i la comuna utilitat de la ciutat.

Jaume I va morir dos anys després de concedir aquest darrer privilegi. Serà el seu fill, Pere el Gran, qui culminarà el procés de creació del municipi barceloní. El privilegi de 1274 havia estat concedit per un període de deu anys. Però quan s'acostava el temps de la renovació, Catalunya i el seu monarca vivien una situació política i militar molt delicada. El 1282 Pere el Gran havia conquerit l'illa de Sicília, fet que havia provocat l'esclat d'una guerra amb Felip III de França, que es considerava perjudicat per l'expansió catalanoaragonesa a Itàlia. Per aconseguir l'ajuda dels seus regnes, Pere el Gran va convocar Corts aragoneses i catalanes. En aquestes, celebrades a Barcelona el 1283, els representants de la ciutat van presentar al Rei un seguit de peticions per enfortir l'autonomia municipal. Com a resposta a aquestes peticions -negociades, cal recordar-ho, en un moment de gran feblesa política del monarca- Pere II va aprovar, l'11 de gener de 1284, el privilegi anomenat Recognoverunt proceres.

Segell del govern de la ciutat conservat en un document del segle XII als Arxives Départamentales de Marsella.



En aquest privilegi es van confirmar genèricament i a perpetuïtat -fins aleshores tots els privilegis municipals de Barcelona havien estat eventuals- les disposicions de Jaume I sobre el govern municipal de la ciutat i es va ratificar la preeminència, en temes locals, dels consellers sobre el veguer (jurament del veguer en mans dels prohoms; facultat dels consellers de promulgar i reformar ordinacions i bans, i obligació del veguer de proclamar-los i executar-los; participació dels consellers en la funció judicial del veguer). El Recognoverunt proceres, confirmat pels monarques posteriors (1286, 1291, etc.), va esdevenir la base fonamental de l'estatut jurídic del municipi, completat i ampliat per privilegis posteriors, obtinguts tant segons les necessitats del Consell de Cent com de les conjuntures polítiques de cada moment.

En un principi, les diverses activitats municipals tenien lloc en el mateix Palau Reial. Però ben aviat el Consell de Cent va fixar la seva seu en el magnífic convent gòtic de Santa Caterina dels frares dominicans, en unes estances prop de la porteria. Aquesta situació es va perllongar fins al 1369, any en què, a causa de serioses diferències amb els inquisidors, que eren dominicans, els consellers van decidir traslladar-se provisionalment al convent de Framenors i, alhora, bastir-se una seu pròpia. El Saló de Cent, l'espai més important del nou edifici, es va acabar el 1373, i la façana gòtica, el 1402, amb la qual cosa Barcelona ja va disposar d'una Casa de la Ciutat digna del seu rang.

El sistema de govern del municipi barceloní no va variar substancialment des de l'època del Recognoverunt proceres fins a mitjan segle XV. La causa del canvi va ser la greu crisi que va afectar Barcelona a partir de la segona meitat del segle XIV. Aquesta crisi, general a tot Europa Occidental, va afectar especialment Catalunya. Les causes van ser diverses i es van anar presentant d'una manera gradual: el desequilibri entre la producció agrària i les necessitats alimentàries de la població -motiu d'importants crisis de subsistències-; la crisi demogràfica i la reducció de la població -sobretot al camp- a causa de les grans epidèmies; la crisi financera, amb la fallida de la banca privada i l'endeutament excessiu de les institucions públiques; la reducció del volum -i dels guanys- del comerç internacional; i la crisi social agrària, amb l'aparició del moviment remença. La crisi també va tenir un aspecte clarament polític: l'enfrontament entre la concepció autoritària de la monarquia, defensada pels sobirans, i la concepció pactista radical de les oligarquies del país.

En el cas concret de Barcelona, la crisi es va manifestar amb el trencament del statu quo que havia permès el govern de l'oligarquia urbana (ciutadans honrats) des de l'origen del municipi. I si bé hi havia hagut alguns intents de modificar la situació, no havien reeixit mai. Ara la fractura social era molt profunda, i l'escomesa contra el govern oligàrquic, molt més forta. La ciutat es va dividir en dos bàndols o partits: la Biga i la Busca. La Biga -la peça de fusta que sosté el pes d'un edifici, en aquest cas, el pes de la ciutat- estava formada pels ciutadans honrats -emparentats de vegades amb la petita noblesa-, per alguns comerciants enriquits en el gran comerç d'importació, per rendistes. Les mesures econòmiques que prenien els bigaires des del municipi -que controlaven- anaven en contra dels interessos dels sectors vinculats a l'economia productiva, representats pels menestrals. Aquests es van agrupar en el partit de la Busca -l'estella, la volva, en oposició a la Biga-, partit que també va comptar amb la participació d'alguns ciutadans honrats, mercaders i artistes a títol individual.

Però segons la legislació vigent aleshores -recordem que l'elecció dels càrrecs municipals es basava en el sistema de cooptació-, la Biga tenia garantida la perpetuació en l'exercici del govern municipal. Només el poder superior de la monarquia podia alterar la situació existent. I així va ser. En aquest context polític es va produir una aliança tàctica entre la monarquia i els buscaires; ambdós tenien el mateix enemic conjuntural: l'oligarquia urbana, oposada tant a les pretensions preeminents de la monarquia com a la política reformista dels buscaires.

Com que Alfons el Magnànim era a la llunyana Nàpols, la resolució del conflicte va recaure en les mans dels lloctinents generals, primer la reina Maria i després Galceran de Requesens. En primer lloc, la Reina va permetre que els buscaires s'agrupessin en el Sindicat dels Tres Estaments i Poble de Barcelona (1452). Però aquesta mesura no era suficient, perquè els buscaires, tot i que estaven organitzats, continuaven tenint vedat l'accés al poder municipal. Calia una actuació més enèrgica. I aquesta va venir del lloctinent general Requesens, que el 30 de novembre de 1453 va suspendre les eleccions a consellers i va nomenar una nova conselleria buscaire.

Aquesta es va apressar a aplicar el seu programa (mesures proteccionistes, desvaloració de la moneda, sanejament de l'administració municipal) per afavorir els productes propis enfront dels importats i per poder reduir els impostos.

La situació, malgrat el suport de la monarquia, era de flagrant il.legalitat. I per resoldre la delicada situació, Alfons el Magnànim, de Nàpols estant, va concedir un nou privilegi de regiment de la ciutat (1455). Aquest privilegi repartia d'una manera fixa la composició dels òrgans de govern municipal entre els diversos estaments. Els jurats del Consell de Cent, que sempre serien 128, es repartien en quatre grups de 32, cadascun format per membres d'un estament (ciutadans honrats, mercaders, artistes i menestrals). El Trentenari, format per 32 membres, es dividia en quatre grups de vuit, un per cada estament. Finalment, el poder executiu dels consellers es distribuïa de la manera següent: el conseller en cap i el conseller segon, pels ciutadans honrats; el conseller tercer, pels mercaders; el quart, pels artistes; i el cinquè, pels menestrals.

Amb aquest nou privilegi es tractava d'establir un repartiment més equitatiu del poder municipal. I si bé els ciutadans honrats hi continuaven tenint una posició preeminent -especialment manifesta en el fet que se'ls atribuïen sempre els dos primers consellers- i estaven sobrerepresentats en relació amb el seu pes demogràfic, els estaments més populars tenien garantida una participació estable en tots els òrgans fonamentals de govern, inclòs el càrrec de conseller.

Però aquest privilegi no va reeixir d'una manera immediata. El programa buscaire no va tenir èxit, en part per manca de temps i en part per l'oposició aferrissada de la Biga. I el 1462, en esclatar la guerra civil, els bigaires van poder recuperar el poder. Quan es va acabar el conflicte bèl.lic (1472), van seguir governant el municipi fins que Ferran II, com una més de les diverses reformes que va emprendre per redreçar el país, va iniciar la reforma del Consell de Cent.

Tanmateix, Ferran II no va derogar del tot el privilegi de 1455, sinó que tan sols el va modificar. Les reformes més importants (1493, 1498, 1509) van consistir en un reforçament del pes polític dels ciutadans honrats, l'accés de la petita noblesa al govern municipal i l'ús del mètode de la insaculació (elecció per sorteig) dels càrrecs municipals. Així doncs, si el privilegi de 1455, en la seva forma original, gairebé no es va arribar a aplicar, modificat per les reformes de Ferran II, sí que va tenir un llarg període de vigència, fins a la fi del mateix Consell de Cent, el 1714.


Paraules clau
de la Barcelona gòtica
Ciutadans honrats
Nom amb el qual s'anomenaven a si mateixos els membres de l'estament de l'alta burgesia. Van ser el grup dirigent del govern ciutadà de Barcelona des dels seus inicis el 1249 i van mantenir la seva eeminència fins al 1714, només trencada en conjuntures revolucionàries.

Consellers
Membres de les altes magistratures executives del govern de la ciutat, en contraposició als membres del Consell de Cent o assemblea consultiva anomenats jurats.

Paers
Traducció catalana del terme llatí paciarii, o homes de pau,
enominació que reben els primers dirigents del govern municipal de Barcelona fins a l'any 1258 en què són substituïts, nominalment, per consellers.

Veguer
Delegat del rei en els territoris de la Corona, amb funcions administratives, militars i especialment judicials, compartides amb la figura del batlle, també de denominació reial.

[STV]

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 353 dies per finalitzar l'any i 354 en els anys de traspàs.




Esdeveniments

Països Catalans

1706 - Vila-real: La resistència d'un grup de veins proaustracistes al pas de les tropes reials provoca l'assalt de la vila, parcialment incendiada, i la mort de quasi cinc-centes persones entre els dos bàndols.
2006 - Santa Coloma de Gramenet (el Barcelonès): Explosió de gas a la Rambla del Fondo que obliga a reallotjar els veïns de la zona a Badalona i Barcelona.

Món

1881: Batalla de San Juan de Chorrillos a la Guerra del Pacífic entre Xile, Perú i Bolívia.

Naixements

Món

1896 - Vílnius (Lituània): Borís Skossyreff, aventurer que intentà prendre el poder a Andorra durant els anys 30 del segle XX, proclamant-se rei d'aquest estat.
1893 - Valladolid (Espanya): Jorge Guillén, poeta de la Generació del 27


Festes i commemoracions

Onomàstica: sants Arcadi de Mauritània, Tatiana de Roma, Martí de Lleó, Victorià d'Asan, Antonio Maria Pucci, Cesàrea d'Arle; sant Elred de Rievaulx; Marguerite Bourgeoys, fundadora.

[STV]

El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 352 dies per finalitzar l'any i 353 en els anys de traspàs.




Esdeveniments

Països Catalans

1714 - Arbúcies (la Selva): les forces catalanes derroten les borbòniques una batalla anomenada combat d'Arbúcies (guerra de Successió).

Món

1966 - arxipèlag Juan Fernández (Xile): adopta el seu nom actual; fins aleshores s'havia anomenat arxipèlag Robinson Crusoe.

Necrològiques

Països Catalans

2000 - Mor el patriarca de les lletres valencianes, Enric Valor i Vives.
2004 - Joan Reventós i Carner, politic català, fundador del PSC que fou president del Parlament de Catalunya.

Món

1935 - Heinrich Schenker
1941 - Zuric (Suïssa): James Joyce, escriptor i poeta irlandès (n. 1882).



Festes i commemoracions

Onomàstica: sants Hilari de Poitiers, Gumersind de Còrdova, Bernó de Borgonya, beata Verònica de Benasco.

[STV]

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 351 dies per finalitzar l'any i 352 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Món

1377 - Roma: El Papa Gregori XI arriba al Vaticà (procedent d'Avinyó) i s'acaba, d'aquesta manera, el Cisma d'Occident.
1939 - Tarragona: Les tropes franquistes conquereixen la ciutat.
1968 - Miami: Green Bay Packers guanyen la II Superbowl en derrotar Oaklnad per 33-14.

Naixements

Països Catalans

1982 - L'Hospitalet: Víctor Valdés, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.

Món

1941 - Bascom, Florida , Estats Units : Faye Dunaway, actriu estatunidenca

Necrològiques

Països Catalans

1994 - Tolosa de Llenguadoc (França): Frederica Montseny, dirigent anarquista.

Món

1977 - Los Angeles (Estats Units): Anaïs Nin, escriptora francoamericana.

Onomàstica:

Sants Fèlix de Nola (prevere), Fèlix "in Pincis", Nina de Geòrgia, sant Sava, Malaquies (profeta), Macrina la Major

[STV]

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 349 dies per finalitzar l'any i 350 en els anys de traspàs.



Esdeveniments



Països Catalans

* 1365 - Sa Pobla: es documenta per primera vegada la celebració de la festa de Sant Antoni.
* 1387 - Barcelona: Joan I el Caçador instaura el títol de Duc de Montblanc, en concedir aquest títol a son germà Martí.
* 1641 - Barcelona: Pau Claris proclama la República Catalana sota la protecció de França, tot i que al cap d'una setmana haurà de reconèixer la sobirania de Lluís XIII (guerra dels Segadors).
* 1716 - Catalunya: el Consejo de Castilla, en nom del rei Felip V, hi promulga el Decret de Nova Planta, que annexiona el país a la Corona de Castella com a territori conquerit i el deixa sota administració militar en abolir-ne totes les institucions de sobirania política (guerra de Successió).
* 1930 - Barcelona: s'hi inaugura el conjunt d'edificis modernistes de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.
* 2006 - Encamp (Andorra): hi comença a funcionar el primer radar fix de trànsit d'Andorra.

Món

* 27 aC - Roma: Cai Juli Cèsar Octavi rep el títol d'August per part del Senat romà, la qual cosa singifica la delegació de totes les funciones de l'Estat en la seva persona: comença l'imperi Romà.
* 1632 El doctor Nicolaes Tulp fa la disecció del criminal Aris Kindt, que seria inmortalitzada per Rembrandt en el seu retrat de grup Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp.
* 1979 - l'Iran: el xa Mohamed Reza Pahlevi fuig del país amb la família i s'exilia a Egipte, on morirà el 27 de juliol de l'any següent.
* 1992 - Ciutat de Mèxic (Mèxic): representants del govern salvadorenc i del FMLN hi signen els Acords de Chapultepec, els quals posen fi a una guerra civil que feia dotze anys que durava.
* 2003 - Cap Canaveral (la Florida, EUA): tripulat per 7 astronautes, s'hi enlaira el darrer transbordador espacial Columbia, el qual explotarà en ple vol el primer de febrer, en tornar a la Terra.
* 2004 - Tòquio (el Japó): 30 soldats de les forces d'autodefensa nipona surten cap a l'Iraq per integrar-se (juntament amb 20 militars de la força aèria que ja hi són) en les tropes de la coalició anglo-americana que ocupen aquest país: és la primera missió a l'estranger del Japó des de la Segona Guerra Mundial.
* 2005 - Croàcia: Stipe Mesic -de tendència liberal, amb el suport del centre i el centreesquerra- revalida el càrrec de president del país en la segona volta dels comicis presidencials, enfront de la ministra Jadranka Kosor, de la Unió Democràtica Croata (HDZ). | Bucarest (Romania): Adriana Iliescu esdevé la mare més vella fins ara en parir als 66 anys una nena, concebuda amb fecundació in vitro, que es dirà Eliza Maria. | Arbela (el Kurdistan): la insurgència iraquiana fa esclatar un cotxe bomba a prop de la seu del Parlament autònom kurd i hi provoca set morts, pel cap baix.
* 2006 - Monròvia (Libèria): Ellen Johnson-Sirleaf, guanyadora de les eleccions de l'11 de novembre de l'any anterior, pren possessió com a presidenta del país. | l'Iran: el govern hi prohibeix les activitats de la CNN.

Naixements

Països Catalans

* 1940 - Sabadell, Vallès Occidental: Manuel Costa Fernández, ensenyant, publicitari, editor, crític i promotor cultural.

Món

* 1901 - Banes, (Cuba): Fulgencio Batista, militar i polític cubà, dictador, cap de l'estat de 1923 a 1959 (m. 1973).
* 1937 - La Haia, (Països Baixos): Conny Vandenbos, cantant neerlandesa

Necrològiques

Països Catalans

* 1986 - Sabadell, Vallès Occidental: Camil Geis i Parragueras, poeta, músic i sacerdot catòlic.

Món

* 1891 - París (França): Clément Philibert Delibes, conegut com Léo Delibes, compositor francès (n. 1836).
* 1942 - Table Rock Mountain, Estats Units : Carole Lombard actriu estatunidenca. (n.1908)
* 2005 - Madrid (Espanya): Agustín González, actor espanyol (n. 1930).

Festes i commemoracions

* Onomàstica: sants Marcel I, Fulgenci d'Écija, Honorat d'Arle; Berard de Carbio, franciscà màrtir; Liberata, Tamara de Geòrgia; beata Joana Maria Condesa Lluch.
* Festa major de Sant Fulgenci (el Baix Segura).
* Vigília de Sant Antoni Abat, patró de Mallorca; se celebra sobretot a Manacor, Son Servera, Artà, Sant Llorenç des Cardassar, Pollença, Muro, Capdepera i especialment a sa Pobla, on hom surt al carrer a sopar al caliu dels foguerons.
* La vigília de Sant Antoni també es festeja a Canals (la Costera) on es fa una foguera gegant.

[STV]

El 17 de gener és el disseté dia de l'any del Calendari Gregorià. Queden 348 dies per finalitzar l'any i 349 en els anys de traspàs.


Esdeveniments

Països Catalans

* 1287 - Maó (Menorca): un exèrcit català, comandat per Ximenes de Ayerbe, hi derrota les tropes d'Abu Umar ibn Said, el moixerif de Menorca, la qual cosa comportarà l'ocupació catalana de tota l'illa.
* 1365 es documenta per primera vegada la Revetla de Sant antoni a sa Pobla, Mallorca
* 1931 - Palma: Apareix Nuestra Palabra, òrgan de l'Agrupació Comunista de Palma.

Món

* 1929 - Nova York (EUA): Elzie Segar publica la primera historieta de Popeye al diari 'Evening Journal'.
* 1995 - Kobe (el Japó): un terratrèmol, de 7'3 graus en l'escala Richter destrueix la ciutat i hi causa més de 6.400 víctimes.


Necrològiques

Països Catalans

* 1959 - Barcelona: Joan Amades i Gelats, el més gran folklorista català.
* 1991 - Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català.

Món

* 2005 - Pequín (RP de la Xina): Zhao Ziyang, polític xinès, secretari general del Partit Comunista.
* 2008 - Reykjavík (Islàndia): Bobby Fischer, escaquista estatunidenc.

Festes i commemoracions

* Diada de Menorca
* Sant Antoni abat, patró de Mallorca i de moltíssims pobles dels Països Catalans. Celebració dels Tres Tombs.
* Festa local de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.
* Festa del barri de Sant Antoni de Barcelona.
* Altres onomàstiques: beata Rosalina de Vilanova, sant Sulpici el Pietós.

[STV]

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià. Queden 347 dies per finalitzar l'any i 348 en els anys de traspàs.




Esdeveniments

Països Catalans

1150 - Vimbodí (la Conca de Barberà): Ramon Berenguer IV hi fa donació d'uns terrenys per a construir-hi el monestir de Poblet.
2004 - Dakar (el Cap Verd, el Senegal): Nani Roma s'hi proclama campió del Ral·li París-Dakar en la categoria de motos i esdevé el primer català que el guanya.

Món

1701: Puja a la trona Frederic I de Prússia.
2004 - Bilbao (Biscaia, el País Basc): la quarta assemblea general del PNB elegeix Josu Jon Imaz president del partit (enfront de Joseba Egibar) en substitució de Xabier Arzalluz.
2004 - Bagdad (l'Iraq): un atemptat suïcida hi fa 25 morts i uns 130 ferits.
2005 - Tolosa de Llenguadoc (el Llenguadoc, Occitània): diversos líders europeus assisteixen a la presentació de l'Airbus 380, en aquest moment l'avió comercial més gran del món.
2008 - La Viquipèdia en català assoleix la xifra simbòlica dels 100.000 articles.

Naixements

Països Catalans

1952 - Cornellà de Llobregat: Daniel Solsona Puig, futbolista català.
1989 - Cornellà de Llobregat: Rubén Miño Peralta, porter de futbol català

Món

1689 - La Brède (França: Charles Louis de Secondat, més conegut com el baró de Montesquieu; filòsof francès del Segle de les Llums.
1867 - Metapa, actualment Ciudad Darío, (Matagalpa, Nicaragua): Rubén Darío, poeta, periodista i diplomàtic nicaragüenc (m. 1916).
1904 - Bristol (Anglaterra): Archibald Alexander Leach, conegut com Cary Grant, actor de cinema anglès (m. 1986).
1913 - Nova York (EUA): David Daniel Kominski, conegut com Danny Kaye, actor de cinema i cantant esatunidenc (m. 1987).
1915 - Xixón (Astúries, Espanya): Santiago Carrillo, polític espanyol.
1947 - Tòquio (Japó): Takeshi Kitano, actor i director de cinema, comediant, escriptor i poeta.

Necrològiques

Països Catalans

1890 - Regne de Sardenya-Piemont: Amadeu I d'Espanya, rei d'Espanya.
2004 - Barcelona: Josep Lluís Ortega i Monasterio, músic i militar català d'origen basc, revitalitzador de l'havanera a l'època moderna (n. 1918).

Món

2008 - Bobby Fischer, jugador escaquista esatunidenc (n. 1943).

Festes i commemoracions

Onomàstica: sants Volusià de Tours, Prisca de Roma, Margarida d'Hongria; beats Jaume Hilari Barbal, Beatriu II d'Este

[Alucinamaripili]

I en el calendari gregorià no hi havia la sortida del Delta????

Ahir et vam trobar a faltar, i a algun Enrique i un tal 13 i altres també. :D

[STV]

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 346 dies per finalitzar l'any i 347 en els anys de traspàs



Esdeveniments

Països Catalans

1811 - Vila-seca (el Tarragonès): els francesos hi són derrotats (Guerra del Francès).
2009 - Primera edició dels Premis Gaudí del cinema català.

Món

1806 - el Regne Unit ocupa el Cap de Bona Esperança.
1853 - Roma: s'estrena l'òpera Il Trovatore de Giuseppe Verdi.
1915 - Georges Claude patenta el primer tub de neó usat en cartells publicitaris.
1942 - Segona Guerra Mundial: forces del Japó ocupen Birmània.
1965 - llançament del Gemini 2.
1966 - Índia: Indira Gandhi és triada primera ministra.
1977 - Alemanya: l'últim Volkswagen Escarabat deixa les línies de producció al país.
2006 - Salamanca (Espanya): surt la primera remesa dels papers de Salamanca amb destí Catalunya i parada a Madrid.

Naixements

Països Catalans

1883 - Xàtiva (La Costera): Beat Gonçal Vinyes Massip, sacerdot, poeta i escriptor valencià.
1919 - Joan Brossa, poeta, dramaturg i artista plàstic català.

Món

1809 - Edgar Allan Poe,va escriure poesia, novel·la i relats curts.

Necrològiques

Països Catalans

1977 - Barcelona: Josep Trueta, metge traumatòleg català.

Món

Festes i commemoracions

Onomàstica: sants Macari el Gran (a orient), Canut de Dinamarca, rei; Màrius, Marta, Audifaç i Àbac, màrtirs (s. III); santa Pia, màrtir; santa Germana, màrtir; Enric de Finlàndia, bisbe llegendari.

[Kpeps]

renoi,sant Canut de Dinamarca :eyes :eyes jo pensava que eren del Marroc aquets :lol: :lol: :lol:


i ara i envien fotos :crys :crys :crys a Salamanca

[STV]

El 21 de gener és el vintuné dia de l'any del calendari gregorià. Queden 344 dies per finalitzar l'any i 345 en els anys de traspàs.




Esdeveniments

Països Catalans

1464 - Barcelona: hi arriba, amb fama d'esforçat cavaller, Pere el Conestable de Portugal, refermant l'esperança d'un possible ajut contra Joan II de Portugal i la Borgonya.
1932 - conques del Llobregat i del Cardener: s'hi declara la vaga general revolucionària.
2006 - El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder de CIU, Artur Mas es reuneixen a la Moncloa per pactar les modificacions que patiria el text de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.

Món

1506 - Ciutat del Vaticà: El papa Juli II crea la Guàrdia Suïssa per protegir-lo.

Naixements

Països Catalans

1937 - Vilassar de Mar: Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat.

Món

1941 - Madrid: Plácido Domingo, cantant d'òpera espanyol.

Necrològiques

Països Catalans

259 - Tarragona: Sant Fructuós, primer bisbe de Tàrraco i els seus diaques, Auguri i Eulogi.
1911 - Sant Martí d'Albera (l'Albera): Manel Costa (Emmanuel Coste), pastor i poeta en català (n. 1822).

Món

1901 - Barnesville, (EUA): Elisha Gray, inventor del telèfon (n. 1835).

Festes i commemoracions

Festa local de Sant Fruitós de Bages.

Onomàstica: Sants Fructuós de Tarragona, bisbe i sant patró de Tarragona; els seus diaques Auguri i Eulogi, màrtirs; Agnès de Roma, verge i màrtir romana (s.III-IV); beata Josepa Maria de Santa Agnès, monja agustina de Benigànim.