BON ANY
1 de gener
L'1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià. Queden 364 dies per a finalitzar l'any i 365 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
Països Catalans
1504, Gaeta: finalitza la guerra entre la Corona d'Aragó contra el Regne de França per la conquesta del Regne de Nàpols.
1960, Catalunya: es publica La pell de brau de Salvador Espriu.
1919, Lleida: S'inaugura el Camp d'Esports.
2000, Barcelona: Lluís Maria Xirinacs inicia una plantada a la plaça de Sant Jaume per reclamar la independència dels Països Catalans; s'hi estarà prop de mig any.
Resta del món
46 aC: Es comença a utilitzar el calendari julià.
1502, Brasil: Américo Vespucio descobreix la badia que després s'anomenarà de Rio de Janeiro.
1651: Carles II d'Anglaterra és coronat rei d'Escòcia.
1707: Joan V de Portugal és coronat rei.
1738, Antàrtida: l'explorador Jean-Baptiste Charles Bouvet de Lozier descobreix l'illa de Bouvet.
1788, Londres, Anglaterra: s'hi publica el primer número del diari The Times.
1801:
Es produeix la unió entre el Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda, donant pas al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.
Palerm: Giuseppe Piazzi descobreix el primer asteroide, (1) Ceres.
1806, França: Napoleó deroga el calendari republicà i instaura el calendari gregorià.
1818: Es publica la novel·la Frankenstein o el modern Prometeu de Mary Shelley.
1820, Las Cabezas de San Juan, Andalusia: el general Rafael de Riego se subleva contra l'absolutisme monàrquic de Ferran VII d'Espanya i proclama la Constitució Espanyola de 1812.
1865, Xile: s'hi estableix el sistema mètric decimal.
1867, Suècia: Alfred Nobel obté per primera vegada dinamita de manera industrial.
1871, Argentina: hi entra en vigor el Codi Civil, redactat per Dalmacio Vélez Sársfields.
1880, Panamà: hi comencen les feines per a la construcció del Canal de Panamà.
1881, Kansas es converteix en el primer estat dels EUA a prohibir les begudes alcohòliques.
1901, Espanya: s'aplica oficialment l'horari mitjançant la mesura del meridià de Greenwich.
1912, Xina: el govern revolucionari proclama la república i designa com a president provisional el líder nacionalista Sun Yat-sen.
1913, Espanya: dimiteix el polític Antoni Maura, líder del Partit Conservador.
1916, Mèxic: el polític Venustiano Carranza arriba amb la seva gent a Querétaro, ciutat que proclama capital de la república (Revolució Mexicana).
1918, Hollywood, Califòrnia, Estats Units: l'actor de cinema anglès Charles Chaplin hi inaugura els seus propis estudis cinematogràfics.
1919, Alemanya: Fundació del Partit Comunista Alemany
1943, Guadalcanal: hi acaba la batalla que duu el nom de l'illa, amb la victòria dels estatunidencs sobre els japonesos, II Guerra Mundial).
1948, Europa: entra en vigor, entre diversos països, l'Acord General sobre Tarifes Duaneres i Comerç (GATT).
1952, Líbia: s'independitza de França i del Regne Unit.
1956, Sudan: s'independitza d'Egipte i del Regne Unit.
1959, Cuba: hi triomfa la revolució castrista i Fulgencio Batista en fuig.
1962, República Dominicana: després de la mort del dictador Trujillo, hi assumeix el poder el Consejo de Estado, presidit per Joaquín Balaguer.
1971, Xile: el govern d'Allende nacionalitza la banca privada.
1976, Veneçuela: el govern de Carlos Andrés Pérez nacionalitza l'explotació de petroli.
1986, Espanya: Entra en vigor el tractat de l'Adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea.
1989: Entra en vigor el Protocol de Montreal, ratificat per 29 països i la CEE, per protegir la capa d'ozó.
1992, Argentina: El peso substitueix l'austral com a moneda del país.
1993: Txecoslovàquia deixa d'existir després de 74 anys d'història en dividir-se en dos nous estats: Txèquia i Eslovàquia.
1994:
Entra en funcionament l'Espai Econòmic Europeu (EEE) i el tractat de lliure comerç (TLC) entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic.
Chiapas, Mèxic: Coincidint amb l'entrada en vigor del TLC, l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional s'alça en armes contra el govern mexicà. Els zapatistes ocupen San Cristobal de las Casas, Altamirano, Las Margaritas... Les seves peticions bàsiques són: treball, terra, sostre, alimentació, salut, educació, independència, llibertat, democràcia, justícia i pau.
1999, Unió Europea: Entra en vigor l'euro (€) per a transaccions financeres en onze dels quinze països de la Unió Europea, malgrat que es continuen fent servir les antigues monedes fins al primer de gener del 2002.
2002, Unió Europea: Es posen en circulació les monedes i bitllets d'euro (€), en onze dels quinze països de la Unió Europea.
2003, Brasil: Lula Inácio da Silva esdevé president del país.
Naixements
Països Catalans
1526, València: Lluís Bertran, sant de l'orde dels dominics.
1586, Barcelona: Pau Claris i Casademunt, polític, eclesiàstic i president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
1810, Gandia: Manuel Climent i Cavedo, organista i compositor valencià (m. 1870).
1877 - València: Manuel González Martí, dibuixant, historiador i erudit valencià, fundador del Museu de Ceràmica de València. (m. 1972).
1891, Santa Coloma de Queralt: Lluís Solà Padró, primer alcalde republicà de Santa Coloma de Queralt, condemnat a mort per un consell de guerra sumaríssim i afusellat.
1892, Igualada: Antoni Muset i Ferrer, escriptor i poeta català.
1899, Sabadell (Vallès Occidental): Antoni Estruch i Serrabogunyà, futbolista català dels anys 1920 (m. 1950).
1900, Girona: Xavier Cugat i Mingall, músic i dibuixant català.
1918, Maçanet de la Selva, la Selva: Manuel Anglada i Ferran, estudiós de la cultura catalana d'Andorra i del Pirineu (m. 1998).
1924 - Barcelona: Josep Comes i Busquets, pintor català.
1941, Sa Pobla, Illes Balears: Simón Andreu Trobat, actor mallorquí.
1949, Algemesí, Ribera Alta: Enric Lluch i Girbés, escriptor valencià.
1954, Vinalesa, Horta Nord: Vicent Pardo Peris, escriptor valencià.
1970, Canes, França: Alícia Ramírez Gomis, actriu i presentadora de televisió valenciana.
1979 - Barcelona: Gisela, cantant.
1983 - Barcelona: Daniel Jarque, futbolista català.
Resta del món
1557, Cluj-Napoca, Transsilvània: Esteve Bocskai, noble hongarès de Transsilvània.
1801, Erfurt: Heinrich Wilhelm Stolze, organista i compositor alemany del Romanticisme.
1823: Sándor Petöfi, poeta hongarès.
1854, Glasgow, Escòcia: James George Frazer, antropòleg escocès.
1863, París, França: Pierre de Coubertain, reinstaurador dels Jocs Olímpics de l'era moderna.
1879, Londres, Anglaterra: Edward Morgan Forster, escriptor anglès.
1881, Smilde, Països Baixos: Carry van Bruggen, escriptora.
1895, Washington DC, Estats Units d'Amèrica: John Edgar Hoover fundador del Federal Bureau of Investigation (FBI).
1897, Braila, Romania: Ana Aslan, científica i metge romanesa.
1917, Viena: Erwin Axer, director de teatre escriptor i professor universitari polonès.
1919, Nova York, Estats Units: Jerome David Salinger, escriptor estatunidenc, autor, entre d'altres, d'El vigilant en el camp de sègol (m. 2010)
1927, Madrid: Carmelina Sánchez-Cutillas, escriptora valenciana.
1928, Glasgow, Escòcia: Iain Crichton Smith, escriptor escocès.
1937, Istanbul, Turquia: Petros Màrkaris, escriptor i guionista grec.
1941, Stroud, Anglaterra: Martin Evans, genetista i bioquímic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia.
1943, Chicago, Estats Units d'Amèrica: Richard Sennett, sociòleg i historiador estatunidenc.
1946, Costa d'Ivori: Alassane Ouattara, primer ministre de Costa d'Ivori.
1958: Bodil Ceballos, política i advocada sueca.
1968, Osijek, Croàcia: Davor Šuker, futbolista croat.
1972, Pointe-à-Pitre, Guadeloupe: Lilian Thuram, futbolista francès.
1981, Debrecen, Hongria: Zsolt Baumgartner, pilot de Fórmula 1.
1982, Unquillo, Argentina: David Nalbandian, tennista argentí.
Necrològiques
Països Catalans
1864 - Sueca, Ribera Baixa: Josep Bernat i Baldoví, escriptor i poeta valencià (n. 1809).
1939 - Borriana, Plana Baixa: Joaquín Peris Fuentes, intel·lectual i historiador valencià, fou alcalde de Borriana (1899-1901), mandat en el qual se li atorga el títol de ciutat al municipi (n. 1854).
2000 - Montblanc: Maties Palau Ferré, pintor i escultor català (n. 1921).
2005 - València: Vicente Aguilera Cerni, crític d'art i assagista valencià (n. 1920).
Resta del món
1782 - Londres, Regne Unit: Johann Christian Bach, compositor alemany fill onzè i darrer de Johann Sebastian Bach.
1881 - París, França: Louis Auguste Blanqui, activista polític revolucionari francès.
1894 - Bonn, Imperi Alemany: Heinrich Rudolf Hertz, físic alemany.
1928 - París (França): Loïe Fuller, ballarina nord-americana (n. 1862).
1962 - París, França: Diego Martínez Barrio, polític espanyol i President del Govern d'Espanya l'any 1933.
1986 - Cittiglio, Itàlia: Alfredo Binda, ciclista italià.
1992 - Nova York: Grace Hopper, militar nord-americana, pionera en el món de la informàtica (n. 1906).
1995 - Aube, França: Marcel Bidot, ciclista francès.
1998 - Albània: Haxhi Lleshi, militar i polític albanès i President d'Albània de 1953 a 1982.
Festes i commemoracions
Cap d'any: festa de benvinguda de l'any nou.
Santoral católic
sants Telèmac de Roma, màrtir
Fulgenci de Ruspe, bisbe
Eufrosina d'Alexandria, verge
Clar de Viena, bisbe
Guillem de Dijon, abat
Basili d'Ais, bisbe
Odiló de Cluny, abat
Zedislava Berka, monja.
El Dolç Nom de Jesús: És l'onomàstica dels Jesús, Manuels i Manueles i Salvadors, perquè l'àngel de l'Anunciació va proclamar que se l'anomenaria Emmanuel.