Entrada
Autor: Prony » dj. ago. 30, 2012 9:31 pm
Be, ara vull parlar seriosament i donar el meu parer des d'un punt de vista mes equilibrat.
Fins fa uns anys, totes les motos eren "masculines". Les noies de fa anys no en portaven per la qüestió de la falda i perquè malauradament eren tractades com poc adaptades a les màquines. Penseu que les motos de fins fa una vintena d'anys eren mes tosques, els comandaments eren molt durs (aquells embragatges que necessitaven mans de ferro, etc...). En aquells temps imperava l'estil l'Steve McQueen, les dones ja eren prou agraïdes si les deixaven anar al darrera.
Just quan les dones, gràcies a la katharine Hepburn, es van atrevir (O les vam permetre) a vestir pantalons, van aparèixer la Vespa i la Lambretta, el seu disseny ja estava clarament orientat a poder-les conduir amb faldilles. Casualitats de la vida, la dona es posa pantalons i surten motos per anar amb faldilles.
El problema d'aquestes motos seguia essent la duresa dels seus comandaments, el canvi es va posar a la ma per evitar que les noies es fessin malbé les sabatetes o les sandàlies però em sembla que cap noia tenia prou força al canell ni prou llargs els dits per poder canviar de marxa sense haver de fer un gran esforç. Per això la dona va seguir seient al darrera, sempre de costat i amb les cames ben tancades per decència.
Crec doncs, que la primera moto femenina fou la Vespa, presentada a Milà l'abril del 1946 (Wikipèdia).
Poques opcions mes van tenir durant una bona pila d'anys, la moto "femenina" seguia essent propietat dels homes. Al cap de molt temps va aparèixer la imatge del "Macho Man", representada per en John Travolta i cia. La dona nomes era una persona destinada a fer feliç a l'home, a criar fills, supeditada a la voluntat del marit i sota la seva protecció. Mals temps per les dones!!! Va sortir el mite "Estoy Buscando a Jacks".
Que va passar des de llavors?? Doncs que, encara que sembli inversemblant, el mon occidental ha estat capaç de fer algunes coses be, com per exemple, considerar tan vàlida la dona que l'home. Totes les dones han demostrat que els mes rancis estaven errats.
Fa molts anys de l'anunci de "FA, el sabor salvaje del Caribe", i des de llavors tot el que fa la dona ja està, per fi, acceptat i recolzat.
Avui en dia, el sector femení es un gran consumidor de motos, especialment en l'entorn urbà. Les Vespino, sense marxes, foren les primeres motos "femenines" amb una notable acceptació. Desprès molts fabricants van afegir-se al carro amb mes o menys fortuna.
Que passa en la actualitat?? Doncs que la dona ja no va al seient del darrera, la dona actual te tan dret com nosaltres a escollir com va i cap on va. I perquè?? Doncs perquè les motos ja no son aquells "marmotretos" per homes durs als que no els importa embrutar-se de greix i pols. Ara son dolces, suaus, còmodes, segures i àgils en parat.
Ara, una dona amb una moto gran està molt ben acceptada i, fins i tot, causa simpatia.
Qualsevol moto urbana ha de ser unisex si vol tenir èxit a les botigues i en el disseny ergonòmic de qualsevol moto grossa es te molt en compte la morfologia de les dones.
Sempre seguiran existint les motos dures, rudes, només aptes per els nomes. Aquells homes que es creuen que les noies no tenen dret a portar pantalons i que han de ser submises, amb sabatetes de taló i tot el dia a la perruqueria. Al mateix temps sempre queden les noies com les que vam veure a Castellet de Foix, unes xonis amb mono de cuir i talonets, que conduïen unes RRRRR per sentir-se protagonistes dels mes íntims pensaments de molts homes.
Uffffffff. que us sembla. Si m'he passat els Srs. Administradors ja saben que han de fer.
Jordi "Prony" :ban :ban