És clar que la situació ha canviat i tot s’ha de reposicionar. El fet que –a més- la dona estigui preparant seriosament unes oposicions fa que sigui inviable pensar continuament en l’ús que a mi m’agrada de la moto (viatges i sortides de cap de setmana). És per això que procuro no mirar gaire aquesta o altres webs de viatges, però no vol dir que no es pugui sortir. No faré vora 20.000 kms l’any que venia fent, potser en faré 4 o 5.000 aquest últim...però és lògic ¿no? La moto està pagadíssima i amortitzadíssima, per tant, a part de l’assegurança (215 euros any) i un mínim manteniment (no kms=no despeses) és absurd desprendre’s d’ella. A més, ara estic disfrutant de la moto d’una altra manera. Per acabar de passar el mono, he fet l’assegurança de la meva vella 250 TS del 79 (95 euros i exempta de pagar impost de circulació) i m’ho passo pipa mentre vaig a treballar, fent petits volts (de moment) per les carreteretes comarcals al voltant de casa o simplement netejant-la o apretant quatre femelles...és com si hagués tornat 20 anys enrera...
I tornant a la frase del principi, que m’ho digui gent aliena al món de la moto ho puc arribar a entendre. El que més ràbia fa és que ho faci gent que havia tingut moto i que per la nòvia, la dona, els fills o la hipoteca se la va vendre i no ha tornat mai a tenir-ne, ni hi tornarà. Si són una colla de frustrats que es pensen que tothom és com ells, em sap molt greu...però a mi que em deixin en pau!!!!!!
:twisted: :twisted: :twisted: :twisted:
