Entrada
Autor: lemansotarres » dt. juny 26, 2007 11:15 pm
Sí.
Sembla una posta al dia d'un disseny que ja és un clàssic del gust "retro". I és que hi ha gent per tot. Si no es venen com voldrieu, potser millor per a qui les compri, no creieu? ...si vols un èxit de vendes sempre et pots comprar una ...qué sé jo: ...qualsevol de les que veig a la vorera cada dia. Milers i milers de motos que ni em miro, car les tinc ben repetides a la retina.
No tinc res contra la socialització de la bona maquinària però la mecànica de consum, crec que a més d'un, us farà perdre la moto el primer dia que us oblideu d'on la vàreu aparcar una nit de gresca.
Tenen motos "populars", en general, els "usuaris". També tenen hipoteques de volum superlatiu, els habitants d'aquest país tan del segle XXI. Se sol fer el que fan els altres per mandra d'anar per lliure, que és quelcom que, entre altres coses, fa pensar.
Els motarres tenim joies. I els guzzistes tenim peces exclussives.
Sobre el bitxo presentat (la TTR): veig que té una doble òptica molt maca. Les preses d'aire semblen pròpies d'aquest tipus de motors. Integrar els intermitetents sembla correcte i oportú . La mono-tubarreria és el que veig més "teatral", però els italians -una mica- ja ho tenen, són histriònics del cag...r. El biposto em sembla idoni, per ser R. I aquests anclatges de roda que ara es porten, bastant lògics: els radis destaquen més, com segurament ho esperen els fabricants de les llantes. El que toca revisar continuament és la culata -de les Guzzi- que en aquest cas, si no perden per la junta, tenen l'aire de família.
De la vermella dir que és la Gezzi-Brian. Contundent preparador, com tots sabeu, que deixa la producció d'artesania, pel que es veu, i és tira a buscar mercat amb un disseny de línia Rieju, com en Randy insinuava.
Suc al ferro.