MALAITS GUARDARRAILS

[Rutilo]

Disculpeu.me per contar.ho una setmana despres, pero no m'abellia.


El diumenge pasat, el dia 27/01/08, a l'hora de dinar, rebem una telefonada a casa, era el meu fill Artur confirmant que no venia a dinar.

Jo ... ¿I aixo, per que no vens a dinar?

El fill...Mira papa, Rafa i Mari han tingut una caiguda, res de importancia, sols una llepadeta. (Rafa i Mari, que son parella de fet, son dos motarres amb experiencia de deu o dotze anys, de tracte i aspecte tranquil i de uns trenta dos anys. De vegades fan rutes cadascu amb la seva moto, i de altres vegades, com avui, prenen la moto de Rafa i Mari va de paquet)

Jo..... ¿I com ha sigut aixo que Rafa ha tingut una caiguda?

El fill.. Al pendre una corva la moto li ha relliscat del davant, Rafa ha intentat fer-se amb ella, pero no ha pogut, Mari ha sortit cap a dalt i ha caigut d'espales al asfalt i despres, amb el cap, s'ha pegat un bon colp contra una de les pilastres dels guardarrails, i un altre colp a la cadera contra un altra pilastra. Ella esta concient, parla, sap on es, pero no pot vellugar les cames, diu que no les nota per res.......(Plors....plors...) es talla la comunicacio.

He deixat pasar uns minuts, i ara truque jo al meu fill.

Jo... ¿Artu, contam, com esta Rafa i Mari?

El fill... Rafa es trova molt be, sols te unes rascades a la chupa i als pantalons, la moto funciona perfectament, sols te unes rascades i uns colps, no te cap problema mecanic, pero Mari... pero Mari...., estem tots acollonits, papa te molt mala pinta, molt mala pinta.
Ara arriva la Guardi Civil, i diu el meu fill, i un d'ells lo primer que ha dit es lo seguent "Ya me he cagado en la o....ia, y en la madre que pario a los guardarrailes, en cualquier momento, cualquiera de nosotros nos quedamos sin piernas" . Ja hem demanat una ambulancia i ara, la guardia civil, esta donant urgencia per que vinga una SAMUR perque consideren que es tracta de algo greu.

Jo... Vinga, serenitat, i si algo fa falta truca a casa.

La trucada del meu fill s'ha produit tres hores despres, es podia ascoltar, al fons, un helicopter, i ben aprop, una veu que cridaba "¡¡¡¡¡¡ Venga cojones, llevaros ya a esta persona, tres horas lleva en el suelo y ahora venis con dudas, o es que no os han dicho de que se trata.!!!!!!! "
Aquestes paraules les he escoltat jo des de el movil del meu fill. Despres el meu fill m'ha confirmat que es tractava de la guardia civil que donaba preses als metges del helicopter.

El diagnostic del hospital La Fe de Valencia, a les 21:30h, diu que te dues costelles i una vertebra trencades i no es pronuncien, de moment, sobre la insensibilitat a les cames.

¿En mans de qui ens trovem?

Tres hores per tindre aistencia, i com que la ambulancia mai aparegue, menys mal que era la guardia civil qui la demanaba amb urgencia, la propia guadia civil ha demanat un helicopter.

No tinc paraules per cualificar als responsables.
Ara be, per recaudar no s'escatimen mitjans ni hi ha llimit presupstari.

Avui, diumenge 3/02/08, una setmana despres el diagnostic sembla que no es gens esperanzador.
Ens van donant opinions particulars i de dubtosa fiabilitt donat que la zona cervical danyada esta molt saturada per la inflamacio i el derrame.
Hi han senyals, con que la noia nota molesties a una cama, que donen una petita llum per la recuperacio, pero aquesta noia ho tindra dificil, lamentablement.

Doncs aquet es el motiu, un accident mes, per decidir deixar la moto.
Ja son molts, masa accidents, quirofanos, osos trencats, menisco, etc etc

Fent memoria, fara un any aproximadament, rocordo un dia, (Ruta=Rodant per llevant) en Carles i Jo, viajant per Mora de Rubielos cap a Cantavieja, on dinarem, jo li vaig fe el seguent comentari.
"..... el que pasa es que jo, cuant arrive a una corva que no veig la sortida, frene molt, clave la moto, es un defecte que tinc, i aquet defecte es nomena por, por per tot lo que hem pasat a casa, ...."
Conte aquet detall perque ja he fet, en dues ocasions, aquell ejercicie de deixar pasar un temps per oblidar, i despres tornar de nou a la moto.

Aquesta ocasio seria la tercera, i a la tercera va la vensuda.

Be, fins aqui em arrivat en moto, pero que conste que m'agraden, pero el que no m'agrada es patir, no tinc ganes de patir mes, i en paraules del meu fill, penso que molt encertades "... no vull estropear una familia, no vull estropear la vida de la meva estimada..." , el meu fill tambe deixa la moto.

[Kel]

Sap greu, però suposo que és una decisió encertada, i el que ja vaig dir-te: no dubtis que hi ha vida després de la moto

Merci per les teves paraules que conviden a la reflexió.

[Carles]

Bon dia!

Arturo, recordo la conversa que vam tenir dinant a Cantavieja. I també recordo com ho explicaves, entre caiguda teva i l'accident del teu fill. Està clar que fins que no et toca directe no sóm conscients de perill... d'aquesta manera, és completament respectable la teva decisió.

Una abraçada molt forta a la familia. :!: :!: :!:

Fins aviat!

[Steelman]

Arturo...ja saps que una mica al nord de casa teva tens una gran colla d´amics que es diu MOTOTURISME.

Mototurisme ens uneix l´amor per una manera d´entendra la moto , pero hi ha moltes altres coses aixi que ja ho saps, al menys a Reus continues tenint les portes de casa meva obertes i esperem veure't per aqui ok?


Es molt fort el que els hi ha passat els vostres amics i sempre que sortim hi estem exposats i no ho sempre ho tenim en compte, la teva reflexio ens ha de fer pensar una miqueta.


Una abraçada!!

[Ride]

Hem sap molt greu l'accident d'aquesta amiga, sense dubte, si ens ho pensesim dentingudament abans de pujar a la moto, segurament fariem el mateix, ja que TOTS hi estem exposats.

Anims i el fet que deixis la moto, no vol dir que deixis Mototurisme....

vsssssss

[Randy-650]

Els que fa anys que vivim en el món del moto moltes vegades ens hem trovat coses així, i sempre reflexionem.

És una decisió ben encertada la vostre , encara que suposo que ho deveu haver rumiat molt bé abans de prende-la. :(

De totes maneres esperem no deixar de veure al Sr. RUTILO per aqui, del qual molts guardem un bon record. :!:

Ànims a tota la familia.

[Miquelpericas]

Rutilo, moltes gràcies per compartir amb tots nosaltres aquesta desgràcia. És ben probable que, en una situació com aquesta, jo hagués fet el mateix que tu.
Independentment d'aquest fet, la gent de Mototurisme, tots nosaltres, seguim aquí. La moto ens uneix, però l'absència de moto NO ens separa. us desitjo el millor i confio que finalment aquest pronòstic vagi millorant. :!:

[Llagasta]

Hola Rutilo: Em sap greu l´accident de la vostra amiga, espero de veritat, que es recuperi.

La teva decisió de deixar d´anar amb moto es una decisió personal digne de molta valentia ( que no cobardia )

Jo també com tu sóc un veterà, aquest any fa 38 anys que tinc el carnet de moto 27 motos de mes de 600 i he anat al enterrament de molts companys( dels que sortiem cada setmana junts ) morts a la carretera

També hi han aquests moments de profunda reflexío de que hi fem aquí , i sempre hi cregut que millor homenatge que seguir amb l´afecció que tan ens agermanaba.

Una altre cosa i que per mi es la més important, es anar amb moto amb por, es a dir , agafar la moto per obligació i amb desmotivació, arribar a casa després d´una sortida , i dir alló : que content que estic: segueixo viu.

Quan s´arriba a aquest estat, el mes sensat es deixar la moto, urgentment.
es troba un sustitutiu desseguida, ja veuràs :!:

[Sagal]

Lo primer de tot donem forçes entre tots a la vostre amiga per que tingui una recuperacio absoluta. En el cas que has explicat realment quan hi penses fa entrar pell de gallina, jo i penso moltes vegades que amb moto som totalment vulnerables a tot, peró per l'altre banda és tant la satisfaccó que em dona que no puc deixar la moto.
Entenc la teva manera de pensar i et vull donar anims perque realment també hi han altres activitats per fer i si realment has agafat una mica de por es millor deixar la moto.
Que sapigues que aqui tens de totes maneres un company.

Arreveure

[Siono1000]

Arturo, els que ens anem fent grans tenim al darrera una historia que tot i que en molts casos no ajuda per saber el que hem de fer, si que cada cop ens fa tenir més clar el que no volem fer. Això ajuda a prendre decisions complicades i amb transcendència a les nostres vides.
Tu has pres la teva que de ben segur serà la més encertada per a tu i els teus.
La salut de tot tipus es l’important de la vida, la resta...circumstancial.

Una abraçada.

[Carme973]

Se m'ha possat la pell de galina!!!

RUTILO una abraçada i anims

:!: :!:

[JoanF]

Hola Arturo. Soc un dels que no ha tingut la sort de conèixet encara, però que sàpiges que tens tot el meu suport i amistat. Suport en els temps tan difícils que et toquen viure ara. L'amistat que tota la gent de la moto es va creant poc a poc uns vers els altres encara que no es coneixin massa. Com d'altres ja t'han dit. Sapigues que a Lleida hi tens un amic per tot el que et façi falta. Desitjo que la Mari pugui surtir-s'en endavant i poc a poc restableixi la seua vida.
Records i ànims per tota la família.

[Josey Wales]

Caram, el teu relat és tristament esfereïdor... i més al afectar-me com a tots els motoristes!

Em sap greu pels afectats, espero que es refacin ben aviat!!