Els motoristes, per més que resulti paradoxal, poden trobar una excel.lent solució al Saló Internacional de l'Automòbil. Un centre d'investigació presenta un projecte que converteix els pneumàtics vells en guarda- rails de carreteres. Les anomenades popularment tanques de protecció són les grans enemigues dels conductors de dues rodes, perquè quan es produeix un cop la barrera de seguretat actua com un autèntic ganivet per als motoristes, que ja han protagonitzat infinitat de protestes públiques per aquest motiu.
El centre d'investigació Idima, amb el suport de Sigrauto (associació espanyola que engloba tots els productors de vehicles per al seu tractament una vegada fora d'ús), mostra al saló aquests nous elements d'empara fets amb cautxú armat. N'hi ha prou amb una d'aquestes barreres i una altra de les me- tàl.liques i tallants que hi ha a les carreteres per advertir que la primera "és flexible, té gran capacitat d'esmorteir impactes i sorolls, és antilliscant, no talla en absolut, és molt duradora i de baix cost de producció", explica Joaquín Bencomo, de l'Idima de Navarra.
Al laboratori ja s'ha demostrat que totes aquestes propietats que descriu l'investigador són certes. "Després de l'estiu es portaran a terme les proves en circuit i a partir d'aquí es podria començar a comercialitzar", afegeix l'investigador. El cautxú armat és una barreja de cautxú trossejat, material adhesiu, un polímer que el compacta i, opcionalment, un o diversos colorants o pigments per donar-li coloració externa a l'element.
Hi ha estudis que demostren que amb les tanques de protecció me- tàl.liques actuals, anar a una velocitat de 30 quilòmetres per hora és suficient per arrencar-li d'arrel a un motorista un membre o seccionar-li la columna vertebral; a més a més, els mateixos estudis atribueixen a aquestes barreres el 20% de totes les morts de motoristes que es produeixen a Espanya.
NO PODEN ANAR A L'ABOCADOR
Si s'utilitzés cautxú armat aquestes xifres baixarien. Però, a més a més, els fabricants de vehicles resoldrien un dels problemes més importants que tenen: el destí dels pneumàtics usats. A Espanya es rebutgen uns 20 milions de rodes a l'any per reposició, i 4 milions més provenen dels vehicles que arriben al final de la seva vida útil. Tot això en conjunt suposa unes 300.000 tones de residus anuals que no tenen encara un destí clar.
Els pneumàtics sencers no es poden portar a abocadors des del 2003, i els trossejats, des del 2006. L'ús del cautxú reciclat encara està poc estès, però es realitzen proves per utilitzar-lo per asfaltar carreteres, per pavimentar o per a recobriments flexibles en llocs on es requereixi certa flexibilitat (pistes esportives o parcs) i com a combustible en cimenteres. Però cremar el cautxú no sembla una bona solució, perquè produeix emissions de partícules nocives
http://www.elperiodico.com/default.asp? ... io_PK=1009
