Stoner, A La Seva Manera

Aquí es parla de tot el relacionat amb el món de la moto

Moderador: Airald

Respon
Avatar de l’usuari
Randy-650
Presentats
Entrades: 14288
Membre des de: dg. gen. 07, 2007 10:20 pm
Ubicació: ®Randy i Montse¶¶¶¶¶Suzuki Bandit 650 SA¶¶¶¶Castellar del Vallès-B¢n

Stoner, A La Seva Manera

Entrada Autor: Randy-650 » dc. oct. 30, 2013 11:08 pm

Stoner, a su manera (llibre autobiografia)

Por: Nadia Tronchoni | 18 de octubre de 2013

Es su historia, a su manera. Y quizá haya revelaciones
que sorprendan a algunos. La vida de Casey Stoner, ya
se sabe, nunca fue idílica. Pero nunca antes había
contado que era acosado por sus compañeros de colegio
cuando era niño o que Honda le engañó (muchos años
antes de vibrar con él) para tentar a otro piloto. Joven
talento y campeón del mundo, el australiano se retiró en
plena efervescencia. Hastiado de la gente y las mentiras,
cansado de ejercer de cabeza de familia desde su
adolescencia. Ahora, alejado ya de los focos y los
circuitos, cuenta su vida en una autobiografía escrita a
raíz de unas conversaciones con el periodista de la BBC
Matthew Roberts.

El libro: Casey Stoner, pushing the limits (Casey Stoner,
buscando los límites; Hachette, 2013) será presentado el
miércoles próximo en Melbourne. Pero Roberts lo lleva
bajo el brazo estos días en Phillip Island, donde aquel
rubiales de dentadura prominente era invencible. Talento
puro, Stoner escondía con su carácter introvertido, a
veces incluso tosco, episodios oscuros de su vida y su
carrera que hoy desvela en esas páginas que ayudan a
entender mucho mejor su carácter. El carácter de un niño
que, según revela el diario de carreras que elaboró su
madre desde que empezó a competir con solo cinco
años, lloraba antes de los entrenamientos. Y no lo hacía
porque no le gustara lo que hacía, ni por miedo a una
caída, ni porque perdiera (que lo hizo muy poco, y solo
al principio de aquella andadura), sino porque había
demasiada gente mirándole. Y aquello nunca le gustó. Ni
siquiera cuando se hizo grande.

"Al leer el libro uno entenderá la presión que con la que
siempre cargó. Aunque sus padres intentaban liberarle
de ella, él nunca olvidaba que lo habían vendido todo
para comprar una caravana, una furgoneta y una moto y
probar suerte en Europa. No les quedaba nada. Comían
habas y pan tostado. Y el propio Casey relata que si
querían comer bacon, él tenía que ganar la carrera para
poder pagarlo con el premio. No es normal que un chico
de 14 años sea el encargado de poner la comida en la
mesa de una familia", explica Roberts. Y asume que
conocer el relato ayuda a entender las razones de la
retirada. "Se sentía viejo", añade.

Aquello llegó, además, después de una infancia dura, en
la que "ser piloto de motos no era nada chulo". No en
Australia, donde le hubiera ido mejor si en lugar de
correr sobre dos ruedas hubiera jugado a rugby. "En el
colegio le acosaban. Cada día se encondía en un
pequeño puente al que los chicos más grandes no
podían acceder y esperaba allí hasta que se marchaban y
le dejaban en paz". A aquel chico que venía del campo
le costaba integrarse, no tenía sentido del humor, no
entendía los chistes y siempre tuvo miedo a que se
estuvieran riendo de él. Le costó tener amigos. Y no los
tuvo tampoco cuando llegaron la fama y el éxito. Aunque
sí declara su admiración por Lorenzo, con quien cree
tener tantas cosas en común, aunque uno libere sus
frustraciones con cierta arrogancia y chulería y el otro lo
hiciera cerrándose en sí mismo.

Hoy su mujer Adriana y su hija, Ally, que nació el último
año en el que compitió, alegran los días de un dos
veces campeón del mundo que se sintió engañado
muchas veces en su trayectoria. Engañado por el equipo
Scot Honda, que le hizo creer que le ficharía para 2004
solo para poner nervioso a Dovizioso y conseguir su
firma; engañado por Michelin, según relata en la
autobiografía, que le arrebataba los neumáticos buenos
para dárselos a otros en el año de su debut en MotoGP,
2006; y despreciado por parte de su gente en Ducati,
cuando enfermó en 2009 y nadie le creyó. Es más, el
consejero delegado de la firma, Claudio Domenicali, le
envió un e-mail cuando decidió no participar en tres
carreras aquella temporada: "Espero que no pienses
cobrar por esto", le dijo. Aquel día Stoner decidió que
no renovaría con la casa italiana. El contrato duraba
hasta 2010 y en 2011 ganó el Mundial con Honda.
Un año después se retiraba. Y ha comprado la propiedad
en Niangala (Australia) en la que se montó por primera
vez en la Yamaha Pee Wee que heredó de su hermana
Kelly. Allí, en la pequeña casa arrendada en medio de
una enorme granja en la que vivía su familia, en
compañía del encargado de esquilar las ovejas, Stoner
fue feliz. Vivió desde los dos hasta los cinco años. Y el
día que se marchó hacia la costa en busca de carreras y
fortuna hizo un juramento: "Me prometí volver", confiesa.
Hoy desde la terraza de la propiedad ve aquella casa de
aluminio en la que se crió. Allí sigue siendo un chico de
campo al que le cuesta hacer amigos.


Font: El Pais
http://blogs.elpais.com/a-la-parrilla/2 ... anera.html
Randy-650 l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. oct. 30, 2013 11:13 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
La Bandy© (lujoisla dixit) ImatgeImatge
Fundador i soci n* 1 Jo no vaig amb BMW®©

Avatar de l’usuari
JoanCG
Presentats
Entrades: 735
Membre des de: ds. gen. 30, 2010 6:34 pm
Ubicació: Lliçà d'Amunt
Contacta:

Re: Stoner, A La Seva Manera

Entrada Autor: JoanCG » dj. oct. 31, 2013 12:40 pm

Se'l veia algú turmentat, a poc que veiessis la ironia i sarcasme amb que comentava moltes coses.

Sabia una mica la seva història, ja que el segueixo des de que corria en 125, i li deien "Rolling Stoner", per que degut a la pressió que s'explica aquí, sempre anava al límit i queia molt sovint...

Per molt i molt que m'agradin les motos i pilotar, no li envejo la seva vida ni els diners que pugui tenir, no...no a al preu de tot allò que ha viscut.

Per a mi, EL MILLOR PILOT QUE MAI HE VIST RODAR, per davant inclús de Rossi i Dohan; el feeling que tenia a sobre la moto, com frenava de darrera a l’hora que donava gas, era impressionant.

Recordo en la seva època a Ducati, quan només la seva Ducati anava davant (els altres acostumaven a quedar mínim els 8º), quan li demanaven que deixés anar en els entrenaments darrera seu al Hayden, per poder millorar, el Hayden deia: "Este tío hace sobre la moto cosas que no entiendo".

Rossi veient els resultats del Casey amb Ducati, va pensar segur: Si aquest ho fa, jo també podré; i......no.

Salut !!!
JoanCG l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. oct. 31, 2013 12:43 pm, en total s’ha editat 3 vegades.
Acosta't a qui busca la veritat; allunya't de qui diu que l'ha trobat. Sobretot parlant de motos.

Avatar de l’usuari
Albert
Presentats
Entrades: 7280
Membre des de: dg. gen. 07, 2007 9:42 pm
Ubicació: Tarragona

Re: Stoner, A La Seva Manera

Entrada Autor: Albert » dj. oct. 31, 2013 2:42 pm

Holaaa,

A mi el que sempre m'ha cridat l'atenció del Stoner es com va pasar de ser el pilot amb mes caigudes em grans premis, tant sobre Honda com amb Yamaha. a ser el pilot segur i guanyador amb Ducati.

Quin va ser detonant, l'origen de la transformació. Per mi es tot un misteri.


:shock: :shock:
Sort,

Ieie
Presentats
Entrades: 395
Membre des de: ds. set. 11, 2010 6:40 am
Ubicació: Breda

Re: Stoner, A La Seva Manera

Entrada Autor: Ieie » dv. nov. 01, 2013 6:58 am

Rès a veure amb els futurs campions del mon malcriats que neixen, setmana sí setmana també, per aquestes contrades.
Un llibre que pot ser interessant.

Avatar de l’usuari
JoanCG
Presentats
Entrades: 735
Membre des de: ds. gen. 30, 2010 6:34 pm
Ubicació: Lliçà d'Amunt
Contacta:

Re: Stoner, A La Seva Manera

Entrada Autor: JoanCG » dv. nov. 01, 2013 8:25 am

[quote user="Ieie" post="245193"]Rès a veure amb els futurs campions del mon malcriats que neixen, setmana sí setmana també, per aquestes contrades.
Un llibre que pot ser interessant.[/quote]

Amb tots els meus respectes cap a la teva opinió, crec que tens raó en alguns casos. Gent patrocinada a vegades, pares amb molts diners altres (Karel Abraham, etc..), però no en altres.
M’explicaré, parlant d’un pilot que és excel•lent com el nostre Dani Pedrosa.

Tot i ser gros, talòs i bastant maldestre portant motos, com ja he dit alguna altre vegada, fa 15 anys i 20Kgs menys, vaig participar en competicions amateurs en varies disciplines. Una d’elles el Campionat Valencià de supermotard (aquí no n’hi havia).

Per entrenar, anava a Can Padrò (Sant Vicenç de Castellet) quan es podia, al petit circuit de Karting Vic i sobretot al karting de Sils, Girona. En aquest últim circuit, i d’això fa uns 12 anys vaig conèixer al Dani (de fet el vaig veure, més que conèixer, ja que llavors era un marrec, i parlava encara menys que ara).

En aquells moment era just quan el Dani havia quedat segon a la copa Movistar, si no recordo malament, i casi no se’l coneixia; l’Albert Puig va decidir, tot i no guanyar aquell campionat de promoció, “quedar-se al Dani” en comptes de al guanyador, un altre nen que es deia Joan.

Coneixent-los (al Albert Puig el conec personalment), segur que l’Albert va veure en el Dani, més enllà d’un talent innat, un caràcter molt similar al seu, pel que sabia que s’entendrien bé (dic jo, clar). I tot aquest rotllo per explicar el següent:

En LA PRIMERA vegada del Dani entrenant a Sils, i la tercera segons m’explicava el seu pare entrenant en supermotard, a la tercera volta ja no me’l podia treure del damunt, fins que al cap d’unes voltes més em va avançar. Jo portava una Huskvarna 610SM preparada fins a dalt, i ell una YZ250 amb frens de sèrie (els de cross). Vaig flipar, clar.

Quan li vaig preguntar al pare que com anava amb frens originals en comptes de un disc de 320mm i adaptadors, em va dir que no en podien comprar un, que poc a poc, que no tenien diners. I vam fer un tracte; jo tenia un disc sense utilitzar, que els hi vaig voler vendre, però em va tornar a dir que tot i el bon preu, no podien.

I vaig contestar, tot i que llavors no els coneixia com aquell qui diu ningú: Us el deixo per 15000Pts, i quan puguis me’l pagues, d’acord? L’home em va mirar, i em va dir. Mira, el meu fill en unes voltes veurà si nota la millora, per tant em faré fer els adaptadors pel disc, i si el nano diu que va millor, d’acord. Finalment li vaig donar el disc, i al cap de dues o tres setmanes vaig cobrar (insistint una mica, certament).

Per tant, com a mínim en aquest cas, aquesta família, per molt que ara nadin a l’abundància, saben el que és no tenir tot el que es vol, anar avançant poc a poc. No és el cas de l’Stoner, però en aquells temps, els de famílies amb pocs recursos, tenien opcions.

P.D. Sento el totxo, és que em vaig animant en escriure, i..... :oops:

Salut!!!! :viscat
JoanCG l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. nov. 01, 2013 8:28 am, en total s’ha editat 2 vegades.
Acosta't a qui busca la veritat; allunya't de qui diu que l'ha trobat. Sobretot parlant de motos.

Avatar de l’usuari
Leclerk
Presentats
Entrades: 631
Membre des de: dt. abr. 17, 2007 4:17 pm
Ubicació: Granollers

Re: Stoner, A La Seva Manera

Entrada Autor: Leclerk » dv. nov. 01, 2013 8:11 pm

Carai Joan, bona aquesta història del Pedrosa a Sils.

Tema Stoner, reconec que també sento simpatia per un paio que no segueix la tònica general d'un circ com Motogp.

Les dues temporades d'en Rossi amb la Ducati només van servir per demostrar el talent de l'australià.

Salut.
Si penses que l'aventura és perillosa, prova la rutina. És mortal.

Avatar de l’usuari
Albert
Presentats
Entrades: 7280
Membre des de: dg. gen. 07, 2007 9:42 pm
Ubicació: Tarragona

Re: Stoner, A La Seva Manera

Entrada Autor: Albert » dv. nov. 01, 2013 11:20 pm

Holaaa,

[quote user="JoanCG" post="245194"]

P.D. Sento el totxo, és que em vaig animant en escriure, i..... :oops:

Salut!!!! :viscat[/quote]

Totxo ? Massa curt per una historia tant interessant que has pogut viure en primera persona.



:gathering ;)
Sort,

Ieie
Presentats
Entrades: 395
Membre des de: ds. set. 11, 2010 6:40 am
Ubicació: Breda

Re: Stoner, A La Seva Manera

Entrada Autor: Ieie » ds. nov. 02, 2013 3:54 pm

No em refería a en Dani en concret, el meu comentari era més genèric. No tenen per què ser mimats pels pares, els pot mimar el seu manager, el seu equip, la seva marca, la premsa, l'afició, "l'entorn".
El cas és que aquí neixen "futurs campions" cada dos per tres i ningú els avisa que -la gran majoría- es foteran una hòstia com un piano. Després, cuan no han arribat on volíen, segueixen "allá" perdonats per l'afició per la mala sort (caigudes, equips incompetents, lesions, motos nefastas, etc). Mai per culpa d'ells.
De fet, deu ser el mateix que els hi dirán als turcs, indis, sudamericans, xinesos o "abudabinesos" que sortirán demá i demapassat i l'altra i seguirán sense estar a l'alçada.
Ep! i jo orgullós dels pilots catalans, però no "a muerte". :nonocat

Respon

Torna a “General”