autor :Mario del Castillo.
[IMG=http://img193.imageshack.us/img193/880/avatarclj.jpg][/IMG]
Aquella era una gran tribu,i ho era per alguna cosa que nomes s’aconsegueix amb el pas del temps: Tenía historia, personalitat, estaba “madura”, tenía els seus fidels habitants que ho eren perque sabian el que esperaban d’ella i… ho rebían.
En aquell llunya mon ja casi pedut en el temps,ells tenien pefectament definit el seu ``tret diferencial´´.Els seus dracs de guerra no eren -per molts- els mes bonics, no eren -per tots- els mes rapids i tampoc eren -per a qui li importes- els mes lleugers i maniobrables …
…Pero eran els mes forts i fiables i ben parits Dracs sortits del saber ancestral de tot els criadors del gran Pandora….
Explican els antics que era el Drac el que t’escollia a tu i no al contrari...
explican tambe que al poc de cabalgarlo es produía el "Víncle", una conexió inexplicable que duraría de per vida entre genet i Drac...
Un sentía que podía fiarse cegament d’aquells Dracs. Eran moltes i molt llargas incursions en terres hinóspites amb aquells fidels companys... Moltes peçes abatudes sense cansarse ni un sol cop....
Eren Dracs pesats, forts. Sabías que obeían cegament, encara que a vegades les seves robustas i grans alas no podían reaccionar a la velocitat d’altres mes petites... es clar que tampoc es cansaban amb els anys. No eren Dracs d’excitants vols en picat, pero podían arrivar amb ells a terres molt llunyanes, nomes, acceptan els seus tempos,el seu carácter y la seva noblesa.
Ademes,la seva llegendaria fortalesa permetía carregar-los de queviures fins als topes e inclus volar cómodamente amb dos casadors a la seva segura i amplia grupa...
Els comensaments d’aquell emblema guerrer, d’amunt de maquines voladores i mes endevant sobre montures fetes servir en terribles guerres tribals van anar poc a poc,perfilan una manera d’entendre ,una genetica inconfussible a l’hora de crear….…
Encara avui l’eleccio segueix estan aqui. Un Drac robust, pesat, sobredimensionat i per tota la vida o… un lleuger i que millori el comportament dinamic a canvi de … la seva fragilitat i duracio. Com a la vida,cap solució es perfecta,tan sols existeix la menys dolenta… per tu.
Aixi van anar pasant anys feliços per aquell poble,tot era al seu lloc,van anar neixent i morint moltes altres tribus que oferien ``altres Dracs”. Italians, Anglesos ,Espanyols… Pero aquella elix de color blau i blanc seguia alla, oferint als seus membres del clan el que ells van saber i van apendre a apreciar.
Inclus va ser de les poques aldeas que va suportar el brutal atac d’aquella horda de guerrers amb ulls rasgats que van posar potes amunt aquell mon… Aquella nova rasa de salvatges montures tenia moltes virtuts ,pero envellia malament… Una cosa que, segons Pandora va anar canviant,aixo va comensa aimportar cada cop menys a la majoria. Les coses, s’estavan tornant … efímeres. El plaer ja no es tenia de conservar, cuidan amb les teves mans ,les posesions… ara semblava mes atractiu tenir muntanyes de monedes daurades per poder canviar el drac cada poc temps.…
Aquella vella i previsible aldea cada cop estava mes sola en aquell mon de plaers inmediats. Per molts s’estava perdent el tren de `` l’era moderna’’.altres tribus oferien impecables Dracs,mes lleugers,mes petits ,mes rapids……… i mes enlluernadors.
En aquell moment es va pendre una decisio que perduraría en aquell pobles per sempre. Els vells jefes van decidir deixar pas a nous i apasionats guerrers i amb ells les seves noves ideies…
Molts membres del clan s’en van alegrar ,casi tots es van alegrar i casi tots van estar d’acord en que aquella tribu es mereixia millorar, sobre tot d’aspecte. Als Dracs germanics sel’s notava visualment “pesats” y algo vells…
Pero el que es pensava que seria un pas endevant es va transformar en alguna cosa mes……..es transforma en un canvi de rumb….
aquesta mescla de valentía i temeritat (que tan sols el jovent pot aportar) va empenyer als nous jefes de la tribu a comensar a mirar a las aldeas mes properes.Volien guerra i la volien ja. Ja no era suficient amb els fidels i segurs mebres del clan . Volien mes …. Volien capturar membres d’altres tribus per ser mes grans ,mes poderosos…
Ningu sap molt be que va pasar aquella nit tancada a la vora de la gran foguera,pero el que estaba clar es que `` l’Edat Antiga’’ havia ja , arrivat a la seva fi…..
Ara els Dracs d’aquesta tribu son tan lleugers, tecnologicament avansats ,facils de portar i bonics com qualsevol altre Drac,pero tambe es fracturan les alas com els altres si la presa es masa grosa…
No son millors ni pitjors que abans ,tans sols ……..son un altre cosa…………
text traduit per mi,extret amb permis del seu autor del Foro BMWMOTOS
Avatar Germanic
Moderador: Airald
- Kpeps
- Presentats
- Entrades: 8196
- Membre des de: dc. oct. 14, 2009 5:41 pm
- Ubicació: Manresa
- Gearbox
- Presentats
- Entrades: 1591
- Membre des de: dj. des. 31, 2009 5:53 pm
- Ubicació: Castellolí
Re: Avatar Germanic
[quote user="Kpeps" post="109305"] ... Encara avui l’eleccio segueix estan aqui. Un Drac robust, pesat, sobredimensionat i per tota la vida o… un lleuger i que millori el comportament dinamic a canvi de … la seva fragilitat i duracio. Com a la vida,cap solució es perfecta,tan sols existeix la menys dolenta… per tu.[/quote]
+1
Al meu entendre aquesta tribu es va equivocar ja fa temps al voler "copiar" l'estructura i el comportament de dracs més intrépids d'altres tribus.
Precisament la vàlua dels seus dracs era la de reconéixer al jenet orgullós del drac que porta i a l'inrevés. Orgullós de muntar un drac únic entre la multitud, fiable i fidel fins a l'infinit (filosofia semblant als dracs d'alguna tribu americana)
Encara queden jenets que antigament havíen muntat aquests dracs i que en l'actualitat no tene cap mania de seguir-los muntant. Dracs amb moltes hores de vol a sobre, que es remenen entre els nous com aquell que diu: "aneu-me al darrera"... amb una mica de sort arribareu abans, però potser se us trencaran les ales abans d'arribar !!!
+1
Al meu entendre aquesta tribu es va equivocar ja fa temps al voler "copiar" l'estructura i el comportament de dracs més intrépids d'altres tribus.
Precisament la vàlua dels seus dracs era la de reconéixer al jenet orgullós del drac que porta i a l'inrevés. Orgullós de muntar un drac únic entre la multitud, fiable i fidel fins a l'infinit (filosofia semblant als dracs d'alguna tribu americana)
Encara queden jenets que antigament havíen muntat aquests dracs i que en l'actualitat no tene cap mania de seguir-los muntant. Dracs amb moltes hores de vol a sobre, que es remenen entre els nous com aquell que diu: "aneu-me al darrera"... amb una mica de sort arribareu abans, però potser se us trencaran les ales abans d'arribar !!!
Gearbox l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. feb. 23, 2010 6:02 pm, en total s’ha editat 2 vegades.