El passat cap de setmana vaig poder gaudir, i molt, de la nova Honda VFR 1200, i vull fer-vos cinc cèntims de les meves impressions d’aquesta moto. La moto en qüestió es d’un amic meu que no te res a veure amb el fòrum, però que va tenir el detall de deixar-me-la tot el cap de setmana, cosa que no sap realment fins a quin punt li agraeixo.
Abans de pujar-hi sobta una mica la mida de la moto i la facilitat amb la que la pots bellugar i maniobrar, es realment molt baixeta i compacta, pots agafar-la per un manillar i per les anses que porta al darrera i moure-la quasi bé com si fos un ciclomotor, res a veure amb la meva Pan, es clar!
Quan hi puges continua la mateixa sensació de lleugeresa, el seient es ben baixet i prou estret pel davant per que tinguis la sensació de que tens una moto ben petita entre cames. Quan t’agafes als semi manillars notes que la posició es bastant repenjat sobre ells, però no pas tant com pensava que podia ser, en cap moment em sento forçat, i quan puges les cames als estreps notes que portes els peus força amunt, però es clar, jo estic acostumat a la Pan i no res a veure una moto amb l’altre. La veritat es que en vaig tenir prou amb una trentena de quilòmetres per sentir-m’hi ben a gust amb la posició i totalment acoblat a la moto.
Com no podia ser d’altra forma, el dissabte vaig sortir de casa ben aviat amb la moto en direcció al Montsant i Priorat, per veure si ens coneixíem una miqueta. Portar-la per l’autovia produeix una sensació força curiosa, sembla que no et moguis de lloc, la portes a tres mil cinc-centes voltes, quasi que no sents el motor i resulta que ja vas a 110-115, i ni tan sols has bellugat el puny del gas com aquell que diu! Resulta fins i tot una mica avorrit. Personalment fins a 120-130 es pot dir que pràcticament no vaig notar ni el vent si no fos per la fresqueta que notava en les espatlles i a les cames, que voleu, no hi estic gaire acostumat a aquestes sensacions.
Vaig començar el coll d’Alforja amb moltes precaucions que vaig anar deixant de banda a mida que anaven caient els quilòmetres. T’ajuda molt el canvi de marxes que es de una precisió i suavitat increïbles, i la frenada que tot i la gran potencia de frenada que te no perd mai la suavitat si no es que fas molta força a la maneta del davant, cal agafar-li el punt, doncs si el toques mes fort del compte a l’entrada d’un revolt t’aixeca la moto amb decisió. El del darrera la veritat es que sembla que no faci res, però et permet ajustar la velocitat en els revolts sense por per si fas massa força sobre el pedal. Vaig estar tres horetes conduint abans de tornar a casa, comptant tres aturades, la primera per ajustar-me jo, la segona per fer benzina i un tallat, aquí si que he de dir que el dipòsit de la moto potser es una mica massa petit doncs sense forçar-la gens no vaig fer mes de 230 Km., i la tercera aturada per refer-me de un petit mareig desprès de tant de revolt seguit amb calor i sense esmorzar!
Una vegada a casa menjo una mica i sortim amb la Carme en direcció a la mateixa zona on aprofitarem per dinar. De tornada a casa a la tarda, la Carme em diu que hi ha anat molt be al darrera, les cames una mica massa flexionades, però que molt bé! Especialment el seient que tot i ser molt dur, resulta que no llisca gens!! Això si que es una sorpresa per a mi! Si la moto aconsegueix el vist i plau de la dona... a banda de tenir el seu mèrit, podria obrir-me tot un debat personal!!!
Jo he acabat el dia amb els canells molt, molt carregats, la veritat es que de tornada cap a casa no tenia ni forces per prémer l’embragatge de la moto, i tampoc es pot dir que sigui dur, però jo si que no hi estic gens acostumant a la posició, i especialment a aguantar el pes de la Carme i el meu sobre els canells en les frenades.
I arriba el diumenge: avui he quedat amb el Javi per fer la mateixa zona, ja en tinc ganes! No fa tan bon dia com el dissabte, fa mes fred i a mi m’agrada l’asfalt mes calent, em dona mes confiança, però que hi farem.
El motor es una passada total, i això que no l’he pujat de voltes!! Suposo que en cap moment he anat mes enllà de les 7 o 8 mil en tot el cap de setmana, però es que tampoc li cal. A l’autovia et passa de 110 a 210 en un espai realment reduït i en un temps inapreciable! Només cal que cargolis una mica el puny del gas i va pujant de voltes i de velocitat de forma espectacular!!! Va molt be l’indicador de la marxa que portes engranada en el quadre de control, es molt fàcil que vagis per vies ràpides a bona velocitat i que resulta que encara et queda una o dues marxes per pujar!
A l’hora d’atacar els revolts es tota una joia. La moto plega amb una facilitat increïble, només li has de fer una insinuació i ja ets al mig del revolt, tant si es tancat com obert, li es igual, entra amb una fermesa i decisió que et fa pensar sempre que pots anar molt mes ràpid encara. Quan ja ets al mig del revolt ja pots donar gas, que s’aixeca sola. En carreteretes molt revirades i de revolts molt tancats pots confiar en els baixos que et dona el motor, a partir de les 2 mil voltes et respon sense problemes i pots anar de revolt a revolt accelerant tan com calgui que el motor et respon sempre. No tens mai la sensació de sentir la “patada” de potència, però ja va bé que puguis sortir dels revolts amb molta força i sense patir per si et passes d’acceleració. Els canvis d’inclinació dreta-esquerra-dreta-esquerra es succeeixen amb una facilitat increïble i sense cap esforç.
Quan la carretera es mes ràpida encara es tot mes fàcil, acceleres una mica per sortir del revolt i si continues accelerant ja ets a l’entrada del següent! El motor te una bona retenció i pots jugar amb el canvi sense necessitat de tocar frens per anar a un molt bon ritme, i si la distància entre revolts es mes llarga ets pots trobar tranquil•lament a velocitats que no puc escriure en un trosset de recta de no res.
No es una moto que et demani sempre mes gas, com em va passar amb la CB-1000-R, que sempre vol anar a mes voltes. Es un motor que li pots demanar tant com vulguis que sempre en te mes per donar-te, i si et sembla que vas molt ràpid, potser si, però encara hi podries anar molt mes. Sempre tens la sensació de que vas sobre rails i amb un marge important de seguretat. El Javi diu que anava mes ràpid que amb la Pan, jo en cap moment en vaig tenir la sensació.
Lògicament son les impressions de un senzill aficionat a la moto, amb una mica d’experiència però res mes. No pretenc en cap moment fer una prova de pilotatge, si no veure la moto des del punt de vista de qui li agrada viatjar amb la moto i portar un ritme una mica fort i prou. I des d’aquest punt de vista he de dir que es una moto molt noble i fàcil de portar, no necessites una adaptació a la moto especial, només agafar-la ja ets capaç d’anar-hi ràpid amb ella. Transmet sempre una seguretat en frenades, acceleracions, revolts de tota mena que sembla que sigui tot mes fàcil de fer. Potser m’he deixat alguna cosa per comentar, segur que si, en tot cas si voleu saber alguna cosa mes no dubteu en preguntar.
Malauradament el dilluns la vaig haver de tornar al seu propietari, una llàstima, perquè vaig gaudir tant de la moto que no la volia pas tornar desprès de fer-li 555 Km.













