Stella Alpina 2011 - La Crònica

[CarlesOsonaGS]

Tal com m'indica en Ramon de Vic, enceto un nou post per posar la crònica. Copio el post de la primera part (ja editat divendres 15/07/2011) i tot seguit acabo el relat aquesta nit.

LA CRONICA DE L'STELLA

Dia 1. Divendres 8/7/2011

La ruta desde Figueres (nosaltres varem sortir d'Aiguafreda, total uns 950 KM): Ruta del divendres

Els ports de montanya:
Col du Labouret (1.240)
Col de Maure (1346)
Cime de la Bonette (2860)
Col de Vars (2109)
Col d'Izoard (2360)
Col de Montgenevre (1854)

Sona el despertador. Son les 4 del matí. Havíem quedat a les 5 per sortir d'Aiguafreda, que està a 5 minuts de Centelles. En vesteixo ràpid, trec diners del caixer i a les 4:30 ja soc fora. Arribo abans d'hora i em passejo per el poble esperant la resta de l'equip. En Josep C. (un de l'equip) també estava esperant abans d'hora. Hi han ganes. Es nota. Arriba en Joan de Lliça que havien quedat per aquest fòrum. No ens coneixem, nomes per telèfon. Esperava que portes una MTS, però no estava "en condicions...", i ell "una mica tocat" segons deia. Arriba la resta de gent, ens presentem. En seguida ens fem. Falta 1 que no es va entendre amb el despertador... Finalment sortim passades les 5:30. Comença el nostre 1er Alpes Tour.

La màquina carregada i apunt de marxa. En total marxem 6 motos d’Aiguafreda, per aconseguir la nostra Stella.




També havíem quedat amb en Pasqual (l'INSERSOTRAIL). 2 dies abans ens truquem per primera vegada i quedem a les 5:45 a Argelaguer, quan ell em deia a les 6:00 (per no matinar tant). "Sou puntuals no?" em demana, i jo "Si, si...a les 5:45 estem al poble". Varem arribar a les 6:20 matí... pensava que em diria de tot o que no hi serien (ell i en Carles de Medinyà); però son gent maca i no va passar res. També se suma en Carles de Medinyà, amb una impressionant GS1150 negre; amb dues maletes metàl.liques "hand made" perfectes per carregar de tot. Dues misterioses maletes que per mes que tomba, mai li toquen a terra.

Ens presentem, i sense esperar mes, sommi... amb uns 35 minuts de retard. Potser per això, al agafar les primeres carreteres alpines el ritme era...una mica rapidet?

Fins Digne-les-Bains res a destacar. Autopista, parar per esmorçar i coneixe'ns una mica mes. A Digne-les-Bains repostem i decidim dinar al pròxim poble que trobem. Abans de marxar, la moto d’en Pasqual li falla la llum del davant… en una GS?


Si mires al fons…ja es veuen les primeres montanyes del Alps.


Al poble de La Javie dinem i carreguem forces. Els Alps ens esperen.



Ben dinat, alguns volen fer una mica de migdiada a l’ombra dels pins…”parem al primer port de montanya que trobem… “ diuen. Es el Col du Labouret (1.240). Sortim del poble i sembla que hi ha presa, molta presa. La carretera de La Javie fins a Seyne (D900) es una autèntica delícia. Típica carretera de mitja montanya, pre-alpina, ni ample ni estreta. Poc transit, corbes maques, amb visibilitat… d’aquelles que vas canviant de cantó…dreta, esquerra, recta curta, acceleres (mes encara?), dreta, … un plaer per conduir viu, un no parar. Terreny ideal per la GS. Després de les hores d’autopista, hi havia ganes de roscar. Semblava que volessim per els pre-Alps. Veus un cotxe… apuntes…i a la mínima dispares i ja l’has passat… Així una bona estona, amb totes les precaucions. De migdiada res de res. Ens pasem els ports de montanya sense veure’ls (Col du Labouret + Col de Maure).

A Seyne fem una breu parada, ja que un dels nostres s’ha despistat i ha agafat una ruta diferent. El seguim per on ens sembla que ha pasat. Ens trobem a Barcelonnette per encarar el primer port important: Cime de la Bonette (2860).

Impressionant port de montanya. El mes alt asfaltat d’Europa diuen. Comença pujant mes o menys suau, tranquil, amb arbres i vegetació per els costats. Comencem les primeres paelles. Al cap de poc ja s’enfila fort. Corbes tancades, pendents, ja no hi ha arbres, nomes pedres. Paisatge inhòspit, carretera sense proteccions. Alps en estat pur. Arribem cap a les 4 de la tarda. Baixo i miro… i entenc perfectament la dita de que els Alps son els Pirineus + 1.000 mts mes. La vista es perd...





Abans de marxar carreguem els nostres “dipòsits”. Una de les maletes de la meva GS fa de bar ambulant, i ens prenem unes cervessetes fresquetes, fuet, llangonissa, formatge, …; un luxe en aquelles alçades.


Marxem, ens esperen el Col de Vars (2109) + Col d'Izoard (2360) abans d’arribar a Briançon.
Després de la Bonette, el Col de Vars sembla fàcil, assequible, poca cosa. Es maco, te revolts i t’ho passes be, però… potser el trist cartell del cim reflexa el que dic. Les vistes i paissatges segueixen captant les mirades.




Fotos, i marxem cap l’Izoard. Preciós, ràpid a la part baixa, però quan enfila l’últim tram, la carretera es estreta i desapareixen les proteccions. Hi ha unes montanyes de pedra desèrtiques que et despisten la mirada, amb el risc de fer un recte (un “avall…”). Poc transit, pots agafar tota la traçada. Arrives ràpid. Massa ràpid per lo maco que es.




La casseta sobra, però al fons pots veure fins a 5 montanyes entrellaçades...


Baixant del cim, parem a fer unes cervessetes al refugi de Napoleon. La baixada es potser mes directe, mes empinada que la pujada. Baixem a un ritme mes suau. Alps…mes Alps…que no s’acabin.


Finalment arribem a Briançon. Després enfilem cap a Bardonecchia per el Col de Montgenevre (1854). La seva poca alçada fa que es converteixi en un tràmit. Primera part de pujada amb algún revolt i paelles. Després descens suau, sense complicacions. Arribem a Bardonecchia, busquem el camping que portaba anotat (Bokki - www.bokki.it). Instalem el “camp base”. Fet i fotut son les 10:00 de la nit ja. Sopem gracies al menjar portat per tots, en especial les mongetes d’en Carles de Medinya, els embotits que portabem i les delicatesen d’en Pascual (xipirons en la seva salsa!!!). Tres dels nostres que estaven una mica tocats, busquen un hotelet i dormen fora.Serà l’edat?. Com no podia ser d’una altre manera, re-definim la ruta del dissabte. Farem la ruta de la Marmota. L’idea es anar a dinar (o ben dinat) al camping, per passar la tarda intentant pujar a la zona de l’acampada de l’Stella. Aquesta era la idea d’en Pasqual...
El “Xalet”:

El sopar:


Continuarà...el millor estava per arribar.

Penjo els enllaços als albums complerts:
El meu: Les meves fotos

El d’en Joan de Lliça (ja penjat): Enllaç

[CarlesOsonaGS]

Dia 2. Dissabte 9/7/2011

La ruta del dissabte (305 Km aprox.)

Els ports de montanya de la jornada:
Col de l'Echelle (1766)
Col du Lautaret (2058)
Alpe-d'Huez
Col de la Croix de Fer (2067) (per la D526)
Col du Glandon (1924)
Valloire (mini port, per pujar al Galibier per la D1006)
Col du Galibier (2646)
Col du Lautaret (2058)
Col de l'Echelle (1766)

Potser soc una mica “raro”, potser va ser el fet de dormir en tenda (després de tants anys...) o les ganes de rodar de nou...; però no se com que em desperto i miro el rellotge: 4:50 de la matinada. Ho torno a mirar, si son les 4:50 am. Intento dormir de nou. No puc. El meu cos em demana el manteniment de cada matí. Així que m’aixeco, em poso les meves xancletes i enfilo cap als serveis. Es de nit encara, negre nit. Com que el camping “justeja”, els serveis també; i penso que aquella hora estaran nets. Els miops, sense ulleres ni lentilles, a certa distancia les rajoles de la dutxa semblaven brillants, i els detalls de les instal.lacions passen desapercebuts.

Total, a les 5:30 del matí ja estava net, polit i en ordre de marxa. Tothom dorm. El dia s’aixeca poc a poc, i el sol comença a il.luminar les montanyes. Precios.




La moto cap a les 07:00 del matí


Mes tard, la gent es desperta poc a poc. Diuen perquè feia sorollets. La veritat es que ja hi havia molta llum i ganes de tornar a rodar. Em varen dir que no despertes ni digues res al matí a en Pasqual. “...que te mal despertar...”. Ja ho tenen aquestes coses la gent gran...se’ls te que deixar fer.

Aquí fent el cafè del matí i aclarint la ruta del dia. En primer pla la Fazer, que encara no sabia el que li esperava.


A les 8:30 recollim a la resta del grup que havien dormit a un hotelet per recuperar-se. Prenem un cafè al poble, i sortim tots junts a passar-nos be per els Alps....amb molts ports per fet. ¿Arribarem per dinar, o ben dinat, al camping?

Primer hem de tornar a Briançon, i enfilem per el Pian del Colle o Col de l'Echelle (1766). Desde Bardonnechia puja molt ràpid, escalant una montanya de pedre que teniem darrera el camping. Amb 3 o 4 paelles enllaçades per trams llarguets d’uns 800 mts superem el desnivell amb unes vistes sobre el desnivell que fan por. De cop arribes a dalt. Tot verd, abets, uns prats per geure; pases a França i comença una sinuosa carretera estreta però ben asfaltada, amb suficient visibilitat i sense gaire trànsit. Començem a agafar velocitat ... de creuer. Una delicia, com una petita trempera matinera. El dia promet.
Arribem a Briançon i enfilem cap el primer port, el Col du Lautaret (2058) direcció a La Grave. Després de pasar les zones habitades, comença la diversió en estat pur. Una carretera ample, bon asfalt, corbes amples, visibilitat, ... potser amb massa cotxes però, buf... Em toca anar dels primers del grup i la pujada es un continuo zig-zag de revolts i adelantaments de cotxes i ciclistes (sempre dins la legalitat...). Arribem a dalt. Parem i bufff. Fem fotos i comentem la pujada.





Seguim per anar a l’Alpe-d'Huez. Continuem la carretera (de baixada) per arribar a Le Bourg-d'Oisans (mes o menys). Les vistes son Alps en estat pur. Podeu mirar-ho en l’album del Picassa. Ara be, hi havia molt de trànsit i ciclistes a aquella hora. La baixada es fa llarga i el grup es separa. Ens trobem per pujar a l’Alpe-d'Huez.

Pujada espectacular. Molts ciclistes pero...quina pujada, quines paelles, quins revolts. La carretera s’enfila per la montanya i guanyem metres com si res. Vistes panoràmiques. Em falten ulls: per mirar els ciclistes, per agafar les paelles, per mirar el paisatge... Arribem a dalt (a les pistes i la zona turística) i continuem per una carretereta fins mes amunt. Mes vistes, mes espectacularitat, ganes de repostar:


Fotos de la zona:




Son cap les 12:00. Hem de marxar. La baixada desde l’Alpe-d'Huez comença tranquila, però no se... els cotxes, els ciclistes, les ganes d’enfilar el pròxim port fa que agafem una certa marxa de baixada. Adelantem cotxes i bicis, sempre legalment. Hi ha un moment que intento una exterior amb visibilitat en una d’aquelles paelles i em surt be. Paso per fora en Carles de Medinya que “ni corto ni perezoso...” (com que te una GS de les bones...) al mateix temps que jo enfilo “l’exterior”, fa una interior per la terra en la mateixa paella. No es que caigui, sinó que es posa dret i en la confluència de la pujada i la baixada de la carretera hi havia un tros de terra mes o menys pla i...pasa per allà. El que em faltaba per veure (ep, i no es una xuleria ja que som gent assenyada).

Arribem a baix, repostem gasolina i enfilem cap a la Col de la Croix de Fer (2067) per la D 526. Una altre carretera 100% per motos. Ja era cap al’1 del migdia. Els francesos dinant i per tant poc trànsit. Corves enllaçades, sol i vistes precioses.

Aquí la màquina (la GS) i el cronista enfilant la Croix de Fer:

Mireu aquesta foto (la següent). Esta tirada desde el mateix lloc que l’anterior per mirat la Croix de Fer (a dalt de tot a la dreta). Fixeu-vos les corbes, la sinusitat, la traçada, la visibilitat...s’enten oi? Donen ganes de fer-ho 3 o 4 cops.


Em res arribem a la Croix de Fer. Mes vistes i fotos.





Seguim fins el Col du Glandon (1924). Està allà mateix, baixant una mica per on hem pujat. Un port sense pena ni gloria. Parem, fotos i … “on anem a dinar?” Ja es veía que a dinar al camping no arribavem.




Baixem anar fent...fins que trobem un lloc per dinar. Quasibé no arribem a temps, pero ens agafen. Hi havia gana. Amanideta per el Pasqual i pizzes per la resta.


Parem 1 hora mes o menys. Marxem. El millor del dia ens esperava. El Col du Galibier (2646). Desde Saint-Michel-de-Maurienne hi ha una primera pujada fins Valloire prou ràpida. Amb cotxes i bicis, pero ràpida. Carretera ampla i bon asfalt. Parem en aquest primer pas de Valloire, ben be no se perquè. Per la foto suposo.

“Va anem....que es fa tard...” Les motos, a punt. El Galibier espera.


La pujada al Galibier es inmillorable. Em va encantar. Encara la recordo. Si, val.. amb trànsit i molts ciclistes, pero...quina carretera. El grup es separa perquè tothom va al seu ritme, uns paren a fer fotos, altres anem per feina, un es passa de llarg i entra en el tunel que hi ha a dalt. Es dona compte, dona mitja volta i torna per on ha pujat. Un altre se’l troba de cara, com si baixes per on pujavem tots...una bogeria.
Les fotos parlem per elles mateixes. A partir d’una certa alçada tot es pedra, paelles, desnivells, vistes amplies, ...un dels millors ports que he fet. El recomano. En les fotos següents he intentat posar-nes unes de continues, “panoràmiques” perquè es vegi la pujada...











El grup...content. Comentant la jugada. Som com nens.


La baixada...promet.


I fa por....


El grup...baixant:


Tornem per el port de Col du Lautaret (2058), i llavors fins a Briançon per la mateixa carretera del matí. La baixada es igual de bona que la pujada...a ritme. No ens cansem. De Briançon tornem a Bardonnechia per el Col de l'Echelle (1766) que habiem fet al matí, pero ara al revés de baixada. Sembla que hi ha pressa per arribar i en Carles de Medinya, en un trenca-aigües fot un bot que gairebé per la maleta...aquella que no toca mai a terra per molt que inclini. Parem, li fot un copet i ja està. Arribem al camping cap a les 6 de la tarda. I aixó que voliem arribar per dinar o ben dinat. Es el que te anar amb gent gran, pero be...

La vista desde mitja baixada. Al fons el camping. El pendent talla la respiració.


Uns quans intentem pujar a la zona d’acampada de l’Stella pero es fa tard. Millor anem a l’estació de Bardonnechia a fer una cervesa. Es el lloc de trobada dels motards que som per la zona. La fem petar fins que passa una parella de Sabadell que demana per un tal “Carles de Centelles ...” que resulta que soc jo. Varem veure un post a Internet i mira...ens trobem allí, sense coneixens. Parlem tots juts...i acabem anar a sopar tots junts. Be nosaltres 8 en una taula i ells 2 en un altre...mes que res perquè volien sopar tranquils. El sopar molt bo...amistat, bon rotllo, comentaris del dia... Al final anem a dormir cap a les 12 de la nit, tots al camping.

Demà tocaba la pujada al Sommeiller (3004)...el que ens esperaba!!!

Continuarà.

[Steelman]

Esperem la continuació de moment fa moooolt bona pinta

A veure si l´any vinent hi puc anar. Es un d´aquelles concentracins que s'hi ha d´anar

[CarlesOsonaGS]

Dia 3. Diumenge 10/7/2011

La ruta del diumenge (735 Km aprox.)

Els ports de montanya:
Sommeiller (3004)
Col de l'Echelle (1766)

A l’igual que el dia anterior, em desperto aviat, molt aviat. No havia sortit el sol que ja estava dutxat i arreglat. Les ganes d’enfrontar-me amb la pujada al Sommeiller, i el fet de dormir 4 a la tenda (i jo a l’avancer en baixada) varen ser suficients per dormir nomes unes hores. Total, ja em veus abans de les 6 del matí preparat i la moto a punt.



Mica en mica s’aixequen els companys de la sortida. Es queixen de que es molt aviat, de que si els he despertat, que volen dormir mes, ... però habiem quedat en pujar de bon matí, a partir de les 7. Alhora de marxar, en parlem de nou, i al final pugem 6, 2 tenen motos de carretera i prefereixen rodar per asfalt. Be, i un dels 6 no portava una trail precisament...

Comença la pujada. Primer esmorçar algo. Trobem el cafè del poble gairebé obert, eren les 6:50. Ens obre i prenem algo. Segon, desinflar les rodes un xic (en la GS 1,9 davant i 2 darrera aprox.). No trobem cap benzinera ni res semblant obert. Sort que entre l’aparatet portàtil per inflar i desinflar d’en Joan, i el sensor de pressió d’en Pasqual (de la moto, no d’en Pasqual) podem posar les rodes apunt. Com que soc prudent, començo a pujar tot sol. Necesito temps per adaptar-me. El dissabte per la tarda, varem intentar pujar i em va semblar complicat. Era la primera “off-road” que feia.

Hi ha un primer tram malt asfaltat i estret. Es pot passar sense problemes. Llavors comença la pista de terra, amb uns primer km’s dolents, amb pedres “sueltes”; d’aquelles que si no vigiles, et dominen la roda del davant. Mes tard es torna mes ample i en bon estat. Ja respiro millor, agafo velocitat i les vistes comencen a ser boniques de debó. Arribem a una primera zona d’acampada (que no es la bona). Parem, respiro i fotos. Primer tram superat.




Comença una tram de pujada amb paelles cap el campament “base” de la concentració. Bones vistes de nou i força transit de motos. Davant meu arrenca un Triumph anglesa amb dos persones, i al primer revolt cauen. Hi ha roderes i has d’agafar be la traçada, i amb dos...
Paro darrera d’ells i amb un eloqüent “Can I help you...?” els ajudo a aixecar la moto. Sembla que perd gasolina. Ells estan be. Poden continuar. Pujo a la moto i continuo pensant que no em passi a mi. Mica en mica em trobo mes còmode; això si, sentat, no aixecat sobre la moto.

Arribem al campament “base” i la pista comença una pujada en zig-zag que et fa agafar alçada en un no res. El campament està a uns 2000 mts i el cim a 3000 i algo. Toca pujar. El paisatge es al.lucinant. Desapareix la vegetació, tot pedres, clapes de neu. El camí es força complicat en certs trams. Revolts amb traçades marcades que has de seguir si no vols caure.





Torno a trobar uns anglesos parats a mitja “paella”. Parem i ens ajudem a deixar les motos en un tros per descansar, mirar la pujada i pensar...que cony feia jo allí.


Continua la pujada, cada cop mes amunt i mes complicat (almenys per mi). Arribem casi a dalt i la pista esta tallada per la neu.


Aquest tall ens obliga a passar per un rierol, fer una mica de “campo a través...” per les pedres, pujar per una rampa de 2/3 metres semi empinada, ... buf massa “off-road”. Jo creia que no podria pujar. Era massa per mi, però en Joan m’anima i...la GS em puja per la rampa. Quan la supero, faig un crit d’ànim per mi mateix...com un xaval.

Arribem a dalt. Im-pressionant. Hem arribat. I el millor, en Santi amb la seva Fazer (i una bona experiència per montanya desde jove) també arriba a dalt. Això si que te mèrit... i d’aquí la frase d’en Pasqual: “Si pots fer-ho amb un Fazer, perquè vols una GS?”.






Si mireu les fotos d’en Joan o en Pasqual (mes amunt estan els links) us fareu una idea de la pujada i el lloc.

Com que hem pujat per recollir la medalla, i el tio de les medalles es queda mes avall, ara toca baixar. Si pujant sembla complicar, baixar encara ho es mes. Els revolts de dretes, amb el peu al freno....em falta una cama per recolçar la moto si cau... Complicat però poc a poc baixo. Si he pujat sense caure...haig de baixar. Arribem al cotxe de les medalles. Parem, les comprem, mengem alguna cosa i... ja està.


Arribem al camping força separats. Uns ja han marxat avall per una ruta determinada. Els 6 que hem pujat ens trobem al camping, recollim i decidim com tornar. En Pasqual i en Joan van per autopista. Tenen pressa. El reste (4) anem per la ruta marcada al inici d’aquesta part. Ho decidim així. No passa res. Ens trobarem a la Junquera (si pot ser).

Marxem a les 12 del migdia. Pasem el Col de l'Echelle (1766) rapidament. Despres de 4 hores per pistes, agafar l’asfalt i poguer roscar una mica es un plaer. La GS carregada, després de pujar al Sommeiller, vola per les carreteres com si res. Fantàstica. Arribo a Briançon com si res. Paro a repostar i inflar les rodes. Arriben el reste del grup. Decidim menjar passat Gap. Sommi.

El resta de la tornada no te secret. Dinem en 1 hora, tranquilament i llavors nacionals franceses bones fins agafar l’autopista. El tros fins a Sisteron es perfecte. Carretera prou ample, visibilitat, bon temps, vistes als pre-alps que deixem. Vigilant els radars francesos, avancem rapidament fins a Sisteron. Llavors autopista fins...la Jonquera. Velocitat de creuer alta, i paciència.

Finalment arribem a la Jonquera cap a les 08:00 / 08:30. Ens trobem part del grup (els d’Osona). En Pasqual i en Joan varen arribar una hora abans mes o menys. Fem l’últim got i ens despedim d’en Carles de Medinyà. Bon company de sortida. Nomes ens haviem conegut 3 dies abans. Suficient per saber que podem tornar a quedar. Igual que amb en Pasqual i en Joan.

Gràcies a tots. Ha estat una sortida fantàstica. Curta però intensa. No serà la última.

Arribem a casa cap a les 09:30. A casa m’esperen i volen veure les primeres fotos... Total fins les 12 no em poso al llit, explicant la sortida.

Al dilluns baixo al parking per anar a treballar. Son les 7 del matí, i la GS estava perfecte. Sense una taqueta d’oli al terra, sense un reten que insinua suar, ..., nomes una mica bruta. Per la tarda l’agafo un moment, i s’engega com si res.

Sembla que em miri i em digui ... ” quan em tornes a portar als Alps?”

[CMB]

Ei, molt bé la crònica!

Realment aquesta pujada ha de ser interessant alhora que mítica. Quan pugui hi aniré!

Normalment les caigudes per pistes solen ser per anar massa a poc a poc, el pes de les GS's, petites o grans, >650, fan que costi aguantar-les i vagin per terra. Per tant millor sempre gas i aguantar la moto que pasi per on tu li marques, ella acaba passant!

Bona ruta!

Per cert, no hi ha gaires fotos de la Fazer!!!! Si va poder passar pel trencaaigues, serà que no eren massa profunds, no? ;)

[650X]

Fantastic! l'any que ve faré mans i mànigues per poder seguir els vostres pasos. Realment tenim una sort extraordinaria de poder rodar per tots aquests llocs que queden tan sols a unes hores de casa.
Afortunats també de poder llegir aquestes cròniques.

Salut!

[CarlesOsonaGS]

[quote user="CMB" post="175268"]Ei, molt bé la crònica!

Realment aquesta pujada ha de ser interessant alhora que mítica. Quan pugui hi aniré!

Normalment les caigudes per pistes solen ser per anar massa a poc a poc, el pes de les GS's, petites o grans, >650, fan que costi aguantar-les i vagin per terra. Per tant millor sempre gas i aguantar la moto que pasi per on tu li marques, ella acaba passant!

Bona ruta!

Per cert, no hi ha gaires fotos de la Fazer!!!! Si va poder passar pel trencaaigues, serà que no eren massa profunds, no? ;)[/quote]
Crec que per els que varem pujar es i serà una pujada per recordar sempre. Per el lloc, la companyia, l'estrena de molts per pistes, ... per tornar-hi.
Estic amb tu, tenint en compte la meva poca experiencia off, que si vas molt poc a poc no la domines en els revolts. Has de veure ràpid la traçada, agafar fort el manillar i la primera te molta força per pasar. Els que van caure davant meu es perque anaven casi parats i la roda del davant s'encallava.
En quan a les fotos de la Fazer, com que anavam separats i jo estaba en el grup del devant, no la vaig poguer fotografiar. Pero va pujar, la Fazer i en Santi. Tot uns campions. També es cert que els trencaaigües que varem trobar no eren molt profunds. Nomes en la part final, pero quan s'en sap d'anar per montanya...tot es posible.
Copio el link a les fotos d’en Pasqual, on hi surten mes fotos de la pujada i la Fazer.
https://picasaweb.google.com/pasqual54/ ... qevvtuqZSQ#

[Kpeps]

la veritat es que amb aquestes explicacions ja m'hi trobava pujant,fins i tot en un dels revolts finals mes o menys per alla on la Triumph la meva K tambe estava esparracada ;) ;) gracies per la cronica i les fotos.

[CMB]

[quote user="CarlesOsonaGS" post="175285"][quote user="CMB" post="175268"]Ei, molt bé la crònica!

Realment aquesta pujada ha de ser interessant alhora que mítica. Quan pugui hi aniré!

Normalment les caigudes per pistes solen ser per anar massa a poc a poc, el pes de les GS's, petites o grans, >650, fan que costi aguantar-les i vagin per terra. Per tant millor sempre gas i aguantar la moto que pasi per on tu li marques, ella acaba passant!

Bona ruta!

Per cert, no hi ha gaires fotos de la Fazer!!!! Si va poder passar pel trencaaigues, serà que no eren massa profunds, no? ;)[/quote]
Crec que per els que varem pujar es i serà una pujada per recordar sempre. Per el lloc, la companyia, l'estrena de molts per pistes, ... per tornar-hi.
Estic amb tu, tenint en compte la meva poca experiencia off, que si vas molt poc a poc no la domines en els revolts. Has de veure ràpid la traçada, agafar fort el manillar i la primera te molta força per pasar. Els que van caure davant meu es perque anaven casi parats i la roda del davant s'encallava.
En quan a les fotos de la Fazer, com que anavam separats i jo estaba en el grup del devant, no la vaig poguer fotografiar. Pero va pujar, la Fazer i en Santi. Tot uns campions. També es cert que els trencaaigües que varem trobar no eren molt profunds. Nomes en la part final, pero quan s'en sap d'anar per montanya...tot es posible.
Copio el link a les fotos d’en Pasqual, on hi surten mes fotos de la pujada i la Fazer.
https://picasaweb.google.com/pasqual54/ ... qevvtuqZSQ#[/quote]

Ara si!!!!!

S'ha de ser valent, vaig tenir una moto similar i cada vegada que pujava una vorera els colectors tocaven a terra.

Gràcies per compartir-ho!

Salut

[Randy-650]

Quina senyora crònica! :D
Es nota que us ho heu passat pipa, tot i la complicació del
camí de terra. Un 10 pel de la Fazer. :form

[Ra-mon]

Bona crònica CarlesOsonaGS, les carreteres i ports dels Alps son genials i la pujada al Sommeiller ha de ser interessant.

Aquest any ja m'ha passat per alt però l'any vinent potser hi aniré amb la K, me n'heu fet venir ganes ;)

[MikelRT]

Llegir la crònica es com si avesi’m estat allà amb vosaltres i a sobre, vosaltres us ho vareu passar de conya i nosaltres llegint-la també.
Gràcies per explicar-ho i Felicitats!!! :D


Aggggg: trobo a faltar la gs... :crys
be, només una micona.... :mrgreen:

[Fazer i Nina]

Només tinc enveixa al veure las fotos...