Sembla una zona perduda, pero amb unes vistes espectaculars. Es el Col de la Descargue (1.393 mts).
La ruta: Enllaç
Sorto doreta, just pasades les 07:30. Els primers raitjos pinten de vermell el cel per sobre el Montseny, i per sort, la boira no ha arrelat a la Plana.
Continuo "non-stop" fins a Coll d'Ares. Sense secrets. Autovia ràpida fins a Ripoll, jugant amb petits bancs de boira que entrenyinen el paisatge pero que no
fan afluixar el ritme. Fresqueta de bon matí, 4º a Camprodon, pero al pujar a Coll d'Ares, la inmersió térmica actual i arribo abans de les 09:00 amb
bona temperatura.
La pujada a Coll d'Ares es bonissima, ample i ben asfaltada. Els últims km, al quasibe desapareixer la vegetació al costat de la carretera,
les vistes s'amplien i pots pujar a bon ritme. Algunes imatges del nostre Pirineu...
A Coll d'Ares, un cartell recorda un fet...que esperem que mai mes torni a pasar. Que ens dirien els que varen tenir que fugir, del moment actual?
Per organitzar una trobada el 1/3/2039 aquí a Coll d'Ares...
La GS. Just pasat les 09:15, un cop esmorçat...cap al Col de la Descargue. La baixada per el cantó frances es mes dolenta.
Asfalt vell, cansat de llargs hiverns sense que el cuidin. Està com trencat, amb gravilleta suelta, no molta pero suficient per anar amb tacte.
Pasem per Prats de Molló, poblet fortificat amb el castell al cim i l'esglesia com a centre de la vila.
Fins a Arles-sur-Tech la carretera s'aixample i es torna perfecte. Seguint el Tech, el traçat es cargola seguint el riu. Bon asfalt. Bon ritme.
Son 15 minuts per guadir de la GS... fins pasades les Gorgues de la Fou (un lloc per visitar...) on agafo al D43 fins a Corsavy i el Coll de la Descargue.
Carretereta de tercera, estretona, asfalt amb "gravillon" que s'enfila de cop per guanyar alçada per un paisatge peladet i rocos.
Un parell de relliscades al darrera (per la gravilla) em donen la justa mesura del ritme que puc portar. Permet gaudir els primers contraforts del Canigó.
De cop, el poble de Corsavy, enfilat a la montanya; amb la talaia de vigilancia al cim. En trobaré varies. Es nota que era un territori fronteré a l'edad mitjana...
Enfilem fins el Col de la Descargue per un paisatge frondós, ple, abundat, que cubreix el cami...tote les games de verds imaginables.
Anem guanyant alçada rapidament. La carretereta es per 1 cotxe, malt asfaltada pero suficient per qualsevol moto. Les vistes milloren encara mes.
Un cop al Col (punt E del mapa), tenia que enllaçar amb el Col Palomere...i al mapa semblava que la carretera es difuminaba. Tenia que esbrinar-ho.
Començaba una pista encimentada, que al poc es torna una pista de terra. Perfecte per el meu off-tranquil.
Pare un cotxe amb dues dones, i els hi demano amb el meu frances dolent si anaba be...i em contesten amb el català del nord, ...
ens entenem perfecte.
Agafo la pista fins la següent torra de guaita...
La torre de guaita. Deu estar a uns 1.450 mts i te una vista de tot el Pirineu desde Coll d'Ares, al Canigó i el golf de Lleó al mar. Impresionant.
Un lloc per fer un picnic i paseijar. Es pot pujar amb qualsevol maxi-trail, o moto de carretera poc a poc...
Les vistes, desde l'esquerra (sota al Canigó) girant a la dreta...
Paro uns minuts a contemplar l'entorn. Puja un tot terreny amb una parella de la meva edad. Torno a demanar si vaig be i em tornen a respondre en
català, sense dubtar, sense fer mala cara. Sembla mentida que al voltant de Catalunya aquesta escena no es pugui repetir.
Continuo baixant fins el Col Palomere. Just despres del revolt de les fotos, la pista es bifurca. S'ha d'agafar el camí de l'esquerra, continuant recte.
Després d'un 12 Km de pistes, arribo al Col Palomere (1.036 mts). Es el punt F del mapa.
La carretera es d'aquelles...pero te asfalt, curves, poca gent i suficientment bon asfalt. A correr una mica. Anem cap el Col Fourtou, l'últim del matí.
Última mirada al Canigó.
Doncs això, la carretera de les bones per GS. La tercera et serveix per captapultar-te al següent revolt, com per reduir a fons per traçar-lo.
Vaig per D13 fins a La Bastide. La carretera continua bonissima. Estretona, pero ràpida. En el punt G em trobo el Col de Xatard (752 mts) i llavors continuo
per la D618 fins el Col Fourtou. Vegetació meditarrea, semblen alzines sureres amb el sota bosc net. Fa goig. La carretera es torna mes ample i rapideta.
L'asfalt li falta una capa nova, pero el Telelever l'allisa i em fa guanyar una marxa. Anem amb 4arta netejant les marques de terra dels pneumàtics.
Fi de festa. Toca tornar que haig d'escalfar els canalons per dinar. Tornare per ls D618 fins Ameli-les-Bains. Tram animat i recargolat, pero amb l'amplada
suficient per no pasar cap ensurt. Abans, el poble de Saint Marçal.
Desde Amelie... fins a Coll d'Ares per la carretera del matí borejant el Tech. Ràpida...ben traçada i guanyat alçada. Ja no m'aturo. A les 12:00 i poc paso de nou
per Coll d'Ares. Pasat Camprodon em trobo una cua monumental. Un fatídic accident talla la carretera. El mosso em diu que hi ha una pista al costat, que sino en
hi ha per una bona estona. L'agafo i torno al meu off-tranquil. Son uns 5 km on haig d'atravessar el riu un parell de cops. Deixant de banda l'accident, un bon fi de festa.
La rossa, a l'arribar a casa. Per la tarda, sessió de dutxa i perruqueria per la "nena".
