Em truca el meu company Carles... A quina hora quedem? No sap la ruta, pero de moment ja serem 2.
La ruta: Enllaç
Diumenge 9/12, a les 07:00 a les 4 Carreteres a Tona. Fa fred, bastant fred. Sortim encara de fosc. Eix transversal fins a Calaf. Per sort no hi ha humitat ni glaç fins ben pasat Manresa. Punys calefactables al màxim i bona velocitat de creuer. De Calaf a Biosca anem sols per la carretera. Camps de secà, mitja boira, humitat i molt de fred.
Primera parada: Tora. Bar Hostal Jaumet. El bar es d'aquells d'abans. Llar de foc, taules de fusta vella, 4 caçadors i un bon pa amb tomàquet i botifarra. Hi estem una bona estona per agafar calor.
Continuem sols fins a Biosca i enfilem cap a Solsona. Just 2/3 km despres agafen el trencant cap a la Lloberola. Comença la carretereta per el Solsones perdut. Estretona, asfaltada, mes que solitaria i amb algunes humitats blanques que conviden a anar de passeig. Guanyem alçada i la boira comença a desapareixer, combinant-se amb clarianes de sol que iluminen un paisatge oblidat. Masies llunyanes i aillades, solitud, sensacio de lentitud en el temps.
Arribem a l'esglesia de Sant Miquel, tocant a la Lloberola. Hi ha una torre de guaita alta, esbelta, imponent. Temps de reconquesta. Terra fronterera.
Uns minuts per escoltar el paisatge. Nomes se s'escolta un gos llunyà.
Les "nenes".
Continuem per la carretereta. No son molts kms, pero... collons quin paisatge... Sortim del punt C i anem a Sant Climenç (Punt D). Algunes imatges...
Pasem Sant Climenç. 4 cases i un vei caminant. Per fi el sol s'imposa. Continuem cap a l'esglesia de Sant Pere de la Madrona (Punt E de la ruta).
Perduda en mig d'enlloc i en runes, conserva el cantó del darrera de l'àbsis en prou bon estat. Per fer-se una idea de l'importancia del lloc. Un casa de turisme rura l'acompanya en la solitud de l'entorn.
Continuem... Anem cap a la carretera que puja cap a la Seu (punt F) i recolem per "careneijar" per Solsones cap el punt G, H i I. Mes carretereta solitaria, tret d'un brau/vaca perduda amb unes banyes de metre... El paisatge ja es de ple bosc, pins i abets, i els Pirineus com a teló de fons. Masies pedudes, camps verds, ...
S'acaba el matí. La carretereta ens dur just a tocar la Collada de Clarà (880 mts). Baixem rapidents cap a Solsona, i després cap a Manresa encara mes rapidets. Portem sabates noves...
Per no aborrir-nos per l'eix, Artes, Moia, Pullosa, Tona i...cap a casa. Un matí fred pero be aprofitat.
Alguna foto mes: Enllaç
