Després de sortir de Salzburg, amb una tormenta de tres parells de collons, amb retencions kilomètriques i un munt d’hores per fer 170kms... vam arribar a Innsbruck, on vam poder disfrutar d’una tarda una mica més solejada.
La famosa teulada d’or
Des de la torre, on vam pujar per disfrutar de les magnífiques vistes, vam poder veure la pista de sals d’esquí, llàstima que no estiguessim a principis d’any...
Preparats per marxar cap a l’Stelvio, la meteorologia ens ho permet... i podem realitzar una de les varies fites que hi havia durant el viatge.
Paisatges esplèndis, molt diferents dels que ens hem anat trobant per Croàcia, Hungria i Ucraïna...
Pujada fins al peatge del Passo del Rombo, és una putada haver de pagar per fer una carretera de muntanya, però hauriem d’haver vist com estava l’asfalt... per-fec-te!
Després de fer alguns ports i “gràcies” a que el Xavi es va despistar, vam poder gaudir d’aquestes magnifiques vistes de Merano!!!
Ens dirigim cap a l’Stelvio, cada cop està més aprop!!!!
Des de Merano vam tirar cap a Ponte di Legno, per començar a fer el Passo del Tonale on seguim amb fantàstiques vistes
Finalment arribem al començament del Passo de Gavia, on ens fem a la idea de tot el que haviem llegit i escoltat sobre aquest port... és realment estret i inclús hi ha algun punt que dues motos han de parar pràcticament per a poder passar sense problemes!!
Arribem al cap d’amunt, una alegria algo “mariquita” ens invaeix... estavem a punt de fer l’Stelvio, tot i que la carretera de pujada ens va agradar potser més el Gavia que no pas el famòs port de 48 paelles!!
I des d’aquí enfilem sense gaires problemes amb direcció l’Stelvio passant per Bormio, començava a ser un dia dur i teniem ganes d’arribar a algun lloc de Suïssa, no teniem res reservat i teniem bastants francs, que haviem de gastar... així que una vegada fet l’Stelvio vam passar la frontera per buscar hotel.
Impressionant la vessant Suïssa de l’Stelvio, amb les 48 paelles totes elles numerades
Dimecres 25.07.2007
Ens aixequem d’hora, i després de fer un bon esmorçar com hem fet durant tot el viatge, enfilem cap a la zona dels ports...
Comencem pel Flüelapass
Aquesta zona és molt recomanable i relativament aprop de casa...
Fem cap a Davos, Chur i Flims (Suïssa), per dirigir-nos cap a Andermatt tot fent l’Oberalpass, on vam parar a dinar i observar l’ambient motero que es respira per aquelles alçades
Després de dinar, enfilem cap a Andermatt disfrutant de nou del que són realment els Alps!!
Des d’Andermatt enfilem cap al Furkapass, on vam tenir una gran sorpresa... els pics més alts dels Alps al fons, cal dir que el dia ens va acompanyar en tot moment
Seguint amb el ritme “portuari”... enfilem cap al Grimselpass, i des d’aquí cap a Innerkirchen per començar el que va ser l’ultim port de la jornada, el Sustenpass...
Després d’una gran jornada, vam fer nit a Andermatt i on vam haver d’acomiadar al Jordi i la Natàlia. Ens hagués agradat moltíssim seguir el viatge tots junts, però les responsabilitats i les feines ens ho van impedir.
Dijous 26.07.2007
Ens aixequem d’hora de nou, la tònica del viatge, i seguim viatge els que el vam començar en un principi.
Ens dirigim cap al Passo de St. Gotardo i decidim fer-lo per la carretera antiga, encara adoquinada i molt rebuscada, sobretot la baixada cap a Airolo.
Després de buscar la carretera que ens ha de portar cap al Nufenenpass, comencem la pujada i comencem a observar de nou els fantàstics paisatges que es respiren per aquelles latituds!
Al cap d’amunt del Passo de la Novena o Nufenenpass, com vulgueu dir-li... ens trobem el de sempre per allà, moltíssima moto i molta gent.
Després de coronar els dos ports del matí, enfilem cap a Chamonix tot passant per Sierre, Sion i Martigny... per enfilar-nos al Col de la Forclaz
Corbetes i més corbetes...
Arribant a Chamonix ens trobem amb una altra sorpresa, el glaciar arriba gairebé fins al mateix poble
Fem una visita a Chamonix, amb birreta inclosa... i després cap a Albertville a fer nit.
Dissabte 28.07.2007
Després de tornar a matinar un altre dia, enfilem per l’autopista cap a Grenoble, Nimes, Montpellier i Narbonne per fer cap a Carcassone... l’ultima nit del viatge...
Coincideix amb la sortida de vacances dels gabatxos, no havia vist mai tanta retenció junta!!! De fet a les àrees de servei i als peatges començava a “cundir el pánico”!!!
Arribem a Carcassone, i després de fer un petit descans, visitem La Cité on ja es pot compartir la visita amb moltíssims espanyolitos...
Diumenge 29.07.2007
Això s’acaba...
Tants preparatius, tant mirar la ruta, tant mirar allotjaments, tant buscar informació, canviar moneda, revisar les motos, trucar-nos impacients i neguitosos... ha arribat el dia que dormirem al llit de sempre, tornem a la realitat... una realitat que no hagués volgut trobar-me, almenys durant una temporada més...
Ens ho hem passat tant bé i hem viscut tantes experiències, que no hi ha dret a que això s’acabès...
Des de Carcassone enfilem cap a Quillan, Mont-Louis i Puigcerdà on arriba el punt d’acomiadar-se dels companys, un moment una mica trist... El Xavi i la Ceci decideixen a ultima hora juntar-se amb el grup, que estàveu fent una sortida mensual, i la Patricia i jo cap a Barcelona tot fent la Collada de Toses per Castellar de n’Hug.
Una vegada arribem a casa, el comptador marca 5.928kms... però no estem del tot cansats, de fet la intenció era anar a dinar a casa, i entre uns i els altres en cap moment voliem arribar a casa.
Que us penseu, que per fer aquests kms s'ha d'estar una mica preparat i ser el més motero de tots?? Doncs no... com ja va passar el cap de setmana d'Anzánigo, la meva companya de ruta/fatigues/aventures ha aguantat com una autèntica MOTERA, s'ha queixat però també ho hem fet tots, des d'aquí volia agraïr la paciència que ha mostrat!!!!
Una abraçada i un petonet ben gros... :!: :!: :!: :!:
CONTINUARÀ... noooooo!!!
THE END!!!
