Trans Pirenaica Cantàbrica

[Jordi Runer]

Hola que tal.

Voldria compartir amb vosaltres l'últim viatge que he fet en solitari.
Es tractava de fer una mena de Trans-Pirenaica-Cantàbrica.
En total han estat 3.221 km.

Vaig sortir de casa el dia 31 d'agost direcció França, cap a la zona dels castells Càtars, passant per sota del Chateau de Queribus, impressionant mole construït al cim d'una roca, a la llunyania es visualitzaven els d’Aguilar i Peyrepertouse.

Però avui aquests no eren el meu objectiu, a part que ja els he visitat, la meva intenció era visitar el Chateau de Puilarens, com tots està en ruïnes però la seva silueta de lluny no deixa de ser imponent.

Després d'una visita, vaig prosseguir camí passant pel congost de Pierre-Lys i per unes poblacions força petites, algunes com Puivert on també tenen un castell, em vaig dirigir cap al següent objectiu, Montsegur, on tenen el castell que va ser l'últim bastió de la resistència Càtara. Observant on està situat s'entén perfectament perquè l'exèrcit comandat per Simon de Montfort li costés gairebé un any aconseguir que es rendissin.

Seguint viatge a través de diferents colls i carreteres locals, gaudint d'uns paisatges espectaculars dels Pirineus passo pel Col de Portet-d'Aspet, on baixant vaig topar amb el monòlit homenatge a Fabio Cassartelli, ciclista que va morir en aquest port al Tour de l'any 1995.
Finalment arribo a Bossost a la Vall d'Aran on vaig posar punt final a la primera etapa del viatge.

La segona etapa era d'alçada, ja que es tractava de travessar els Hautes Pyrenees.
La idea era fer els ports del; Portillon, Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Soulor, Aubisque i entrar de nou a Espanya per el Pourtalet. Però entremig volia visitar Gavarnie i Cauterets, cosa que degut a la gran boira que hi havia a les valls vaig decidir posposar per a una altra ocasió i aquest temps ho vaig invertir a visitar la Catedral i Ciutadella de Jaca, i els pobles de Echo i Sirasa. Per finalitzar la segona etapa a Ansó.
Comentar que el part meteorològic per a aquest dia era de fortes tempestes, doncs bé, només em vaig mullar i molt poca cosa baixant la cara nord del Tourmalet, la resta pel que sembla, anava darrera de la tempesta.

La tercera etapa consistia a anar travessant les valls Navarreses de Roncal, Salazar i Irati per arribar a Roncesvalles i entrar de nou a França per l'alt de Ibañeta per visitar Sant-Jean-Pied-de-Port, St-Jean-de-Luz , Hendaia, Hondarribia (personalment em van decebre) i dirigir-me cap a Donosti seguint la carretera de la costa fins a Zumaia, per desviar cap a Azkoitia on finalitzar l'etapa no sense abans parar a Loiola per visitar el santuari de Sant Ignasi.
A Zarautz s'estava celebrant una prova del campionat del món de Surf de la classe B, vaig estar mirant una estona però com que no entenc vaig seguir camí de Getaria on ja feia un sol d'autèntic estiu.

El quart dia va aparèixer la pluja (ja era estrany haver-me lliurat fins a aquest moment) i vaig posar rumb cap a Gernika, Mundaka, Bermeo i el cap Matxitxano (és una zona preciosa, anar a través d'un bosc espès i tenir a pocs metres el mar).

Abans d'arribar a Bilbao, em va desviar cap al castell de Butrón, però no es pot visitar.
Bilbao ho vaig fer de passada, el temps de fer unes fotos i seguir viatge cap a Castro-Urdiales i seguir camí de Llanes (per llavors ja havia deixat de ploure).
Abans d'arribar a l'allotjament vaig anar a visitar el museu Etnogràfic de l'Orient d'Astúries a Porrúa i el poble, realment encantador emmarcat dins del programa "Pueblo Cultural europeu" integrat per 11 pobles de diferents països d'Europa.

El cinquè dia el vaig dedicar exclusivament a recórrer l'entorn dels Pics d'Europa.
Vaig a ver de manitar, ja que el meu primer destí era Los Lagos, i a partir de les 8'30 tanquen l'accés als vehicles privats per potenciar el transport públic. Així que amb força fresquet ja que hi havia força boira vaig pujar aviat, un passeig, esmorzar una mica calentet al bar i baixar cap al Santuari, no hi ha molt de visitar així que el següent destí era el que més em motivava del dia, el congost de Els Beyos, el port del Pontón, baixar a Posada de Valdeón on em vaig trobar amb un tot terreny bolcat (per cert sense conseqüències) i seguir cap a Caín, un passeig per la zona i tornar a Posada per anar cap a Portillo de la Reina, el port de San Glorio, Potes (aquí va començar a ploure de nou i ja no va parar en el que va quedar de ruta), Santo Toribio de Liemana i a descansar.

El sisè dia el vaig dedicar a turisme cultural no sense deixar de gaudir de la carretera.
Primer vaig anar a visitar el Museu de la Sidra en Nava, una visita molt divertida i altament recomanable.
Després el Museu de la Mineria a El Entrego, amb visita inclosa a un pou adaptat per a aquesta finalitat, per visitar tot aquest museu es necessita un bon parell d'hores, però val la pena recrear-se en veure tot el que té.
I després Luarca pel port de La Espina i retrocedir cap a Tineo per una comarcal preciosa i super divertida direcció Cangas de Narcea per l'AS-15, aquesta si que anava carregada de motos, no sense abans parar a visitar el monestir de Corias, on només deixen visitar l'església, ja que ho estan restaurant.

El setè dia ja vaig començar a encarar la ruta de tornada, vaig pujar per Degaña cap al port de Cerredo i Villablino, per anar seguint el curs fluvial del riu Sil fins a Ponferrada, on vaig visitar el Castell Templer (només per fora) i el museu de la Ràdio de Luis del Olmo, no només hi ha aparells de ràdio de tots els temps sinó també es fa un repàs a la història de la ràdio i una sala dedicada a Luis. Després de donar una volta pel casc antic de Ponferrada, vaig sortir seguint el Camí de Santiago en direcció contrària; Molinaseca, El Acebo, aquí vaig desviar-me per visitar la “Farga de Compludo” (realment curiós com se les enginyaven els nostres avantpassats).
Vaig seguir ruta cap a la Mont Irago, on es troba una de les fites del camí, “La Creu de Ferro”, però abans vaig parar al refugi de Manjarin a saludar al seu hospitaler, Tomas, un personatge molt peculiar i que em va deixar un grat record en les dues vegades que he realitzat el Camí de Santiago, però això és una altra història. Vaig seguir cap a Castrillo de los Polvozares, Astorga, Lleó, visitant la Catedral, la Basílica de Sant Isidor i el casc antic, per arribar finalment a Sahagun.
Dir que sempre procuro en la mesura del possible que la moto dormi sota sostre, i que a adormit en els llocs més estranyns; magatzems, trasters, entre caixes de licor, etc, però aquesta vegada vaig quedar totalment sorprès, me la van fe ficar en un bar que només obre els caps de setmana.

L'últim dia vaig sortir aviat per aturar-me una estona a Burgos i continuar cap a casa.

Espero que us hagi agradat i no us hagi estat molt pesat.
Si voleu veure fotos, aquí.

http://picasaweb.google.com/Runerworld/ ... tembre2009 #

Una salutació.

[Bravo]

Noi, m'has deixat bocabadat. Enhorabona per aquest viatge, el meu somni, i moltes mercès per compartir les teves fotos amb tots nosaltres. Les fotos, fantàstiques. Sols una pregunta: Vas fer-ho tú tot sòl?

:eyes :eyes :eyes :eyes :eyes :eyes :eyes :eyes :eyes :eyes :eyes :eyes :eyes :eyes :eyes :eyes :eyes :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow

[Jordi Runer]

[quote user="Bravo" post="90052"]Sols una pregunta: Vas fer-ho tú tot sòl?[/quote]

Sí, la majoria dels viatges que faig, sempre vaig sol, fora d'alguns molt puntuals, que tinc un company que si pot s'apunta.

M'alegro que t'hagi agradat.

Una salutació.

[Triniti.V]

Un viatge fantàstic... :bow :bow :bow :bow :bow :bow :bow

Gràcies per compartir-lo :kiss

Vvvvsss