VIDEO:
Enllaç
Comencem el dia fent un petit desvio cap a l’entrada del Parc Nacional de Ordesa, fins on es pot anar amb vehicles, per admirar l’espectacle.
De seguit un cop fetes les fotos de rigor, posem rumb sud per anar a agafar el primer tram de pista del dia. El no saber que t’espera te parts bones i parts dolentes com ja vaig comentar, les bones es que potser si ho sabessis ja no hi passaries i les dolentes es que quan hi ets ja es massa tard per tirar endarrere.
El camí comença com tots, ample bo i perfecte per anar entrant en calor i sintonia,
Problema nº 1, el camí deixa pas a un riu. Deliberem, s’ha de passar, o sigui que gas i a mullar-se.
VIDEO:
Enllaç... AL LORO que tenim estil ,eh!! :form que no m'enteri jo que algú riu. :mrgreen:
Per sort un cop seguit el curs del riu uns centenars de metres el camí reapareix i torna a mostrar-se amb tota la seva esplendor.
Anem guanyant alçada, i el fang, on no fa gaires dies hi va haver-hi neu va deixant-se veure cada cop més sovint
passem per camins dulcíssims on el terra no existeix, i tot es una clapa de fulles amb fang a sota, je-je-je,
quan guanyem prou alçada i ja portem un bon grapat de km de pista els arbres desapareixen per deixar pas als camins masegats per els 4x4 altre cop,
emprenya seguir roderes de 4x4 perquè no es còmode conduir-hi, però per altre banda dona la seguretat que si hi ha passat un d’aquests casi segur que no quedarem tirats.
Quan hem guanyat alçada suficient el espectacle està servit, però: Problema nº 2 les roderes de 4x4 desapareixen, el camí es desdibuixa i estem a 1769m,
evidentment amb la nostra amiga la neu. Desprès de passar-les canutes una estona entre neu i tifes de vaca tendres (son un autèntic perill quan es barregen amb herba molla i fang) fem uns centenars de metres per el que seria el cim de la muntanya, la sensació d’estar allà dalt, sense ningú tú i la moto (i les tifes) i tothom a baix es una sensació semblant a la de l’escalador.(crec)
Solució al problema nº2: Tornem a trobar a l’altre vessant de la muntanya roderes de 4x4 velles, segurament de l’any passat però tranquil•litzen el personal, tornar enrere hagués sigut un problema greu, o sigui que descendim a les valls de Sabiñanigo tot xino-xano amb les caigudes típiques que provoca el fang i monstruos de 250kg,
arribem a la vall, seguim per camins fins casi l’entrada de la ciutat,
on parem a fer una cervesa, portem prop de 70km de off molt durs i ens ho mereixem. Decidim donar un premi a les muntures portant-les a un renta cotxes per treure els kg extres que portem.
Cal fer un esment de lo bé que s’han portat (totes) les motos, de moment 0 problemes a destacar.
Gastem els quartos amb una bona neteja les màquines tornen a lluir casi com el primer dia, i decidim seguir el track, camí polsegós... de que em sona aquesta pols...? ara ja no hi ha pols... fang... de que em sona aquest tipus de fang...? a si!! Ja ho sé, es argila, (com la de la Bisbal)
VIDEO:(imprescindible)
Enllaç
massa tard en Jaume es dins un pou d’argila.
Potser en Murphy reia de la que ens havia fet, netejar les motos i desprès donar argila a cabassos, però segur que nosaltres vam riure més, quin fart de riure que es vam fer. Evidentment després de riure va tocar estirar amb les cordes, fins a 3 persones estirant per treure la 1200 d’alla dins.
Per unanimitat vam decidir acabar la ruta del dia per carretera. Fins a Hecho on vam trobar un Hostal, i un restaurant on atipar els nostres estomacs.
...continuarà
Salut
PD: els videos els tinc pujant... d'aquí un moment edito i els afegeixo
EDITO: Ja els he afegit ;)
) sopar i dormir...entre el sopar i el dormir no m'explaiaré amb el tema però vam tenir algun problema policial sense conseqüències afortunadament per cap de nosaltres.
