JomatanXJ6, jo també vaig estar molts anys arrossegant el cul per l'asfalt dels circuïts, i a diferència de allò, la Rider 1000 és igual arribar el primer que el darrer, el més important és arribar. I per arribar bé el que jo intento és ser molt conscient del meu estat, i si notes aquell cansament que et provoca petits despistes... ja has de parar i potser deixar-ho, perquè aquí és quan hi ha més perill.
L'any passat al darrer control abans de l'arribada, el del Miracle, va arribar un grup gran i un dels nois que anava va dir que ell plegava, i els demés van insistir que li quedaven 80 km i que ja que havia arribat aquí, que tenia que arribar, però ell va tindre clar que no podia més i que ho deixava, i així va ser, allà va acabar la seva Rider 1000. No deu ser habitual deixar-ho a 80 km d'arribar, però si ho tens clar que no pots més, doncs no et deixis emportar per el que diguin els altres ni forcis a ningú a continuar, vaja, al menys jo ho veig així.
La Rider 1000 del primer any per mi era el desconegut, havia fet tirades llargues però mai res semblant, i va ser magnífic, fins hi tot podríem dir un xic èpic degut a les nevades i la pluja persistent sobre tot la segona meitat. Però la planificació va resultar ser una cosa merament informativa, hora aproximada del pas pels controls i poc més, doncs al final hi ha tants imponderables que vam preferir gaudir de la ruta i no marcar-nos res, respectar les normes i assolir l'objectiu, que a diferència del que havia fet fins a aquell moment, era només arribar.
Salut

La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble (Angel Guimerà)