Quan arribo al lloc trobo una bona estesa de motos i ja veig que alguna me’n tocarà.
Sí, me n’ha tocat una. Després de fer alguns quilòmetres ja m’he enamorat. La moto és còmoda, molt còmoda, en la versió GTL, els peus una mica adelantats, una posició de manillar molt proper i un seient que et recull les lumbars com suposo ha de ser en una moto d’aquestes característiques, només dir que en el primer tram de curves revirades no vaig tenir cap problema en seguir un grupet de motos que ens van passar, permet treure el genoll i fer una conducció una mica esportiva. La versió GT és molt diferent, no té res a veure, el soroll que fa el tub d’escapament, només arrencar-la, ja et demostra les seves intencions.La postura de conducció et fa semblar que estàs a sobre d’una moto entre GS i RT i la conducció és brutal.
Passen els quilòmetres i no te n’adones. Cada parada de reagrupament et sembla una eternitat, només penses en tornar a l’asfalt.
Té una gran estabilitat fins al punt que et permet, amb el control de creuer posat, treure’t la càmara de fotos de la butxaca e immortalitzar el moment.
El destí de la ruta és Ronda, un poble famós per els seus bandolers, la seva plaça de toros, en la que cada any s’hi celebra una “corrida” que en diuen Goyesca i per estar a sobre d’un penya-segat .En fi, plena de turistes.
El passat i el present es troben, l’un sense l’altre no podria ser.
Després de 260 quilòmetres de ruta, en el que precisament es van complir escrupulosament tots els límits de velocitat, el consum marcava això.
Espero que us hagi agradat la meva història d’un cap de setmana diferent. I si voleu saber exactament com va o bé la proveu o bé us compreu una revista especialitzada que us explicaran millor que jo com van.
SALUT I KM’SSSSSSSS
