Hi ha gran quantitat de pistes i rutes (potser les més famoses son les d'en Gandini) i poques carreteres asfaltades.
La més coneguda i fàcil és la que va resseguint l'Oceà Atlàntic i demà (alhamdulila) començaré un viatjet de quinze dies per fer-ne un petit tall.
Fa dos anys que ja vaig passar-hi (Cat - Mali) però al anar en grup era difícil de parar quan es vol, a més haviem perdut molt de temps i no ens podiem entretenir gaire o sigui que m'he decidit d'anar fins a Nouadhibou, a RIM (República Islàmica de Mauritània), en solitari amb la K75.
Baixo fins a Tànger amb ferry, juntament amb altres companys de mototurisme.cat i després continuo cap al sud mentre els meus companys es queden a fer pistes per Marroc.

Prop de Dakhla

Encara hi ha moltes zones minades

Un dels carrers del centre de Nouadhibou, la fita del viatge.
