Dimecres 7 Desembre
Zaragoza [Aragó] Deltebre [Catalunya]
En un principi , des de Zaragoza a Deltebre, ho voliem fer en dos dies. Voliem fer nit a Caspe o Mequinenza, pero ens varem trobar que molt d'hora del mati ja estavem alla, aixi que varem fer les dues últimes etapes en un sol dia.
De Zaragoza, despres de donar mil tombs per sortir, degut a les obres, varem anar directes cap a la pròxima Belchite. Poblacio tristement coneguda per que durant la Guerra civil espanyola dels anys 30 va quedar totalment destruïda.
Per arribar-hi , ho fem a traves de unes carreteres al mig dels Monegros, que són completament rectes. A mitja recta, per casualitat vaig mirar quants km's faria fins la proxima curva, i en vaig fer 15!!! I ja portavem una llarga estona de recta!
Finalment varem arribar a Belchite. Les ruines de la antiga població estan a l´entrada i és el primer que es veu al arribar al poble.
Hi ha dos "vies" d´acces. La primera es la que es veu a la foto anterior.
La segona esta una mica més "dins" de l´actual poble. Des de la segona es pot entrar al que queda del poble, passejar pels antics carrers,plaça,esglesia,....
Veure ciutats com aquesta fa pensar que vergonyosa que sóm l´humanitat tot sovint :(
Com que sóc del "dit fàcil" i vaig tornar a fer mil fotos d'aquest indret, he fet un altre cutre-video-montatge
[youtube]oe03Q6Pfo1E[/youtube]
Despres de refer-nos de l´impacte de passejar per aquells carrers inundants de silenci i de crits ofegats, varem continar la ruta en direcció a Caspe, tot seguint el curs de l´Ebre.
Per seguir-lo l´haviem de tornar anar a buscar i aixo varem fer.
Una carreterota al mig dels monegres, de nou recta,recta,recta......Una carretera deserta i que si no fos pel mal estat del ferm hauriem fet en velocitats encara molt més altes de la que la varem fer ;)
Una carretera que deserta de vehicles i de vegetació, va canviar radicalment quant varem veurens "abocats" al riu.
Una vegada recuperat el curs del riu, ja no el varem deixar fins a la seva desembocadura.
Primer varem pasar per la població de Caspe, famosa per el compromís entre els reis de la corona catalanoAragonesa i les castelles.
Despres de deixar Caspe, ens varem dirigir cap a Mequinenza, passant primer pel seu embassament que oferia aquesta pobrissima imatge.
La carretera que ens porta a Mequinenza es força revirada i rapida. Llastima que feia força vent i la moto massa carregada :(
Mequinenza es un lloc interesant des del punt de vista "turistic".
Per una banda trobem l´interessant
castell de Mequinenza, d´origen Arab, i que es troba a uns 185m sobre el nivell del riu.
L´emplaçament d'aquest castell es inmillorable. Una de les altres coses interessants de Mequinenza és l´AiguaBarreig que hi te llóc. Sota l'atenta mirada del Castell , els rius Segre i Ebre, junten les seves aigues.
A simple vista, es veu com un com "juntes" les aigues no s´ajuntent fins uns metres o quilometres més avall. Pero a vista de Satel.lit encara es més evident i espectacular apreciar-ho
A Mequinenza, varem agafar una carretera interior, que ens desviava durant una breu estona de la riba del Ebre. Una carretera que ens portava a Fayón.
Fayón, és una població que estava al costat de l´Ebre pero que la construcció de l´Embassament de Riba-Roja va inundar. Actualment esta uns metres més enlaire.
Nosaltres no hi hauriem fet parada, es tracta d´un poble "nou" de cases unifamiliars i sense cap interes.
Pero quant estavem a punt de passar-lo de llarg, varem veure un cartell indicador que posava Ermita del Pilar i Mirador del Ebre.
Aquest ultim element ens va cridar molt l´atenció aixi que seguint una pista asfaltada i plena de graveta, varem arribar fins a l'ermita.
L'ermita estava en un paratge encantandor. Un punt elevat on podiem divisar totes aquestes terres altes, al voltant de la riba del Ebre.
I efectivament hi havia un mirador. Un GRAN MIRADOR sobre el Ebre.
Amb el zoom al maxim de la camara de fotos, es divisa a l'altre banda del riu, una ermita....
Despres de estar una bona estona en silenci gaudint del meravellós indret, agafem la moto i continuem.
La carretera de Fayón, va a parar a la preciosa carretera que varem fer a la KDD de Tortosa. La carretera que va a parar a l´embassament de Ribaroja.
Aixi que, encara que amb la moto carregada, ens preparem per gaudir d´una de les millors carreteres del nostre pais. I dic del nostre país, per que just en aquesta carretera entrem a casa nostra.
Aquesta preciosa carretera, puja i baixa. Ara ens toca tornar a pujar.
I just en aquest punt, podem pujar a veure l´ermita de Berrús..
Aquesta ermita, de Ribaroja, és la que veiem des del excelent atalaia que es l´ermita del Pilar de Fayón. Aquesta es l´ermita que veiem amb el zoom al maxim des de l´altre ermita. I com no...
Des d´aqui tambe tenim un preciós mirador, i la vista inversa a l´ermita del Pilar.
Despres de la visita a l´ermita proseguim la ruta. De nou baixem a nivell del riu, passant per l´embarcador que fa uns anys varen instal.lar uns alemanys
Fins arribar desprs a la presa del embassament de Ribaroja, embassament que a diferencia del de Mequinenza esta ple. Suposem que és per el fet de que aquest no tant sols rep les aigues del Ebre, si no que rep les del Cinca i les del Segre, que s´ajunten a Mequinenza.
De Riba-Roja ens arribem fins a Flix, on parem a dinar a Peu del Castell Templer , on veiem uns monuments als caiguts a la guerra, a part d´un panell informatiu on ens parla del famós meandre que fa el Ebre a Flix.
Estem per les notres terres, terres conegudes i visitades molts cops. Pero mai les haviem vist com ara.
Ara venim de veure des d´on ve l´aigua que porta aquest riu , i arribar a casa nostra i estar a punt d´arribar a la seva desembocadura ens dona una visió nova.
De Flix, baixem per Ascó, per la C12. Aquest tram no té res d´especial. Bé , la vista de la segona Nuclear que té l´Ebre. La d´Ascó.
De Flix a Mora, la Carretera es rapida, pero revirada i la fa força divertida. A mes ara si que anem tota l´estona enganxats al riu i aixó es un ingredient extra.
A Mora, podiem continuar baixant, al costat de la C12 fins a Tortosa, pero no ens podem oblidar de Miravet.
Miravet té dos elements que no podem oblidar al fer aquesta ruta.
EL primer i més conegut és visitar el Castell de Miravet. Data del S.XI i es un dels millors exemples de castells templers d´europa.
Des de dalt del castell es tenen unes impresionants vistes del riu..
..riu que ens porta al segon element que ens feia inevitable passar de llarg de Miravet.
A Miravet es conserva l´unic transbordador sense motor del riu Ebre. Utilitza la mateixa força del riu, per tal de poder creuar-lo. Aixi que moto sobre la barca i a creuar el riu.
D'aqui a la desembocadura ens queda pocs quilometres.En aquest petit espai que ens falta podriem fer-los en 20 minuts o tardar dies.
Hi ha molta cosa per veure en tants pocs espai.
Des del poblat iberic de Castellet de Banyoles a Tivissa, passant per el Castell de la Suda a Tortosa, el MonCaro als ports de Besseit,...
Nosaltres varem passar per dos que creiem importants en aquesta ruta.
El primer es l´Assut de Xerta. Ja en tems d´ocupació islàmica es va començar a parlar de fer-lo. Per aixó rep aquest nom, el d'Assut, que en origen (islàmic) vol dir pressa.
L'assut, no fa res més que separar les aigues del Ebre en dos canals. El de la dreta i el de l'esquerra. (originals els noms). Canals que permeten el regadiu a les dues bandes del riu en la seva desembocadura i que son una de les claus del cultiu de l´Arros.
imatge de la wikipedia
Tortosa era un dels elements que , considerem que no es pot deixar de vistiar en aquesta ruta, pero visitar-la nosaltres aquesta ocasió era absurd. Ens la coneixem gairebe com casa nostra, aixi que ni tan sols varem parar.
El que si varem fer es, tot vorejant els canals de l´ebre..
Passar per el famós
Pont penjant de Amposta,construit a principis del segle passat, va ser el segon del mon a construir-se amb formigó armat. El primer va ser el pont de Brooklyn a NY ,en el qual esta inspirat.
A Amposta, podriem dir que el riu ja s´acaba i que comença el delta. Una extensió interminable i plana, plena de cultius d´arros, de ocells, de casetes,.....que ens porta fins a la desembocadura.
Una manera d´arribar-hi es agafar un vaixell, com el que varem agafar a la KDD.
Una altre, es per terra. Primer en moto i despres a peu, arribant fins gairebe a tocar el mar.
Aixi, que al final varem poder veuer on neixia, on creixia, i on moria el Ebre.
Veiem la desembocadura del Ebre, al final de la nostra ruta, mentres el dia també s´acomiadava....
