Pero esclar, fem una mica de tomb. Anem fins Olot per els tunels de Bracons, i llavors fins a Ripoll per Vallfogona de Ripollès (N260). Una bona carretera, ampla, curves enllaçades, amb unes bones vistes sobre la Garrotxa que deixes... i el Ripolles que comences. I sempre amb els Pirineus a la dreta, que et segueixen. Un cop a Ripoll, baixem ràpids fins a Borgonyà i Sant Pere de Torello. Llavors comença una pujada dreta, molt dreta per una carretereta estreta pero asfaltada, en bon estat. Pujes uns 750 mts en un no res, uns 15 min. El temps acompanya i les vistes son cada cop millor. L'inmersió térmica es nota. Arribes a dalt i ja es primavera.
La base del santuari es un antic castell del segle XI. El comte de Besalú, Bernat i Talaferro, cedeix el castell de Sa Regany, situat en aquest mateix lloc, al seu fill Guillem. És la primera menció d'una construcció, les restes encara es troben davant del santuari actual, i que formava part d'una línia de defensa que comprenia els castells de Sa Regany, Curull i Besora... la Catalunya mes antiga i original.
Adjunto unes fotos 360º (la qüalitat es la que es...) de la vista que es pot veure. Comencem mirant al nord, i anem girant sempre a l'esquerra. El Santuari està a la dreta de la foto (no es veu en la primera foto). La taqueta blanca que es veu al fons (3 cm a la dreta de la foto) es el Canigo.
Seguim a l'esquerra, amb el Puigmal tapat per els arbres.
El Pedraforca.
Berga, Sant Llorenç, Rassos de Peguera.
El Lluçanes, la boira, Montserrat al fons (i mes al fons la Mola, si us fixeu be).
El Montseny (el Tagamanent al fons), el pla de la Calma, la plana d'Osona...
El final del Montseny, les Agudes...
Sau, el Cabreres, ...
I finalment el Santuari, per acabar la volta 360º. A la base del Santuari, les restes del castell del segle XI. El vermutillo amb vistes desde la terrassa, us el podeu imaginar.
El pendent que hi ha desde d'alt, fins a Sant Pere de Torello...
El Montseny, sencer. A la dreta el Tagamanent. A l'esquerra el Turo de l'Home.
El Pedraforca i el Cadí...
Doncs això, vermutillo i cap a casa.