Per anar-hi escollirem les carreteres interiors de l'Emporda.
Sortim abans de les 9 per anar a esmorçar amb vistes al llac de Banyoles. Vic, Olot per els tunes de Bracons i llavors per la GI-524.
El matí acompanyaba. Sant Pau, Mieres, ... una carretera suposo prou coneguda per la gent de la zona, pero que m'encanta fer-la.
Traveses petites valls amb camps força verds envoltats de montanyes.
Valls enllaçades per trams de revols cómodes. Hi ha racons molt bonics. Tranquila per passejar o rapideta per fer via, tu tries.
Arribem a Banyoles abans de les 10. Esmorcem tranquils, no hi ha pressa. Quina sort viure en aquest indret amb el llac per pasar-hi estones.
Sortim i agafem la GI-554 cap a Esponellà, Orfès i Bascara. Potser encara millor que l'anterior.
Tranquila, interior, sempre envoltat de camps i pastures, vigilats per la Mare de Deu del Mont.
L'entrada a Orfès es una recta envoltada de grans plataners. A l'estiu amb les fulles deu semblar un tunel natural.
Pasem Bàscara, enfiles la GI-662 per Vilaür i Sant Mori. Mes del mateix, l'Emporda interior a poc a poc. Pasem Sant Miquel de Fluvia i ens deviem
per Sant Tomas de Fluvia fins a Vilacolum, Fortià i Castellè d'Empuries. Comarcal 100% recomenable. Rural, agraria, mes traquila si cap, estretona.
Pobles petits i encantadors. Olors de camps i animals. El matí pasa agradable.
Continuem fins a Pedret i Pau per una carreterona rural, asfaltada amb vistes a la badia de Roses.
Desde Vilajuiga enfilem cap a St. Pere de Rodes. Son 8 Km de carretera una mica estreta pero ben asfaltada i amb un revolts per tombar el que vulguis.
El bosc está cuidat, el sota bosc retallat, pentinat. Hi ha com una catifa d'herba verdeta. Fa goig veure un bosc així, net, saludable.
S'enfila poc a poc i les vistes, un cop carenes per el cim son fantàstiques. Llança, Port de la Selva, i mes al nord l'extrem de Catalunya.
Arriben al monestir. Aparquem i caminem una estona.
Hi ha un passeig desde el parking de dalt fins al monestir.
Sant Pere de Rodes, abadia benedictina del comptat d'Empuries. Els primers documents son del 878, encara que
el màxim esplendor es dels segles XI i XII. Amb els temps s'abandonà, i ara l'estem restaurant. Mes val tard que mai.
Ens tombem a fora del monestir, amb vistes al Port de la Selva per xerrar una estona i gaudir de la tranquilitat...
Es l'hora de dinar, anem cap al Port de la Selva. La carretera que baixa es sinuosa i amb vistes panoràmiques.
El Port de la Selva estaba fantàstic. Poca gent, sol, bona temperatura. Fem un petit passeig i cap a dinar.
El dinar i la sobretaula s'allarga. El temps acompanya. Es fa tard. El Coll de Banyuls el tindrem que fer una altre cop. Tornem rapidets per Llançar, boreijant el mar. Llavors fins a Figueres amb vistes a la plana de l'Emporda. Borrassa i cap a Olot, amb el sol baixant tapat per 4 nuvols. El paisatge es perfecte, la carretera entretinguda, es fa curt...
Alguna foto mes: Enllaç
