han estat tres dies intensos, hem dormit poc i malament i hem fet dos menjars calents en 3 dies però hem gaudit de valent descobrint una mica aquesta meravellosa illa que és com un resum de tot el mediterrani.
el ferri surt a les 23h amb una hora llarga de retard. Passem la nit amb més pena que glòria mirant d dormir pels racons de la sala de butaques que estava a reventar. Som els primers a pujar a coberta i agafem bon lloc a la piscina per descansar el que no hem pogut fer durant la nit. :enfaduu
Sortim a les 13h del ferri a ple sol, i comencem la ruta direcció a Dorgali, ens esperaven uns 250 km a cobrir en unes 8h aprox, en principi semblava assequible però no sabíem quin tipus de track ens esperava.
Comencem amb algun dubte però anem seguint rumb correcte per carreteres molt maques de fer. Els italians condueixen bastant a sac i contemplem algunes de les seves maniobres amb estupefacció. :eyes
Arribats a Oschiri agafem el track que amablement ens va cedir el JaumeV i fem un primer tram de pistes agafant alçada i gaudint de les vistes
Hem rodat tot el dia amb fluïdesa i sense errors de navegació, arribant a Dorgali el track ens depara la primera sorpresa. La pujada a la Veccia Galeria ens va donar més feina de la desitjable i la llum solar ens va abandonar en el pitjor moment. Va tocar girar cua entre profundes lamentacions i arribar de nit al càmping de Cala Gonone.
Ens fem una foto per deixar testimoni dels carabinieri que ens esperaven amb les ungles afilades per donar-nos un disgust, però al veure’ls allà apostats vam girar cua i vam deixar les motos al càmping un altre cop , ja que el teníem a 50m del lloc on vam sopar.
molt bona la cervesa sarda
l’endemà al matí el Javier i jo sortim a fer unes fotos de la sortida del sol mentre el Mirko i el Lagarto dormen com angelets.
El segon dia sortim una mica tard, entre pitos i flautes (lligar paquets, pagar el bungalow,benzina, tabac, aigua, cafès etc)
Comencem agafant alçada i fent el tros de off més llarg de tot el viatge, vistes espectaculars per zones molt poc habitades.
aquesta baixadeta impressionava, no s’aprecia el pendent
imatges pròpies de les terres extremenyes
algunes complicacions ens obliguen a improvisar alternatives
reprenem el track i tornem a agafar alçada
els núvols comencen a proliferar, això no pot acabar d’altra manera que amb un bon ruixat.
pistes d’alta muntanya amb vistes obertes
després de parar per dinar i entomar el ruixat amb esportivitat gaudim de les pistes recent regades, les vistes i les olors un regal pels sentits. Fuinalment sortim a carretera i decidim anar per feina perquè el temps se’ns tira al damunt i ens queda molt per arribar a l’altre punta d’illa on tenim reservat l’allotjament.
Abans fem unes fotos aprofitant l’arc de sant martí que ha sortit després de la tempesta.
la tarda va ser tota per carreteres de muntanya sense més parades que els repostatges i evacuacions corresponents. Arribem a les 11h de la nit i trobem el lloc per dormir una mica de xiripa i ens donen de sopar miraculosament pels horaris que es porten allà.
L’endemà al matí ens volem acostar a Piscinas, la visita val la pena. Primer unes vistes del litoral oriental de l’illa direcció sud.
eren unes antigues mines de les que s’extreia no sé quin mineral. La zona és una badia on s’acumulen les dunes.
al peu de les dunes hi ha l’hotel le dune el qual vam desestimar pels seus preus, pero recomanable a jutjar per la seva ubicació.
Això era el parking de l’hotel
església paleocristiana, ja pujant cap a l’Alguer, a San Giovani di Sinis. També hi ha unes runes romanes i una torre de guaita.
vistes direcció nord desde san giovani
comencem a pujar per carretera més principal per avancçar km ja que no volem arribar tard a l’Alguer, pugem direcció Cuglieri i ens desviem de nou cap a la costa. Aixó és santa caterina di pittinuri lloc molt recomanable
i a Marina di Bossa vam dinar, vam fer una mica de platgeta i remprenem la marxa cap a l’Alguer.
a partir del sopar a l'Alguer ja no quedaven bateríes, ni al gps, ni a la càmera ni als nostres caparrons....
tansols una llarga espera fins que a les 6 i pico de la matinada vam tenir carregades les motos al ferri.
3 dies millor aprofitats impossible.
més o menys la ruta seguida és el perímetre de l'illa en sentit horari exceptuant la zona sud propera a Cagliari i tampoc vam fer la zona nord d'Olvia. Està clar que una setmana hagués estat millor per no perdre's res, però el pressupost no donava per més.
salut!!
