Dia 14
Sortim de Manresa en direcció a Arles. Després d’alguna paradeta arribem a l’hotel Etap. Anem a dinar al mateix restaurant que l’estiu passat. Migdiada i després passejada per Arles. Ja ho tenim vist i ara el més important és trobar un supermercat per comprar gomes. M’he de fer cues, trenes o tallar-me el cabell. Se m’embolica molt !!
Un cop aconseguides anem a fer una cerveseta a un Pub i segurament després anirem a sopar al Mc Donals que tenim a prop de l’hotel.
Avui hem fet 445 Km. Demà Gènova.

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us
Dia 15
El camí fins a Gènova se’m fa llarg. Per fi arribem a l’hotel. Mal humor, gana, cansament i és festa.
Ens dutxem I decidim anar cap al centre a buscar algun lloc per dinar. Tard però ens mengem un tros de pizza al carrer.
A la zona vella ja hi havíem estat l’estiu passat. Per això anem cap al port vell. Donem una volta I sopem. Cal anar a dormir d’hora, estem cansats.
Tenim moltes ganes d’arribar a l’hotel però el GPS ens toca els nassos. No sap on va. Gènova és complicada

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us
Dia 16
El viatge no se m’ha fet tant llarg com ahir. Hem dinat en una àrea de servei ,o sigui que arribem a Mestre dinats.
Avui no podem fer migdiada vull anar ràpidament a Venècia. Fa 16 anys que hi vàrem estar i tinc moltes ganes de tornar a veure la ciutat.
Agafem un autobús davant mateix de l’hotel que ens hi deixa.
Maca,especial,encantadora….com sempre !! És la meva ciutat preferida.
Agafem el vaporetto i anem cap a la plaça de Sant Marc. Voltem i per casualitat trobem un restaurant al costat d’un canal on hi vàrem sopar l’altra vegada. Repetim.
Després de sopar el Toni continua tirant fotos , es torna boix, i jo m’assento a escoltar bona música i a beure un capuccino boníssim i caríssiiiiiiiiiiim però val la pena. Fa 16 anys vaig fer el mateix i va ser una bona experiència. Que vagi tirant fotos ell.
Demà cap “el camp base”

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us
Dia 17
De Mestre a Villabassa no hi ha gaires km. Deixem l’autopista i el paisatge canvia completament. Carreteres de muntanya, verdor, muntanyes impressionants…. En fi preciós.
Arribem a l’hotel Rose. La primera impressió és bona. Dinem allà mateix (encara que per ells ja és molt tard) i anem a desfer maletes. Ara si. Aquí hi estarem uns quants dies !!!!
A mitja tarda decidim anar a Dobbiaco, un poble que està a uns 4 km de Villabassa i quan anem a engegar la moto….sorpresa….. No s’engega.
El Toni s’atabala, jo també, però que carai… truquem al RACC. D’entrada quedem una mica moixos. I ara que farem? El poble sembla molt tranquil…… potser massa…. Mentre ve el mecànic sortim i tenim una altra sorpresa….. A la plaça del poble hi ha molt ambient. Fan unes jornades gastronòmiques. Està ple de “xiringuitos” per menjar, cerveses , música en directe….
Arribar el mecànic i prova d’engegar la moto amb les pinces. No, està clar que no és problema de bateria… s’ha d’emportar la moto!!
Tornem a la plaça del poble. Com diuen “Al mal tiempo buena cara” Sopem al carrer.

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us
Dia 18
Com que no tenim moto, ens hem de buscar la vida. Anem a l’oficina d’informació i turisme perquè ens informin del que podem fer i aprofitar el dia.
Anem al llac de Braies. Hi va un autobús de línea. Donem la volta al llac, arribem fins a Foresta… És una excursioneta ben maca. Ens han aconsellat bé.
Després de dinar ens truquen dient que ja tenim la moto a punt. Ens ha de venir a buscar un taxi per portar-nos al poble on hi ha el taller, però el taxi no arriba, tenim por de que tanquin el taller, i l’endemà és diumenge. No podem quedar-nos sense moto!!
Mentre esperem arriba una parella que hem conegut a l’hotel i s’ofereixen per acompanyar-nos. Arribem al taller i..... ja està tancat, però apareix un noi vestit de “motero”. Li preguntem que tenia la moto i diu que no ho sap,en aquell taller no arreglen motos, però un amic seu que si que n’arregla li ha fet el favor , ha remenat uns fils i ja se li ha engegat. El taller de motos està a Brixen, a uns 60 km de Dobbiaco.
No ens vol cobrar res, li donem una propineta i a córrer. Esperem que no torni a passar.

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us
Dia 19
Ens llevem d’hora. Avui toca poca moto. Anem a donar la volta caminant als “Tre cime de Lavaredo”. Per arribar al primer refugi i aparcar la moto ens han fet pagar 11 €.
La caminada val la pena. Hi ha unes vistes precioses. Després de unes 4 horetes acabem de donar la volta cansats però satisfets.
Mengem una mica i baixem al llac Misurina que ens ve de passada per anar cap a Cortina d’Ampezzo.
A Cortina aprofitem per comprar algun regalet i seiem en una terrassa a veure l’ambient.
Tornem a l’hotel ens canviem i anem a sopar a una pizzeria que hi ha al poble.

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us


Uploaded with ImageShack.us
Uploaded with ImageShack.us
Dia 20
Avui sortim a ¼ de 9 cap al port d’Stelvio. Sense cap problema arribem a dalt, i ens mengem el típic franfurt, comprem uns adhesius, tirem alguna foto I baixem per l’altra banda del port.
El Toni baixa alegret, la carretera està bé, però evidentment estreteta. Ens donem un ensurt molt gran. Passem per un túnel que fa una corba , sentim un cop de botzina, el Toni para de cop , per sort i quedem a un pam d’una autocaravana que ocupava tota la carretera.
Cap al final de la baixada ens quedem sense el fre del darrera. Es veu que la frenada tan forta i el ritme alegret va fer que s’escalfés el fre. El Toni diu de parar una miqueta. El fre ja va…. Doncs tornem-hi!!!!
Ara toca passar pel port de Gavia, per mi molt més fort i perillós. Carretera molt estreta, sense proteccions i plena d’autocaravanes, Potser per l’espant d’abans fa que passi una mica de por. Veig unes timbes!!!!! No sé suposo que des del darrera de la moto les coses es veuen diferents.
Arribem cansats però molt contents Han passat 12 hores des de que hem sortit al matí. 477 km, 7 hores i ½ dalt de la moto.

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us
Sopem a l’hotel (cuinen molt bé) i ho celebrem amb un bon vi.

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us
Dia 21
Avui per fi ens llevem una mica més tard. Anem a Lienz (Austria). Pel camí ens anem parant per tirar fotos.
Arribem a Lienz i anem a demanar informació per si hi ha alguna cosa d’interès. No ens atreu massa. Al final optem per anar a veure uns salts d’aigua.
Després i ja de tornada parem en una fàbrica de galetes (LoacKer) . Entrem a la botiga i no sabem ni que comprar. Tot fa tan bona cara!!!!! Hi ha centenars de galetes diferents. Ens decidim, comprem i cap a l’hotel. Ja ha passat un altra dia. Aquí passen ràpids.

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us
Dia 22
Anem a la muntanya més alta d’Austria, el Glosskloner. Per pujar-hi cal que paguem 22 €. Val la pena.
El toc trist el dóna la gelera que hi ha. Ja no hi queda gairebé gel!! Veiem marmotes que estan esperant que la gent els hi tiri menjar. Ja hi estan acostumades. Fan molta gràcia.
Per tornar ho fem per una altra banda i també ens toca pagar. Ara 10 €.
Arribem relativament d’hora i el Toni se’n va a veure una exposició de fotos que hi ha al costat de l’hotel. Jo aprofito per anar a veure les botigues del poble i a triar restaurant per sopar.
Anem a un mexica, ens posem les botes. Boníssim!!

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us
Dia 23
Últim dia a Villabassa….oh… això s’acaba. Ens llevem tranquil•lament , i anem cap al Prato de Piazza. Una part del viatge en moto i l’altra en bus. No deixen pujar ni cotxes ni motos fins les 4 de la tarda a no ser que estiguis instal•lat a l’hotel que hi ha a dalt.
Pugem doncs en bus. Donem una volta. És un prat molt bonic. Em recorda la Heidi. Dinem allà.
Quan arribem a l’hotel fem les maletes ja que demà al matí marxem. Sopem a l’hotel i després anem a escoltar un concert que fan al carrer. Són uns músics de Villabassa, van vestits típics i ho fan molt bé.
Com que en aquest país tot es fa d’hora un cop acabat el concert tot just són les 10, anem a prendre una copeta de “grappa blanca” . Així dormirem més bé.

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us
Dia 24
Marxem direcció Brescia. Deixem aquest paradís. Abans d’arribar a Brescia decidim arribar fins a Verona ja que queda molt a prop.
Fa molta calor per passejar, i a més vestits de “moteros”.
Agafem doncs un trenet turístic per donar un vol per la ciutat. Després amb el Toni una mica emmurriat anem a veure la casa de la “Julieta”. Sóc una dona i em feia gràcia de veure-la encara que només sigui fantasia.
Estem cansats, fa molta calor. Anem doncs a dinar a un Mc. Donals. Allà estem frescos i surt econòmic.
Després de dinar anem cap a Brescia, ens dutxem i anem cap al llac de Garden. Sembla que estiguem a la costa.
Sopem aquí.

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us
Dia 25
Anem cap a Gènova, a les 6 de la tarda surt el Ferry.
Ens quedem al mateix port fins l’hora de marxar. Hi ha botigues per distreure’m i al Toni li compro una revista de motos i ja el tinc content.
Arriba l’hora de marxar. El vaixell és gran però era millor el de l’any passat. Millor “Grimaldi” que
“Grandi Navi i Veloce” però des de Gènova no en sortien.
No anem a dormir gaire tard. L’ambient no és gaire bo. Sembla que estiguem al Marroc. Ens tanquem al nostre camarot i ….. fins demà.

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us

Uploaded with ImageShack.us
Dia 26
Comencem a veure la nostra costa Catalana. Ara si, ja tenim ganes de veure els nostres.
És festa major a Manresa. Anem a dinar al restaurant amb la família i després a veure el castell de foc.
S’han acabat les vacances. Bé fins la propera.
Carme