Un cop trovats i amb dipòsits plens, sortim de Torelló en direcció Sant Quirze de Besora, tot aquest tram per la nova autovia. A Sant Quirze, travessem el poble pel mig, i ens endinsem per una carretera secundària enmig de Prats i masies dirección Vidrà.
Vidrà és un poblet al nord d’Osona, situat en un paratge immillorable, i un bon lloc per fer parada a esmorzar.
I toti q ue per l’hora no ens hem pogut entaular, una mica de dolç si que ens hem fotut .
Aquest que està començat és el d’en Guixmo, que el Shreck aquest no s’ha pogut esperar ni a fer la foto per endrepà com un posseit!!!
A partir d’aquí, agafem una carretera o pista asfaltada, que fins ara no sortia al google maps, i ens endinsem en uns trams de paisatge espectacular i vistes immillorables, per una part de les més boniques i mes desconegudes del nostre país.
El trànsit per aquesta carretera és inexistent per no dir que a part de nosaltres no ens hi hem creuat amb ningú més. Tota aquella calma, totes aquelles vistes i olors, tot per a nosaltres dos sols.
L’asfalt és bò, i toti que la carretera és estreta i s’ha d’anar en compte amb els passos canadencs, i el bestiar que ens hi poguem trovar, l’hem considerada una autèntica carretera MOTOTURISTICA, poca velocitat i moltes mirades als laterals i al damunt, ja que molta part d’aquesta, passa enmig dels arbres, o com diría l’Steelman que sé que li agraden molt, és una carretera emboscada. Arribats a un punt desconegut, deixem endarrera Osona i entrem cap a la Garrotxa, és en aquest punt on començem a notar els primer simptomes de la tardor, moltes fulles caigudes, i el degoteig constant de color ocre a tot el bosc.
Passats uns quilòmetres, just per sota els singles del collsacabra, el paisatge es torna a obrir, i gaudim de nou de prats verds, i angles desconeguts dels cingles del collsacabra.
Aquí ens trovarem una altre tram de corves tancades, i branques i fulles en comptes de cel…
Fins que arribem a les Preses. Aquí encaminem cap a la Salut fins a dalt la Mare de Déu de l Far, passem per Rupit, Cantonigros i tot el Cabrerès Osonenc. Aquesta carretera és la gran desconeguda pels motoristes, i lo guapa que és….. els que no la coneixeu no sabeu pas el què us perdeu, corves rapidez, lentes, obertes, tancades, sense quasibé trànsit i molt bon asfalt. Tot això acompanyat d’excel.lents vistes,i masos espectaculars com aquest:
Vistes al Collsacabra: (que bonica que és la meva comarca…)
I per últim, una panorámica del pla de Cabrera i el plà de Iats ja quasibé tocant a casa:
Ja veieu, un dimecres que havia de ser normal, i al final ens ho hem passat d’allò més bé sobre les dues rodes.
