Normalment sortim de casa sense tenir feta cap reserva ni saber en quin lloc pararem a dormir, però aquest any com no teníem gaire temps i com que la sortida de les illes no depenia nomes de nosaltres, vam sortir de casa amb els ferrys i els hotels ja reservats. Vam agafar nomes un hotel a cada illa i la veritat es que va ser còmode perquè no recollíem cada dia la paradeta, no teníem que anar amb la moto tan carregada, però la veritat es que així no ens va agradar tant, et condiciona molt.
Sortim del port de Barcelona a les 8 del vespre direcció Porto Torres, el trajecte dura 14 hores i mitja. El ferry ens costa 200€ amb sopar i esmorzar, passem d'agafar cabina ja que costa uns 120€ més.
Després de sopar passegem una estona per tot arreu i anem localitzant algun bon lloc per dormir i trobem un racó a la sala de festes que estem molt bé fins que a la una ens avisa el cambrer que tanquen, així que ens traiem les lleganyes i ens anem al bar a passar un altre estona i finalment ens anem a roncar a la sala de xofers.
Esmorzem i uns quants passejos més esperant arribar a Porto Torres. Això d'anar en vaixell es fa sempre molt llarg.
Ja hem desembarcat, les olors de la illa i el paisatge ens recorda a Menorca.
Dinem a Tempio Pausania en una trattoria amb menu prezzo fisso per 17€ per cap i continuem cap al nord, ja que la nostra intenció era anar baixant per el màxim de costa però cambiem d'idea i ens deixem un tros de costa fent via per Sassari, per tornar a agafar la costa a L'Alguer.
Donem la volta per tot Sassari (al Minino li falla el GPS integrat, jijijiji) i quan arribem a l'Alguer ens trovem amb el tipic paisatge de costa amb força gent i continuem viatge.
Arribem al destí a Marrubiu. L'allotjament que hem triat es una casa rural molt petita i familiar. Sa Stella E Monti. Deixem trastos i ens anem cap a la platja i el super a comprar algo per sopar.
Avui volem fer la costa del sur, esmorzem a dos quarts de vuit i fem via.
Comencem a trobar carreteres que deixen d'estar asfaltades i hem de creuar algun riu.
No se que varen fer primer si la carretera o la casa.
Normalment s'ha d'anar mes lent on hi han obres, no?
Arribem al Capo Pecora
El Pan di Zucchero
Arribem a l'illa de Sant'Antioco i en un poblet anem a una peixateria que ens fregeixen uns peixets i agafem una mica de rajada en adob, un parell de cerveses sardes i busquem una bona ombra per dinar, tot bonissim.
Continuem per Sardenya. A Cagliari molt transit com a totes les grans ciutats.
I cap a les nou ja som a l'hotel.
Avui fem una mica de muntanyes per l'interior. El Minino s'ho passa pipa amb les carreteres amb moltes corbes i que trigues estona a creuar-te amb algú, això si, quan ho fas es molt probable que estiguin ocupant el teu carril.
Comencem a trobar porcs, cabres i vaques al seu aire per les carreteres.
Dinem a Villagrande Strisaili en una trattoria amb un menú degustació de 25€
Una mica mes de costa
I un altra vegada cap al interior
Aquí ens sortim de la carretera a estirar una mica les cames.
Aquest poble, Gairo Vecchio, ens va cridar l'atenció per que està totalment abandonat. Es veu que amb fortes pluges van tenir importants enfonsaments de terra i al 1963 es va traslladà tot el poble al nou Gairo Sant'elena i el vell a quedat com una atracció turística.
A Gairo Taquisara ens vam trobar un pas a nivell amb un senyor tallant la carretera per que passes el tren. Havíem creuat les vies un munt de vegades sense veure cap tren i la veritat es que ens pensàvem que no hi circulaven.
A dos quarts de deu arribem a l'hotel sopem i a descansar que demà ens espera una ruta força llarga.
Al voltant de les nou sortim cap a la costa nord-est per anar a Santa Teresa Gallura i agafar el ferry per anar a Còrsega. Tal com anem pujant anem trobant mes trànsit i algun lloc previst de visitar ens el saltem, sembla que per aquí està la “jet set” de la illa.
I ja a Santa Teresa Gallura esperant per agafar el ferry que dura uns cinquanta minuts.
Ens mengem una pizza i ens prenem l'última cervesa sarda.
I cap al ferry
Ja ens acostem al port de Bonifacio a Còrsega.
Al desembarcar ens trobem amb uns motoristes de Pamplona amb els que vam coincidir al ferry de Barcelona a Porto Torres, ens intercanviem rutes i fem petar la xerrada una bona estona. Ells van anar primer a Còrsega i avui van cap a Sardenya.
Comencem a circular, també hi ha bastant tràfic al principi i força calor.
Al passar Corte la carretera canvia i es torna estreta i amb moltes corbes. Ens hi estem gaire bé dues hores per fer 84 kilòmetres.
Un bosc molt maco amb uns pins enormes, però ens comencem a posar nerviosos ja que no arribem mai i ens preocupa tenir problemes amb l'hotel.
Per fi arribem entre un quart i dos de deu a Porto Ota al Hotel Kalliste. La entrada es fins les deu del vespre així que no hem tingut cap problema, hem trobat un missatge al mòbil que ens han passat el càrrec de la primera nit, però tot correcte.
Les vistes des de l'hotel
Avui farem una mica de tot, costa i interior.
Les carreteres no son gaire amples.
Dinem a Cozzano en un Bar-Restaurant menú de 20€
Els animals pasturen per tot arreu fins i tot a dins dels pobles.
Déu n'hi do la de corbes que hi ha per aquí!
La carretera entre Vero i Vico és molt estreta i a l'altura de Muna havien penjats en diverses senyals de trànsit el cap i la pell de senglars, no sé si ho fan perquè són una mica salvatges o per a què no s'acostin els senglars vius. A Vico comprem pa i pizza.
Tornem a l'hotel i l'Andrés es va a fer una remullada a la platja, jo passo, l'aigua està molt moguda.
Avui farem les Gorges de la Restonica i una mica de costa nord-oest. Comencem a circular cap al nord per la costa, però al moment decidim girar i fer la volta al reves per tenir millor visió de la costa.
Anem per la carretera que va a Corte, la que vam agafar el primer dia, i avui gaudim més del paisatge, ja no hi ha pressa per arribar enlloc. Fins i tot tenen una pista d'esquí.
Els pins enormes i esvelts.
El Minino fent amics. Hi han molts llocs amb porcs, cabres i vaques pasturant al seu aire, però potser el que vam veure més son porcs.
