Bones.
Entre Dijous i Divendres va caure una bona nevadeta a les muntanyes de Prades.La cota era d´uns 1000msm , així que només va afectar a les zones més elevades de la serralada.
Als punts més "baixos" d´aquesta cota hi varen caure uns 15/20cm de neu, i a les zones més elevades,com el Tossal de la Baltassana (1.203msm), uns 40/50cm!!!
Divendres gràcies a la pàgina de MeteoPrades.net, vaig veure que el paissatge havia quedat espectacular.
De fet, el administrador d´aquesta web de Metereologia va fer una Entrada al seu blog amb fotos dels voltants de Prades.
Divendres al matí treballava, i a la tarda varem fer camí cap a Hostalric per la IV Trobada de Viatgers Catalans en Moto.
Així que avui diumenge, amb unes enormes ganes de moto i amb ganes de veure les "nostres" montanyes ben blanquestes hem pujat a veure-les.
La ruta ha estat "sencilla", una volta típica i clàssica per aquestes contrades...
Hem pujat per Alforja, cap al Coll d´Alforja. MOlts la coneixeu. És una carretera divertida però molt curta, uns 6km's de pujada.
Molts cops hi ha molta circulació, per que és la porta natural del camp de Tarragona cap al Priorat i Muntanyes de Prades. Avui l´hem trobat molt buida i hem pogut gaudir-ne.
AL Coll d´Alforja, hem continuat cap a Arbolí, i l´antiga carretera que portava a l´antic campament , ja abandonat :jajacat , dels Castillejos.
Aquesta estreta carretera és molt maca ja que passa per la carena dels Cingles d´Arbolí, amb unes precioses vistes sobre el camp de Tarragona.
En un punt d´aquesta carretera, hi ha una pista que porta a un mirador. És un punt que la Natalia i jo anem sovint .
Aquest punt encara estavem "baixos" per veure neu, però en alguna raconada obaga en veiem alguna clapa.
A mida que ja hem anat pujant, la neu ja era força més present i degut a les altres temperatures d´avui (5ºC-8ºC) aquesta es desfia de forma molt ràpida deixant petits "rierols" que creuaven la carretera.
Per veure la Neu, no podiem fallar a la visita al poble abandonat de La Mussara.
Hi havia força gent, i molta neu trepitjada. Aixó feia que l´entrada fos un fangueix molt relliscós.
Hem aparcat la moto davant l´esglèsia enrunada de Sant Salvador.
Ens ha sorpres, que tot i les temperatures que teniem, el toll o petit estanyol que hi ha al despoblat, estigués totalment glaçat.
Passejant , teniem una vista dels enferinats cims de la Serra del Monsant i dels Cingles d´Arbolí.
La Mussara, és de les "cotes baixes" per aixó, tot i haver zones on encara hi havia un pam de neu, moltes zones estan poc resguardades del sol i del vent, i ja estaven més desfetes.
Els que em coneixeu una mica, ja sabeu que m´encanta fer fotos, així que és molt normal que la Natàlia es cansi de seguir-me mirant com vaig disparant...
Aixó avui m´ha permés fer-li aquest "robat".
De la Mussara , ens hem encaminat cap a Prades, la vila vermella.
La carretera per arribar-hi estava preciosa.Boscos i camps coverts amb una capa considerable de neu.
Hem donat una volta per Prades, on la neu ja estava molt retirada del nucli urbá.
La Setmana passada varem pujar amb cotxe a veure-la (També) i n´hi havia força més a dins de la vila. A més, com que les temperatures eren molt gèlides hi havia molt de gel als carrers i les fonts Volta en cotxe per Prades
Hem fet un cafè al nostre bar de sempre. Can Tomaset. No és el bar més maco de prades, però tampoc el més lleig. És el bar on tota la vida hem fet els nostres esmorzars, així que si algun dia hi pugeu, us el recomanem ;)
De nou a la carretera hem anat direcció Albarca. Sortin de la Vila Vermella, la neu era força present..
Però com que hem perdut alçada molt ràpid aquesta ha anat desapareixent.
Al sortir d´un revolt ens hem trobat amb aquesta bella estampa de la petita població d'Albarca, amb la Serra del Monsant de rerefons.
Des del Coll d´Albarca, al peu de la població del mateix nom, ens hem dirigit ràpidament cap a Cornudella.
La carretera estava seca, molt poc trànsit i ens ho hem passat molt bé.
Crec que no erem els únics, per que de cara ens hem trobat dues motos del 088 que també anavem disfrutant :)
Prop de Cornudella, hi ha un desviament que ens porta a la preciosa vila de Siurana. Antiga capital musulmana de la contrada.
Població amb moltes llegendes, però sobretot una vila preciosa i amb unes excel.lents vistes sobre les Muntanyes de Prades, Serra del Monsant i l´embassament de Siurana.
Per pujar-hi tenim una , de nou divertida, carretera que en uns 6-7km's de revolts ens deix a l´esplenada que hi ha davant les ruïnes de l´antic castell.
Mentres pugem, gaudim de les vistes de les infinites zones d´escalada, de renom internacional.
Aquestes són les vistes que tenim sobre la Serra del MOnsant i Cornudella durant la pujada a Siurana.
I aquestes sobre l´embassament..
i la Natàlia gaudint de les vistes (jo també ;) )
Com moltes viles turístiques, no es permesa la circulació pel nucli de la població (tot i que molt visitants en fan cas omís).
Han habilitat un aparcament, en una esplanada, al costat de l´antic castell de Siurana.
Hem donat una passejada. Feia temps que no ho feiem i ho trobàvem a faltar. És un lloc molt tranquil i maco.
Abans de marxar, hem volgut donar una última vista al embassament, aquest cop amb un rerefons menys montanyós. Ni Montsant ni Prades.
El que veiem el fons és la "complicada" orografia del priorat antic. Enmig d´aquestes montanyes és on es conreen les vinyes que donen lloc als millors vins del nostre país.
Una recomenació si algun dia pugeu a Siurana.El Restaurant del Andreu i la Maria.
El Bar/Restaurant Siurana s´hi menja molt bé i no és dels més cars de la zona.
És molt conegut per el seu nivell gastronomic i per que a més estan molt i molt involucrats amb el país
De Siurana, com que ja era l´hora de dinar... ja hem tornat cap a casa
