No va de conya però en veure'l; parar, tornar enrere i fer-li la foto, fou tot d'una. Per cert,, a qui creieu vosaltres que va dedicada? Amb carinyo.
Ara ja anem a descriure la ruta aquesta.
El nom amb que es coneix aqui baix, és la ruta del trenet d'Alcoi, ja que per aqui discorria la antiga via que comunicava Alcoi i Gandia en els temps en que Alcoi era una important ciutat industrial.
Per tal de proveïr de carbó a la capital del Alcoià, desde el port de Gandia a Alcoi hi havia que salvar un desnivell de 660 metres. Solució, foradar les montanyes a força de pic i pala. El resultat son 8 tunels com aquest:
Just després d'atravessar el primer tunel ens trobem al paratge conegut com Barranc del infern o també conegut com el Racó del Duc. És un barranc fet amb el pas del temps i la ajuda d'un riuet; el Serpis.
El Serpis d'avui en dia, és una reserva de vida salvatge, amb un coto de pesca i gran quantitats de especies de flora i fauna al seus voltants. Les seves aigues reguen part dels tarongers de la Safor, però abans a la seva ribera creixeren les anomenades Fabriquetes de llum; La seva misió per obvia, m'estalviaré d'explicar.
Després d'uns 12 quilometres de lleugeríssima ascenssió ( cal recordar que era la via d'un tren a vapor i no el cremallera de Vall de Nuria), arribem a la que era la primera estació després del barranc del infern.
L'estació de L'orxa, amb el seu castell al darrere
Però abans de despedir el Serpis, una ultima miradeta a les seves aigues i els paratges que l'acaronen
Després venia el poblet de Beniarrés, amb la seva emblemàtica muntanya. El Benicadell.
Ja estem doncs a Beniarrés, provincia d'Alacant,
on es troba el embassament del "susodicho" poblet
i com que ja està fent-se tard, em de girar cap a casa, a La Valldigna:
Però abans de acomiadar-me per avui. Un homenatge a la Grogueta. Que preciosa que és.
Fins la pròxima
